Catalunya és un colonia d´España ?

 

Catlunya es una colònia de España ?

 

Segons anem veien crec que se  estan prenen en serio els espanyols de que Catalunya esta per castellanitzar, ja que de no fer-ho corren el perill de que els catalans se aprofitin de la seva sensibilitat i que dintre de uns pocs anys els obliguem a parlar amb català, cosa que ells (o sigui uns quants de cents de milers) no estan disposats a saber-lo  parlar i menys integrar-se a les nostres costums i cultura, ja que llavors no es trobarien com a casa seva, cosa que fins  en aquets moments estan fent lo que els hi dona la real gana, el cas es que ara no volen que els seus fills  perdin la seva llengua originaria que es la castellana, a part de que ni han bastants que ni en  la seva pròpia  terra el parlen, una demostració son els paisans de  El Felipe Gonzalez, o de  la ministra de Foment la Sra Magdalena Alvarez , ja que el idioma  que aquets  parlen es inintel·ligible, o sigui al meu entendre es un dialecte mes semblant al àrabs que al castellà. I ara es lo que jo me pregunto: Perquè vingueren a casa nostre  aquesta gent ?

 

jorfont

Rugbi

 

La readmissió de la Federació Catalana de Rugbi a la Federació Internacional de Rugbi (FIRA-AER) depèn ara mateix d’ un jutge francès que dimarts va escoltar els arguments d’uns i d’altres i que haurà de dictar sentència abans de final d’ any.

Com se sap,l ‘any 2005 la Federació Catalana va demanar-ne la readmissió i després d’ un periple jurídic prou llarg finalment tot el pes de la decisió a anar a petar a mans d’ un jutge de França que dimarts va escoltar els arguments de les parts enfrontades. La Federació Catalana va ser una de les fundadores de la FIRA, anys abans que hi ingressés Espanya. Durant alguns anys les dues federacions van conviure a la FIRA de forma independent .Va ser per culpa del franquisme l’ any 1941 que Catalunya en fou expulsada. És a partir de l’ any 1981 quan es van crear les noves federacions catalanes amb personalitat jurídica que la Federació catalana intenta recuperar el seu lloc a escala internacional.D’aquí ve aquesta lluita amb la Federació Espanyola que no li vol reconèixer el dret a ser independent com ho havia estat abans.

En aquest judici els advocats francesos que representaven els interessos catalans van argumentar que la llei d’associacions francesa de l’ any 1901prohibeix que una federació pugui ser expulsada sense una sèire de requisits. Per la seva part, els advocats de la FIRA, amb seu a París, assessorats pels espanyols van assenyalar que la Catalana havia perdut la seva personalitat jurídica en passar a l’ Espanyola. De fet, la nostra federació no havia desaparegut mai,sinó que va passar a ser un apèndix espanyol, segons que informa “El 9″.

Si el veredicte és negatiu per als catalans, la secretaria general de l’ Esport pensa recòrrer al tribunal d’ Estrasburg. De tota manera sembla difícil que es pugui presentar un recurs a un tribunal europeu sense haver esgotat totes les vies judicials franceses. En canvi si  la sentència és favorable a Catalunya no es descarta que l’ anomenat Consejo Superior de Deportes iniciés una forta pressíó internacional perqué la FIRA acabés expulsant la Federació Catalana mitjançant una assemblea.

Sigui com sigui,el president de la Federació Catalana Xavier Albert Canal ja ha anunciat que deixarà el càrrec per l’ assetjament al qual s’ ha vist sotmès des d’ Espanya i pel poc suport de la secretaria general de l’ Esport, segons la seva opinió.

Mentrestant,els clubs catalans han demanat en assemblea que les seleccions  catalanes   puguin participar en els campionats territorials  espanyols, fet que ha estat vetat en les últimes temporades i sense cap lògica jurídica. Les seleccions catalanes afectades són:sènior, femenina,juvenil i cadet.

Estem, doncs,  a les portes d’ una altra decisió transcendental per a l’ esport català. D’ acord amb el Tribunal Esportiu Internacional de Lausana les federacions són entitats privades i Catalunya té el dret d’ inscriure’ s allà on vulgui sense el potineig de les federacions espanyoles.Però a la pràctica ja coneixem com les gasta Espanya i les seves influències internacionals. Per tot plegat es fa difícil pensar que la Federació Catalana pugui tornar a ser un membre de la Federació Internacional en igualtat de condicions que Espanya.

El que sí és clar és que hi haurà rebombori i del bo.Interessa fer bullir l’ olla.Només amb la pressió constant  aconseguirem alguna cosa ni que sigui cridar l’ atenció de l’ opinió pública i fer despertar consciències.Que no es pas poc. No importa perdre moltes batalles si al final es guanya la guerra

 

Tribunal confederal de Suïssa.

 

El reconeixement internacional de la Federació Catalana de Bitlles ha quedat definitivament consolidat, després que la Federació Espanyola ha perdut l’últim recurs que havia presentat per impedir-ho.

 El Tribunal Confederal de Suïssa ha donat la raó a la Federació Catalana, que serà, doncs, membre de ple dret de la Federació Internacional. L’esport català, doncs, ha guanyat una batalla més en la seva lluita cap al reconeixement de les federacions.

N.de la R.

El TAS (Tribunal Arbitratge Esportiu) ja fa deixar ben clar fa uns mesos que les federacions són de caràcter privat i,per tant, Espanya i la seva famosa “Lei del Deporte” no tenen cap validesa internacional. Espanya no ha pogut imposar la raó de la força. Per una vegada ha guanyat la força de la raó. Au,doncs,tindrem Catalunya-Espanya ni que sigui en bitlles. I si no els agrada que se’n vagin

Que n’aprenguin!

Catalunya ha guanyat una nova batalla. Éss un precedent històric. La lluita continua 

Els pobres sempre seràn servidors dels rics

Els pobres sempre han sigut donats per el sac.

Recordo ja de petit que en quant encara part de les nostres tropes estaven destacades al Marroc, i que per cert no estaven allí per ajuda humanitària, o sigui al contrari  i que de tan en tan alguns tornaven morts o ferits, fou una sort en aquells temps per els joves que tenien medis econòmics es lliuraren de anar-hi, aquesta sort era tenir unes quantes peles per lliurar-te d’anar a fer de soldat, o sigui a aquets joves que cotitzaven  se els anomenava “soldats de cuota” i eren la enveja de les noies solteres ja que demostraven ser de casa rica, i no eren  uns morts de gana com el fill del  ferrer del barri,. Ja en el regim franquista casi fou lo mateix, ja que si un tenia medis econòmics tenia la oportunitat de fer carrera i en quant et cridaven per fer la mili ja entraves  de suboficial o de alferes, en fi lo que os volia dir que els pobres sempre ens han donat per el sac. Crec que ara els que tenen mes èxit en quant oportunitats de trobar feina de categoria son els que  en fet estudis a ESADE ja que aquets son mol apreciats, lo trist es que no tots el estudiants tenen les peles necessàries per anar en aquet lloc.