Condemna a la Generalitat Valenciana

Alfons Esteve, membre de l’STEPV a la Universitat de València, advocat i tècnic lingüístic; Vicent Mauri, membre del Secretariat Nacional de STEPV; i Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, han comparegut en roda de premsa per valorar la sentència del Tribunal Suprem que falla a a favor del Sindicat sobre la necessitat d’incloure en les convocatòries d’oposicions de primària i secundària la llicenciatura de Filologia Catalana com a titulació per a l’exempció de la prova de valencià.

Des del punt de vista legal, i tal com ha destacat Esteve, les conseqüències jurídiques d’aquesta sentència són:

1. El Tribunal Suprem estableix ja jurisprudència en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de valencià: tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes que ignoren aquesta equivalència.

2. La sentència recull expressament la legalitat del nom de “llengua catalana” i que en cap cas aquesta denominació és exclosa per l’Estatut d’Autonomia.

3. L’exclusió del títol de Filologia Catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària al dret.

4. Un tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per no reconèixer la unitat de la llengua i l’equivalència de denominacions català i valencià.

Mauri ha destacat la possibilitat legal de denunciar el conseller d’Educació per prevaricació si en la propera convocatòria d’eleccions no acata la sentència i inclou el títol de Filologia Catalana com acreditatiu del coneixement de valencià, tal com exigeix aquesta sentència. D’aquesta manera, ara el Govern valencià està obligat a elegir entre incomplir la llei –i arriscar-se a una denúncia per prevaricació- o reconèixer implícitament la unitat de la llengua.

Per la seua banda, Gisbert ha denunciat l’actitud del Govern valencià, que atempta contra la llibertat d’expressió tancant TV3, impulsa polítiques regressives en àmbits com el de l’ensenyament i es nega a acceptar l’autoritat de les universitats en matèria de llengua, i ha instat el Govern valencià a acatar la sentència, reconèixer la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de català, tancar d’una vegada per totes la fracassada política secessionista i promoure mesures favorables a l’extensió de l’ús social del català, alhora que li ha exigit diàleg per a resoldre el conflicte en l’àmbit de l’ensenyament i la fi dels intents de tancar TV3.

Respecte a l’anunci del Govern valencià que presentarà recurs a aquesta sentència, els tres compareixents han animat a la Generalitat a fer-ho, per a poder tenir una sentència més favorable a la unitat de la llengua i una nova derrota legal del Govern valencià.

Informa: ACPV.NET

 

Reaccionem collons !!!

“Poca credibilitat”

VICENT PARTAL

L’ex-president Jordi Pujol va dir fa uns quants dies que més valia no convocar referèndums, si el Constitucional tombava l’estatut, i ahir, segons que expliquen, se’n va desdir. Més val així. Però el gest té poc valor, perquè s’acosta l’hora que ens explicaran la sentència del Constitucional i poca gent dubta que serà molt desfavorable. I els qui temen que, malgrat tot, la reacció serà mínima o nul·la, haurien de fer-se a la idea que és exactament per això que hi haurà sentència. Perquè els jutges i els qui els manen ja ho tenen en compte, que la reacció serà mínima. Ells. Si tingueren por d’una reacció impossible d’aturar, no la dictarien pas.

La sentència és pura política revestida d’acte jurídic. Tan flagrant és la violació constitucional de l’estatut perquè tots els jutges de l’univers s’hi alcen contra? I ca! L’estatut pot passar la prova constitucional, si volen els jutges i ho accepten els partits espanyols, i per la mateixa raó, pot no passar-la, si no volen. Que no ens vinguen amb romanços, que, en la causa, no hi intervenen arguments jurídics, sinó posicions estrictament polítiques. Calculades, per tant. Si el Tribunal Constitucional sabés que una sentència desfavorable seua tindria per conseqüència una rebel·lió civil que portaria a la independència seria boig, si la dictava. El càlcul, el seu càlcul, és que hi haurà teatre gros i poca acció real.

La credibilitat d’un país no canvia en qüestió d’hores. I el nostre, per desgràcia, en té ben poca a l’hora de plantar-nos. Com podem veure ara mateix. Els nostres polítics fa molts mesos que saben què passarà i seria raonable que els quatre grups que van aprovar l’estatut al parlament, o els tres que el van aprovar al referèndum, ja hagueren fet públic alguna mena d’acord, el famós Pla B. Però això no ho veiem pas enlloc. Uns i altres es dediquen a fabricar titulars, a fer-se la traveta i a dir avui blanc i demà negre. Amb el PSC fent trampa al mig de tots, sí. Això, ja ho sabem des de l’endemà mateix de la votació al parlament. Però també amb CiU i Esquerra incapaces i impotents i amb ICV desapareguda. Partits que ja fa mesos que haurien d’haver anat preparant una resposta de debò. Farem un referèndum de resposta? Una votació solemne del Parlament per a corroborar l’estatut que va aprovar? Un intent de negociació amb la Unió Europea? La reclamació d’un estat federal? La proclamació de la independència?

El temps es va esgotant i ara solament mancava la crisi econòmica per a acabar d’esmorteir el debat i per a donar nous arguments als qui reclamen tranquil·litat, a costa de la nació i dels drets dels ciutadans. I amb el temps va esgotant-se també el crèdit dels nostres polítics i, evidentment, no parle pas de l’ex-president Pujol, en cap cas. Els partits són fonamentals, sí, l’eix vertebrador de la democràcia. Però, què passa, quan no són capaços de canalitzar les aspiracions de la gent que els vota, quan no responen a allò que se n’espera?

Informa: VILAWEB.CAT