You are currently browsing the monthly archive for Novembre 2008.
El 6 de desembre del 2008, és festa a l’Estat Espanyol. Celebren com cada any l’aprovació de la seva Constitució, una Constitució que nega l’existència de la nació catalana, nega els nostres drets històrics, legalitza l’espoliació econòmica que patim i consagra la divisió del nostre territori.
Davant d’aquest esdeveniment assimilador, que ens hauria de recordar el règim colonial a què som sotmesos, no podem oblidar la tradició constitucional que ens caracteritza als catalans en aquesta matèria. Vam ser pioners a Europa i al món en establir un contracte entre el rei i el poble que va definir als catalans durant molt de temps com un poble gelós de les seves llibertats i reconegut arreu per la seva moderna estructura constitucional. Vàrem ser els primers d’Europa a organitzar la Pau i Treva per a mantenir la seguretat; els primers europeus a tenir Parlament (abans que el de Westminster). Els catalans, segons tots els autors, som els primers a aportar la llibertat a la civilització europea; som els primers d’Europa a organitzar un sindicat de pagesos; els catalans mai no vàrem tenir un rei absolut, era un príncep paccionat. Tots aquests principis s’incorporaren a les Constitucions de Catalunya que Castella abolí mitjançant el dret de conquesta després de la derrota militar del 1714.
Enguany, els catalans sí que hem de recordar una Constitució. Celebrem el 80è aniversari de la Constitució Catalana de l’Havana, inspirada i redactada pels anomenats separatistes catalans de Cuba. Avui i aquí, esperonem a tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar. Perquè ningú pot negar que una gent que volia donar carta de naturalesa a la futura independència a través de la redacció d’aquella Constitució havien de ser uns homes amb una fe insubornable en les possibilitats de Catalunya, i a més van demostrar un gran sentit polític de cara a la comunitat internacional al tenir a punt les grans línies legislatives que havien de regir el futur Estat Català.
Els qui avui som aquí no podem defugir el nostre compromís amb la nostra història i amb la nostra pàtria i hem d’esdevenir els artífexs d’un procés que molts s’entesten en amagar i obstaculitzar, però que avança decididament cap a la nostra independència. Ara tenim les màximes possibilitats d’assolir l’èxit, i hem d’estar preparats davant els futurs esdeveniments que de ben segur s’acceleraran en el panorama polític català, i de quina millor manera, que renovant l’esperit, la visió i la moral de victòria d’aquells separatistes catalans de l’Havana, tot començant a redactar la nostra pròpia Constitució d’acord amb els nostres valors, principis i interessos.
Prou constitucions espanyoles que lliguen i esborren la nació catalana! Ara més que mai, exigim una nova Constitució Catalana!
Catalunya, 6 de desembre del 2008
Es presenta públicament la DECLARACIÓ PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.La Declaració posa èmfasi en la necessitat de treure’ns de sobre el “règim colonial a què som sotmesos”
Diversos respresentants de les entitats Catalonia Acord, Catalunya Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació), Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa d’Entitats, Sobirania i Progrés, Sobirania i República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d’altres van presentar ahir 27 de novembre en roda de premsa la Declaració per una nova Constitució Catalana, com a resposta a l’evident esgotament de la via estatutària i autonomista i com a part necessària per la creació d’un Estat propi.
Josep Castany, de Catalunya Acció, explicà que aquesta declaració “ha estat elaborada pel conjunt d’entitats que ja el passat 11 de setembre, liderades per Sobirania i Progrés, van encapçalar la manifestació per la Diada sota el lema “Som una nació. Volem Estat propi”. En coherència amb aquest lema, un Estat necessita una constitució, per això aquestes entitats fem un pas més i en la declaració recordem que Catalunya fa segles que ha tingut constitucions, la darrera la Constitució de 1928 de L’Havana (Cuba) que enguany es commemora el 80è aniversari i finalment reivindiquem la necessitat de renovar el compromís amb l’esperit i els objectius que van motivar aquella constitució.”
Roser Gaitano, de Sobirania i Progrés va informar que la lectura de la Declaració tindrà lloc el divendres 5 de desembre, a les 19 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
Les entitats i personalitats que vulguin donar-hi suport però no puguin ser presents a la concentració, poden fer-ho donant lectura de la Declaració en les activitats o els actes que tinguin programats pels volts del 6 de desembre.
Xavier Mir, de la Xarxa de blocs Sobiranistes-Bloc Gran del Sobiranisme va fer la lectura de la Declaració (adjuntem document).
Finalment Aureli Argemí, del CIEMEN, va donar lectura a les entitats inicials que impulsen aquesta declaració i va fer una crida a tota la societat civil, entitats i personalitats a adherir-se a la Declaració per una nova Constitució Catalana i assistir a la concentració del dia 5.
Les adhesions, recordà Argemí, es poden fer mitjançant correu electrònic a l’adreça coordinacio@sobiraniaiprogres.cat
Uno-a ya no sabe si reir o llorar al contemplar la actuación de España y algunos de sus dirigentes en la reciente crisis de Bombay.
La “clá” de la lideresa de Madrid se ha apresurado a defender su maltrecha imagen tras su huida en alpargatas del escenario dejando atrás a la mitad de su delegación y subiendo sola a un avión sin mirar atrás. ¿Temería convertirse en una estatua de sal?
La verdad sea dicha yo disculpo su actitud: las tumbas están llenas de héroes. ¿Quién no hubiera hecho como ella, salir por patas de poder hacerlo? Lo que sí me resulta repugnante es que nada más llegar a Madrid se dedicara a ir de programa en programa autopromocionándose, incluyendo una esperpética rueda de prensa que nada tuvo que envidiar a los cotilleos de las antiguas corrala de vecinas, al mismo tiempo, es bueno recordarlo, que dos españoles temían por sus vidas en una habitación de hotel cercado por los terroristas y la delegación madrileña excepto su lideresa aún estaba en el lugar de autos. Eso es lo patético, lo indigno.
Resulta igualmente ingenuo pensar que esta mujer no se percatara en su estancia en el aeropuerto de Bombay – mientras esperaba a subir en primera clase - que allí había tiendas de ropa de sobra para hacerse con unos calcetines, sin necesidad de pedirlos de prestado para ofrecer una jugosa imagen mediática a los periodistas. Tampoco se preocupó si había allí otros compatriotas desesperando por encontrar un hueco en los aviones.
Doña Espe es, en el fondo, coherente con su ideología neoliberal: cada uno defienda lo suyo, sin importarle los cadáveres que quedan alrededor. La solidaridad es para los débiles.
¿Y qué decir del Gobierno español? Curioso que manden un avión sin plazas suficientes para todos los que estaban deseando regresar con sus familias. Un avión de 60 plazas. Le han preguntado a Moratinos reiteradamente que criterios de selección se ha llevado a cabo para decidir quienes son los 60 afortunados en subir primero. Él da la callada por respuesta. En todo caso hay algo evidente: ninguno de los empresarios llevados allí por la lideresa en alpargatas está entre los 15 sufridos españoles que llegarán hoy merced a la solidaridad francesa.
Como en el hundimiento del Titanic parece que los criterios de selección siguen sin cambiar: primero la clase rica, luego niños y mujeres.
Leemos en la prensa que esa valiente de Esperanza Aguirre se ha librado de un ataque terrorista en Bombay huyendo en alpargata a toda prisa y dejando atrás a la mitad de su delegación.
Os dejo con dos enlaces que abundan más en la historia:
http://blogs.tercerainformacion.es/iiirepublica/archives/1192
http://www.javierortiz.net/jor/apuntes/esperanza-aguirre-entre-gallito-y-gallina
Por Victor Casco
Al contratista que le otorgan el contrato, los subcontratados, y el negro que realiza el trabajo por los subcontratados, ignoro si en otros países de la UE se procede de la misma forma. O sea que por costumbre en España ya es conocido dentro del trabajo de obras y en especial los que se dedican a la construcción que el gobierno pone en subasta de oferta realizar unas obras, publicas, y lo normal es que casi siempre son otorgados estos contratos millonarias e importantes compañías archiconocidas de renombre dedicadas al ramo de la construcción, de seguro que casi todos Uds deben saber sus nombres de memoria , ya que son conocidas, y lo curioso es que estas grandes empresas no disponen de la maquinaria ni de trabajadores para la realización de la obra que les ha sido otorgada, y que a veces les ha sido otorgada por mediación de su cuñado o el que fue compañero de pupitre, y es entonces cuando estos procuran encontrar empresas dedicadas a la construcción y que dispongan de algunos medios para llevar a termino la obra contratada, pero no completamente, ya que a esta ultima empresa también le faltan equipos especializados para realizar algunos trabajos, o sea maquinas y personal, cosa que estos últimos ya se preocupan de contratar a otros subcontratados que disponen de equipos de maquinaria y de brigadas de negros para llevar a termino la mano obra, cosa que no es de extrañarnos en cuando el gobierno nos comunica sin vergüenza alguna ,que un tramo de carretera de 300 mt el coste ha superado 170 millones de €. Creo que dentro de este importe están incluidas las comisiones del los secretarios de los ayuntamientos afectados por dicha obra, los alcaldes, los concejales y algún político de la comunidad a fin de dar testimonio de que la obra se ha llevado a cabo antes del tiempo estipulado, y celebrando su inauguración en un catalogado restaurante.
La ilusió dels petits esperant Nadal.
De segur que la il·lusió de aquestes properes festes de Nadal son les festes mes esperades per els nostres fills o nets que encara creuen que existeixin els Reis de Orient, son dies mol especials i que per els petits se els i fan mol llargs esperant el dia de Nadal i especialment el dia de Reis, dins de pocs dies ja no tindran d’anar al col·legi ja que tindran vacances, cosa que per mols pares se els i sumarà un problema mes, ja que no tots els nens podran desfruitar de la companyia dels seus pares, ja que ja criatures que els pares tenen de treballar per necessitat, cosa que es una preocupació mes afegida per aquets pares de trobar un lloc per que siguin cuidats, alguns se en cuidaran els avis i altres no tindran aquesta sort, pro ni ja de altres que no tindran aquesta sort de tenir pares, alguns ni solament els varen conèixer i ignoren lo que es tenir pares, recordo que fa mols anys aquets nens i nenes faltats de familiars estaven acollits amb asils i cuidats per monges, recordo la Casa de Caritat del carrer Ramelleres de Barcelona regit per unes monges que se en cuidaven d’aquest orfes, recordo encara avui, que acollien a recents nascuts (nadons), i que moltes mares per temó de ser identificades o per vergonya preferien introduir-los per un forat fet exprés a la paret de aquets asil a fi de que les monges l’acollissin, (ignoro si avui dia es conserva el rastre del forat) alguns d’aquets nens abandonats foren adoptats per matrimonis que le acollien com un fill mes.
La meva historia real de avui la dedico a un matrimoni que tota la vida es mereixeran el meu respecte i admiració, apart de que la seva posició econòmica era i es mol solvent, el cas que aquet matrimoni anaren un dia a l’asil en busca d’un nen per adoptar-lo, cosa que no va haver cap inconvenient per part dels responsables del asil, ells no varen volgué veure el nen abans, ja que es limitaren a demanar la llista dels nens orfes i senyalaren un amb el nom de X, malgrat que aquets nen estava mol delicat, les monges els advertiren de que tenia una infermetat crònica (asmàtic) i que necessitava mols cuidats, no obstant aquets paren no es deixaren convenç-se per les recomanacions i s’emportaren aquet nen de 1 any, crec que pocs pares varen fer tan per una criatura, la portaren als millors especialistes, no repararen amb costos, viatges mèdics a Suïssa vivien solament per ell, la educaren als millors col·legis pro sempre baix el control dels seus pares ,de metges, i de la cortisona , fa pocs dias me i assabentat de la seva mort al complir 33 anys. No tinc paraules per descriure el desconsol que sofreixen aquets pares adoptius., ja que per aquets pares no era un fill adoptiu, per ells era el seu tresor.
jorfont
En el transcurs de uns quans anys aproximadament fa uns 75 anys han canviat moltes coses, recordo que les dones portaven un vestits que les faldilles les arrossegaven per terra, que els homes la majoria es cobrien el cap am barrets gorres o boines , segons el lloc que ocupaven dins la societat, ja que ni pensar veure un paleta amb barret ja que aquets feien us de gorres, o sigui que dins cada feina que un desenvolupava el vestuari era diferent , el mecànics anaven vestits de una roba de color blau amb ratlletes blanques mol fines, els pintors i guixaires vestien de color blanc, els dependents dels comerços de queviures i drogueria amb una bata de color ocre, les Sres distinguides amb sombrers guarnits amb flors i cireres , i les mares de les criatures de las classes treballadores aquestes era costum anar amb davantals i pentinades amb monyo, i per últim les avies aquestes sempre era costum vestir de color negra , i en quan a la xicalla mols no duien ni calces ni calçotets, els que veiérem aquells temps i altres de successoris ja no ens sorprenem de res, ja que de no veure ni el turmell a les dones a veure-les segons quins temps el cul, ja que cada època les modes canvien, i en quan als menjars també han anat canviant, ja que a casa dels treballadors ni somià menjar pollastre els diumenges ja que el pollastre era menjar per rics, (un exemple, actualment el bacallà autèntic a 40 €kg, ) o sigui que els pobres menjaven les gambes, els gambots, el bacallà , les arengades, y mols plats d’escudella i car d’olla i lluç de palangre, en canvi els rics menjaven llagostins, llagosta, llenguado, espàrrecs i pots de conserves ja que això era un luxe poder gaudir de un envàs de préssec en almívar o de pinya, en fi que els temps han canviat i ara el pobre treballador ja no pot gaudir de menjar bacallà i si de menjar pollastre, crec jo que aviat les arengades també serà menjar de rics i que un plat de sardines escabetxades serà un obsequi mol apreciat.
Tan mateix tan per les dones com per els homes han millorat les vestimentas i mes la roba interior, Vos imagineu un home en calçotets per els anys1930 ?, res a veure amb els calçotets actuals, ja que actualment tan serveixen per homes que per dones, i en quan a les dones ara ja tambe se senten mes segures gracies als invens de Soni i eva con i sin ales. .
ECONOMISTAS DE QUE?
Crec que el responsables del govern i els que tenen la clau per solucionar el problema de la crisis o son ignorants o es fan el burro per aprofitar-se d’aquesta situació i forrar-se una tros mes , ja que fins ara les propostes del govern sols serveixen per salvar als que ja tenen els diners, entre ells els banquers , els adinerats, i als grans empresaris, pro cap remei que ajudi als que actualment estar al atur, ni als petits empresaris , o petites industries , ni al petit comerç, ni als botiguers. Ja que aquets si no ja demanda es veuen obligats a tancar portes, Per mols de vostès segur que ja son conegudes les dites del primers pioners americans que es dedicaren a primers del segle XIX al desenrotllo del continent americà, o sigui des de la fabricació dels primers electrodomèstics a cotxes, entre ells la dita per el Sr Henrry Ford, “A MES COMSUM MES DEMANDA, A MES DEMANDA MES FABRICACIÓ, A MES FABRICACIO , MES BENEFICIS I MES LLOCS DE TREBALL, estic segur que mols de vostès i els Srs economistes es foten les mans al cap al llegir aquestes prepòsters, ja que això comportaria una inflació, cosa que jo també estic d’acord, pro com que jo i altres com jo que no tenim bens, ni res a perdre tan ets fot si es desenrotlla una inflació, ja que si amb una inflació podem viure i treballar ja o tenim be, de portar-se a terme de segur que les maquines tornarien a funcionà i els llocs de treball es cobririen, i fins i tot es podria aconseguí reduir la jornada laboral. O sigui que a partí d’ara la meva recomanació es tirar-se al carrer i comprà sense parar no estalvien res, adquirí cotxe, mobles, vestuaris i mes o sigui renovar la casa, de segur que amb aquestes recomanacions les fabriques ja tornarien a funcionar.i el botiguers com les industries tornarien a vendre.
Sols que per aconseguir això, es precís que es vetin les entrades de totes les mercaderies procedent de la Xina. I que els bancs ens ofereixin crèdits sense avaladors. Per descomptat que la UE en fotria fora , cosa que fins i tot o podríem celebrar.
Els 10.000 a Brussel·les per l’autodeterminació preparen una trobada a Barcelona
Es gravarà un vídeo promocional amb voluntaris i personalitats del sobiranisme
27.11.2008 ! 15.00h
El moviment per tal de reunir 10.000 catalans a Brussel·les manifestant-se per l’autodeterminació de la nació catalana continua creixent. El proper dissabte 13 de desembre s’ha convocat una reunió a Barcelona per tal d’informar sobre l’estat del projecte i confirmar definitivament que la marxa serà el 7 de març. De la mateixa manera, es presentaran temes logístics com la infraestructura per desplaçar tants catalans i catalanes davant les institucions de la Unió Europea. El mateix dissabte es gravarà un vídeo promocional de la marxa, que comptarà amb la presència de diverses personalitats del món sobiranista català i pel que fan falta una setantena de voluntaris que hi vulguin aparèixer.
Si voleu assistir a la reunió de Barcelona o participar a la gravació del vídeo promocional, podeu obtenir-ne més informació aquí.
Directe.cat
Pues es de tener en cuenta que la justicia iraní nada tiene a envidiar a la que se aplica en los países occidentales, estoy convencido que de aplicarse las mismas condenas en España que con las que han aplicado en Irán a un joven que arrojo acido a los ojos de una joven que lo rechazó, y a consecuencia del acido ha quedado ciega, creo que ha sido una condena ejemplar bajo mi criterio, o sea la condena es una muestra de la aplicación ley de Tailón, o sea ojo por ojo, ya que dicho criminal ha sido condenado a recibir 20 gotas del mismo acido que este utilizo para echar a los ojos de esta joven victima , seguro que si en España se aplicasen condenas similares de ojo por ojo se podría aplicar penas similares a los que satisfacen sus instintos con violaciones, y seguro que no repiten jamás, sin tener que sufrir pena de cárcel, simplemente haciendo uso de tijeras y lo cortado darlo a los gatos.
Comentaris Recents