You are currently browsing the daily archive for Maig 18th, 2009.
La actuació de la justícia espanyola esta feta a mida del PP., Ja que actua segons la seva voluntat, no es lògic que la justícia que tenim a Espanya condemni a tota persona que se relacioni amb un terrorista, cosa que la justícia o estan demostrant ilegalitzant partits bascos que sols s’han vist de lluny amb ETA. O sigui que tampoc es lògic i si condemnable que les persones que donen suport a presumptes corruptes com actualment esta porta’n a terme la cúpula del PP abrigant al presumpte culpable Francisco Camps ( president de la Generalitat de Valencia,) i que avui i aquets últims dies fan públicament actes a favor de aquesta persona, crec que la Justícia i el fiscal del Estat també tindria d´actuar de la mateixa manera que actua amb els simpatitzants terroristes, o sigui imputar-los d´apologia i decomplicitat amb temas de corrupciò amb totes les presumptes trames que aquet pogués estar implicat.
Article del blog Es Poblat d’en Talaiòtic:
AVÍS: Aquest article conté elements que poden ferir la sensibilitat dels lectors espanyolistes i botiflers. Si teniu algun sentiment de passió pels símbols estatals plagiats per Castella d’altres nacions o de connivència amb els ocupants, si us plau, no sigueu massoques i no continueu endavant.
La Plataforma Pro-seleccions Basques (ESAIT) i Catalunya Acció donaven a conèixer al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el passat dilluns dia 11 un manifest reivindicatiu per l’oficialitat de les seleccions esportives nacionals d’Euskadi i Catalunya, i feien una crida a les aficions dels dos països per tal que el mateix dia de la final de Copa entre l’Athlètic de Bilbao i el FC Barcelona mostressin les ànsies de llibertat de les seves respectives nacions. La roda de premsa es va poder seguir en directe pel Canal de TV de Catalunya Acció. No era la primera vegada que aquestes dues organitzacions feien un acte conjunt. Ja el 2006, amb motiu del partit amistós Euskadi-Catalunya i sota les pressions de la federació espanyola que van fer canviar el lema inicialment previst (Oficialitat-Ofizialtasuna) per un altre d’inofensiu (Junts per la pau), la plataforma pro-seleccions catalanes no va tenir la fermesa ni el coratge de sumar-se a l’acte reivindicatiu amb els bascos que, amb el suport dels jugadors inclosos, demanaven l’oficialitat de les seleccions i els va deixar penjats. Llavors fou també Catalunya Acció la que va acollir la plataforma basca al nostre país, com es pot veure en el vídeo d’aquella ocasió. La història es repetia enguany, amb la nova inhibició de la plataforma catalana.
Des de dies abans, l’ambient de reivindicació per protestar contra la imposició de símbols que no representen cap de les dues aficions dels equips finalistes ja corria per la xarxa amb propostes de xiular i/o donar l’esquena quan sonés l’himne dels espanyols a l’entrada del monarca.
Les repercussions de l’anunci fet per Catalunya Acció i ESAIT a la premsa de la metròpoli de “donar l’esquena i manifestar sorollosament” el seu rebuig a l’himne i contra les imposicions de l’Estat espanyol, donen encara més difusió a la proposta reivindicativa, fins al punt que la Plataforma proseleccions catalanes declara públicament el seu desacord amb la iniciativa, però anuncia que repartirà 5.000 xiulets amb el lema “una nació, una selecció”.
La notícia s’envia a mitjans internacionals i s’informa que malgrat les maniobres de censura que des de la televisió espanyola es puguin realitzar, Catalunya Acció emetrà en directe des del camp la rebuda dels aficionats, del que se’n fa ressò el digital Directe.cat. La campanya, descarada i sense complexes, agafa desprevingut l’espanyolisme més recalcitrant que comença a veure venir impotent la que pot caure.
Abans del partit les forces de seguretat ja han requisat uns 5.000 cartells independentistes amb el lema “Catalonia is not Spain”, però així i tot són molts els que aconsegueixen entrar pancartes i estelades.
S’acosten les 22:00 hores del dimecres 14. És el dia D hora H. El camp de Mestalla està preparat i els fets es retransmeten per Kyte TV-CA. La xiulada és tan monumental que l’himne espanyol resulta pràcticament inaudible, tot i que la megafonia és a punt de rebentar per intentar minimitzar inútilment la històrica protesta.
Tal com es sospitava, a la televisió oficial del règim prefereixen desviar l’atenció del que passava realment a Mestalla. I ho fan de la manera més barroera imaginable, amb connexions fora del camp des d’on també es troben amb els xiulets ensordidors davant els seus nassos. No obstant, el moment també és recollit per les diverses ràdios espanyoles, com la SER o la COPE, amb comentaris d’incredulitat i indignació pel que estava passant que no tenen desperdici:
I a internet també es poden veure diferents vídeos i versions del succeït (vídeo 1, vídeo 2, vídeo 3, vídeo 4, vídeo 5, vídeo 6, entre d’altres…). La fallida maniobra de censura de TVE no podia ser més ridícula, tal com descriu l’editorial de Vilaweb, que fa menció que “fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!”. La denúncia dels propis espanyols de l’actuació manipuladora de la seva televisió nacional podria sorprendre a alguns. És que s’han tornat demòcrates de sobte? Per fi han vist la llum? Ja no volen censurar més les actuacions dels que no pensen com ells? No, la realitat és que els més imperalistes no tenen cap intenció d’amagar la confrontació d’identitats clarament oposades que s’està obrint pas a marxes forçades, i la seva intenció és la d’esclafar definitivament les diferències culturals i polítiques i assimilar d’una vegada per totes les colònies perifèriques. Per açò, malgrat l’afronta que suposa per ells que catalans i bascos els xiulin els seus símbols, allò que de veritat els molesta de l’actuació del canal públic de televisió no és la censura en sí, ni menys encara la censura dels xiulets, sinó que el que s’hagi censurat i amagat és el moment en què sonava el seu himne (un plagi d’una cançó d’origen àrab?), aquell amb el que s’identifiquen ells. Quan la censura no els toca la seva simbologia sinó la nostra, no passa res. El cessament del seu director d’esports com a cap de turc i la repercussió de tot l’afer a nivell internacional encara els afegeix més vergonya. Aquests són alguns dels mitjans internacionals que s’hi han referit: BBC, CNN, The Guardian, Reuters, The Irish Times, The Scotsman, Espnstar.com, France24, Le Monde, L’Équipe, Abola.pt, Hln.be, El Ecuatoriano, Blogosfera italiana, Gazzeta.it, Chinadaily, etc…
En cap cas l’espanyolisme fa cap mena d’autocrítica. Es poden demanar com és que jugaven els clubs aquell partit si els seus seguidors havien de fer el que van fer, que és la reacció dels espanyols perplexos. La seva solució és excloent, naturalment, que no juguin la copa! No es veu que ningú es plantegi què és el que s’està fent malament perquè hi hagi tanta gent arreu de l’Estat que tengui tantes ganes de protestar. Si es fa un anunci a favor de les seleccions catalanes on hi apareixen fillets que prefereixen jugar sense camiseta abans que posar-se l’espanyola açò és motiu de prohibició, però si apareixen menors emmanillats en una campanya dels nacionalistes espanyols perquè els fills aprenen en la llengua d’aquest país a les escoles, no hi ha cap rebombori a l’Espanya profunda. Es poden continuar enganant ells mateixos creient que es fan masses concessions als “nacionalistes”, que així ens empenyen cap a la independència com a única opció viable.
La cirereta del pastís l’ha posat la nota de premsa de felicitació a les aficions de l’Athlètic i del Barça que ESAIT i Catalunya Acció han enviat als mitjans:
1. Felicitem les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.
2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.
3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.
Mentre la caverna mediàtica espanyola encara no havia pait l’èxit de la xiulada, la felicitació encara els deixa més descol·locats, poc acostumats com estan a accions contundents i d’aquestes dimensions. “No només no rectifiquen, sinó que treuen pit”, afirmen sorpresos que hi hagi catalans que no demanem perdó als espanyols. A més, en mostra d’agraiment el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, publicava ahir dissabte un article al diari Gara Ekerrik asko ESAIT; eskerrik asko Euskal Herria, que també podeu llegir traduit al català.
I per acabar-ho d’adobar tot, alguns anuncien que pretenen posar una querella criminal contra ESAIT i Catalunya Acció per ultratge contra la nació espanyola. No saben, pobres il·lusos, com deia en Lluri des del seu bloc el passat 14 d’abril en commemoració de la República catalana proclamada per Macià el 1931, que aquesta creença que tenen en una suposada única i gran nació espanyola que només està en la seva imaginació, en realitat, no ha existit mai, ni mai existirà.
Gutierrez diu que la pitada al himne nacional que es va fer a Mestalla es una evidencia de la desvertebraciò d´Espanya com a naciò. ”
Última actualización 16/05/2009@01:44:23 GMT+1
Antonio Gutierrez diputad del partid Popular (PP) per. Melilla. (Foto: GUERRERO)
El diputad del Partid Popular (PP), per Melilla, Antonio Gutiérrez, va considerar ahír que la pitada de la afición del F.C. Barcelona i del Athletic de Bilbao dedicada al reí i al himne nacional en la final de la Copa del Rei que se va disputà el pasat dimecres en el Estadi de Mestalla (Valencia) es “una anécdota grave”, ja que es “un problema de fons” i “una demostraciò majoritaria de desafecta als los símbols de la unitad de Espanya”.
“Lo que va ocurre en Mestalla es un mostre de lo que está pasan dins la societat espanyola”, que es “la desvertebració d`España com a Nación”, afirmà el Sr Gutiérrez, i que anunciat que la destitución del cap de Deportes de RTVE, mantindrá la seva peticiò de compareixi el director general del Ente Públic, Lluis Fernández, en el Congres dels Diputats.
Segons Gutiérrez, es “insuficient” que darrera aquet capítul sóls s´hagi destituit al cap de Deports de RTVE, al recordar que durant el partid “se´excebiren pancartas en contra la unitad d´spanya, i es crides devant el Rei impunement i que fosin xiulats els símbols que ens acreditant com a Nación”.
A mes, Gutiérrez va criticàr que “se s´estés amagant el problema per fer creure que sols eran uns poquets els que cridavent, ja que eran decenas de miles les personas que corejaven de manera estrepitosa i xiulaban als dos máxims simbols que tenim els espanyols de unitat, que son la Jefatura del Estat i l´ himne nacional”.
Multa de la RFEF
Aixi mateix, Gutiérrez insta a la Rial Federació de Fútbol Espanyol (RFEF) a que sancioni al F.C. Barcelona y al Athletic de Bilbao por la pitada de les seves respectivas aficions dedicaren als Reis i al himne nacional en els minuts abans al partit..
En aquet sentit, Gutiérrez diè que “encara esta esperant a que la RFEF sancioni als dos equips, que els seus seguidors protagonizatren un fet tan insólit i vergonyos
http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/6/5/goodbye_spain.jpg
El més interessant de la xiulada que catalans i bascos van dedicar a l’himne i al monarca espanyols en la final de la Copa del Rei, a València, no ha estat l’acte en si mateix -per bé que ho és, i molt, d’interessant-, sinó les reaccions que ha generat. N’hi ha prou de recollir-ne algunes per veure l’èxit esclatant de l’operació. D’una banda, hi trobem les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, negant cap consigna governamental per amagar allò que tothom sabia que passaria, així com la destitució de Julián Reyes, cap d’Esports de TVE, com a responsable de la transmissió. Val la pena d’aturar-se en aquest punt, ja que és grotesc que se’ns intenti fer creure que tot plegat es va reduir a una falta de coordinació. Sembla un acudit. El cert, però, és que Reyes no ha estat destituït com a cap d’Esports, sinó com a cap de turc, perquè, com diuen els sindicats, l’ocultació de les imatges estava prevista des de “molt amunt” amb molta antelació. Per tant, és Javier Pons, director de TVE, qui hauria de dimitir per haver manipulat una informació seguint indicacions governamentals. Creu algú que el cap d’Esports de TV3, així com el realitzador i el comentarista del partit, no es van curar en salut preguntant “què fem?” a la direcció de l’emissora davant la previsió de la xiulada i que aquesta direcció, abans de respondre, no va tenir contacte amb algú de “més amunt”? Doncs si això va passar a Barcelona, ja podem imaginar com van anar les coses a Madrid davant d’uns fets que afectaven directament la casa reial i la simbologia nacional espanyoles.
Tanmateix, l’esverament que ha causat a Espanya aquesta espectacular xiulada no és cosa nostra. D’això es tractava, al capdavall, oi? Allò que hem de retenir és la meravellosa confraternització que es va produir entre els seguidors del Barça i els de l’Athletic de Bilbao. La nit del 13 de maig passarà a la història com la nit en què el públic de dues nacions que havien de disputar una final de Copa van deixar de banda la seva rivalitat esportiva per expressar els seus sentiments comuns en contra dels símbols nacionals de l’amfitrió. Aquesta era l’autèntica notícia i per això les imatges han donat la volta al món mostrant allò que Espanya volia amagar. D’això, en termes esportius, se’n diu un golàs. Galdoses, per tant, per bé que perfectament lògiques com a partit apèndix del PSC-PSOE, les declaracions del secretari general d’Esquerra, Joan Ridao -en consonància amb les de José Zaragoza-, dient que “no li van agradar els xiulets”. Al senyor Ridao potser li hauria agradat més que catalans i bascos s’haguessin comportat com a espanyolets submisos quan sonava l’himne del país que els prohibeix la llibertat i entrava el monarca que segella aquesta opressió. Es veu que per a la direcció d’Esquerra les 40.000 persones que omplien l’estadi de Mestalla no representaven els deu milions de bascos i catalans. Potser no. Però és un curiós raonament, aquest, venint d’algú que governa un partit de 10.000 militants amb només 2.616 vots. Molt curiós.
Víctor Alexandre
