La transformació de Catalunya Ràdio

El procés d’eradicació sistemàtica de persones ideològicament desafectes a la dictadura audiovisual del tripartit o, si més no, independents en l’exercici de la professió periodística, està transformant Catalunya Ràdio. En poc temps, aquesta emissora ha deixat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya per convertir-se en la corretja de transmissió del carrer Nicaragua. Per aconseguir-ho, és clar, ha calgut foragitar molts professionals i marginar-ne d’altres, la qual cosa ha generat una immensa por a significar-se políticament entre molts treballadors de l’emissora. Aquesta neteja ideològica va començar quan el PSOE de Catalunya, per gentilesa d’Esquerra, es va apoderar del Govern i ha continuat tots aquests anys fins arribar a extrems inadmissibles amb directors com Oleguer Sarsanedas i Ramon Mateu.

Queden lluny, per tant, els dies en què Catalunya Ràdio era l’emissora més escoltada del país, amb 614.000 oients diaris. Això passava l’any 2003. Ara, en canvi, ocupa el tercer lloc darrere de la SER -aquest era l’objectiu del Partit Socialista, que la SER fos líder a Catalunya- i de RAC1. Pel camí, no cal dir-ho, la llista de professionals que han estat convidats a abandonar el vaixell és llarguíssima i en destaquen, entre d’altres, Toni Clapés, Jordi Basté, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Bassas, Toni Arbonès i Xavier Solà. Realment vergonyós el tracte que ha rebut Xavier Solà. A Rita Marzoa, ves per on, no l’han fet fora, però l’han apartada de la conducció de programes per evitar que la seva òptica catalanocèntrica pugui trencar l’harmonia hispanocentrada dels informatius i de bona part de la programació. Mentrestant, han arribat comissaris polítics com Manel Fuentes o Jordi García-Soler, tertulians acòlits i nacionalistes espanyols com Javier Sardà i alguns locutors que, a banda de disparar dia sí i dia també contra Joan Laporta -com manen des del carrer Nicaragua-, parlen un català escandalosament impropi d’una emissora pública. De fet, si aquests locutors fossin anglesos i tinguessin el mateix nivell lingüístic que tenen de català no podrien conduir ni un programa de cinc minuts a la BBC. Ni tampoc no els podrien acompanyar la majoria dels seus col·laboradors, gent que cobra per parlar i que trepitja la llengua amb la mateixa incúria que si estigués a Mercabarna.

Tanmateix, no tothom és així a Catalunya Ràdio. Com deia en Miquel Calçada, “encara hi queda molt de talent”. Malauradament, però, aquests no són bons temps per al talent, ara toca sectarisme. I el sectarisme, com tothom sap, menysprea el talent que no s’agenolla. Per sort, no en tinguem cap dubte, el paisatge que quedarà després de la batalla de les eleccions serà tot un altre.

Victor Alexandre

e-notícies , 9/11/2009

I als lladres i xorissos que els enxampi un altre.

Increïble que la nostra policia municipal hagi arribat a un nivell tan baix, increïble que els  representants dels patriotes catalans que tenim  dins el govern de la Generalitat de Catalunya pugin consentir aquestes cabronades que porta a cap l´ajuntament de Barcelona, increïble que un anticatalà  disfressat de guardía urba  li permetin que  persegueixi  els vehicles que exhibeixin a la matricula les sigles CAT i multar-los, crec que gracies a aquestes actuacions la popularitat de ERC. ICV. PSC estan baixant a caiguda lliure i sense paracaigudes, cosa que res d’estrany que a les properes eleccions tos els que esteu ara agafats a la poltrona formant un tripartit junt amb el Sr Hereu, sortireu a les revistes pornogràfiques ja que cada dia esteu superan  el càsting per presentar-vos d’actors principals.

vinyeta de Fer

robada a Avui

en cas de queixa

serà esborrada

jorfont

I’m catalan I love freedom—Gràcies en nom de molts !!!!

Torna el meu enamorat…JOEL JOAN !!!

La participació de pel·lícules en versió original catalana als premis Oscar depèn únicament de l’Acadèmia de Hollywood, que ha d’estudiar si accepta films en català a competició tot i no disposar d’un Estat propi. Del viatge a Hollywood de l’Acadèmia del Cinema Català i de les gestions per aconseguir la participació catalana als Oscars n’hem parlat a l’entrevista a Joel Joan, qui assegura que els cineastes espanyols no posaran traves si Hollywood ens accepta. ‘No tindrem un cas Fresno amb l’Acadèmia espanyola’ ha assegurat Joan, que creu que al món del cinema no existeix la ‘virulent intransigència espanyola’ que pateixen les seleccions catalanes el món de l’esport.

Joel Joan explica com el reconeixement del català a Hollywood serà positiu per la indústria audiovisual catalana: ‘quan aconseguim anar als Oscars, perquè estic segur que ho aconseguirem, hi haurà un renaixement de la versió original catalana, i molts productors que ara treballen en espanyol es replantejaran l’idioma amb el que roden per la possibilitat de competir a Hollywood’.

Segons Joan, el sistema que utilitza l’Acadèmia de Hollywood és el de les olimpíades, de manera que poden optar a millor pel·lícula en llengua estrangera aquells Estats o nacions sense estat que ja competeixen als Jocs Olímpics. Tot i això, el president de l’Acadèmia catalana assegura que ’som un cas únic a Europa que tard o d’hora hauran de reconèixer, no hi ha cap llengua sense Estat que tingui 10 milions de parlants’.

A l’entrevista Joel Joan també ens parla de la gestació de la pel·lícula on interpretarà al General Moragues, i ens dóna la seva pròpia recepta de militància independentista contra la desafecció que pot provocar la classe política. L’actor també ens parla de les dificultats per trobar feina que ha tingut arran del seu activisme per la independència, i pronostica que l’independentisme creixerà de manera imparable, encara que els nostres polítics ’siguin mediocres o no els tinguin prou ben posats’.

Informa: DIRECTE.CAT

I aquest de la foto… que pretent ?

Les intromissions  de aquet jove amb els afers de Catalunya sols serveixen per fer-nos passar l’estona, jo crec que a vegades molts dels catalans que ens trobem amb dificultats per cagar sols llegint les seves manifestacions ja ens ha serveix per poder cagar de gust , a vegades fins i tot  ens dona motiu per fer-nos un far de riure i pixar-hi  quant vol expressar el seu espanyolisme dins a casa nostre, o sigui  dins a Catalunya, jo crec que aquet xicot algú li va inflar el cap quant volgué  acceptar ser el titella d’un ridícul partit de pacotilla inventat per uns personatges que per desgracia dels patriotes catalans desmereixen a la resta de catalans que estimem la nostra terra, o sigui que aquet jove me fa recordar els temps que els falangistes eren els matons del barri, pro aquet titella  ens assabenta avui que fa i farà tot lo possible per impedí que a la Ciutat de Girona se celebri una consulta popular com la  que es celebrà a Arenys i que es portarà a terme a una data encara  no fitxada  , o sigui que aquet merda  recorrerà al delegat de govern per que aquet o prohibeixi, ja que segons aquet “ titella” els ciutadans de Girona no tenim dret a expressar la nostre voluntat a una consulta, i jo me pregunto: I a aquet  (repeteixo) TITELLA que collóns l’importa lo que guisem a Girona?o es que encara ignora que els gironins no ens considerem espanyols ?

Consells d´una dona de 90 anys…

Escrito por Regina Brett, 90 años, de “The Plain Dealer”, Cleveland, Ohio

Para celebrar la llegada a mi edad avanzada escribí unas lecciones que me ha enseñado la vida.

*       La vida no es justa, pero aún así es buena.

*       La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando a alguien.

*       Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus amigos y familia sí. Mantente en contacto.

*       No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de acuerdo en no estar de acuerdo.

*       Llora con alguien. Alivia más que llorar solo.

*       Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.

*       Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.

*       No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea de cómo es su travesía.

*       Si una relación tiene que ser secreta, mejor no tenerla.

*       Respira profundamente. Eso calma la mente.

*       Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o alegre.

*       Lo que no te mata, en realidad te hace más fuerte.

*       Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz. Pero la segunda sólo depende de ti.

*       Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la vida, no aceptes un “no” por respuesta.

*       Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte la lencería cara. No la guardes para una ocasión
especial. Hoy es especial.

*       Sé excéntrico ahora. No esperes a ser viejo para serlo.

*       El órgano sexual más importante es el cerebro.

*       Nadie es renponsable de tu felicidad, sólo tú.

*       Enmarca todo supuesto “desastre” con estas palabras: “En cinco años, ¿esto importará?”

*       Perdónales todo a todos.

*       Lo que las otras personas piensen de ti, no te incumbe.

*       El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.

*       Por más buena o mala que sea una situación, algún día cambiará.

*       No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.

*       No cuestiones la vida. Sólo vívela y aprovéchala al máximo hoy.

*       Llegar a viejo es mejor que la alternativa…..morir joven.

*       Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas amado.

*       Sal todos los días. Los milagros están esperando en todas partes.

*       Si juntáramos nuestros problemas y viéramos los montones de los demás, querríamos los nuestros.

*       La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo lo que necesitas.

*       Lo mejor está aún por llegar.

*       No importa cómo te sientas… arréglate y preséntate.

*       Cede.

*       La vida no está envuelta con un lazo pero sigue siendo un regalo.

Crida a la participació

Crida a la màxima participació en les consultes sobiranistes del 13-D per forçar un referèndum vinculant

(Publicat al diari Crònica)

El responsable d’extensió territorial de la coordinadora, el diputat d’ERC Uriel Bertran, ha considerat que superant la participació de referèndums com el de la Constitució Europea es demostraria davant la comunitat internacional que Catalunya està ‘preparada’ per decidir el seu futur polític. Els organitzadors han presentat aquest dimecres la campanya per promoure la participació el 13-D.

En roda de premsa al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) Bertran -acompanyat de la responsable de comunicació de la coordinadora, Anna Arqué, i del de logística, Lluís Pérez- ha destacat la importància que pot tenir per un eventual procés d’independència la participació que es registri el 13 de desembre. Situen el llindar que permetria parlar d’una bona participació entorn al 40%, que és la participació que es va registrar a la primera de les consultes, a Arenys de Munt (Maresme).

Per tant, si el 13 desembre participen i voten almenys un 40% dels 650.000 habitants que tenen dret a vot als 130 municipis on es faran les consultes, Catalunya haurà demostrat a la comunitat internacional que ‘ja està preparada per exercir el dret a l’autodeterminació’, i es forçarà a les institucions catalanes, ni que sigui amb el rebuig de l’Estat, a promoure un referèndum vinculant. Ho argumenta amb la convicció que un nivell significatiu de participació forçaria que l’autodeterminació centrés el debat polític al país, que inevitablement acabaria amb la convocatòria d’un referèndum. Les comissions organitzadores es reuniran quan s’hagin fet totes les onades de consultes, el 2010, per valorar el procés i instar les institucions a promoure un referèndum vinculant.

La coordinadora és conscient que aquestes cotes de participació –superior a convocatòries electorals oficials com la Constitució Europea- serà ‘més difícil d’assolir’ en ‘ciutats de referència’ com Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú o Vic. Per això, han dissenyat una campanya neutre, que no demana el vot per cap de les dues opcions. Al capdavall, reivindiquen el dret democràtic a decidir, al marge del resultat de la decisió. Volen que la ciutadania ‘comprengui la importància que té participar’ en les consultes per ‘llançar un missatge nacional’ per forçar un referèndum oficial i vinculant. També han assegurat que 13 de desembre hi haurà ‘observadors internacionals’ seguint el procés de consultes.

El material de campanya

La coordinadora nacional de les consultes ha presentat avui dos dels cartells de la campanya: un que es limita a anunciar la convocatòria del referèndum i l’altre, més directe, on es planteja si els catalans volen un nou Estat integrat a la UE, amb un mapa europeu especialment cromàtic per significar que l’eventual procés d’independència catalana ja l’han fet abans i amb normalitat altres països europeus que ara són Estat. Cada comissió local podrà fer el seu propi material, però la coordinadora recomana una imatge homogènia per donar a les consultes caràcter ‘d’assaig de referèndum nacional’, en paraules de Lluís Pérez.

Quan el món es fa preguntes…

Sembla una boutade, però una de les raons més sòlides per defensar la independència és el fet que aquesta, a dia d’avui, és possible. No només és possible (i imprescindible) des d’un punt de vista econòmic, com tampoc és només possible (i imprescindible) des d’un punt de vista social. No. A més a més, la independència és avui dia possible (i imprescindible) des d’un punt de vista polític. Durant la major part del segle XX, tota aspiració independentista topava amb l’escàs interès que els països occidentals demostraven habitualment per la política interior de l’Estat espanyol. Les matances, la repressió i demés barbaritats comeses pels diferents règims polítics espanyols contr a el poble català mai van rebre gaire atenció més enllà de Salses. Avui dia, però, amb l’Estat espanyol dins la Unió Europea, ja no és possible que els tancs espanyols surtin al carrer sense que Brussel•les prengui mesures enèrgiques per aturar-ho. I qui diu els tancs, diu els advocats de l’Estat amb passat falangista. Ara que s’apropen les consultes populars per la independència als municipis, la presència d’observadors internacionals ajudarà a que el procés es desenvolupi amb normalitat, tot presagiant el que passarà en un futur referèndum vinculant d’independència. I és que, quan el món es fa preguntes, l’Estat espanyol es veu obligat a comportar-se com una democràcia occidental.

Sobirania i Progrés

A la profunditat…per Carolina Reugadrev

La tardor se’n du les fulles que no tornaran mai més.
La tristor s’emporta les llàgrimes del revés.
La pluja arrossega l’aire contaminat cap a les clavegueres.
El cel ensopega amb els ocells cap enrere.
I en aquell precís moment no et veig.
Ni a tu i ni a tu tampoc.
No hi ets.
No hi sou, enlloc.
I és quan te’n recordes,
Que sempre és la mateixa corda ,
Que s’estira i s’enronsa,
Que et rodeja i t’envolta,
Que et despista i t’estova,
Que t’ofega i et troba.
I un cop trobada, et perds de volta.
I els records tot ho escombren.
La pols del ambient,
Intermitent,
Ve i se’n va,
Latent.
Al vent,
L’atén
Amb cura.
Ànima pura.
Sola.
I busques una espurna.
I no la trobes.
Tot i amb força,
El cansament et bolca.
I t’enyores.
I s’enyora.
La senyora.
D’aquella il•lusió torta.
Real o no.
Qui sap.
Tan se val.
Ja és tard.
Tot s’ha acabat.
Enfonsat
Allà, a la profunditat
Del mar dels laments
Plora la ment
Pensament fatigat
De no voler res més
Que fer passar els dies
Segons l’ordre prevista
Sense sorpreses
Ni pànics
Ni sàtirs
Ni manques
Ni branques
Ni tanques
I et trobo a faltar
Enlairant-me
Cap a la profunditat
Del ser complicat
Que ningú entén
I segurament
Ningú entendrà
Insignificant
Petit
Finit
Nit
Dorm sola.

Carme…