Rubianes, un actor galaicocatalà
Rubianes es definia com un actor galaicocatalà perquè va néixer a Galícia però va passar la major part de la seva vida a Catalunya, on va desenvolupar la seva carrera professional. .
http://www.galice.net/ocio/mapa_galicia_verdes_G_limpio.gif
” Paren todos los relojes,
corten el teléfono,
eviten que el perro ladre,
silencien los pianos y con un sonido suave entren el atáud,
cierren las puertas,
impidan que vuelen los aviones.
Ha muerto
coloquen crespones,
callen a los niños,
desaparezcan los flores,
vacien el océano
y limpien el fondo…”
http://estaticos.20minutos.es/img/2006/09/07/507147.jpg
L’actor Pepe Rubianes ha mort aquest diumenge a Barcelona a conseqüència d’un càncer de pulmó. Rubianes tenia 61 anys i havia deixat els escenaris des de l’abril de l’any passat per recuperar-se de la seva malaltia. Ha mort a les deu del matí d’aquest diumenge a casa seva. L’actor va néixer a Villagarcía de Arousa, però des de ben petit havia viscut a Barcelona. Conegut per la seva ironia i el sentit de l’humor amb què observava la societat que l’envoltava, l’actor “galaicocatalà”, com ell es definia, es va donar a conèixer pels seus irreverents monòlegs. El seu darrer espectacle va ser “La sonrisa etíope”.
sencillament...GRÀCIES PER TOT !!!. Bon viatge amic.
7 comments
Comments feed for this article
Març 1, 2009 a 7:41 pm
actorsecundario
Recordaréis el argumento de la novela de Umberto Eco, “El nombre de la rosa”. .. Un sagaz fraile deduce que los muertos están relacionados con un libro de lectura prohibida: un tratado sobre el humor atribuido a Aristóteles “Poética de Aristóteles”, que forma parte de la laberíntica biblioteca del monasterio.
Hacia al final de la novela el fray Guillermo y el asesino entablan un formidable combate intelectual. Guillermo de Baskerville defiende el humor como instrumento de la inteligencia liberadora. Mientras el ciego bibliotecario Jorge de Burgos justifica sus asesinatos: debe proteger la Verdad de la corrisión del humor. “La risa- afirma- es inocua en boca del pueblo inculto: En la fiesta de los tontos, también el diablo parece pobre y tonto, y por tanto, controlable”. Pero si enseña a “liberarse del miedo al diablo”, entonces “la risa es un acto de sabiduría”. Concebida como “una operación del intelecto”, la risa deja de ser un gesto mecánico “impensado” y, corroe todas las verdades. Risa y libertad serían hermanas.
Pepe nos has dejado sin poder disfrutar más de ti. Ahora San Pedro ” el acomodador” del Gran Teatro de los Cielos, estará frotándose las manos.
Aquellos versos de Shakespeare que hace decir a Próspero en La Tempestad: ” Nosotros somos del mismo material que se hacen los sueños…
Març 1, 2009 a 8:10 pm
carmef
Se va un amigo Actor, alguien que supo convivir respetando el espacio que le abrió las puertas, alguien que se integró y entendió.
Un humorista para algunos, un impresentable para otros y un amigo para muchos.
Bon viatge Rubianes i Gràcies pel que eres per mi.
Salut!!!
Març 1, 2009 a 8:36 pm
ROSA
Rubianes savia lo que tenia, per aixo va ser capas d’expresarse com hu va fer ,¿o mai s’havia expresat aixi? per mi sempre ha estat un gran profesional, pero siem realistes ¿ara li agriu? ¿perque va duna la nota?
Març 1, 2009 a 8:54 pm
carmef
no Rosa no, li agraiexo pel que el vaig conèixer i era una bellíssima persona, però si per donar la nota, segons tu, li haig d´agrair alguna cosa…no va estar pel que va dir, sino pel que va callar.
Salut!
Març 1, 2009 a 9:11 pm
Jorfont
Els catalans independistes sempre el recordarem per ser un gran defensor dels nostres ideals. Aixi mateix els españols que el van recriminar en vida ja no podran vengarse amb les denuncies que li feren..
Març 2, 2009 a 8:28 am
Lobby
Descansi en pau. Mercès pel teu humor i per la teva valentia en dir el que pensaves i plantar cara a la caverna mediàtica espanyola pseudo feixista.
Vaig gaudir molt amb les seves obres, el seu humor i sobre tot el cinisme amb el que feia la seva critica a la societat, un home sincer i valent que de ben segur trobarem a faltar sempre.
Fins sempre Pepe.
Març 2, 2009 a 9:22 am
Ferran
Perdem un humorista de primera fila quan potser més ens fa falta. En temps de crisi, la risoterapia acostuma a ser un bon paliutiu.
Sempre recordaré les bones tardes de diumenge al Capitol, fent-me un tip de riure amb aquest home.
Potser s’ha mort per a no veure els seus “amics” peperos tornant a governar a la seva terra natal.