You are currently browsing the daily archive for Octubre 27th, 2008.
Joan Saura sap que es troba al final de la seva vida política i vol morir fent tant de mal com pugui a aquells que intueix que el sobreviuran perquè l’han superat. Frustrat i ressentit, Saura és el viu retrat del fracàs. És l’home ebri d’ambició que volia menjar-se el món i inscriure el seu nom amb lletres d’or en la història i que, finalment, ha esdevingut un llast insuportable fins i tot per a ICV. Atrapat en un racó del seu despatx, Saura veu com són precisament els seus els qui, encerclant-lo, li lliuren arsènic en un gotet de menta –l’estètica del verd és tot un detall- i li diuen: “O te’l prens o fem que te’l prenguis”. Abans, però, ha demanat una cosa com a última voluntat. Ha demanat que el deixin guanyar-se la glòria mediàtica que la història li ha negat. Ho intenta convertint-se en el noi dels encàrrecs de María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol, i ho torna a intentar entabanant Maria Lluïsa Gally, néta de Lluís Companys. Amb la primera traeix la resta de forces polítiques catalanes i amb la segona humilia Catalunya pidolant que Madrid “repari” el nom del president Companys, com si fos una cafetera. Però, com que no se’n surt, ho torna a provar mirant de fer mal a Ernest Benach, en particular, i a Esquerra Republicana, en general. Saura és així, com tots els àvids de renom, no té escrúpols.
Això explica que ara s’hagi posat al costat de l’ABC i de La Razón per denigrar la segona autoritat de Catalunya, acusant-la de malbaratar diners en les prestacions extres del seu cotxe oficial. Unes prestacions que tenen a veure amb reforçaments del vehicle per raons de seguretat, amb un ordinador i amb una taula de treball. Res que no tinguin els cotxes oficials de tots els presidents dels parlaments d’Europa i, ves per on, res que no tingui el cotxe oficial de José Montilla. Joan Saura, però, només ataca Benach perquè ocupa el lloc que ell cobeja. Amb Montilla no s’atreveix perquè sap que ICV no és ningú –ningú- sense el PSC. Per això no en diu res. És el comportament habitual de l’hipòcrita, que aprova les prestacions dels cotxes oficials dels presidents del govern i del Parlament espanyols i blasma les del president del Parlament català, perquè allò que el mou no és pas el que diu sinó el desig de desacreditar ERC, l’únic partit, al costat de CiU, que es creu el país. Per a Joan Saura, com per a PSC, PP i Ciutadans, no hi ha més nació que Espanya i no hi ha més Parlament que l’espanyol. La resta és fireta i el president del Parlament de Catalunya hauria d’anar en bicicleta. Per sort, tot aquest afany d’injuriar, tot aquesta enveja dels qui, a diferència d’ell, passaran a la història, són els darrers espeternecs d’un malreeixit, són els darrers cops de cua d’algú que sap que ha perdut fins i tot la confiança dels seus. Només Montilla pot salvar-lo de l’abisme –i ho espera, gairebé li ho suplica-, però això ja es veurà. Victor Alexandre.
La presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, ha destacat “la sort” que té Madrid de “no perdre el temps en buscar i descobrir trets que ens diferenciïn dels altres espanyols”, i que això li ha permès “aprofitar” l’Estat de les autonomies per “impulsar el progrés i el benestar dels madrilenys”. Ha iniciat la seva intervenció parlant de la “gran sort” que, segons el seu parer, té la Comunitat de Madrid “de no basar-se en cap mite històric ni en cap fet diferencial”, i que això “ens hagi permès avançar”, i ha recordat que els madrilenys també tenen l’avantatge que la seva festa regional, el 2 de maig, “no pugui ser més nacional”.
Aguirre ha fet aquestes afirmacions en la presentació del llibre “Relats després de la batalla (1808-1823)”, la segona obra recopilatoria de texts relacionats amb el bicentenari de la guerra contra Napoleón. L’historiador Fernando García de Cortázar, que ha participat en l’acte, ha afirmat que la guerra contra Napoleón constitueix el “record d’una gesta col·lectiva que va sorprendre Europa”, i va fer que “es comencés a perfilar la imatge política” i el concepte de nació de països com Espanya i França”.
Qué collons fem nosaltres ?
Unes 20.000 persones van participar ahir a la jornada reivindicativa convocada pels tres partits del govern basc (PNB, EA i EB) i Aralar per reclamar el dret de decidir de la societat basca, justament el dia que s’havia d’haver celebrat la consulta impulsada pel lehendakari Ibarretxe, que finalment el Tribunal Constitucional espanyol va prohibir ara fa algunes setmanes. En total 6 localitats van acollir actes de la jornada: Gernika, Legutiano, Amorebieta, Urkiola, Durango, i Vitòria, on s’hi va llegir el manifest pel dret de decidir. Els convocats van formar diverses paraules en basc, visibles des de l’aire.
L’Audiència Nacional espanyola jutjarà aquest dimecres -diada de Sant Narcís- a partir de les 10 del matí els setze encausats per cremar fotografies del Rei a la plaça del Vi de Girona. Els fets van tenir lloc el 22 de setembre de l’any passat, durant una concentració de suport a Jaume Roure que va congregar 300 persones. Durant la protesta, diversos manifestants van cremar una cinquantena de fotografies del monarca a cara descoberta.Tot i que inicialment es van identificar dinou persones, el jutge instructor Fernando Grande Marlaska va decidir arxivar la causa contra tres dels imputats. Els setze restants, d’edats compreses entre els 20 i els 47 anys, s’asseuran aquest dimecres a la banqueta dels acusats per un delicte d’injúries a la Corona. El judici tindrà lloc després que l’Audiència ja hagi condemnat Roure i Stern, els dos joves que van cremar la primera foto durant la visita del Rei a Girona.Aquest dilluns, tres dels joves encausats han titllar el judici de ‘farsa’. Al seu parer, l’Audiència Nacional espanyola ja els ha condemnat. ‘Creiem que la sentència ja s’ha dictat des d’un principi’, ha assegurat un dels joves, Joan Pujolàs.Els portaveus dels encausats han explicat que els setze joves es declararan autors de la crema davant el tribunal. Els joves també han afegit que parlaran en català. Precisament, el jutge que tindran a davant serà José María Vázquez Honrubia, que va negar-se a què Roure i Stern declaressin en català, motiu pel qual es va haver de repetir el judici. Aquest cop, però, l’Audiència Nacional espanyola ja ha assegurat un intèrpret.Demanar la nul·litatAbans que comenci la vista, el lletrat de la defensa, Benet Salellas, preveu demanar-ne la nul·litat. Segons ha ressaltat una de les encausades, Núria Brugada, el motiu és que ‘es va fer un ús il·legal dels fitxers policials’. La jove ha explicat que a tots els setze joves ’se’ns va citar per telèfon mòbil, motiu pel qual s’ha fet un ús il·legal dels fitxers policials’.Els portaveus dels encausats han agraït a la societat les mostres de suport rebudes per aquest cas ‘esperpèntic i políticament reprovable’. Indiquen que s’ha fet una ‘persecució de l’independentisme revolucionari’ i recorden que, al seu parer, ‘la monarquia és una institució anacrònica i l’Audiència Nacional és hereva del tribunal d’ordre públic franquista’.Concentracions de suportAquest dimarts, a les vuit del vespre, s’ha convocat una concentració i manifestació de suport als setze encausats. L’acte, que es farà a la plaça del Vi, comptarà amb les actuacions dels bastoners de Sant Celoni i de les actuacions musicals del grup Cesk Freixas i del de hip-hop At-Versaris. Després, els manifestants aniran fins a l’aparcament de la Copa, on hi haurà els dos autobusos que portaran els encausats i diversos membres del col·lectiu fins a Madrid per al judici.Dimecres, dia de Sant Narcís, també s’ha convocat una altra concentració de rebuig a les dotze del migdia davant els Jutjats de Girona. El mateix dia al vespre hi ha convocades noves concentracions a Barcelona, Lleida, Manresa, Mallorca, Tarragona, Tortosa, València, Vilafranca del Penedès i Vic. .
modelos recomendados solamente para politcos que ocupen cargos y que pertenezcan a partidos de derechas o centro derechas.
Modelo de patinte recomendado para politicos de partidos humildes y que sean de Izquierdas, en preferencia para los que ocupan cargos importantes.
Avui s’ha publicat una noticia en un medi informatiu que solament el títol ja es suficient per cridar l’atenció de qualsevol, cosa que a mi con a Català i a mes amb un 90 % de ànsia de independència me ha deixat satisfet. O sigui el titular diu: Multado por llevar una bandera muy grande en su quad.
Cosa que según la policia este Sr podia causar un accidente a demás personas por culpa del gran tamaño de la bandera, ya que el tamaño de la bandera hacia posible la falta de visibilidad, a más se ha sabido luego que este Sr tiene un restaurante en Alicante poco conocido y esta ocurrencia de colocar una enorme bandera española en este vehiculo, cosa que le ha servido para hacer propaganda de su restaurante, ya que de esta manera ha salido a los periodicos. Un servidor creé que a más de ser multado con 60 € tendrian que multarlo para aprovecharse de una bandera que representa a España y no para servirse de ella para fines publicitarios. Imaginense Uds que ahora un fabricante de papel higienico se le ocurriera la misma idea de dar a publicidad a su producto de fabricar rollos de papel higienico imprimiendo los colores dela bandera nacional , o lo mismo que se le ocurriera tal publiidad a un fabricante de Bidets o de inodoros ¿ creén Udes que seria aceptable?
!! Ah si Franco resucitase pobres de vosotros.¡¡
PROU D’AGRESSIONS A LA LLENGUA!
LA RESPOSTA: NEIX “XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA” AMB MÉS DE 5.000 ADHERENTS
És hora que des de la societat civil comencem a incidir de la forma més decisiva possible en el futur d’aquest país. Prou d’ agressions especialment a la llengua.Cal donar-hi una resposta ràpida i constant.
Un per un ho tenim costerut, però units podem fer molta força. I tant ! En aquesta lluita desigual hem de trobar com David el nostre roc i aquest roc es diu consum, perquè tota llengua es un mercat i les empreses són molt sensibles a les demandes dels consumidors. Aquesta és la nostra gran força. Per això neix XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA, oberta a milers i milers de ciutadans, tots els que puguin i vulguin participar-hi. És molt fàcil i a l’ abast de tothom que faci servir internet.
És cert que cada vegada més empreses i institucions utilitzen el català, però hem de convenir que estem encara molt lluny dels mínims necessaris. Amb massa freqüència, l’utilització del català per part dels nostres conciutadans requereix d’una reiterada i combativa voluntat.
La mecànica que proposem ja ha estat emprada freqüentment en campanyes polítiques amb èxits importants. Es tracta ara de multiplicar les accions per multiplicar-ne els resultats, dins d’un estricte respecte a la legalitat. Efectivament, un dels objectius de les nostres accions es reclamar el compliment de la Llei Lingüística nº 1/ 1998 del Parlament de Catalunya, que tant freqüentment s’incompleix.
Així doncs, el nostre objectiu es catalanitzar sobretot::
- L’etiquetatge dels productes.
- Els locals comercials: bars, restaurants, farmàcies ,etc., especialment les grans superfícies comercials.
- Sobretot, vetllar per l’ús oral de la llengua entre el personal dels grans centres comercials que tinguin tracte amb el públic, especialment caixers i caixeres.
- Els follets publicitaris que s’envien a les cases.
En una segona fase treballarem també per la catalanització de:
- Les emissores privades de televisió.
- Els diaris gratuïts.
- Els serveis assistencials, sobretot de la gent gran que es mor parlant en castellà a mans d’assistents/es estrangers/es.
MILERS DE PARTICIPANTS
Es cert que hi ha entitats i associacions que fan una tasca semblant. Nosaltres també participarem en les seves campanyes, perquè som gent de fer feina i no tenim cap més protagonisme que servir al país. Tots hem de sumar. Però la nostra singularitat rau en:
- La utilització d’Internet.
- L’enviament INDIVIDUALITZAT i massiu de correus electrònics als llocs objectes de les nostres campanyes. Els comerciants son gent molt sensible a l’opinió de la seva clientela i, per tant, els nostres missatges els han de fer tombar cap a la catalanització si en reben molts
Tal com estan les coses, segurament moltes accions seran per protestar, però també cal encoratjar les accions positives que es facin amb la llengua, especialment per part d’algunes empreses.
Per portar a terme aquesta tasca, demanem la col·laboració de tots els ciutadans. Si desitgeu adherir-vos a la nostra iniciativa i també si voleu enviar-nos adreces de correus electrònics de gent que vulgui rebre les nostres informacions per sumar-se a les campanyes, només ens heu de trametre un e-mail a xarxa.de.consumidors.amb.llengua@josoc.cat ( Fixeu-vos bé que hi ha un punt després de cada paraula)
FUNCIONAMENT
Arranquem la campanya de Xarxa de Comsumidors amb Llengua amb 5.221 adreces electròniques. Vol dir que tota aquesta gent, si no ens indica el contrari, rebrà informació de les campanyes. Aleshores es tracta, doncs,d’ enviar missatges a través del correu electrònic a les adreces de les empreses o de particulars que us facilitarem: en alguns casos per protestar i en altres per lloar la seva actitud amb la llengua. Nosaltres us facilitarem també models de correus breus,gairebé telegràfics per tal que ningú es queixi que no sap escriure cartes o que no té temps.Només cal signar-les i tramete-les al destinatari.
En principi nosaltres proposarem els temes de les campanyes,però vosaltres també podeu proposar-ne a través del correu ja indicat abans.
Posem-nos a treballar al més aviat possible. Entre tots ho podem fer tot.Ara des de casa i de forma fàcil.
Barcelona, 25 d’octubre del 2008
XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA té el patrocini de les entitats:
SOM DEU MILIONS, inscrita en el registre de la Generalitat amb el número 21.670
LA CRIDA DEL SEGLE XXI (número 21.511)
AMICS DE LA LLENGUA CATALANA (número 21.258)
ELS CASALS DELS PAÏSOS CATALANS (número 21.701)
N.de la R.
Posem l’abast de la societat aquest estri de lluita. Prou que ens agradaria que activitats com aquesta estessin aixoplugades per la Crida,per exemple. Per demanar que no quedi.
El passat dijous el diari ABC titulava que el President del Parlament, Ernest Benach, havia gastat 20.000 euros en ‘tunejar’ el seu cotxe oficial. A l’interior de la notícia passava de l’afirmació al condicional ‘según ha podido saber ABC podría ascender a 20.000 euros’. I la veritat és que l’import per col·locar una taula de treball, un reposapeus i una televisió al cotxe oficial de la segona autoritat del país pujava una mica més de nou mil euros.
La notícia va ser reproduïda l’endemà per diversos mitjans de comunicació. I un d’ells n’ha proporcionat una cobertura especial: La Vanguardia. Des de dijous fins ahir diumenge ha seguit informant cada dia sobre una polèmica generada per una informació que ja partia d’una dada falsa. Curiosa excepció en un mitjà de comunicació, estirar més una notícia que el propi mitjà que l’ha publicat primer. La Vanguardia més que ABC.
A més d’aquest afany de polèmica sobre el cotxe oficial que utilitza en exercici del seu càrrec Ernest Benach, l’ABC i La Vanguardia comparteixen una altra característica en comú. Són els dos rotatius de més reconeguda devoció per la monarquia espanyola. I mai cap dels dos ha publicat ni qüestionat, per exemple, quan costa als ciutadans catalans i espanyols el manteniment d’aquesta institució des dels actes protocolaris fins a les caceres privades d’óssos del rei Joan Carles no a la Val d’Aran sinó a les estepes de Volgoda, a Rússia.
Tampoc cap dels dos rotatius no ha explicat que hi ha institucions com el President del Parlament espanyol o la major part de ministres que tenen residència pagada pels contribuents a Madrid. Per no qüestionar el que costa mantenir ministeris -i el seu corresponent cos funcionarial- com el de Vivenda, Sanitat o Cultura que no tenen competències perquè aquestes estan transferides a les Comunitats Autònomes.
I aquesta dada no és sobrera. És sabut que Ernest Benach, segona autoritat de Catalunya, es desplaça cada dia des del seu domicili particular de Reus fins al Parlament en cotxe. Ni ABC ni Vanguardia han calculat què costaria si la segona autoritat residís entre setmana a Barcelona i quan estalvia Benach pujant i baixant cada dia en cotxe des de la Ciutadella a la capital del Baix Camp enlloc de llogar una habitació d’hotel o una residència a la ciutat comtal com podria fer en legítim ús de les funcions del seu càrrec.
En el fons, ja som al cap del carrer: els qui no es creuen que Catalunya és una nació no poden tolerar que tinguem institucions i que aquestes treballin amb la normalitat i el sentit d’estat amb què haurien de fer-ho els representants escollits democràticament pel poble de Catalunya. Per què no es qüestiona la Casa reial ni les residències dels ministres o la seva pròpia existència tot i no tenir competèncie i sí que el President del Parlament de Catalunya s’instal·li una taula per poder treballar durant els seus viatges diaris d’hora i mitja per trajecte?
Senzillament perquè hi ha qui no té un respecte institucional per no dir menyspreu i menysteniment a les institucions catalanes. Perquè contra Catalunya tot s’hi val.
El més sorprenent de tot plegat és que la resta de partits polítics catalans s’hagin sumat amb major o menor intensitat a aquesta campanya d’intent de desprestigi d’una alta institució catalana i al mateix temps dirigent amb projecció de futur a Esquerra Republicana casualment la mateixa setmana que el Parlament aprovava la creació de l’Oficina Antifrau, un dels projectes estrella dels independentistes i que posarà Catalunya al capdavant dels països amb mecanismes de transparència i control dels diners públics.
Potser aquí hi ha l’altra clau del perquè de tot plegat: si la institució no hagués estat presidida per aquesta formació política, el grau d’atreviment a donar carta de validesa total i recorregut a notícies publicades per capçaleres amb dilatada trajectòria anticatalanista com ABC hauria estat diferent.
Per no parlar de polítics com Joan Saura que van qualificar d’’ofensiva i injustificada’ la despesa dels accessoris del cotxe del President del Parlament. Convindria recordar a Saura que en les principals decisions de la cambra on resideix la sobirania nacional dels catalans també hi és present un company del seu grup parlamentari com és Jordi Miralles, secretari de la Mesa de la institució. I si Saura vol parlar de despeses injustificades i ofensives segur que en trobarà a casa seva, als seus departaments. A tall d’exemple, els nombrosos viatges oficiosos en cap de setmana que va realitzar ell mateix a Madrid durant la passada legislatura.
I La Vanguardia, si tant preocupada està per la crisi econòmica i perquè els diners dels ciutadans no es malbaratin, podria practicar un exercici de transparència tan senzill com dir públicament quan ascendeix el cost del suplement de 150 pàgines a tot color que el rotatiu dels Godó va encartar ahir diumenge per publicitar l’obra de Govern en insfrastructures. Un suplement només amb la foto de Montilla. Un extra que, casualment, va acompanyat d’una plàcida entrevista al President de la Generalitat de quatre pàgines a l’edició escrita del diari.
La desconsideració i la crítica gratuïta a determinades institucions catalanes només busca fomentar el desprestigi. El populisme malintencionat no ajuda a fer avançar Catalunya ni a afiançar les seves institucions. I el que encara és més greu és que es posin a repartir carnets i certificats d’austeritat i honestedat alguns dels qui més i millor han rebut de les administracions públiques en els darrers 20 anys.
D’això, a Catalunya, se’n diu hipocresia. ( i moltes més coses que em callo )
directa.cat
Comentaris Recents