You are currently browsing the daily archive for Maig 19th, 2009.
“Menteix el PSC-PSOE quan es presenta com un fre al Partit Popular i menteix Esquerra quan es defineix com l’única opció independentista d’esquerres”
http://www.elconfidencial.com/fotos/noticias/2008120158josep_d.jpg
Deu ser perquè cada cop hi ha menys diferències entre tots dos que els discursos en clau electoral del Partit Socialista i d’Esquerra són gairebé idèntics. Pot canviar el subjecte, és cert, però el pensament de fons i l’estratègia són els mateixos. El Partit Socialista, referint-se a la dreta, diu: “Si tu no hi vas, ells tornen”. I Esquerra, mentrestant, fa córrer la brama que tot independentista que no la voti és de dretes. Tots dos, en definitiva, aspiren a entabanar la societat per mitjà d’una mentida. Menteix el PSC-PSOE quan es presenta com un fre al Partit Popular i menteix Esquerra quan es defineix com l’única opció independentista d’esquerres.
Per sort, els socialistes ja han quedat desemmascarats amb el pacte nacionalista espanyol PSOE-PP a Euskadi fins al punt que, per defensar-se, han hagut de recórrer de nou a la mentida a través de José Zaragoza dient que “no és el PSC, sinó el PSE qui ha pactat amb el PP al País Basc”. En aquest sentit, caldria preguntar al PSC si és el PSE qui ha pactat amb el PP a Catalunya per mantenir l’exèrcit espanyol al Castell de Montjuïc i si no ha estat el PSC, amb els seus 25 diputats, qui ha pactat a Madrid amb el PP i amb UPyD, el partit de Rosa Díez, contra la llengua catalana obligant a traduir a l’espanyol tots els certificats judicials europeus que arribin a Catalunya. És a dir, que mentre els textos en espanyol no es traduiran al català, els textos en català s’hauran de traduir obligatòriament a l’espanyol.
Pel que fa a Esquerra, com s’entén que denunciï que el pacte PSOE-PP-UPyD al País Basc suposa “una alteració de les normes democràtiques” i, en canvi, no tingui cap escrúpol a ser soci del primer d’aquests partits al govern de Catalunya? On queda la credibilitat d’una força que es proclama independentista i d’esquerres, però que lliura el govern del país a una força espanyolista capaç de pactar a Catalunya, al País Basc i a Madrid amb la ultradreta? Com va dir recentment Joan Francesc Mira, PSOE i PP són el mateix malgrat que el primer adopti formes més subtils. Realment és així. Abans que ho fes el PP, el Partit Socialista ja havia tancat repetidors de TV3 al País Valencià i, no fa gaire, van ser tots dos, PSOE i PP, els qui van votar plegats a les Corts Valencianes contra la incorporació del país a l’Institut Ramon Llull. Per altra banda, és el PSE-PSOE qui eliminarà el mapa d’Euskal Herria a Euskal Telebista i és el PSC-PSOE qui vol eliminar el mapa dels Països Catalans a TV3.
Però tot això no es pot dir a Catalunya, perquè dir-ho posaria en perill l’estabilitat, la pluja fina i, sobretot, un conjunt de projectes personals que tenen molt poc a veure amb l’inexistent projecte de país.
CARLES BONAVENTURA
http://farm1.static.flickr.com/32/364432086_fac4adafbe_o.jpg
He arribat a la conclusió que els espanyols, quan es tracta de catalans i bascos, no entenen res. Un company de feina em diu tot sovint, després d’haver llegit alguns articles de diaris com “El Mundo”, l’“Abc”, etc., que caldria estudiar des d’un punt de vista psiquiàtric les raons mentals que fan possible que espanyols cultes, amb formació universitària, amb capacitat de raonament sobre qualsevol fet que passi al món, quan es tracta de qüestions relatives a Catalunya i el País Basc es comportin com uns autèntics energúmens i responguin de la manera més primària i irracional, sobretot en qüestions relatives a la llengua o a la identitat d’aquests pobles. Crec que les reaccions politicomediàtiques que hi ha hagut per les espanyes respecte de la xiulada a l’himne i als monarques espanyols a Mestalla de l’altre dia li donen tota la raó.
Suposo que una majoria de ciutadans de l’Estat espanyol continuen pensant que el sentiment nacional català i basc, plenament vigent en aquestes dues nacions, és una cosa minoritària, radicalitzada, artificial i imposada des les administracions “autonòmiques”; una cosa de quatre eixelebrats, vaja. Per això no entenen res quan, en un partit de futbol, aficionats bascos i catalans que no són precisament membres de col·lectius antisistema ni es dediquen en les seves hores perdudes a practicar actes de violència al carrer sinó a treballar en les seves empreses, o a fer de fusters, mecànics, professors universitaris, periodistes, metges… és a dir, gent absolutament “normal”, d’una manera aclaparadora i gairebé unànime de sobte es posin a xiular i esbroncar l’himne i els monarques espanyols fins al punt que una megafonia a tota potència és del tot incapaç de dissimular-ho.
Què es pensaven? Que fent totes les martingales legals possibles fins a convertir, per a vergonya de qualsevol demòcrata, el socialista espanyol Patxi López en lehendakari el problema nacional basc desapareixeria com per art d’encanteri? O que perquè els catalans tinguem un dirigent del PSOE de president i perquè aquest partit va guanyar amb diferència les últimes eleccions espanyoles a Catalunya, al nostre país ja no quedaven independentistes?
Com us deia al començament, els espanyols no entenen res que tingui relació amb Catalunya o Euskadi. Ni ens entenen ni ens volen entendre. No entenen que per als milers d’aficionats del Barça que es van desplaçar a València per veure la final de la copa l’enemic no eren els seguidors de l’Athletic, l’enemic eren bona part dels que estaven asseguts a la llotja i sobretot els que hi van entrar al ritme de la Marxa Reial. Potser es pensen que al poble català se li pot fer de tot perquè ja no tenim capacitat de resposta. Res més lluny de la realitat, quan a aquest poble se’l trepitja, se li prohibeixen drets fonamentals com el dret a decidir, se li retalla un Estatut fins a límits irracionals, se li roben 20.000 milions d’euros a l’any, se li qüestiona la història i la identitat, se li persegueix la llengua i se li neguen les seleccions nacionals esportives, entre moltes altres coses, és ben bé d’il·lusos creure que aquest poble es quedarà amb els braços plegats o que aplaudirà amb devoció els símbols i els líders d’aquells que ens neguen tot això.
De moment ja ens hem decidit a xiular. Benvinguda xiulada. Ara haurem de continuar fent més coses. Sigui com sigui, la independència de Catalunya i el País Basc torna a estar en l’agenda política. Tranquils, cada cop queda menys.
Informa: E-NOTICIES.COM
“Hasta mañana” , Mario Benedetti
“Voy a cerrar los ojos, en voz baja
voy a meterme a tientas en el sueño.
En este instante el odio no trabaja
para la muerte, que es su pobre dueño
la voluntad suspende su latido
y yo me siento lejos tan pequeño
que a Dios invoco, pero no le pido
nada, con tal de compartir a penas
este universo que hemos conseguido
por las malas y a veces por las buenas.
¿Por qué el mundo soñado no es el mismo
que este mundo de muerte a manos llenas?
Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil. Sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.
No me lo digan cuando me despierte.”
Quizá haya un lugar en el que los sueños nos esperen.
Hasta mañana maestro.
Comentaris Recents