El meu barri de Gràcia.

EL RARRI DE GRACIA.

 Res a veure el barri del actual barri de  Gracia que el barri de Gracia dels meus anys de adolescent o sigui que  l’encant de aquell barri no tenia res a envejar a els millors barris de Barcelona, En aquells temps ja passats fa mes de 50 anys, Gracia era un barri de Barcelona habitat per totes les classes socials, i així mateix de instal·lacions de moltes industries tèxtils i metal·lúrgiques, Gracia era un barri que tenia de tot sense necessitat de desplaçar-se fora d´ell, ja que teníem un carrer gran que feia la mateixa funció de les rambles de Barcelona, o sigui aquet carrer de nom Carrer Gran era el punt mes cèntric i mes transitat de Gracia era  aquet carrer escolli’t  per passejar-hi  els diumenges amb la família, , aquets carrer era el mes comercial ja que tenia  botigues i comerços de tores les varietats i mol il·luminats, era per els infants un carrer de atracció per veure  els aparadors de les botigues de joguets ,   i per els grans un gran passatemps que tenien les dones que junt amb els seus marits miraven els  aparadors de totes varietats, o sigui que  aquet carrer era la rambla del graciencs, i en ells i havia  els millors magatzems de robes i teixits , de ferreteries, Sabateries, i de botigues de queviures, de bars, de restaurants i de cinemes, (l´Esmart , Proyecciones i el Comedia, aquets últim mol apreciat per les parelles de enamorats ja que el acomodador es feia el cec, en fi el Carrer Gran que desprès el bategaren com a carrer Salmerón i que començava a  els Jardinets i acabava a la plaça dels Josepets, (nom derivan de la Església del nom “Els Josepets” ) situada a la mateixa plaça., (avui Plaza Lesseps,) entre els restaurants i bars recordo El cafe Vienès, El Monumental, Can Misèries, L’estadi, i de altres, i entre les botigues i magatzems de roba “Las Columnes) i la camisería Carrenyo, (A Can Tres deu) de Botigues de queviures, Casa Fortuny , Can Simó, També recordo el bar la Tupinamba i la botiga de xocolates del mateix nom, de pastisseries  moltes, La Colmena, La Ideal, Can Riera , i la Carol, de sabateries també moltes,entre elles Calçats Segarra ,Minerva, i també destacaven les ferreteries i entre elles la Comajuan fundada al any 1845 i la Camps, No voldria descuidar-me de mencionà  “Col·legio Acadèmia Liceo Practico” ja que era un dels balcons mes mirats per saber l’hora gracies a tenir un gran rellotge a la façana, i lo mes sorprenen que sen un carrer de dues direccions i transitaven autobusos, tramvies i tota mena de vehicles , en fi si algú de vostès te  interès per saber mes quelcom  de Gracia de primera mà, solament teniu d’estar alerta en aquets blog que de mica en mica vos donaré aquí. CATALANS REACCIONEM..  .      

CAMPIONES DEL MON — Moltes Felicitats !!!

La selecció catalana, reconeguda oficialment, fa història en guanyar el primer Mundial

La selecció catalana, reconeguda i membre de ple dret de la AMF, s’ha proclamat campiona del I Mundial de Futbol Sala Femení. Catalunya s’ha imposat a la selecció gallega, que ha estat convidada a la competeció ja que no està reconeguda oficialment, per 4-0 a la final que s’ha jugat aquest diumenge a Reus. Les noies entrenades per Albert López s’han avançat al marcador gràcies a un gol de Maria Àngels Navarro, que també ha signat el segon gol. El dos darrers gols de Catalunya, que ha dominat tot el partit, els ha marcat la capitana Laura Rodríguez, que ha sentenciat després del descans.

Amb el triomf a la final, Catalunya ha entrat a la història del futbol sala femení. I és que la selecció catalana és la primera campiona d’un Mundial. Per arribar a la final, les d’Albert López han hagut de superar a les seleccions de la República Txeca, Rússia, Austràlia o Colòmbia.