Vídeo acte 16 d’abril del 2009 – Presentació Força Catalunya‏

Per a totes aquelles persones que no van poder assistir a l’acte de presentació del llibre del Sr. Santiago Espot “Discursos a la nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya” el passat 16 d’abril, aquí en poden veure el vídeo i escriure-hi els seus comentaris i observacions.

Canal TV Catalunya Acció

http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio-forca-catalunya/425389-20090416-s

Hi podran veure:

- Presentació de l’editor: Sr. Josep M. Vall

- Pròleg del Sr. José Maria Murià des de Mèxic (fill de l’insigne patriota Josep Maria Murià d’Estat Català).

- Discurs del Sr Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

- Algunes respostes del Sr. Santiago Espot al públic.

- Cant de la Independència.

A la pàgina principal de Cataunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org/) poden seguir els nous articles i informacions que anem publicant.

El final del tripartit: R.I.P.

http://membres.lycos.fr/catalunya1714/independencia/independencia11.gif

Les aigües de l’independentisme estan remogudes. Durant aquests darrers dies han passat força coses. Es va presentar públicament el partit Força Catalunya que lidera Santiago Espot, posteriorment Joan Carretero va publicar l’article que va provocar, a banda d’un notable enrenou polític, la seva posterior sortida d’ERC i Artur Mas ha defensat públicament l’independentisme dins de CDC, mostrant-lo com quelcom de natural. Mentre Joan Puigcercós ha definit ERC com el patrimoni de l’independentisme de centreesquerra i ha demanat a CDC que assumeixi el de centredreta. Discrepo amb aquesta definició social, però bé, és el que va dir i benvinguda sigui la seva proposta perquè posa de manifest quelcom obvi, res no serà possible sense la transversalitat.

En paral·lel, molts independentistes s’estan agrupant de forma més o menys organitzada i no exclusiva en plataformes o moviments de suport a la independència.

Formant part o no individualment d’aquests partits o plataformes, estem nosaltres, 10Mil en Xarxa per l’Autodeterminació. Som una “desorganització fluida” que ens agrupem i desagrupem circumstancialment per desenvolupar accions planificades de suport a la causa independentista, com una guerrilla de la resistència.

Aquest dimecres, el dia 6 de maig, toca presentar la Iniciativa Legislativa Popular, la ILP, per tal que es convoqui el referèndum d’autodeterminació el 12 de setembre de 2010. Estarà avalada per una comissió promotora que superarà les 10.000 persones que demanarem que sigui admesa a tràmit.

Per a què servirà? Aquesta pregunta se la fan molts independentistes. La resposta és ben clara. Inicialment serà un termòmetre que mesurarà la implicació sobiranista dels nostres polítics professionals. Veurem sin l’accepten o no a tràmit.

Ens podem trobar amb uns representants que valorin que el Parlament, escollit pels ciutadans de Catalunya és l’únic garant legítim dels interessos catalans i mantenir en mans del Parlament de Catalunya la decisió final o bé supeditar-se una vegada més al poder colonial en contra del que creu una important part de la nació catalana..

Aquesta serà una decisió transcendent ja que demostrarà quins grups polítics ens mereixen confiança i quins no hem de votar ja sota cap circumstància.

No n’hi ha prou. En el possible debat al Parlament, els grups poden votar en contra de la proposta de llei, aprovar-la com li arribi o esmenar-la.

Una decisió podria ser aprovar una llei esmenada en la que es demanés a Madrid la convocatòria del referèndum. Evidentment tots sabem el resultat però demostraria de forma inequívoca la voluntat sobriranista del Parlament i ajudaria a posar definitivament sobre la taula el conflicte català.

Naturalment ens podem trobar amb el cas que la ILP no sigui admesa a tràmit. Com deia, ja sabrem a qui no hem de votar mai més, però la pressió que exercirem sobre el sistema polític serà enorme. Cada vegada som més els que estem a la xarxa independentista, xarxa social no únicament virtual.

Ja sabeu que he defensat reiteradament, en contra de moltes de les opinions dels que comenteu habitualment articles en aquest Bloc Gran, que crec que el que hem de fer en primer lloc és exigir als nostres partits nacionals una posició comuna en defensa dels interessos de Catalunya, que, òbviament, passa per posar en llur programa la independència com a prioritat. És l’única solució per al benestar dels ciutadans. I segueixo en la mateixa línia, però aviso, si ells no ho fan el que han de fer ho farem nosaltres. Jo em mantinc prudentment aliè a integrar-me en cap nou partit, però no descarto cap opció si les coses no van pel camí. Com molts diuen però no practiquen, primer és Catalunya abans que el partit. Ens queden molt poques setmanes per saber quina opció prenen els partits: ILP, finançament, sentència del Tribunal Constitucional.

Sens dubte això serà el final del tripartit, per voluntat pròpia o perquè els farem plegar. Després la convocatòria d’eleccions i un govern independentista. Jo no m’aturaré, potser els meus esforços seran inútils, però no m’aturaré.

A l’estiu en parlarem, però de moment anuncio que abans, en poques setmanes, llençarem una nova ofensiva per mobilitzar a la societat i promoure la independència.

La nostra prioritat és Catalunya i no ens detindran amb paraules buides i falses promeses.

Per Enric Canela ( Chapeau Company )

Avui Barça Real Madrid i Zapatero

1. Crec que avui els catalans i no catalans pro tots simpatitzants del Barça esperem amb ànsies que el Barça derrotí al Real Madrid , i que sigui per golejada, ja que això per els catalans significaria una victòria contra els espanyols, que equivaldria a fer botifarra als nostres antipàtics  enemics, entre ells tots els que  pertanyen al PP  com també  a alguns   espanyols que no ens tragant, cosa que de pogué derrotar-los, molts de nosaltres ens donaríem per satisfets, cosa que també serviria perquè alguns catalans s’oblidessin  per uns dies del concert econòmic i del Estatut, cosa que seria un descans  per  el Sr Zapatero i  els membres del seu govern, ja que això es com la política que practicava el Cèsar , o sigui pa i circ. El Cas es que si  el RC Madrid li fot una golejada al Barça, apanyat estarà el Sr Zapatero , ja que llavors si que ens recordarem del Estatut i de tots els  incompliments del Sr Zapatero ja que molts barcelonistes no li perdonarien aquestes demores ni de les promeses que ens va fer un dia.

edit)

 

 

edit)

Efectivament UNA GOLEJADA, o sigui que apanyats estem els catalans, ja que aquesta derrota que a sofert el Reial Madrid gracies al Barça la pagarem molt cara, o sigui que aquestes hores la FAES i LA COPE junt amb la jefe de operacions Esperança Aguirre ja deuen estar planejant la vengança.