La querella contra AZNAR en marxa

La plataforma Judici a Aznar té “pràcticament llesta” una querella contra l’expresident del govern, José María Aznar, per la participació de l’Estat espanyol a la guerra d’Iraq, i espera poder presentar-la, previsiblement a l’Audiència Nacional, abans que s’acabi l’any o en les dues primeres setmanes del 2009, segons un dels promotors de la iniciativa.

La mateixa font ha avançat que segurament al març, coincidint amb el 5è aniversari de la invasió d’Iraq, hi hauran mobilitzacions i unes jornades per insistir en les “raons jurídiques” per portar a Aznar, juntament amb els altres protagonistes de la foto de les Açores, George W. Bush i Tony Blair, als tribunals. La plataforma vol que aleshores la querella estigui presentada i sigui coneguda pels ciutadans. També pretén que els propis ciutadans puguin “sumar-se” a la querella i al manifest que ja ha reunit 22.000 adhesions.

Entre les personalitats que s’han sumat a la iniciativa s’hi troba el sociòleg Noam Chomsky, l’exdirigent comunista Julio Anguita, l’exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, el filòsof Javier Sábada, els dirigents del PCE, Francisco Frutos i Felipe Alcaraz, entre d’altres polítics, juristes, periodistes, escriptors i membres d’organitzacions de tot tipus.

La plataforma porta gairebé dos anys treballant per aconseguir portar als tribunals a José María Aznar. Va iniciar els seus treballs quan el comitè executiu del PCE va decidir recolzar i promoure qualsevol tipus d’iniciativa per portar Aznar davant la justícia. A partir d’aquí es va convocar una reunió a organitzacions i es va decidir crear la Plataforma. Aleshores es va decidir que un grup jurídic obrís quatre línies de treball i investigació amb la finalitat d’analitzar totes les possibilitats per les quals l’expresident del govern podria ser processat, “tant per la via nacional com per la via internacional”.

Els integrants d’aquesta plataforma asseguren que també volen promoure, amb altres iniciatives similars en diferents països del món, un moviment internacional contra la impunitat”.

Informa: AVUI

Fins als ous de Bilingüisme !!

El problema que tenim amb la llengua a casa nostra és que tothom diu que aquí som bilingües, però la majoria de la gent que defèn això no ho és pas (ni ho vol ser) i el que vol és que els bilingües siguem els altres per poder parlar ells amb la seua llengua sense haver d’aprendre cap més, ja que si de debò tots fóssim bilingües no hauria cap problema. A més, s’ha de sumar a aquesta problemàtica el component polític, ja que l’aniquilació de la llengua autòctona és una fita que intenta des de fa centenars d’anys el poder espanyol, ja que l’Estat Espanyol a la pràctica és monolingüe

Mostres d’això que comento les poden trobar per tot arreu. Una d’elles va ser aquestes declaracions que va fer la ministra d’educació espanyola l’altre dia, on va comentar que…

 

La tercera hora d’espanyol l’únic que farà és espanyolitzar la societat més encara. Amb les llengües no hi ha prou amb aprendre-les, el més important és utilitzar-les. I una part important dels xiquets (sobretot de la corona metropolitana i de les grans ciutats) només les utilitza a l’escola. Sense aquesta pràctica, estudiar una llengua és una cosa ben inútil (quan ens recordem del llatí de batxillerat ara mateix, deixant de banda el rosa -ae?). Puc assegurar que al meu barri i als del costat s’escolta ben poc català pel carrer i la majoria de la gent (i quan dic majoria vull dir un 90%) no l’utilitza gens.

Aquest mancança d’interès en la divulgació de la llengua per part de l’Estat Espanyol no queda reflectit només en les declaracions de la ministra, la recent notícia de la pràctica desaparició dintre de quinze dies del Circuit català de TVE o de Ràdio 4 són mostres d’aquesta tàctica, i és que en aquest estat on gairebé un 30% de la població parla català la llengua catalana no rep cap tipus de consideració, divulgació o protecció directe per part de l’Estat, essent els encarregat de fer-ho els governs autonòmics, deixant clar que hi ha ciutadans de primera i de segona. Aquest fet el denúncia en Vicent Partal en aquest magnífic escrit.

Però no és només la passivitat social de l’Estat l’única arma que s’utilitza contra el català, ja que també es mira de desprestigiar-lo tractant-lo de provincià, d’inútil i associant-li càrregues excloents i, fins i tot, xenòfobes. Es poden trobar diversos exemples d’això que dic a les cartes que és publiquen en diferents mitjans, com per exemple aquesta que l’altre dia publicava el diari gratuït 20 minutos :

 

El sr. David Costa ens ve a dir una cosa així com ara “la vostra llengua és una p#@a merda amb la qual no podeu fotre res, millor li foteu un cop de peu i utilitzeu l’espanyol que aquest si que mola”. L’espanyol potser obrirà moltes portes, però les del coneixement, al cas del sr. Costa és veu que no, ja que “el catalán es una lengua sólo de una comunidad autónoma” és ben fals, ja que a tres és oficial, a una altra està sense reconèixer, a un estat europeu, a una zona actualment situada a un altre estat i a una petita ciutat d’una illa mediterrània. També diu “De nada sirve el catalán fuera de Catalunya” com si les coses només s’hagueren d’aprendre per la seva utilitat i no pel sòl fet de tenir coneixements o de voluntat d’integrar-se a la terra que t’acull. Sembla ser que d’aprendre, només les coses  justes i imprescindibles. Una curiosa filosofia de vida.

Apreciat sr. Costa: com “el castellano abre muchas puertas”, “mi sugerencia” seria que agafés la seua preciosa llengua i se’n vagi a obrir portes a Sudàfrica, Anglaterra, Alemanya, Japó, França, Xina o Estats Units. Segur que allà l’entendran i l’atendran molt millor que en aquesta terra on ara hi és, on som molt i molt provincians i, tot i parlar la seua llengua tan útil, ens ve de gust utilitzar la llengua autòctona quan som a casa nostra.

Sincerament, crec que hi ha per emprenyar-se.

El Badiu de Micacos