You are currently browsing the daily archive for Desembre 21st, 2008.
“La resposta a la sentència”
per HERIBERT BARRERA
Encara no sabem quan el Tribunal Constitucional dictarà sentència sobre l’Estatut. Com que els catalanistes pensem que la sentència serà dura i no hauria de quedar sense resposta, se’ns plantegen tres qüestions: l’objectiu de la resposta, com s’hauria de respondre i qui té capacitat per fer-ho. L’objectiu no pot ser limitar-se a deixar constància d’una protesta. La resposta ha de capgirar la sentència i deixar-la en la pràctica sense efecte. És perfectament possible perquè la sentència pot eximir l’Estat de les obligacions que l’Estatut li imposa, però no pot impedir-li d’actuar lliurement com si aquestes obligacions encara existissin. L’objectiu ha d’ésser pressionar permanentment l’Estat perquè adopti aquesta línia de conducta. No és fàcil, però no és impossible i val la pena d’intentar-ho.
Com hauria de ser la resposta? Es reclama que sigui unitària i contundent. Encara que la unitat es limitaria als catalanistes, basta una engruna de realisme per adonar-se que el doble qualificatiu és un oxímoron. Si la resposta és unitària, no pot ser contundent. El PSC no pot avalar una resposta mínimament contundent perquè una bona part del seu electorat se sent emocionalment lligat al PSOE. Això pot canviar, però de moment és així. Com que una resposta tova no tindria eficàcia, si volem resultats hem de sacrificar la unitat. Qui pot respondre amb contundència? Les institucions segur que no. A primera vista sembla que tenen dues vies: incomplir la sentència o donar la paraula al poble convocant un referèndum. Les dues coses les crec impossibles. L’incompliment és impossible perquè, en gairebé tots els casos, la Generalitat no té opció, és l’Estat qui actua. Si en algun punt (llengua) la Generalitat podria tenir algun paper, no té capacitat real de resistir una injunció formal d’acatament. Pel que fa al referèndum, celebrar-lo tindria lògica i el Parlament i el govern podrien convocar-lo. Però el govern de l’Estat no l’autoritzaria i ni el segon tripartit ni l’oposició, si governés, tindrien gosadia suficient per ignorar la prohibició i saltar-se la llei. Acabarien fent com ha fet Ibarretxe.
La proposta de referèndum pot ser una maniobra hàbil de petita política, per posar en relleu les contradiccions dels adversaris, però si es comencés a tirar endavant conduiria a una demostració d’impotència, a una nova frustració. És evident que, en les presents circumstàncies, tampoc no tenen capacitat de resposta eficaç ni les corporacions locals, ni la societat civil, ni les plataformes patriòtiques. Que molts ajuntaments aprovessin mocions de protesta no resoldria res. Les entitats culturals, econòmiques i professionals, per molt que se les pressionés, segur que no anirien més enllà de la signatura d’un document tebi lamentant la sentència. Els temps del Tancament de Caixes queden lluny! I si bé és cert que les plataformes patriòtiques podrien convocar grans manifestacions, ni que fessin sortir un milió de persones al carrer no aconseguirien res. A Madrid ens han pres la mida i saben que n’hi ha prou amb ignorar-les perquè tres setmanes després ja no se’n parli. Qui queda, doncs, amb capacitat de respondre amb eficàcia?
Al meu entendre només queden els partits polítics amb representació a les Corts. Són els diputats i senadors els únics que, sense sortir de la legalitat, disposen conjuntament d’un instrument poderós: el seu vot. Si, a la vista de la sentència, els diputats i senadors de CiU, ERC i IC-Verds declaressin que mentre els governs (del color que siguin) no demostrin amb actes que prescindeixen de la sentència, ells votaran sistemàticament en contra de tot (independentment dels continguts), segur que a Madrid s’ho començarien a pensar. Votar sempre no a investidures, pressupostos, projectes i proposicions de llei, mocions, resolucions, declaracions i tractats segur que produiria impacte i probablement acabaria fent efecte. Potser el PSOE i el PP es posarien d’acord per exercir represàlies. Potser intentarien aprovar una llei electoral encara més iniqua que la de partits. Però si ens mantinguéssim tossuts, ni així se’n sortirien. I segur que els catalans recuperaríem dignitat, respecte i autoestima. La resposta que suggereixo probablement no és l’única que associa contundència, viabilitat i probabilitat d’eficàcia. Tant de bo se’n trobi alguna de millor. El pitjor seria que les rivalitats de persones i de partits ens conduïssin, una vegada més, a acotar el cap.
Informa: AVUI
SAL·LUS HERRERO
Excuseu-me per replicar obvietats, però pense que paga la pena tornar a refutar arguments falsos, tot i que siga per deformació d´ofici; el sociòleg Habermas afirma que una societat només pot ser democràtica si davant d´una afirmació falsa, hom pot replicar perquè no s´esclerotitze Una discussió ha d´anar més enllà del clixé. Només des d´una profunda tergiversació, hom pot dir que «per al PP la llengua valenciana no existeix» (Fornés, 11 de desembre al Levante-EMV). Perquè, el problema és que per a la dreta valenciana, la llengua o d´idiomà valencià és l´únic que existeix, segregat de la resta del món, com la Torà intocable o la monada de Leibniz, completament separada i aïllada de la resta de variants de la mateixa llengua; caiguda des d´Occitània o el nord d´Àfrica (com deia Rita Barberà). Ni el saben ni el parlen mai vulnerant el dret a oir la nostra llengua a les institucions valencianes.
Només des d´aquesta ignorància, gens socràtica, perquè ni saben ni volen saber, els polítics del Govern empren la seua força per a censurar les relacions entre el País Valencià, Andorra, Catalunya, les Illes, el Rosselló, etc., tot i que tots aquest països parlen una llengua tan semblant que tots els experts en filologia asseguren que són variants de la mateixa llengua. Només si canviem la frase i afirmem que «per al PP la llengua catalana no existeix» s´entén i l´oració adquireix vertader sentit. I no existeix perquè no voldrien que existira, per aversió i odi; com Fraga, el fundador del PP, no voldria que existiren més nacionalistes que els Nacionales, com a la guerra in-civil i a la dictadura. Les coses han canviat una mica, abans els afusellaven, ara només desitjarien fer-los desaparèixer del mapa? Hem progressat! A les llengües que parlen els anomenats nacionalistes també voldrien «penjar-les per un lloc» que tots sabem. Per això Fuster no es considera ´nacionalista´, per raons contràries a la dreta, i es reclamava «Nacional» del País Valencià. Per què els valencians i catalans hem de ser sempre menys que els altres?
La qüestió, però, és que el valencià és una diasistema (una variant) del català, i cal restringir-lo a la més estricta intimitat, com denuncien els recents informes europeus; una llengua que arraconen, censuren i invisibilitzen els que estan obligats a promoure-la i estendre el seu ús social. Heu ací la política lingüística del PP de zero pel valencià, (com a instint de tànatos Freud), el tall de les antenes de TV3 d´Alacant, la Llosa de Ranes i d´Algemesí, la deshomologació dels títols, les costoses i estúpides disputes davant els tribunals amb diner públic que haurien de pagar de les seues butxaques, etc. En la mateixa línia, l´última teoria secessionista sembla genial pel neoplatonisme que supura: la llengua valenciana i catalana serien dues llengües bessones, serien idèntiques, però per dins tindrien un ànima distinta (inclús oposada). Per tant, tot i que siguen siameses, (posem per cas, el valencià i el lleidatà) s´haurien de separar per a extingir-les i que regne sobirà el castellà.
No obstant, totes les llengües bessones del món, -tret de la nostra (i la kurda)-, es coordinen per qüestions relacionades amb l´estàndard, fer diccionaris que recullen totes les variants, per la incidència internacional i la seua expansió, per la presència als mass media, les noves tecnologies, etc. En canvi, com els de parla valenciana (o catalana) van tan sobrats, poden partir-la a trossos i llençar-la al vàter perquè se´n vaja pel clavegueram la mar de bé, sense tenir en compte ni els desgavells contaminants ni l´anihilament del sistema sencer. Conste que, en principi, totes les teories em semblen respectables, inclús les de l´il·lustre Maians que atribuïa l´origen del valencià a l´occità fa tres segles. Tanmateix, per comprovar l´eficàcia d´una teoria científica (Khun) cal observar si és més econòmica, si explica i resol millor les anomalies que el paradigma anterior. O per assaig i error.
Fa molts anys, quan feia classes d´ètica i filosofia, en valencià, a l´Institut de Benaguasil; com que no hi havia cap llibre de text en el català de València, vaig posar-lo en el català del nord, llavors un pare padrone d´extrema dreta va treure la seua filla ipso facto del centre amb les peregrines teories de Maians i Fornés (Quins dos filòsofs! diu A. Defez d´Ortega i Gasset, en el poema «Quina parella de tres!»). Conste que per a rescatar la pobra filla de la dictadura paterna, arribí a proclamar que el llibre estava en occità, però fou massa tard!
Els germans Max conclourien: com el valencià és occità (una llengua quasi morta del tot, gràcies al jacobinisme gavatx del PP i d´altres), però no és català (perquè és un virus que te massa vitalitat encara) emparentem el valencià amb l´occità per acabar de rematar-lo del tot. A més, definitiu, «la maté porque era mía»; perquè als valencians ens sobra energia, generositat i el coneixement se´ns ix per les orelles i ens regalima muscles avall? Serà per llengües?
Informa: LEVANTE
El periodista Antoni Bassas ha denunciat en un article d’opinió a El Periódico que “una enorme quantitat de catalans que senten que el país se’ns està escolant entre els dits. I que no se senten gens liderats. Obama ha necessitat la coincidència de dues guerres i la mare de totes les crisis per començar el canvi. Potser nosaltres necessitem desenganyar-nos amb Zapatero (que fort dir que a la gent no li interessa la data del nou finançament, que els ho pregunti a les sobrecarregades infermeres de la Vall d’Hebron) i que la sentència de l’Estatut s’atreveixi a tocar una coma d’allò que vàrem votar”.
“Mentrestant, no ens queda més remei que assumir nosaltres el lideratge. Que cadascú faci tan bé com sàpiga allò que li toca i una mica més. Perquè mentre no s’esvaeixi la boira, el líder que Catalunya està buscant ets tu”,
COMARQUES GIRONINES
L’alcalde del Port de la Selva pren una mesura pionera davant la crisi i es rebaixa el sou a la meitat: Genís Pinart, s’ha rebaixat el sou a la meitat per moderar la despesa municipal i ‘donar exemple’ davant la situació de crisi econòmica
Aquesta retallada de sou suposarà que Pinart passi de cobrar 22.000 a 11.000 euros nets anuals. La mesura és pionera i s’inclou dins els pressupostos per a l’any 2009, s’ha aprovat aquest dijous durant el ple ordinari amb el vistiplau dels quatre membres de l’equip de govern. Els pressupostos per al 2009 són austers i inclouen ‘una rebaixa substancial’ del 12% en el capítol de despeses ordinàries. Pel que fa a inversions, destaca el projecte d’urbanització del sector SUD-3 de la carretera de Cadaqués.
En un moment marcat per l’austeritat econòmica arran de la crisi, l’alcalde del Port de la Selva ha adoptat una mesura pionera per moderar la despesa municipal. Quan la majoria de consistoris congelen el sou d’alcaldes i regidors, Genís Pinart ha decidit abaixar-se el sou en un 50% per ‘predicar amb l’exemple’. La mesura suposarà que passi de cobrar 22.000 a 11.000 euros nets anuals.
La retallada de sou de l’alcalde s’inclou dins el document de pressupostos municipals per al 2009. Uns pressupostos austers que recullen una ‘rebaixa substancial’ del 12% en el capítol d’ordinaris. Així, la despesa ordinària se situa en 2.110.986,70 euros. ‘Per poder fer els números, ja que hi ha hagut una davallada de la recaptació per llicències d’obres i plusvàlues, ens hem vist obligats a ajustar la plantilla’, ha indicat Pinart.
Aquest ajustament, a més de reflexar-se en el sou d’alcalde, també ha comportat haver de reduir personal. ‘Hem reduït la plantilla municipal en quatre persones, però aquestes seran les primeres a ocupar llocs de treball que siguin necessaris de cara a la temporada d’estiu, i estem pendents d’ajuts del Govern per evitar prescindir-ne’, ha indicat l’alcalde del Port de la Selva.
‘A més, hi ha dos regidors que estaven a temps parcial, que ara perden aquesta condició i cobraran assistència a plens i comissions, i els serveis tècnics els hem reduït a una vegada per setmana o cada quinze dies’, ha continuat l’alcalde del Port de la Selva. ‘Essent molt escrupolosos arribarem a un estalvi d’uns 300.000 euros en el capítol de despeses de personal i en béns corrents i serveis’, ha assenyalat Pinart.
‘Entenem que no hi ha cap més sortida, però hem d’invertir en el que es pot pagar i no endeutar-nos més perquè estem en un context que ens demana tenir els peus a terra i ser equilibrats’, ha ressaltat Pinart. El document dels pressupostos s’ha aprovat aquest dijous durant el ple municipal amb els vots a favor dels quatre membres del govern. Els regidors de l’oposició hi ha votat en contra.
Muy bien aplicada dicha palabra de “marear la perdiz” en cuando leemos que el Sr Zapatero cita e invita a representantes de la Generalitat de Catalunya para ultimar las aportaciones del gobierno español a la comunidad de Catalunya en el tema de financiación . muchas han sido las veces que se han entrevistado con el Sr Montilla por dicho tema y que se ha dad a conocer , aparte de las múltiples veces que el Sr Solbes como así también la Sra Vicepresidente Mª Teresa de la Vega se han interesado para transmitirnos que todo el proceso de financiación va sobre ruedas , muchísimas han sido las veces que el Sr Zapatero se ha comprometido en satisfacer nuestras demandas y muchísimas las veces que no ha cumplido con estas promesas , ya hemos llegado a final de año y lo más caliente esta en el fregadero, creo que el Sr Zapatero sabe de sobras que no cumplirá con ninguna de nuestras demandas , ya que de haber sido inteligente y honesto se hubiera enterado de que si hoy es presidente fue gracias a los partidos catalanes, cosa que ahora se conduce como un desmemoriado, ya que su memoria parece que se ha deteriorado, y esta va a ser la causa de que los catalanes seremos posprimeros en facilitarle el camino para que se marche lo más pronto posible y que pueda jubilarse sin tener necesidad de llegar a la edad requerida . .
Comentaris Recents