CATALONIA is not spain

És realment increïble el desvergonyiment i la impunitat amb què alguns polítics practiquen la mentida com a sistema de treball. El desvergonyiment, ja se sap, és un tret personal, però la impunitat necessita la connivència de l’entorn. El 4 de juny d’enguany, els mitjans de comunicació catalans van difondre aquesta notícia facilitada per la conselleria d’Educació, de la qual és titular Ernest Maragall: “La tercera hora de castellà s’ajorna un any; en pocs dies, la conselleria aprovarà una ordre que serà publicada al Diari Oficial de la Generalitat per endarrerir un curs l’entrada en vigor del decret que obliga els col·legis a impartir la tercera hora de castellà”. La notícia, a més, afegia: “Educació deixarà per a més endavant la presentació dels projectes lingüístics, de manera que l’aplicació de la mesura queda ajornada un any, fins al setembre de 2009. El departament contradiu així l’anunci emès a finals del curs passat quan va assegurar que la tercera hora de castellà seria ‘optativa’ als centres, en compliment de l’Estatut”. Doncs bé, quatre mesos després d’aquest comunicat, en un acte celebrat el passat 23 d’octubre a Sant Cugat del Vallès, el conseller Maragall no sols admetia que el decret ja s’està aplicant, sinó que el defensava i traspassava la responsabilitat a les escoles amb aquestes paraules: “Hi ha un combat polític, social i institucional d’aquest país en defensa del nostre autogovern i de la nostra capacitat de decisió que passa per contestar i fer una qüestió de competència, perquè des del govern central no es puguin decidir aquestes coses”.

Deixant de banda la força amb què l’inconscient “traeix” sovint les persones -com pot creure’s l’autogovern algú que entén que el seu govern “central” és un altre?-, el senyor Maragall ens està dient que l’ajornament de la tercera hora de castellà que ens va anunciar el 4 de juny era mentida, atès que ja s’aplica, i torna a faltar a la veritat quan diu que aquesta aplicació “és un cas explícit del principi d’autonomia de centre”. És a dir que, segons ell, la responsabilitat no és seva, sinó dels centres. Quin cinisme. El cinisme, tanmateix, és l’eina de treball del Partit Socialista, autor del decret. Primer l’imposa, després, per eludir responsabilitats, l’emmascara dient que l’aplicació la decidiran les escoles i, finalment, d’amagat, fa que l’apliquin fins i tot abans d’entrar en vigor. Ho veiem ara que s’ha descobert que totes les escoles públiques de Sant Cugat -exactament les mateixes escoles que l’any 2007 havien dit que l’hora de castellà no era necessària- estan aplicant més llengua espanyola. Però el cinisme ja vessa quan, tot fent costat al conseller Maragall, la directora de l’escola Joan Maragall, Elvira Güell, té el desvergonyiment de dir que “s’ha polititzat la qüestió” i d’acusar de fer política els qui denuncien la nocturnitat i traïdoria amb què s’aplicat el decret. Un decret pensat i imposat per un partit polític amb l’única finalitat de perpetuar a Catalunya el poder abassegador de la llengua espanyola tot presentant-la com a víctima. És a dir, que la llengua espanyola estaria a punt de desaparèixer al Principat -ja no la parla ningú i és gairebé impossible comunicar-s’hi- i, per tal de rescatar-la de l’abisme, hom hauria emprès una croada salvadora a les escoles. Unes escoles que, com tothom sap, estan dirigides per mestres sense cap ideologia política. I és que fa tanta pena veure que els infants catalans tenen el mateix nivell d’espanyol que de gaèlic, oi? Només una pregunta: després d’haver convocat els mitjans de comunicació per dir-los que “mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de castellà”, què hi fa Esquerra Republicana al govern de Catalunya? Si aquesta frase no era una mentida, per què es manté passiva? Per cinisme o per covardia?

Víctor Alexandre

Sexe gratuit

Els escandalosos medis que se serveixen alguns medis comunicatius i publicistas per tenir lectors o visitants, ni han de fastigosos, ja un servidor i d’altres com jo ja d’adolescent coneixíem les tàctiques perquè una noticia  crides la atenció, tots sabíem que era mes impactant que el titular fos fora de lo corrent, o sigui un exemple UN PERRO HA SIDO MORDIDO POR UN HOMBRE ja que al reves UN HOMBRE HA SIDO MORDIDO POR UN PERROsegur que no fa obrir mes els ulls als lectors, i es quant el periodista :se aprofita per endossar un article qualsevol con tal de ser llegit, o sigui si vols cridar la atenció perquè vols acaparà lectors es qüestió de buscar  un titular  escandalós,  Segons veig els que actualment donen mes resultats perquè et llegeixin son els que fan referència al sexe, ja que si jo mateix a mi se m’ocorri  volgué que amb llegeixi’n l’article meu que es una merda , es suficient imprimí com a titular “Sexe gratuït” i de segur que es llegit el meu article encara que res a veure amb sexe. Segur que mols de nosaltres a vegades ens sentim enganyats quan comprem una revista creien que veurem dones despullades i de això res, lo màxim una fotografia  on  veurem una mica de cuixa, o sigui llavors es quan ens sentim estafats ja que la portada de la revista res a veure amb el contingut, també ja qui se serveix dels immigrants per ridiculitzar-los anunciant que no son superiors a nosaltres, cosa fastigosa, ja que llavors es quant un se’n dona compte que aquell article es un ganxo  per atraure a badocs.  ¿es sentiu estafats despres de llegirme?

Els nens pujan tarats a Catalunya!

Dir-ne de animalades, s´en poden dir tantes com és vulguin, llegir-ne encara mes, però només cal inteligència per veure com és d´imbècil la persona que les diu. Malgrat tot,el més greu és que hi ha gent que se les creu!!!, potser aquest Pais que no és el meu, té un seriòs problema de coheficient  Intelectual, que malgrat no llegir llibres Catalans, ve causat per certs deliris de molts fanàtics anticatalans que ja no saben qué dir ni qué fer, per demostrar com sigui que a Catalunya els nostres nanos estàn amb un seriós perill, i que la manera de sol.lucionarlo es sens dubte que s´en faci intenciu el reforç de la única llengua del Estat…l´ESPAÑOL..i fixa´t tu que nosaltres, no estem per escoltar gilipollades! .

A casa nostra quan algú té tanta mala llet per difondre el que no és cert, en diem que NO FOLLA!!!…! Com porta vostè el retràs Sr. Pedro J.??? potser li cal alguna cosa més que les floretes de l´Agata no?

‘El Mundo’ diu que els llibres de text catalans “ratllen el deliri, recorren a la mentida o perpetren l’errata”
Redacció
“La utilització de l’espanyol està prohibida a tots els cicles de l’ensenyament de Catalunya i Galícia, però això no és obstacle perquè els manuals de llengua autòctona envesteixin contra el castellà. Ho fan com si es tractés d’un rival o enemic al qual s’ha de ridiculitzar davant dels alumnes”. És un extracte de la “notícia” lingüística del dia de El Mundo, que avui porta el titular d’“Els llibres de text de Catalunya i Galícia ridiculitzen els que parlen en castellà”.

La peça té com a avantítol Els problemes de l’educació i es basa en una selecció de fragments de llibres de text que, presumiblement, proven que “les contínues referències a l’espanyol com a l’idioma de l’imperi i les repetides al·lusions al franquisme, com a exclusiu garant del castellà a Catalunya, es reflecteixen en nombroses vinyetes i fotografies que barregen llengua i política als llibres de text”.

El Mundo també acusa les editorials de practicar un “humor racista”, d’imprimir “passatges tergiversats de la Història, allau de materials localistes i errors inexplicables” i assegura que els continguts pedagògics de Catalunya i el País Basc “ratllen el deliri, recorren a la mentida o perpetren l’errata”. La causa d’aquest desgavell? “Les editorials de llibres de text han sucumbit a la pressió política i a la visió del món des d’una perspectiva regional” o “xovinisme local”, un extrem que atribueix a la transferència d’Educació a les comunitats autònomes. En aquest sentit, el rotatiu s’exclama pel fet que, segons els llibres de text, “els tres símbols nacionals de Catalunya són la senyera, Els segadors i la Diada Nacional”.

Informa: ELDEBAT.CAT

 

 

 

 

 

Falten Collons ???

VICENT PARTAL

Dissabte passat. Assaig del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura. ‘Nacionals’ i de ‘Cultura’ en la mateixa definició, ep! El qui porta el sarau, vés a saber per què, demana si cap dels premiats o dels presents no entén el català. Un, un de tots, diu que no l’entén, i des d’aquell instant l’assaig passa a la llengua del país veí. Tot d’una, emperò, la senyora Abelló, Premi Nacional, alça la mà i diu: ‘Jo no entenc el castellà’.

Sorpresa evident. Estem acostumats a no protestar, a callar com si res, com si la nostra dignitat no fóra important, sinó accessòria. Sorprèn, sembla, que algú es comporte, simplement, amb dignitat, sense escarafalls, però també sense deixar-se aixecar la camisa ni assumint el paper de colonitzat sense drets. Potser per això l’assaig continua en espanyol amb la flor i nata de la cultura catalana, com si no hagueren oït la senyora Abelló. Amb un detall afegit: cap dels premiats de la cultura nacional no se suma a la protesta.

I malgrat tot, malgrat el silenci i la mala educació evident, aquella dona de cabells blancs i de mirada espurnejant, la senyora Abelló, poetessa, amb la força i la raó que li dóna haver aguantat dècades de misèria i d’opressió torna a dir amb tanta senzillesa com rotunditat: ‘He dit que jo no entenia el castellà’. I, ara sí, ara aconsegueix que els organitzadors tornen a parlar com parlen tots els presents a la sala menys un.

Las jubilaciones no corren peligro

El futuro de las pensiones de los jubilados y de disminuidos no corren peligro alguno, siempre que el gobierno elegido este compuesto por personas sensatas é inteligentes..o sea solo es cuestión de saber agarrar el toro por los cuernos.

La solución ya se podria empezar ahora y ponerla en practica sin esperar que el fondo de pensiones tocase fondo, simplemente es que se reuniesen los ministros y tomasen la desición siguiente:

1ª  A partir de primeros del año 2009 se reduciran en un 50 % la parte destinada de € al Ministerio de Defensa, y a partir del año 2010 otro 50 %  o sea dicha cantidad se destinarà al Ministerio del Trabajo para que asi este lo ingrese al fondo de pensiones.  

2ª Asimismo quedan reducidas a cero las aportaciones que el gobierno destina para enriquecer a Obispos, no asi la parte destinada a sostener la enseñanza.

3ª En refrencia a la parte que destina anualmente el gobierno para mantener a la casa Real como asimismo los gastos que originan desde viajes, cuerpo de guardia real (caballos y bandas musicales incluidos), divorcios, esteticistas, y demás gastos personales como asi sus extras en cuando acuden antregas de condecoraciones o ignaguraciones quedaran reducidas a 0., no obstante se les ofrecerá siempre una oportunidad para un  puesto de trabajo del INEM , para que puedan cubrir sus gastos personales.

En fin de actuar el gobierno con dichas sugerencias seguro que ya tenemos solucionados para siempre el problema de las jubilaciones y el bien estar Social.

 

Jorfont.