Televisió Española ens fa lliures

 

Ja és curiós que la reafirmacions més expressives de la nostra identitat com a catalans vinguin d’Espanya i no de nosaltres mateixos. Una imatge molt entranyable i agraïda en aquest sentit és la que ens va oferir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, l’any 2005, quan, davant la possibilitat que la companyia Endesa es traslladés a Catalunya, va dir: “És una mala notícia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional”. Era per menjar-se-la a petons. El passat 6 d’octubre, el periodista Jesús Álvarez, des del Telediario 1 de Televisió Espanyola, va fer una cosa similar quan, lamentant-se per l’espectacular derrota de l’Atlético de Madrid davant el Barça (6-1) i per l’empat del Real Madrid davant l’Espanyol (2-2), va dir: “No ha sido una jornada buena para los equipos españoles”. Com era d’esperar, Álvarez va rectificar l’endemà dient que havia estat un lapsus per culpa del qual havia dit una cosa que no volia dir; però ja fa molts anys que la ciència s’ha pronunciat sobre els secrets de l’inconscient.

Sigmund Freud va crear una denominació especial per referir-se a aquests missatges o reflexos de l’inconscient: Fehlleistung. És a dir, acte fallit. La traducció, tanmateix, no expressa prou bé el significat del mot i es perd la riquesa del neologisme alemany que abasta tota mena d’errades o processos mentals inconscients. De fet, la denominació específica que Freud va donar a lapsus com els que han tingut Esperanza Aguirre o Jesús Álvarez va ser versprechen, que al·ludeix a l’errada en la parla i en el discurs. Es tracta d’un mecanisme mental que ens fa dir una cosa que donem per certa, per bé que sabem que no ho és, o que, per exemple, fa que ens oblidem de felicitar algú a qui en realitat no ens ve de gust felicitar.

Quant a l’element polític de les paraules de Jesús Álvarez, així com la naturalitat amb què la seva companya Ana Blanco les recull davant la càmera, són una esplèndida constatació de l’inconscient col·lectiu espanyol amb relació al nostre país. Espanya no inverteix en infraestructures a Catalunya, perquè té la sensació que, si ho fa, ho fa fora del seu territori nacional. Per això diposita en els museus de Madrid la pràctica totalitat de les seves adquisicions artístiques o s’apropia -quedant-se’ls a Madrid- del Guernica, de Picasso, i d’El gran masturbador, de Dalí. En el cas d’aquest darrer quadre, concretament, cal parlar de robatori amb nocturnitat i traïdoria, ja que es va produir per mitjà de mafioses coaccions fiscals del govern espanyol a un Salvador Dalí ja senil. Les paraules d’Álvarez, per tant, encaixen perfectament amb aquesta manera de pensar. Ell, potser, ho considerarà una “traïció” del seu inconscient, però en realitat es tracta d’una “lleialtat”, ja que, a diferència del conscient, que és qui guarda les aparences, aquesta part del jo no menteix. De fet, estem parlant d’un lapsus que és el pa de cada dia en llavis de milions de ciutadans anònims. El problema és que d’aquest se n’ha assabentat tothom, perquè Jesús Álvarez no és un ciutadà anònim i perquè el lapsus s’ha produït a l’informatiu estrella de TVE. Cal, doncs, ser agraïts i felicitar el senyor Álvarez per la seva contribució a esvair els dubtes d’aquells catalans amb dependència emocional d’Espanya, ja que, gràcies a ell, poden adonar-se que ni tan sols els espanyols els consideren espanyols. Propietat espanyola, sí, però espanyols no.

Quines ironies. Mentre Televisió de Catalunya ens fa hispanocèntrics, Televisió Espanyola ens fa lliures i independents.

per Victor Alexandre

Publicitat.

Crec que si m’imitaren mes catalans la meva forma d’actuar donaria mes bon resultats la campanya que ja fa anys que porto a terme en contra las empreses que se serveixen de medis comunicatius anticatalans per la seva publicitat, , dins aquets medis per descomptat tenim a la COPE, LA RAZÖN, EL MUNDO y de altres menys imposta’ns, així mateix la meva campanya inclou a figures del Esport o Cinema que son critiques amb la nostre llengua, o sigui espanyolistes anticatalans, o sigui article que es televisat per un espanyol sentimental fora, me abstén de comprar-lo, o sigui primer prefereixo anar descalç que comprar-me unes sabates al corte englis que es una firma que cada dia es anunciada per el Sr Losantos i així altres productes que se serveixen de aquets medis comunicatius.

Un President Català ?

 Que tal acceptarien els andalusos o extremenys que el Sr Zapatero se li acudís treure al Sr Chaves de president per substituir-lo  per un president  Català? Segur que ja ni al Sr Zapatero ni a cap governant tindria aquet  acudit, ja que amb tota seguritat se alçaria un alt i baix que ni comparació amb la guerra de Troya. .

Llavors jo me pregunto, ¿com es que els catalans son tan conformistes i no ha esclatat encara cap revolta en contra  la decisió que va porta a terme el Sr Zapatero en contra el Sr Maragall per invitar-lo a que toques el dos i  al seu lloc ens va fotré de president de la Generalitat a un extremeny?  

 Així mateix no se a vist mai que a cap  província d´Espanya es nombres de president a un català, ¿se imagineu un president de la Comunitat de Madrid suplint a la Esperanza? Segur que ni el Sr Zapatero ni a Aznar n’era resultat il·lesos de portar-ho a terme,

En fi que els catalans demostrem tenir mol poques agalles  y un altre cosa  que no diré, no sigui que si os dic lo que ens falta , mols de nosaltres/as no tindríeu collóns ni ovaris per suportar-ho.