You are currently browsing the daily archive for Octubre 12th, 2008.
Dies abans del macrojudici del 29 d’octubre a l’Audiència Nacional espanyola contra els 16 acusats de cremar fotografies dels reis a Girona, un grup inicial d’una setantena d’advocats d’arreu dels Països Catalans han fet públic un manifest en què denuncien la sobreprotecció penal de la família reial espanyola difícilment compatible amb l’article 14 de la mateixa constitució espanyola que parla de la igualtat entre els ciutadans.
També argumenten que en tant que la monarquia és una institució que es transmet de forma hereditària i que mai ha estat sotmesa a referèndum, ha d’estar exposada a la crítica política expressada públicament.
I per últim asseguren que els articles del codi penal referits a les injúries a la corona constitueixen una limitació directa de l’exercici dels drets fonamentals a la llibertat ideològica i a la llibertat d’expressió de les ciutadanes.
Manifest per la despenalització de les injúries a la corona
El codi penal espanyol, als articles 490 i 491, estableix com a delictes les injúries a la família reial espanyola. Aquests preceptes constitueixen un tipus penal especial del delicte d’injuries comú previst als article 208 i 209. Aquesta especialitat es tradueix en una major penalitat respecte de les injuries considerades greus i la tipificació com a delicte de les injuries lleus (que no existeixen al tipus comú ja que són considerades falta a l’article 620.2). D’altra banda, aquests preceptes despleguen la seua protecció respecte de tota la família reial i no únicament respecte del Cap de l’Estat. Davant l’existència d’aquest articles a la legislació penal, les sotasignats, juristes i professionals de l’advocàcia, MANIFESTEM:
1er. Que aquests preceptes exerceixen una sobreprotecció penal de la família reial espanyola, difícilment compatible amb el dret fonamental a la igualtat que estableix l’article 14 de la Constitució espanyola i també amb un estat democràtic.
2on. Que la corona, en tant que institució que ostentat la comandància de l’Estat, càrrec que es transmet de forma hereditària i que mai ha estat sotmesa a referèndum, ha d’estar exposada a la crítica política expressada públicament, entenent per aquesta també els actes de rebuig a la institució monàrquica.
3r. Que aquests articles constitueixen una limitació directa de l’exercici dels drets fonamentals a la llibertat ideològica i a la llibertat d’expressió de les ciutadanes, i sovint són utilitzats per condemnar determinades opinions polítiques, convertint-se en vertaders delictes d’opinió, difícilment encaixables dintre d’un estat democràtic que propugna valors com la llibertat i el pluralisme polític.
Es per això que manifestem el nostre rebuig a l’existència d’aquests tipus delictius i instem a les autoritats legislatives a la despenalització de les injúries a la corona.
Un comentari a la Sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la consulta popular basca
Tot seguit us oferim un comentari, escrit pel membre fundador de la nostra plataforma Hèctor López Bofill, a l’entorn de la sentència que el Tribunal Constitucional declarant il·legal la consulta popular que el lehendakari Ibarretxe vol convocar al País Basc. Us en recomanem vivament la lectura. Així mateix, us animem a que sentiu l’entrevista que Euskal Irratia li realitzà sobre el mateix tema al també membre fundador de Sobirania i Progrés, Antoni Abad, professor de Dret Constitucional a Estats Units. –- La sentència del Tribunal Constitucional espanyol per la qual es declara inconstitucional i nul·la la llei de la consulta popular al País Basc per obrir un procés de negociació i assolir la normalització política no té, en principi, efecte ni rellevància per a Catalunya ni per al projecte de consultes populars que el Govern català prepara. Certament, la Comunitat Autònoma de Catalunya, a diferència de la Comunitat d’Euskadi, té reconeguda la competència per regular les consultes populars per via de referèndum d’acord amb l’article 122 del nou Estatut, una competència que, en aquest aspecte, no ha estat recorreguda davant de la jurisdicció constitucional espanyola i, per tant, no podria ser declarada inconstitucional en la futura sentència que es prepara sobre la norma institucional bàsica de Catalunya. Una altra cosa és que, d’acord amb la configuració de l’article 122 de l’Estatut i de les propostes legislatives que es perfilen sobre la llei de consultes catalanes, per organitzar una consulta popular a Catalunya calgui l’autorització de l’Estat. No pot ser altrament, si és vol impedir que la llei catalana i les consultes que reguli excedeixin l’àmbit de la constitucionalitat. Tal com estableix l’article 149.1.32 CE, només correspon a l’Estat, sigui l’àmbit que sigui (estatal, autonòmic o municipal), l’autorització de la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, punt en el què el Tribunal Constitucional espanyol es va basar, justament, per declarar la manca de competència i de constitucionalitat de la llei basca. En principi, doncs, no hi hauria cap problema de constitucionalitat per a que a Catalunya disposéssim d’una llei de consultes populars per via de referèndum, sempre que es respectés el requisit de l’autorització estatal per a cada convocatòria. Un altre problema és si, amb aquesta llei catalana, es podria organitzar una referèndum de sobirania, és a dir, sobre un tema que desbordi el marc de la Constitució. I aquesta és la circumstància sobre la que la sentència que declara invàlida la consulta basca marca un precedent preocupant: el Tribunal Constitucional deixa clar que una consulta d’aquesta naturalesa contradiu frontalment la Constitució, la qual només reconeix al poble espanyol, constituït en nació espanyola, com a únic titular de la sobirania, sense que hagi cap altre subjecte ni poble diferenciat (el poble basc, el poble català) que gaudeixi d’un suposat dret a decidir. Una consulta sobre la independència de Catalunya (ni que es comptés amb l’autorització de l’Estat, cosa políticament gairebé impossible) només es pot organitzar, doncs, trencant amb el marc constitucional actual. Això no és estrany, si tenim en compte que, tret de comptades excepcions (com el del cas de Montenegro) la independència i la creació d’un nou Estat sempre s’ha produït contradient les regles constitucionals del règim estatal anterior. Una altra cosa és que la legitimitat política (la voluntat democràtica majoritària) permeti, com ha succeït en ocasions, exceptuar la legitimitat constitucional i superar la cotilla normativa. De tota manera, el Tribunal Constitucional deixa una escletxa perquè pogués haver una consulta relativa a la sobirania sense fer trontollar les regles de la Constitució Espanyola. En la mesura que el Tribunal sosté que l’única via de reconèixer un altre titular de sobirania seria una reforma constitucional de l’article 168 no seria forassenyat pensar en la celebració d’una consulta popular per via de referèndum a Catalunya, degudament autoritzada per l’Estat (i, per tant, respectuosa amb la Constitució i amb la normativa vigent) que demanés als ciutadans de Catalunya si estan d’acord amb que les institucions de la Generalitat plantegin una reforma constitucional per la via del 168 CE per modificar l’article 2 CE i reconèixer altres subjectes de sobirania. Això, que al final podria desembocar en un resultat igualment inconstitucional (previsiblement perquè la majoria nacional espanyola de l’Estat mai no s’avindrà a modificar la Constitució en aquest punt ni que ho demani una aclaparadora majoria catalana) almenys seria normativament més escrupolós i, en qualsevol cas, evidenciaria i potenciaria un conflicte democràtic que s’hauria de resoldre fora de la Constitució: a través de la decisió de la majoria catalana i, probablement, amb l’arbitratge d’altres Estats i de la Unió Europea. Hèctor López Bofill, professor de Dret Constitucional UPF |
|
06.10.2008
El proper dilluns 13 d’octubre es durà a terme l’acte “Xirinacs al Palau”, un homenatge al polític independentista que ens va deixar l’any 2007. L’acte, que es realitzarà a Palau de la Música a les 21:00, comptarà amb parlaments de personalitats del món cultural, social, civil i polític català; seran Víctor Alexandre, Montserrat Carulla, Oriol Junqueras, Josep Guia, Rosa Calafat, Mossèn Dalmau, Lluís Planes i Arcadi Oliveres. A més a més hi actuaran també els grups Obrint Pas, Elèctrica Dharma, At Versaris o Aramateix, i els cantautors Jaume Arnella, Feliu Ventura o Maria de Mar Bonet, entre d’altres. Hi haurà també intervencions de diversos representants de la societat catalana, com Alfons López Tena, Miquel Calçada “Mikimoto”, Isabel-Clara Simó, Jordi Porta, Vicent Sanchis, Antoni Bassas, Oleguer Presas o Josep Maria Terricabras, entre molts d’altres. A més, l’acte podrà ser seguit en directe als següents cinemes: Cinemes Catalunya (C/Ciutat 33, Berga, el Berguedà), Cinemes Guiu (Av. Celoria 54, La seu d’Urgell, l’Alt Urgell), Cinemes Rambia (C/Anselm Clavé 11, Lleida, el Segrià), Cinemes Urgell (C/Navarra 7, Mollerussa, el Plà de l’Urgell), Cinemes Kyton (Av. 11 de setembre 18, Palamós, el Baix Empordà) i el Cinema Majèstic (Av. Catalunya 56, Tàrrega, Urgell). No us el perdeu! |
|
Cuantos de los que han y siguen criticando a Rajoy por sus sinceras palabras captadas a microfono cerrado piensan lo mismo que el en cuando a asistir a desfiles o a otros actos oficiales? PUES MUCHOS, ¿Quién de Uds pone en duda que hasta el mismo Rey de los espanyoles se debe acordar de la madre de muchos en cuando tiene que acudir contra su voluntad , a entierros, cenas, actos oficiales y otros no ofiales? .
Un servidor mayor de edad y con una gran experiencia gracias a tener muchos años y en conocer a algúnos militares ( entre ellos a guardias civiles,) y oir de sus bocas que ya tenian los cojones llenos de tener que estar siempre pendientes de sus superiores para cumplir con el juramento de TODO POR LA PÀTRIA,
Y es que cuando uno ya ha cumplido ciertos años , a más de sufrir reuma, de sufrir de ulcera de estomago, y tener mala leche, es muy normal que los afectados por estas circunstancias de tener que cumplir ordenes de sus superiores, y por postre trabajar en domingo pronuncien las mismas palabras que solto Rajoy.ayer.
Seguro que hasta el Presidente Zapatero y el 90 % de los altos cargos del gobierno hubieran preferido quedarse descansando en sus hogares antes de tener que acudir al desfile de hoy.
En fin que los tiempos cambian y hasta el espriritu militar y de sacrifio para servir a la patria tampoco se salvan, o sea que de militares como Tejero con espirítu de ármas tomar, ya quedan pocos..
29 D’OCTUBRE, JUDICI A MADRID!
El proper 29 d’octubre, diada de Sant Narcís, setze companyes i companys més seran jutjats per injúries a la corona espanyola
MANIFEST:
Oposant-nos a l’opressió nacional i de classe del poble català, cremem la corona espanyola. Els processos oberts a l’Audiència Nacional per injúries a la Corona són un clar exponent del futur que ens depara en aquestes condicions de submissió. Les nostres companyes, els nostres companys de les comarques gironines són culpables de ser anitmonàrquics. Un grup de persones han hagut d’anar a l’Audiencia Nacional de Madrid, a més de 700 quilòmetres de casa seva, responsables d’uns fets que no són delictes, sinó crítiques lliures i desobedients al sistema. Les accions per les quals s’han processat aquestes persones són les mostres de rebuig a l’Estat espanyol que tenen lloc arreu dels Països Catalans. Cada acció no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una resposta civil, àmplia i organitzada al domini que els Borbons exerceixen a casa nostra des de fa més de 300 anys. Els càstigs que rebem però, formen part també d’una resposta repressiva de l’Estat, que ens recorda en tot moment que som súbdits i no ciutadans.
Cremem la corona espanyola, perquè està tacada de sang, de la sang del nostre poble. El Rei Juan Carlos va ser nomenat successor del dictador Francisco Franco l’any 1969, i va ser còmplice i, per tant responsable, de les últimes execucions de la Dictadura. També va ser responsable, amb l’Exèrcit al seu costat, de l’anomenada transició espanyola. És aquest Rei, assassí i usurpador, el cap d’Estat espanyol que se’ns imposa i contra el qual ens volem rebel·lar. Nosaltres, les classes populars catalanes, sabem resistir i sabrem, també, vèncer!
Cremem la corona espanyola, i totes les institucions que vetllen pels seus dominis, tant les espanyoles com les catalanes. Anar a Madrid i ésser jutjat per l’Audiència Nacional (hereva del Tribunal de Orden Público del règim franquista), no seria possible sense l’eficient ajuda del govern català i les seves institucions. Aquest tripartit d’esquerres i catalanista, es doblega davant les lleis repressives espanyoles i ens persegueix, ens controla i ens envia a Madrid perquè ens sotmetin a la seva falsa democràcia. Que no s’anomeni tripartit d’esquerres el govern que actua com un botxí de l’Estat contra el seu propi poble!
Des de l’Esquerra Independentista cremem la corona espanyola, i ultratgem els símbols que la representen, perquè estem exercint el dret a la dissidència política. Les classes polítiques catalana i espanyola no aconseguiran criminalitzar-nos, perquè les accions desobedients del poble no són delictes, sinó actes legítims de defensa contra l’Estat opressor. Com més vulguin afeblir-nos i criminalitzar-nos, més forts ens mostrarem en aquest combat desigual, perquè la lluita és l’únic camí cap a la nostra emancipació nacional i de classe.
És per tot això que, des del treball de base, des de la democràcia directa, fem una crida arreu dels Països Catalans per continuar mostrant, a través de la desobediència i dels espais que es creguin oportuns, el rebuig del nostre poble al domini espanyol i monàrquic. Continuarem el combat desobedient i continuarà creixent el suport popular que ens reafirma en la nostra voluntat rupturista: Des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, Independència i Socialisme !
Jo també cremo la corona espanyola. Tres-cents anys ocupats, tres-cents anys resistint !
SI SEGONS LA CONSTITUCIÓ TOTS ELS ESPAÑOLS SOM IGUAL DEVANT LA LLEI, PER QUÉ ES UN DELICTE CREMAR LA FOTO DEL REI…Hi hauria judici si algún creme´s la meva fotografia?
NO ES DELICTE CREMAR LA SENYERA ?????
Cares de Tebas, filósofo, autor de tragedias y elegías nos legó algunos escritos sobre su repulsión por las banderas.
“La mala reputación de George Brassen”
” En mi pueblo sin pretensión
tengo mala reputación
haga lo que haga es igual
todo lo consideran mal
Yo no pienso, pues , hacer ningún daño
queriendo vivir fuera del rebaño
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe
Todos, todos me miran mal
Salvo los ciegos, es natural.
¿Qué hay detrás de las banderas que, cuado las veo ondeando al viento, me parecen ancladas sobre cadáveres y sangre? ¿ Qué hace convertirse al estandarte que un día creímos de la libertad y la democracia en símbolo de tiranos y asesinos? ¿ Por qué cuando cruzamos la invisible barrera de una frontera los símbolos parecen rodearnos, como si quisieran recordarnos que abandonamos un mundo para entrar en otro?.
Detrás de las banderas,de los estandartes, de los pabellones y de los escudos se oculta la historia de todas las infamias humanas.Detrás de los símbolos patrios desfilan los ejércitos después de ganar sus batallas y de profanar los símbolos de los enemigos vencidos. Desde las garras de las águilas o las fauces de los leones que, amenazantes, ondean sobre los suaves tejidos de las banderas, la sangre de otros pueblos, de otros hombres, gotea sobre el mármol de los edificios en cuyos tejados, puertas o ventanas se fijan los mástiles de las banderas.
Cuando la fiesta nacional
yo me quedo en la cama igual
que la música militar
nunca me supo levantar
En el mundo pues no hay mayor pecado
que el de no seguir al abanderado
Pocas cosas me inquietan más que quienes hacen de una bandera un símbolo inviolable, una suerte de santa abstracción que representa esencias que nunca saben definir. Arropados detrás de las banderas, los fanáticos tensan músculos dispuestos a afirmar la esencia de lo suyo, la pureza inmaculada de sus ideas, la visión eternamente inalterable de una patria que se asienta sólo en los filtrados recuerdos de su secta. Frente a ellos, otros fanáticos agitan otras banderas, otros símblos desde los que airear su pertenencia a otro tribu; su naturaleza parcial de patriotas orgullosos.
Cuando los jefes de las facciones políticas invocan los símbolos, animan a los ciudadanos a arroparse con las banderas, a mostrar con orgullo nacional su pertenencia a la estirpe de los patriotas o su deuda con una nación preñada de héroes, siempre me he sentido amenazado, pues detrás de las banderas los hombres se transforman en una horda, en una manda irracional dispuesta a defenderse de enemigos que no existen.
Si en la calle corre un ladrón
y a la zaga va un ricachón
zancadilla doy al señor
y he aplastado el perseguidor
Eso sí que será una lata
siempre tengo yo que meter la pata
Y a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe
y a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe
Tras de mí todos a correr
salvo los cojos, es de creer.
No me gustan las banderas; no me siento contenido en ellas, ni en sus colores, ni en sus escudos, ni los cantos patrióticos, ni los himnos de victoria, ni los desfiles militares que recorren en triunfo las calles de las ciudades.
En medio de un mundo que cada día es más pequeño, me siento identificado con muchas ideas, hijo de muchas ciudades, parte de muchos países. He sido feliz en países que creía cargado de enemigos, he compartido un chusco de pan con hombres que hablaban lenguas desconocidas, y me he sentido extranjero en medio de mi patria, rodeado de los símbolos de su poder y de su gloria.
La tierra toda es nuestro hogar. Cada guerra, cada batalla, cada enfrentamiento civil es la patética confesión de nuestra conciencia tribal, de nuestra incapacidad para comprender que todo ser humanano es un compatriota; que todo pueblo es nuestro pueblo.
Ya sé con mucha precisión
cómo acabará la función
no les falta más que el garrote
pa´matarme como un coyote
A pesar de que no arme ningún lío
con que no va a Roma el camino mío
Quienes arengan a los pueblos para que agiten sus banderas y asienten su grandeza en la exhibición de símbolos no se dan cuenta de que patria, su amada patria, es, a la vez , su pequeñez y su pobreza.
Que a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe
que a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe
tras de mí todos a ladrar
salvo los mudos es de pensar….”
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe
No, a la gente no gusta que
uno tenga su propia fe
Todos me muestran con el dedo
salvo los mancos, quiero y no puedo.
El dia de la vergonya d´ Espanya,
No es ètic ni acceptable commemorar uns fets històrics que foren i seran sempre una vergonya per els espanyols que tenen us de raó, o sigui no es de bon gust celebrar els saquejos,, les violacions con així mateix les tortures que foren sotmesos els que habitaven en un continent desconegut per la resta del mon i que desconeixen l’ànsia i la maldat que portaven un grup de arreplegats espanyols ( la majoria trets de la presó) i que en nom de uns reis que es consideraven catòlics conquistaren per la força de les armes un nou continent, o sigui que sense escrúpols els i robaren tot lo que pogueren per porta el fruit del robatori als reis de Espanya, cosa que aquets al rebre i veure aquells arconts de metall valuós, no dubtaren de posar tots els medis per pogué anar-los saquejant-los fins que els deixaren sense. O sigui res a criticar amb les accions que porten a terme els EEUU conquistant i matant amb el fi de apoderar-se de les matèries valuoses.
Segur si Colon i la seva troupe haguessin disposat d’armes mes mortíferes i modernes com les actuals, no haurien dubtar fer-les servi. . .
Comentaris Recents