You are currently browsing the daily archive for Octubre 15th, 2008.
Son imprescindibles para los manifestantes fascistas cuando acuden a manifestaciones autorizadas por las autoridades competentes, es un complemento imprescindible para poder ser fotografiado sin ser reconocido
Este complemento de ventas a ópticas , bazares y tops manta , fué utilizado ya por muchos jefes de gobierno, Franco y Pinochet murieron con ellas
.
Nosaltres els independentistes catalans no es que no vulguem res de Valencia ni del país Basc ni del Gallec, ja que primer tenim de defensar la nostre terra, però n´ obstant si que tenim mot en comú amb els independentistes valencians, bascos i gallecs…e compartim les mateixes ànsies de independència i el mateix enemic.
.
Per Toni Cucarella.
Els blaveros il·lustrats o neoblaveros fa temps que intenten legitimar la blavera com a ensenya de “conciliació” entre valencians. Per això sovint regiren arxius i calaixos en cerca i captura d’una antiga ensenya amb pedaç blau que done suport a la seua tesi, segons la qual ambdues ensenyes, la senyera i la blavera, ja haurien servit per identificar-nos, de segles enllà cap a ençà, a tots els valencians. L’objectiu final de tot plegat és aconseguir legitimar un altre element simbòlic de diferenciació amb els catalans. De moment, ja han aconseguit diferenciar la llengua a través l’AVL, i ara els seus esforços se centren a aconseguir-ho amb l’ensenya blavera. D’ací la polèmica que s’ha originat al voltant del llibre que els ha dedicat l’històriador Pau Viciano, Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (segles XIV-XIX), d’editorial Afers.
Tanmateix, encara que trobaren un milió d’evidències que demostraren la seua enrònia, fins i tot que en trobaren una cosida en l’albarda del cavall de Jaume I, a alguns ens resulta i ens resultarà impossible identificar-nos, com a valencians, amb la blavera. Testenguaret n’ha explicat prou clarament el perquè en el post Per les seues ensenyes…:
«A propòsit de l’inacabable debat reprès pels neoblavers sobre l’eficàcia de la senyera coronada com a bandera de tots els valencians (¿?); només cal fer una ullada a les banderes dels rebentadors del Correllengua per imaginar-nos el model de país que ens proposen.»
14.10.2008 – 15:41 El passat cap de setmana, grups d’ultra dreta han atacat diverses seus d’organitzacions politiques i culturals del País Valèncià. El Casal Jaume I de Cullera, la seus a la ciutat de València del Bloc Nacionalista València (BLOC) i d’Esquerra Republicana del València i la seu del BLOC a Gandia. Aquesta redacció, ha rebut informacions d’agressions a altres seus sindicals, però encara no les ha pogut confirmar. Recordem que fa uns dies fou atacada la seu d’Intersindical Valenciana, situada al carrer Joan de Mena de la ciutat de València, va aparéixer divendres passat plena de pixades i pintades amb simbologia nazi.
El Casal Jaume I ens ha fet “que durant la matinada del dissabte 11 d’octubre al diumenge 12 d’octubre, Dia de la Hispanidad, la seu del Casal Jaume I de Cullera va patir un greu atemptat. La porta d’entrada del local ha aparegut amb els vidres trencats, cosa que fa suposar que van ser trencats a colps o bé es va col·locar algun tipus d’artefacte explosiu com ja ha passat en més de 10 ocasions durant els últims 12 mesos al País Valencià.
L’acció terrorista va ser signada a la persiana del local amb sprai blau amb les inicials FNV i amb una creu cèltica, símbol utilitzat pels grupuscles d’extrema dreta que actuen habitualment al País Valencià i que són contraris a la recuperació lingüística i cultural.
Amb aquest, ja són una vintena els atacs que ha patit el Casal Jaume I de Cullera durant els seus 5 anys de vida, i de retruc, també els seus socis, ja que aquestos atacs atempten dirèctament contra la llibertat d’associació dels seus membres.
Volem assenyalar que el Casal és una associació cultural que s’ha caracteritzat per ser un lloc de trobada dels valencianistes de Cullera i els pobles del voltant i que durant aquestos anys ha dut a terme una gran tasca dirigida a la difusió de la llengua i la cultura dels valencians mitjançant conferències, presentacions de llibres, concerts de música valenciana, exposicions d’art, etc.”
Pel que fa al BLOC, aquesta organització ha denunciat que aquesta matinada la seu del partit al cap i casal ha patit una nova agressió. L’atac, amb una pedra contra la façana, ha fet que s’hi hagen trencat els vidres del local. A més, des del Bloc han denunciat que a una de les façanes de la seu local i comarcal de Gandia també han aparegut pintades. El secretari general del Bloc ha demanat al seu homòleg del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, que exigisca a la Delegació del govern estatal que ature «les agressions contra diverses entitats que cada 9 d’Octubre afloren sense que hi haja mai cap detenció».
Morera ha recordat que aquestes agressions se sumen a les que ha patit el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament durant aquest pont i que coincideixen amb l’atemptat que també va patir la seu del partit l’any passat, quan hi van col·locar un artefacte incendiari. A més, el portaveu del Bloc ha fet referència a l’agressió que va patir la regidora del Bloc a l’Alqueria, Maite Peiró, fa quinze dies i ha afirmat que hi ha «una trama organitzada que actua amb impunitat contra els col·lectius del Bloc». Davant d’aquests fets, Morera va sol·licitar la setmana passada una reunió urgent al Ministre d’Interior.
Comunicat de Solidaritat i suport a la Intersindical Valenciana de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Benvolgudes companyes i companys de la Intersindical Valenciana,
des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, rebeu tot el nostre suport i solidaritat davant l’agressió feixista patida a la vostra seu el passat divendres. Només la unitat i solidaritat obrera podrà fer front al feixisme.
Aprofitem aquest correu per fer-vos arribar les nostres més sinceres i fraternals condolències davant la terrible pèrduda del company Antoni Viñas i Almenar, fundador de l’STEPV.
Tot el nostre suport i solidaritat envers les seues companyes i companys, i fonamentalment pels seus familiars i amics.
Per saber-ne més:
Ataquen la seu d’Intersindical Valenciana amb pintades nazis. Llibertat.cat
Guillem Agulló: 15 anys d’impunitat espanyolista Llibertat.cat
Publicació d’una llista de 75 crims feixistes a l’Estat espanyol durant els darrers 15 anys Llibertat.cat
Nova agressió feixista amb arma blanca a Castelló Llibertat.cat
Actes feixistes arreu de l’Estat amb impunitat governativa Llibertat.cat
Noves informacions sobre l’ultradreta valenciana a Antifeixistes.org Llibertat.cat
Nou atac feixista a la seu de la Intersindical Valenciana. Llibertat.cat
Miquel Català, veí de 27 anys de la Granja d’Escarp (Segrià), llançarà oficialment aquest dimecres www.europarl.cat/tv, on recollirà signatures per reclamar l’oficialitat del català a les institucions europees.
Europarl TV va començar a emetre aquest 17 de setembre en 22 llengües, totes les oficials de la UE tret del gaèlic. El seu director, Michael Shackleton, està estudiant si pot emprendre accions legals contra Català.
El Parlament Europeu està treballant en l’elaboració de la seva pàgina web oficial en català, que preveu presentar a finals d’aquest octubre o a començaments de novembre. Estrasburg va amenaçar amb denunciar Català si no tancava la versió clandestina del seu portal, tot i que mai ha arribat a fer-ho. L’informàtic lleidatà no només manté obert el portal, que ha rebut més de 110.000 visites d’usuaris únics des del 3 de febrer, superant el mig milió de pàgines vistes, sinó que a més també ha creat una rèplica il·legal del canal de televisió de l’eurocambra, que no emet en català perquè no és una llengua oficial de la UE.
‘Quan ho han intentat polítics de diferents tendències durant anys i no ho han aconseguit, només queda la petició directa de la societat civil’, defensa Català. ‘La nostra llengua a Europa és un dels nostres drets però encara avui, més de vint anys després de la nostra incorporació a la Unió Europea, no se’ns reconeix, cal conquerir aquest dret’, reclama l’informàtic lleidatà, que ha demanat la implicació de la Plataforma per la Llengua.
A europarl.cat/tv (disponible demà dimecres), Català hi ha penjat un formulari en 24 idiomes -els 23 oficials més el català– en què demana als internautes les seves dades personals perquè firmin a favor de l’oficialitat de la llengua catalana a la UE. En aquest cas, l’informàtic no ha traduït tots els continguts de Europarl TV, com sí que va fer amb el portal principal del Parlament Europeu. ‘És una campanya de reivindicació de l’oficialitat de la llengua catalana a Europa en forma de recollida de signatures que porta el nom ‘El català, la següent llengua oficial a la UE’, explica Català.
El canal de televisió que dirigeix Shackleton té un pressupost anual de nou milions d’euros i una plantilla de setanta persones, però més d’un terç d’aquest recursos es destinen als serveis de traducció, ja sigui a través de dobladors o de subtítols. ‘El nivell de demagògia en l’acte de presentació superava amb escreix el que estic disposat a tolerar’, es queixa Català, lamentant que ‘cada nou projecte d’Europa és un projecte sense la llengua catalana, l’últim ha estat EuroparlTV”. L’informàtic de 27 anys reclama als eurodiputats catalans que ‘deixin de creure que els volem veure per pantalla i se n’adonin que no són ells els protagonistes’.
N.de la R.
Com ja hem dit altres vegades, endavant les atxes!
NOTA DE L’AUTOR
Els faig arribar aquesta nota esperant que sigui de l’interès del seu medi. Per ampliar detalls poden respondre a aquest correu o trucar al telèfon630794750(miquel)
FETS:
El web www.europarl.cat supera els 100.000 visitants únics i amplia el contingut amb una campanya de recollida de signatures per aplegar suporten pro de l’oficialitat del català a la UE. NOTA: Fa exactament nou mesos i quinze dies que vaig publicar el webeuroparl.cat. Calia incidir en el greuge que rep la nostra llengua a Europa. Va ser una projecte que nasqué sense fer gens de soroll,esperant si per si mateix podia despertar la curiositat dels internautes
Amb el temps, aquest web ha estat –i a dia d’avui encaracontinua estant– força concorregut. Les 100.000 visites ho demsotren. . Ens hem de felicitar tots. Seria injust no reconèixer que amb l’admirable acollida disposada a europarl.cat ja s’ha donat una contundent resposta a aquells que esperaven que el treball s’extingís,com altres abans, entre la solitud i el silenci. Ben mirat, n’hem donades almenys 100.000. Amb motiu de l’assolimentd’aquest nombre d’usuaris únics a europarl.cat proposo que a partird’avui els hi posem nom. Els més: cada nou projecte d’Europa és un projecte sense la llengua catalana.L’últim ha estat EuroparlTV.
Potser perquè ho considero una manera millorable d’invertir nou milionsd’euros, potser perquè el nivell de demagògia en l’acte de presentació superava amb escreix allò que estava disposat a tolerar, potser perquè penso que els eurodiputats haurien de deixar de creure que els volem veure per pantalla per adonar-se que preferiríem major informació en ambdues direccions o potser perquè opino que no són ells els protagonistes d’Europa; no n’he construït cap alternativa.
No obstant aprofitaré el nou projecte del Parlament Europeu per convidara tothom a copsar de nou com seria l’Europa que molts imaginem. Proposo un cop d’ull a www.europarl.cat/tv . És una campanya de reivindicació de l’oficialitat de la llengua catalanaa Europa en forma de recollida de signatures. Porta el nom ‘El català,la següent llengua oficial a la UE’, tal com anunciarà el títol de la plana web. Quan ho han provat polítics de diferents tendències durant anys i no ho han aconseguit, sols queda la petició directa de la societat civil. La nostra llengua a Europa és un dels nostres drets. Encara avui, més de vint anys després de la nostra incorporació a la Unió Europea, no se’ns reconeix. Cal conquerir aquest dret. Essent soci de la Plataforma per la Llengua li he demanat la sevaimplicació. Espero que ben aviat us puguem presentar la nostracol·laboració.
Miquel
CARLES BONAVENTURA
Sabem pels globus sonda que interessadament han aparegut aquests dies a la premsa que la retallada definitiva del Tribunal Constitucional contra l’Estatut –que el convertirà en un text encara més inútil del que ja és a hores d’ara– afectarà dos dels pilars bàsics del nostre país: la llengua i el finançament. Cap novetat, fa segles que Espanya dirigeix els seus projectils anticatalans contra aquests dos objectius: la llengua, element fonamental, base de la nostra identitat, que demostra per si mateix que Catalunya i Espanya són dues realitats nacionals diferenciades, i els diners; és a dir, contra la capacitat dels catalans de crear riquesa a partir del nostre treball, cosa que a Espanya, país de rendistes, funcionaris i col·locats a l’administració, mai no han sabut fer. O sigui, a veure si m’explico, de riquesa sí que en tenen, però no a partir del “seu” treball sinó mercès al treball dels “altres”, que ells parasiten i espolien gràcies a les seves armes i a les seves lleis. És a dir, com ells ja han dit abans que jo: “Por justo derecho de conquista.”
Si a algú li interessa la meva modesta opinió, el que passi amb l’Estatut m’és del tot igual. Tant de bo l’acabin de destrossar del tot i això serveixi com a exemple, a aquells il·lusos que encara creuen que el futur de Catalunya es troba dins Espanya, que el camí de l’autonomisme tan sols porta al precipici, a l’assimilació, a la provincianització… a la desaparició de Catalunya com a nació. Però és que la imminent i previsible decisió del TC espanyol no afectarà tan sols l’Estatut, sinó que serà un atac acarnissat a la simple existència de Catalunya. L’Estat (PSOE PP) vol aprofitar la decisió del TC per liquidar tota expectativa d’emancipació, d’augment de l’autogovern o d’assoliment de noves cotes de sobirancia per als catalans. Ens volen demostrar que som una simple autonomia de règim comú i que continuarem sent-ho sempre, que ja podem anar dient, que no hi haurà res a fer. O sigui, ni vint anys ni trenta, estem condemnats a cadena perpètua espanyola.
Senyores i senyors, la situació és greu. Que un tribunal, tingui més poder que allò que vota el poble per sufragi universal, lliure i directe no té parangó enlloc del món, però a l’Estat espanyol és del tot normal, com il·legalitzar partits, clausurar diaris,tancar a la presó ciutadans per simple fet d’haver convocat una manifestació o haver participat en una roda de premsa o portar el president d’una nació davant dels tribunals pel “greu delicte” de cercar la pau. És el mateix Estat que després autoritza manifestacions d’ultradretans i neofranquistes i que envia les forces de seguretat (i fa fer la feina bruta a la Generalitat) a reprimir els que s’hi oposen; el mateix Estat que sempre troba excuses per no anul·lar el judici i l’execució sumària contra Lluís Companys, no pas un simple ciutadà català, sinó el president de la nostra nació; el mateix Estat que ens nega drets fonamentals com a país, com el dret a decidir.
No sé quan tindrem la sentència del TC contra l’Estatut; desitjo que no allarguin gaire més l’agonia. Ara bé, espero que aquest any, per la diada constitucional del 6 de desembre cap polític català, cap institució catalana no tingui la poca vergonya i la indecència d’organitzar recepcions, celebracions i brindis (amb vino español i cava catalán) per commemorar una efemèride que, com es torna a demostrar ara, tan sols ha significat per a Catalunya la pervivència del model d’estat franquista i la negació dels nostres drets com a poble. Ben al contrari, esperò que la ciutadania catalana, la societat civil i política, sigui capaç d’organitzar a l’entorn del 6-D un seguit de mobilitzacions i d’actes de protesta que demostrin ben clarament a Espanya que Catalunya no es rendeix i que si la via autonomista ja fa temps que està tancada, la via de la sobirania resta del tot oberta, com el Partit Republicà Català va demostrar dissabte passat 11 d’octubre en l’acte que va organitzar a Arenys de Munt (amb la participació dels historiadors Josep Sort i Agustí Barrera, i amb represenants de la Plataforma pel Dret de Decidir, Catalunya Acció, Unitat Nacional Catalana i la CUP d’Arenys de Munt) i que va omplir de gom a gom la sala d’actes de Can Borrell. En aquest acte emotiu i patriòtic es van dir moltes coses interessants, però jo, amb el seu permís, destacaria una frase de Salvador Espot, que haurem de començar a aplicar a partir d’ara: “Qui no treballa a favor de la independència de Catalunya treballa contra Catalunya.”
El combinat català és l’actual campió d’aquesta competició
Catalunya viatjarà fins a terres holandeses, concretament, a Papendal, per defensar el títol de campiona del món. La tercera edició del torneig es disputarà des d’aquest dimecres i fins dissabte aquesta localitat dels Països Baixos.
La delegació catalana estarà dirigida pel seleccionador, Xavier Ponsdomènech, que ha escollit a Fernando Cano, del P&P Gualta (Baix Empordà); Salvador Garangou del P&P Franciac de Cassà de la Selva (Gironès) i Daniel Gimenez del P&P Platja d’Aro (Baix Empordà).
La selecció catalana és l’actual dominadora d’aquesta competició, ja que s’ha imposat en cada una de les edicions, a l’any 2004 a Itàlia i el 2006 a Teià (Maresme).
El combinat català competirà juntament amb unes altres 13 seleccions de la Federació Internacional de Pitch- and- Putt (FIPPA) com per exemple, Andorra, Irlanda, Austràlia, Gran Bretanya o la mateixa Holanda.
Comentaris Recents