Per qué no CARRETERO ?

http://www.reagrupament.cat/novaweb/images/stories/catosfera/09/carretero.jpg

Des que l’exconseller de Governació Joan Carretero va deixar ERC i va anunciar la seva intenció de concórrer a les properes eleccions al Parlament amb una candidatura independentista transversal, diverses petites organitzacions s’havien sumat al projecte. Catalunya Acció havia mostrat la seva complicitat amb el projecte dels reagrupats, però aquests no tenen cap voluntat de comptar amb ells de cara a les eleccions, segons ha confessat el seu líder, Santiago Espot [a la dreta de la imatge], en una entrevista que publicarà el setmanari El Triangle el proper dilluns.

“No hi ha cap voluntat per part de Reagrupament d’arribar a una entesa amb Catalunya Acció. No tenen voluntat ni de parlar”, declara Espot, qui ha detallat que ambdues formacions van mantenir una trobada i van emplaçar-se a una futura reunió que, finalment, no s’ha produït. Catalunya Acció ha adquirit certa notorietat les darreres setmanes després que la ultraespanyolista fundación Denaes s’hi hagi querellat com a impulsor de la monumental xiulada al rei Joan Carles I i a l’himne espanyol a la final de la Copa que l’Athletic i el Barça van disputar el proppassat 13 de maig a València.

Amb qui Espot no descarta tirar endavant algun projecte és amb el ja exdirigent de CDC Enric Canela, que ha defensat la necessitat d’impulsar una nova força política independentista però, de moment, no s’ha sumat a Reagrupament. “Tenim una relació fluïda i coincidim en moltes coses”, ha manifestat Espot de qui va ser responsable de la sectorial d’Universitats i Recerca de Convergència i va impulsar la manifestació dels DeuMil a Brussel·les.

A banda d’exmilitants d’ERC i persones sense una afiliació prèvia, de moment s’han sumat al projecte de Carretero, el Partit Republicà Català d’Agustí Soler i Carles Bonaventura i Unitat Nacional Catalana, una formació propera a l’extrema dreta catalana. La Conferència de Debat Independentista, l’Associació Patriòtica Germans Badia o les Joventuts Nosaltres Sols són altres grupuscles que s’han afegit al Reagrupament.

Informa: EL TRIANGLE.EU

PER SI ALGÚ NO ENTRA A COMENTARIS, CREC OPORTÚ DEICAR CONSTÀNCIA D´UN ESCRIT QUE HEM REBUT A CATALANS, EN REL.LACIÓ AL ESCRIT.

Estaria bé no fer seguidisme d’aquest pamflet sociata anomenat “El Triangle”, enemic declarat del nacionalisme català. Abans d’escampar el verí d’aquesta colla, caldria contrastar les coses. És el que ha fet un associat a Reagrupament, que ha demanat per com estava aquest tema i n’ha rebut aquesta resposta d’en Jordi Comes, de Reagrupament:

—————
Company,

M’han fet arribar un correu en el que mostraves la teva inquietud pel fet que no s’hagués produït una trobada entre en Joan Carretero, o una representació de Reagrupament i en Santiago Espot, o una representació de Catalunya Acció.

De manera provisional, fins que no celebrem l’assemblea constituent de l’associació, m’han encarregat la tasca de vehicular les relacions de Reagrupament amb altres entitats, associacions i partits, de manera que m’ha semblat oportú, respondre personalment a les inquietuds que manifestaves en l’esmentat correu.

Abans de res t’he de fer una petita correcció. No és cert que en Joan Carretero no hagi atès i hagi parlat amb en Santiago Espot. Pel que sé, en els darrers mesos han parlat en privat almenys 4 o 5 vegades. I jo mateix m’he adreçat a alguns representants de Catalunya Acció, per tal de dir-los que tenim present que és bo que seguim parlant en els propers temps per tal de mirar de trobar punts d’entesa i col·laboració.

Dit això, i donat que la inquietud que manifestes ens ha arribat per altres bandes, permet-me que et faci algunes apreciacions més que crec que són oportunes.

Les reunions amb altres col·lectius no són ara per ara una prioritat màxima, ni per en Joan Carretero, ni per ningú de Reagrupament. Ara mateix estem intentant afrontar altres temes urgents, com ara recórrer el territori explicant el projecte, organitzar-nos mínimament i existir com a associació, legalment, fiscal, econòmica, etc. I sobretot mirar de dotar-nos d’un funcionament i estructura democràtics, àgils i que responguin internament al mateix que propugnem que volem per la política a nivell nacional.

A pesar que no són una prioritat màxima, en Joan Carretro i altres persones, s’han reunit amb desenes de col·lectius i personalitats del món del sobiranisme (incloent Catalunya acció com t’esmentava anteriorment). En aquestes trobades, a tothom que s’ha interessat per participar en el projecte de donar veu al regeneracionisme i a l’independentisme a les properes eleccions se’ls ha dit el mateix: l’únic que podem oferir als qui coincideixen amb els nostres objectius és associar-se i participar en igualtat de condicions amb la resta d’associats.

Si algú vol tenir un paper rellevant en aquest projecte, el que ha de fer és associar-se i postular-se en el marc de l’assemblea que farem passat l’estiu i esperar rebre el suport de la resta d’associats, com segurament farà en Joan Carretero i podran fer tots els membres de l’associació.

Si algú vol que la candidatura és digui Força Catalunya, Reagrupament, Catalunya acció, Unitat Sobiranista, o Gent de la Ceba, l’únic que li podem dir és que s’associí, ho proposi en el marc de l’assemblea que farem passat l’estiu i intenit aconseguir el suport dels associats que votaran democràticament això i tot el que es proposin.

Seguint aquest mateix guió et podria desgranar qualsevol tema que pogués tractar Regarupament en converses amb quasevol altre col·lectiu organitzat. I no pot ser d’altra manera, doncs ni en Joan Carretero, ni ningú podria negociar més enllà del marc que et plantejo en nom d’una organització, els socis de la qual no han aprovat democràticament ni Estatuts, ni direcció política, ni res de res.

Com bé saps, hi ha hagut altres converses amb col·lectius i partits que s’han integrat a Reagrupament. En els casos en que ha succeït (UNC, PRC, etc.) els seus integrants han acceptat el que et comentava, integrar-se com a associats individualment sense renunciar a les seves organitzacions (cosa que no hem demanat a ningú) i tenir l’oportunitat de participar en aquest projecte com ho farem tu, jo i el mateix Joan Carretro, amb els mateixos drets i deures de partida.

Personalment vaig tenir l’oportunitat de presenciar la presentació de Força Catalunya a càrrec d’en Santiago Espot, fa una mesos a Barcelona. Em va semblar que els seus objectius i missatge són molt similars al nostre i que ell mateix és un bon orador, eloqüent i ferm. A més a més, he seguit la seva activitat, i veig que els integrants de Catalunya Acció estan mobilitzats i amb ganes de fer coses en favor dels nostres objectius comuns. Tan debò doncs, facin el mateix que hem fet tu o jo: associar-se per tenir l’oportunitat de decidir i -qui ho vulgui- implicar-se fins als màxims nivells de responsabilitat si rep el suport dels altres associats. Ara per ara, en l’estadi que estem, no podem fer altra cosa que treballar perquè l’associació existeixi arreu del territori i neixi democràticament en una assemblea passat l’estiu. Aleshores, els qui rebin la confiança dels associats ja decidiran quins passos s’han d’emprendre respecte Catalunya Acció i qualsevol altra que vulgui lluitar per l’objectiu que ens hem proposat.

No sé si amb aquesta llarga explicació hauré respost a les teves inquietuds, però és tot el que et puc dir ara per ara. Tan debò no sols Catalunya Acció i en Santiago Espot, sinó molts altres col·lectius i personalitats s’integrin al projecte que volem tirar endavant. Però hem de fer les coses ben fetes. I crec que estem fent el que hem de fer en aquest moment i que hi haurà ltres moments, un cop haguem nascut de manera efectiva, perquè qui li pertoqui afronti aquest tema que ens feies avinent i molts d’altres que es plantejaran.

Per qualsevol altre aspecte que vulguis tractar, sobre aquest tema o similar, em poso a la teva total disposició.

Aprofito per saludar-te i felicitar-vos per la bona feina que esteu fent des de tots els districtes de Barcelona.

TAMPOC EL 15 DE JULIOL ??? Ves a la merda home !!

http://3.bp.blogspot.com/_cv3imdORWAg/Sdi_khkSANI/AAAAAAAAABo/ft2DoOI3pxY/S220/zp_pinocho_2.jpg

El president del Govern espanyol va fixar el 15 de juliol com a data límit per arribar a un acord sobre el nou model de finançament. Però no serà possible. És significatiu que la mesa i la junta de portaveus del Parlament hagin acordat aquest divendres ajornar fins a finals de juliol, probablement fins els dies 29 i 30, el ple monogràfic sobre finançament sol·licitat fa mig any per CiU.

A partir d’aquesta situació, el president de CiU, Artur Mas, ha donat per fet que el Govern de la Generalitat i l’Executiu espanyol “incumplirán” novament el termini del 15 de juliol. Segons Mas, es tracta de “un indici més que el calendari del 15 de juliol, fixat pels socialistes, tampoc es complirà”.

“Fa la sensació”, ha dit, “que es prenen això com el joc de l’oca. De oca a oca i tiro perquè em toca. En aquest cas és d’oca en oca i incompliment que em toca”. I ha afegit que “aquest munt d’incompliments denota que el procés està molt desgastat. Sembla mentida que governant els socialistes a tot arreu hi hagi hagut tants incompliments”.

Fins i tot al PSC han sorgit veus crítiques amb el president del Govern espanyol. La vicepresidenta del PSC, Manuela De Madre, ha afirmat que Zapatero, “es pilla els dits” al fixar dates com la del 15 de juliol sobre el finançament, en contraposició a la “prudència” del president de la Generalitat, José Montilla.

En declaracions a Ràdio 4, De Madre ha dit que no importa si l’acord és “el dia 15, 13 o 18 de juliol”, i que “Zapatero té una certa tendència a posar dates, que després ell mateix es pilla els dits, cosa que no fa el president Montilla, que és la prudència personificada”.

Per e-noticies

TOUR DE FRANCE AMB ESTELADES !!!

Ciutadans de Barcelona: Ja la tenim aquí!

No, no es tracta d’una notícia tardana sobre l’esdeveniment esportiu de l’any, el que sembla que tenim a tocar (almenys així ho desitja el Sr. Hereu) és ni més ni menys que un tsunami groc.
Tranquils, amb la psicosi de les pandèmies, no us pensessiu que s’ens acosta un virus hepàtic agressiu. El “virus” no és més que la gran onada groga amb la que el batlle vol que donem la benvinguda els propers 9 i 10 de juliol a l’arribada a Barcelona del “TOUR DE FRANCE”. La malaltia no és que sigui d’extrema gravetat, però això si, és per fer-s’ho mira. I és que la consequècia que comporta, no es altra que dos dies d’amnèsia col·lectiva severa.
Festa!!! Amb la meravellosa T1 en marxa, ja podem gaudir d’un intens trànsit de vols “interplanetaris”,això si amb les butxaques ben buides, els ERO, les hipoteques impagables, serveis sanitaris deficients, espoli fiscal i econòmic al nostre país, i el finançament, ai! El Finançament! La gran conya de la nostra història contemporània.
Bé doncs vet aquí que davant d’aquestes propostes, dignes de la inspiració d’un guionista del Club Super 3 (amb tot el respecte i admiració en vers aquests professionals). Tornem a apareixer els aixafaguitarres de sempre i una colla de catalans emprenyats, provinents d’entre daltres àmbits, de la cultura, dels sindicats, i fins i tot de la política. Ens hem aplegat donant suport al Col·lectiu Moragues, perquè creiem que ja n’hi ha prou de rifes, en les que sempre guanyen els mateixos.
Pensem que el 9 i 10 de juliol son unes dates perfectes per a sortir al carrer, però no pas amb l’aire de carnestoltes que va portar en Sr.Clos amb en Carlinhos Brown.
Fem una crida a tots els catalans i catalanes emprenyats, a aprofitar l’oportunitat que el consistori barceloní ens ha proporcionat, per a fer veure al món, que el nostre poble no combrega amb rodes de molí. Cal sortir als carrers i carreteres de la nostra geografia, allí per on passi el “TOUR”. Cal sortit amb les nostres ensenyes, siguin estelades o senyeres, amb pancartes, tant en català, anglès i altres llengües, on posi ben clar que ja n’hi ha prou de broma, que l’opressió que patim per part de l’estat francès i de l’estat espanyol no ens permet aixecar el vol cap a la nostra plena sobirania. Que el poble català vol decidir el seu propi destí i aquests dos estats amb llurs constitucions neguen al nostre poble l’exercici més democràtic, el dret a l’autodeterminació.

PER LA DIGNITAT, INDEPENDÈNCIA JA!
VISCA CATALUNYA LLIURE!!
Barcelona 24 de Juny de 2009

Catalunya sensa trangènics…Som el que sembrem

Milers de manifestants van sortir diumenge als carrers de Barcelona per reclamar una Catalunya sense transgènics i la sobirania alimentària

>>> Sis persones, entre ells varis pagesos, estan en vaga de fam davant del Parlament de Catalunya , on es produirà el debat a la totalitat de la Iniciativa Legislativa Popular dijous dia 2 de juliol a les 10 hores del matí

>> Desenes d’entitats, organitzacions, personalitats de Catalunya, més d’un centenar de miler de signatures i els milers de manifestants recolzen la iniciativa popular

Catalunya és una de les zones de la Unió Europea on es cultiven més transgènics. Varietats del blat de moro Mon 810

que han estat prohibides a la majoria de països europeus, aquí es conreen. Per exigir que “volem una Catalunya lliure

de transgènics”, aquest dissabte 28 de juny més de quatre mil persones hem sortit al carrer per dir que ja n’hi ha prou.
La plataforma Som lo que Sembrem vam presentar a tràmit al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular

(ILP) que va rebre en quatre mesos el recolzament de 106.000 firmes, més del doble de les necessàries per endegar una ILP, amb un ampli suport i mobilització popular.
Però posteriorment les cúpules dels grups parlamentaris de CiU, PSC i PP han forçat la presentació d’ esmenes a la totalitat contra la nostra iniciativa.

Un cop més la resposta del partits polítics hegemònics a la mobilització social ha estat girar l’esquena a les demandes d’amplis sectors, avantposant els interessos privats de la industria agroalimentària i pro-transgènica. Front la crisi social, econòmica, ecològica i alimentària, el suposat “govern d’esquerres” opta per donar suport a l’empresa privada, salvar als bancs, als empresaris, promoure l’agricultura intensiva, industrial, drogodependent, deslocalitzada. Però, què passa amb la nostra alimentació? En mans de qui està? A qui pertany la terra, l’aigua i les llavors? Nosaltres volem un món rural viu, poder decidir què mengem, qui ho produeix i com. Exigim el dret a la sobirania alimentària.

Vaga de fam

Aquest proper 2 de juliol es debatrà al Parlament de Catalunya si tira endavant el veto a la ILP contra els transgènics. Sis membres de Som lo que Sembrem en acabar la manifestació van iniciar una vaga de fam per exigir que s’escolti la veu d’aquestes 106.000 persones que vam dir prou al transgènics, i que es creï una ponència que treballi la proposta de Llei: Exigim transparència dels interessos que volen imposar-nos els transgènics i barrar descaradament el debat sobre el model d’agricultura i de país. Constantment estan rebent mostres de suport.

Suport a Som lo Que Sembrem i al Manifest dels consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació

Desenes de professionals de la gastronomia, de la Salut, de l’Alimentació, de l’agricultura, de l’agricultura, del mon acadèmic, del sector associatiu i consumidors han signat a favor d’un Manifest per una Alimentació Bona, Neta, Justa i sense Transgènics.

Nosaltres ho tenim ben clar, com deia la ramadera ecològica Assumpta Codinachs a l’acabar la manifestació: AVUI MÉS QUE MAI, SOM LO QUE SEMBREM !!!!

Nota: El debat a la totalitat tindrà lloc a la cambra parlamentària demà dijous 2 de juliol a les 10 h del matí. Centenars de persones estan convocades dins i davant del Parlament a les 9 hores del mati i hi ha prevista una RODA DE PREMSA a les 12:00 hores fora del Parlament.

S.O.S. per Catalunya

La gallineta ha dit que NO… TANQUEM LA CAIXA !!!

Llibertat Núria Pòrtulas

El retorn de ” Los Nacionales “

“Es tracta d’una ofensiva que patim (i patirem amb més intensitat) tots els contribuents d’aquest estat, que no som ni ens sentim culturalment i lingüísticament castellans”

FERRAN SUAY

La suspensió cautelar del decret que estableix l’èuscar com a llengua vehicular en l’ensenyament al País Basc és la primera mostra de bel•ligerància obertament antibasca de l’actual govern de la Comunitat Autònoma Basca. Per si de cas l’escenificació burdament hipòcrita de la passada campanya electoral europea havia aconseguit d’enganyar algú, tot fent-li pensar que PP i PSOE són dos partits distints, i fins i tot oposats, ací tenim els senyors López i Basagoiti certificant l’aliança del nacionalisme espanyol més ranci des dels temps de Franco.

I no és un tema que afecte exclusivament els bascos. Es tracta d’una ofensiva que patim (i patirem amb més intensitat) tots els contribuents d’aquest estat, que no som ni ens sentim culturalment i lingüísticament castellans. Sota el lema de la “llibertat per a escollir la llengua de l’ensenyament”, el que reivindiquen realment és el dret d’ignorar la llengua pròpia del territori en què viuen. Els estudis fets (la Generalitat valenciana en té alguns de ben concloents, que es nega a publicar) demostren que els únics sistemes eficaços per tal d’assolir la plena competència en dues llengües cooficials són els d’immersió lingüística en la llengua minorada. L’altra, la llengua dominant, la vertaderament imposada, s’aprèn de totes passades. A banda d’estudiar-la a l’escola, hi ha una aclaparadora abundància de mitjans, que inclou emissores, diaris, publicitat, paisatge lingüístic, etc., que ho garanteix sobradament.

Tot això, però, no els importa gens, perquè l’objectiu de dominar les dues llengües és per a ells només una excusa. No hi tenen cap interès. El que realment pretenen és consolidar la divisió dels ciutadans en dues categories, que potser caldria anomenar –futbolísticament— divisions.

D’una banda estan els ciutadans que opten per una de les dues llengües oficials, concretament pel castellà. Aquests tenen dret a obtenir sempre en la seua llengua, i sense cap necessitat d’atabalar-se per aconseguir-ho: atenció de qualsevol funcionari o servei públic, tota mena d’espectacles públics i privats (cinema, circ, televisions, conferències, cursos oficials o no…), totes les etiquetes de tots els productes que compren, de qualsevol tipus (medecines, aliments, joguines, aparells electrònics…), totes les comunicacions procedents de les institucions europees, o adreçades a aquestes, i una pila més de coses, tan gran que seria massa llarg d’esmentar-les totes. I per si amb això no n’hi ha prou, quan es troben amb un grup de persones que estan parlant entre elles en l’altra llengua oficial, la major part d’aquestes (per no dir que totes) l’abandonaran i passaran a expressar-se en castellà, amb un somriure, i la curiosa sensació que ho estan fent ‘per cortesia’.

Els lectors mateixos poden considerar quants d’aquests drets estan autènticament garantits en el cas dels ciutadans que opten per l’altra llengua oficial: el català, l’èuscar o el gallec. Per posar-ne només un exemple, proveu de portar els vostres fills a veure una pel•lícula: quina oferta n’hi ha en castellà i en català? (si viviu al País Valencià, per exemple, la resposta és ben fàcil: l’oferta en la llengua pròpia és igual a zero). Això sí, a l’hora de pagar les contribucions, no ens fan cap rebaixa. Paguem el mateix, tot i que en rebem molt menys. Si això no és ser de segona divisió, m’haurien d’explicar ben bé, fil per randa, en què consisteix.

Potser a ells els agrada considerar-se i anomenar-se defensors de la llibertat d’escollir. El llenguatge és molt elàstic, i permet tota classe de llicències. El que fan, però, és molt fàcil de descriure: se’n diu castellanisme radical. I consisteix a aplicar la llei de l’embut, de tal manera que el boc ample sempre és al seu costat, i l’estret al nostre. Ells tenen tots els drets, i aquesta –la de drets– és també l’etiqueta que posen als privilegis lingüístics que van adquirir il•legítimament, per la força de les armes, en un temps en què ‘los nacionales’ no necessitaven disfressar-se, com fan ara, de socialistes i populars.

La responsabilitat de la Supervivència del Català

Joan Solà recorda als polítics que tenen la responsabilitat de la supervivència de l català

Reproduït de www.vilaweb.cat

DIMECRES, 01/07/2009 – 18:05hJoan Solà: ‘Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre’El lingüista ha intervingut aquesta tarda al parlament català

El lingüista Joan Solà ha intervingut aquesta tarda al Parlament de Catalunya i ha instat als parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se senti subordinat a cap altre. És la primera vegada que fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva ’significació institucional, política, social, científica o cultural’.

Solà ha concretat: ‘Els polítics s’han de preguntar si volen o no que siguem un país normal’. La solució és difícil, ha afegit, ‘però portem anys sense voler-la afrontar des de l’arrel i posant pedaços’. Joan Solà ha sentenciat que la llengua catalana no està bé de salut política, social ni filològica. Pel que fa a la salut política del català el lingüista ha advertit que és imprescindible i urgent modificar les regles de relació amb Espanya i ha afegit que la negociació de l’Estatut i del finançament han creat una sensació de subordinació i dependència com a poble entre els ciutadans.

Com Suïssa, Bèlgica o Canadà

En relació a la salut social de la llengua, Solà ha dit que es parla català a les aules, però no al pati i que falla un sistema educatiu que no pot promocionar el català. A més, Solà ha observat que fa trenta anys que es reclama el català a Europa perquè no es pot reclamar allà on caldria fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol. Per últim, en referència a la salut filològica Joan Solà ha subratllat que hi ha una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajuden a millorar-la degut al mal ús que fan del català. El lingüista ha afegit que la mala salut filològica del català no és tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà ha dit: ‘Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i Canadà’. Solà, actual vice-president del IEC, va rebre a principis de juny el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. Aquest any ha publicat el recull d’articles a ‘Plantem cara’ (La Magrana). Vegeu l’entrevista que va fer-li VilaWeb TV arran de la publicació del seu llibre.

.

Així ens voldrien veure els nostres enemics

Una de les esperances dels que tenen fòbia a Catalunya i a als catalans que la habitem es aconseguí imposar-se per la força un dia qualsevol per dominar-nos, o sigui  per part de molts  espanyols que no ens poden veure ni amb pintura, o sigui  dels que ens  odien continuadament per el nostre idioma con així  de  la nostre  cultura ,  la nostre  historia, i del nostre patriotisme  que son estimats per els catalans,  o sigui  tal como ha existit el Batalló basc – espanyol , o el Gal format per uns grups d´ espanyols mal nascuts,  també pot ser que  s’ha els hi acudeixi  un dia  qualsevol  fotré bombes en nom de algun partit polític català per acusar-nos de terroristes,  i així aconseguí amb l’ajuda del poder judicial espanyol i d´Estranburgo declarà il·legal  qualsevol partit amb sentiments d’independentisme per declarar-los il·legals   i de aquesta manera  fotre’ns a la presó o a algun camp de concentració a tots els catalans separatistes amb el fi de exterminar-nos com feren els nazis amb els jueus , o sigui fer de Catalunya un territori supeditat i exclusiu dels espanyols..De sobres  se que ara desprès de haver llegit aquesta rondalla meva es posareu a riure de la meva ocurrència, no obstant també estic segur que molts espanyols o estan desitjant.