Incoherències idiomàtiques al País Valencià

SAL·LUS HERRERO

El 16 de desembre, al Levante-EMV, C. Recio escrigué «Inglés en Valencia desde 1918» -en ús de la seua llibertat- en espanyol (i en l´anglés de Londres). No diria res, perquè no m´agrada que m´ordenen com he d´escriure o parlar; ho faig en valencià pels més de tres-cents anys de persecusió ferotge contra la llengua del nostre poble; que encara continua, amb els tancaments dels repetidors de TV3, la deshomologació de títols, els atacs contra la unitat reconeguda pels tribunals, els entrebancs contra la coordinació de la llengua, el fre a l´extensió de l´ús social, etc. Un memorial de greuges de genocidi cultural que continua sent exercit pel Govern amb impunitat. Ho faig, però, perquè -el mateix articulista-, l´estiu passat criticà Vicent Soler per escriure en castellà (tot i que persistia l´errada) i advertia sobre les greus conseqüències per al PSPV cas de mantenir el nom valencià del nostre país; al remat, s´alegrava perquè desapareguera el català perquè Fabra, (el lingüista, no el bitlletaire de Castelló) no havia integrat proa a l´estàndard la variant valenciana (que no és cert, però, tot és perfectible).

És mesquí que es critique, per minúcies, els que usen l´oriental, com si foren uns traïdors que abandonen l´idioma propi i propicien el pas a l´anglés, quan hi ha tantes coses greus. No compartisc cap joia per la desaparició de cap llengua, i molt menys de la meua pròpia (occidental i oriental), que és un ecosistema complex de variants en xarxa, si desapareix un subsistema es resenteix tot la trama sencera… És cert que molts valencians, idiomàticament, van a cavall guanyador, se´n passen al castellà o a l´anglés (vosté mateix). No obstant, potser no només ho afavoreix la «incoherència» en l´ús d´una variant pròpia (cosa que puc defendre com a més adient), sinó, sobretot, pels atacs constants des de sectors secessionistes, (que usen el castellà) a incrementar l´ús social i a la unitat de la llengua, que és bàsic i vital; unitat menyspreada com a «dogma» i «traïció» (a què?); quan significa interrelació, ús social permanent, contacte i suport mutu, reconeixement, respecte a la diversitat, relació entre variants diferents, estendard comú, la llengua sencera des d´una perspectiva «inclusiva», etc. Si tot l´energia que s´utilitzen perquè s´abandone el nom del nostre país o atacar la unitat (fomentar l´odi i la xenofòbia anticatalanista), s´utilitzara en propostes per estendre l´ús social del valencià, per apujar l´ensenyament en valencià, per coordinar-se les distintes variants, per dignificar els mitjans de comunicació, etc. avançaríem moltíssim i no exterminaríem la llengua valenciana (o catalana), torpement; que a la ciutat de València importa poc, però, al País Valencià importa i molt.

Lligar unitat a deserció em sembla gratuït i fals; em fa oïx que ataquen mots, en castellà, donen lliçons als traductors d´este diari perquè usen vuit o avui, ells solen utilitzar hoy i ocho. Vella tàctica: criticar, des d´un purisme incoherent, per fomentar l´espanyol. Per què un raper no va a poder parlar en oriental o com li passe per l´entrecuix? La congruència lingüística d´Eugeni S. Reig a TVV em sembla més encertada perquè reclama també l´ús i la difusió de l´oriental sense manies. Em sobta quan es proclama que es defén l´idioma i, alhora, es pretén mantenir una frontera administrativa entre les variants que durant tres-cents anys s´ha edificat «por justo derecho de conquista». Hui encara hi ha un abisme perquè s´entrebanca la relació dels distints parlars catalans (o valencians). És trist que gent de Catalunya, PV o de les Illes no s´acostume a escoltar-se i llegir-se per manca d´interacció regular i de mitjans comuns. Per què s´intenta soscavar la relació comunicativa conjunta? Els que se´n passen un muntó són els que ataquen la relació institucional entre les distintes variants, i s´inventen embolics i conflictes per impedir la plena recuperació del valencià.

Els molesta un mot oriental o estàndard (per què hem de renunciar a l´ús diaquest o de servei, tan valencians), però sospiren per dir-ho tot en castellà o anglés… A voltes, són els mateixos que assenyalen els «errors», si algú enceta a parlar en valencià, i li recomanen que es passe al castellà o tallen les antenes. Un mot oriental, pot ser un clàssic (de sant Vicent, sor Isabel de Villena, Jaume Roig o de sant Joan de la Creu Fuster), però t´amenacen com a hooligans; es nota tant l´odi a la pròpia llengua. Els clàssics, el coneixement i el respecte, semblen medicines sempre recomanables per curar la intolerància; si pot guarir-se.

Informa: LEVANTE

La sort

Es curiós que encara hi hagin en aquet mon persones que creguin amb bruixes, miracles, i la sort, de moment la ciència encara no ha pogut demostrar mai que tals fenòmens existeixin. Un servidor creu que si existeix la causalitat com també que existeix el moment oportú, i que a vegades tot junt i combinat algú en diu miracle. Avui i fet càlculs de possibilitats per saber el final del numero que serà premiat en el proper sorteig de la loteria , cosa que tinc 9 possibilitats en contra per encertar la ultima xifra, 99 en contra per encertar las dos xifres finals. 999 en contra per encertar les tres ultimes xifres, 9999 per l’encert de les 4 ultimes xifres i 99.999 en contra per encertar totes les 5 ultimes xifres, cosa que seria d’esperar que si jo compres tots els números des de el numero 1 al 99.999 seria mol difícil que no l’encertes, ja que també podria surti el numero 000000, cosa que llavors si que podria acceptar que a mes de ser gafe existeix la sort.

Tal reflexió se me acudit al saber que una administració mol coneguda de Sort, a tingut la mala sort de no treure cap premi major en el últim sorteig de Nadal, i que per cert es la administració que vent mes loteria d´Espanya, cosa que per la gran quantitat de números que ha venut tenia moltes possibilitats de haver obtingut algun premi major, en fi que això farà obrir els ulls d’alguns que encara creuen amb bruixes i amb la sort.

Això dona a comprendre que el càlcul de possibilitats que tenim dins el nostre blog de que i pugui entrar un anònim mal educat es de un o.1 per 100.

Júpiter, el portador de la alegría

Gustav Holst, “Los planetas”