You are currently browsing the daily archive for Juliol 2nd, 2009.
Milers de manifestants van sortir diumenge als carrers de Barcelona per reclamar una Catalunya sense transgènics i la sobirania alimentària
>>> Sis persones, entre ells varis pagesos, estan en vaga de fam davant del Parlament de Catalunya , on es produirà el debat a la totalitat de la Iniciativa Legislativa Popular dijous dia 2 de juliol a les 10 hores del matí
>> Desenes d’entitats, organitzacions, personalitats de Catalunya, més d’un centenar de miler de signatures i els milers de manifestants recolzen la iniciativa popular
Catalunya és una de les zones de la Unió Europea on es cultiven més transgènics. Varietats del blat de moro Mon 810
que han estat prohibides a la majoria de països europeus, aquí es conreen. Per exigir que “volem una Catalunya lliure
de transgènics”, aquest dissabte 28 de juny més de quatre mil persones hem sortit al carrer per dir que ja n’hi ha prou.
La plataforma Som lo que Sembrem vam presentar a tràmit al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular
(ILP) que va rebre en quatre mesos el recolzament de 106.000 firmes, més del doble de les necessàries per endegar una ILP, amb un ampli suport i mobilització popular.
Però posteriorment les cúpules dels grups parlamentaris de CiU, PSC i PP han forçat la presentació d’ esmenes a la totalitat contra la nostra iniciativa.
Un cop més la resposta del partits polítics hegemònics a la mobilització social ha estat girar l’esquena a les demandes d’amplis sectors, avantposant els interessos privats de la industria agroalimentària i pro-transgènica. Front la crisi social, econòmica, ecològica i alimentària, el suposat “govern d’esquerres” opta per donar suport a l’empresa privada, salvar als bancs, als empresaris, promoure l’agricultura intensiva, industrial, drogodependent, deslocalitzada. Però, què passa amb la nostra alimentació? En mans de qui està? A qui pertany la terra, l’aigua i les llavors? Nosaltres volem un món rural viu, poder decidir què mengem, qui ho produeix i com. Exigim el dret a la sobirania alimentària.
Vaga de fam
Aquest proper 2 de juliol es debatrà al Parlament de Catalunya si tira endavant el veto a la ILP contra els transgènics. Sis membres de Som lo que Sembrem en acabar la manifestació van iniciar una vaga de fam per exigir que s’escolti la veu d’aquestes 106.000 persones que vam dir prou al transgènics, i que es creï una ponència que treballi la proposta de Llei: Exigim transparència dels interessos que volen imposar-nos els transgènics i barrar descaradament el debat sobre el model d’agricultura i de país. Constantment estan rebent mostres de suport.
Suport a Som lo Que Sembrem i al Manifest dels consumidors i dels professionals de la Gastronomia, la Salut i l’Alimentació
Desenes de professionals de la gastronomia, de la Salut, de l’Alimentació, de l’agricultura, de l’agricultura, del mon acadèmic, del sector associatiu i consumidors han signat a favor d’un Manifest per una Alimentació Bona, Neta, Justa i sense Transgènics.
Nosaltres ho tenim ben clar, com deia la ramadera ecològica Assumpta Codinachs a l’acabar la manifestació: AVUI MÉS QUE MAI, SOM LO QUE SEMBREM !!!!
Nota: El debat a la totalitat tindrà lloc a la cambra parlamentària demà dijous 2 de juliol a les 10 h del matí. Centenars de persones estan convocades dins i davant del Parlament a les 9 hores del mati i hi ha prevista una RODA DE PREMSA a les 12:00 hores fora del Parlament.
“Es tracta d’una ofensiva que patim (i patirem amb més intensitat) tots els contribuents d’aquest estat, que no som ni ens sentim culturalment i lingüísticament castellans”
FERRAN SUAY
La suspensió cautelar del decret que estableix l’èuscar com a llengua vehicular en l’ensenyament al País Basc és la primera mostra de bel•ligerància obertament antibasca de l’actual govern de la Comunitat Autònoma Basca. Per si de cas l’escenificació burdament hipòcrita de la passada campanya electoral europea havia aconseguit d’enganyar algú, tot fent-li pensar que PP i PSOE són dos partits distints, i fins i tot oposats, ací tenim els senyors López i Basagoiti certificant l’aliança del nacionalisme espanyol més ranci des dels temps de Franco.
I no és un tema que afecte exclusivament els bascos. Es tracta d’una ofensiva que patim (i patirem amb més intensitat) tots els contribuents d’aquest estat, que no som ni ens sentim culturalment i lingüísticament castellans. Sota el lema de la “llibertat per a escollir la llengua de l’ensenyament”, el que reivindiquen realment és el dret d’ignorar la llengua pròpia del territori en què viuen. Els estudis fets (la Generalitat valenciana en té alguns de ben concloents, que es nega a publicar) demostren que els únics sistemes eficaços per tal d’assolir la plena competència en dues llengües cooficials són els d’immersió lingüística en la llengua minorada. L’altra, la llengua dominant, la vertaderament imposada, s’aprèn de totes passades. A banda d’estudiar-la a l’escola, hi ha una aclaparadora abundància de mitjans, que inclou emissores, diaris, publicitat, paisatge lingüístic, etc., que ho garanteix sobradament.
Tot això, però, no els importa gens, perquè l’objectiu de dominar les dues llengües és per a ells només una excusa. No hi tenen cap interès. El que realment pretenen és consolidar la divisió dels ciutadans en dues categories, que potser caldria anomenar –futbolísticament— divisions.
D’una banda estan els ciutadans que opten per una de les dues llengües oficials, concretament pel castellà. Aquests tenen dret a obtenir sempre en la seua llengua, i sense cap necessitat d’atabalar-se per aconseguir-ho: atenció de qualsevol funcionari o servei públic, tota mena d’espectacles públics i privats (cinema, circ, televisions, conferències, cursos oficials o no…), totes les etiquetes de tots els productes que compren, de qualsevol tipus (medecines, aliments, joguines, aparells electrònics…), totes les comunicacions procedents de les institucions europees, o adreçades a aquestes, i una pila més de coses, tan gran que seria massa llarg d’esmentar-les totes. I per si amb això no n’hi ha prou, quan es troben amb un grup de persones que estan parlant entre elles en l’altra llengua oficial, la major part d’aquestes (per no dir que totes) l’abandonaran i passaran a expressar-se en castellà, amb un somriure, i la curiosa sensació que ho estan fent ‘per cortesia’.
Els lectors mateixos poden considerar quants d’aquests drets estan autènticament garantits en el cas dels ciutadans que opten per l’altra llengua oficial: el català, l’èuscar o el gallec. Per posar-ne només un exemple, proveu de portar els vostres fills a veure una pel•lícula: quina oferta n’hi ha en castellà i en català? (si viviu al País Valencià, per exemple, la resposta és ben fàcil: l’oferta en la llengua pròpia és igual a zero). Això sí, a l’hora de pagar les contribucions, no ens fan cap rebaixa. Paguem el mateix, tot i que en rebem molt menys. Si això no és ser de segona divisió, m’haurien d’explicar ben bé, fil per randa, en què consisteix.
Potser a ells els agrada considerar-se i anomenar-se defensors de la llibertat d’escollir. El llenguatge és molt elàstic, i permet tota classe de llicències. El que fan, però, és molt fàcil de descriure: se’n diu castellanisme radical. I consisteix a aplicar la llei de l’embut, de tal manera que el boc ample sempre és al seu costat, i l’estret al nostre. Ells tenen tots els drets, i aquesta –la de drets– és també l’etiqueta que posen als privilegis lingüístics que van adquirir il•legítimament, per la força de les armes, en un temps en què ‘los nacionales’ no necessitaven disfressar-se, com fan ara, de socialistes i populars.
Joan Solà recorda als polítics que tenen la responsabilitat de la supervivència de l català
Reproduït de www.vilaweb.cat
DIMECRES, 01/07/2009 – 18:05hJoan Solà: ‘Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre’El lingüista ha intervingut aquesta tarda al parlament català
El lingüista Joan Solà ha intervingut aquesta tarda al Parlament de Catalunya i ha instat als parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se senti subordinat a cap altre. És la primera vegada que fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva ’significació institucional, política, social, científica o cultural’.
Solà ha concretat: ‘Els polítics s’han de preguntar si volen o no que siguem un país normal’. La solució és difícil, ha afegit, ‘però portem anys sense voler-la afrontar des de l’arrel i posant pedaços’. Joan Solà ha sentenciat que la llengua catalana no està bé de salut política, social ni filològica. Pel que fa a la salut política del català el lingüista ha advertit que és imprescindible i urgent modificar les regles de relació amb Espanya i ha afegit que la negociació de l’Estatut i del finançament han creat una sensació de subordinació i dependència com a poble entre els ciutadans.
Com Suïssa, Bèlgica o Canadà
En relació a la salut social de la llengua, Solà ha dit que es parla català a les aules, però no al pati i que falla un sistema educatiu que no pot promocionar el català. A més, Solà ha observat que fa trenta anys que es reclama el català a Europa perquè no es pot reclamar allà on caldria fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol. Per últim, en referència a la salut filològica Joan Solà ha subratllat que hi ha una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajuden a millorar-la degut al mal ús que fan del català. El lingüista ha afegit que la mala salut filològica del català no és tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà ha dit: ‘Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i Canadà’. Solà, actual vice-president del IEC, va rebre a principis de juny el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. Aquest any ha publicat el recull d’articles a ‘Plantem cara’ (La Magrana). Vegeu l’entrevista que va fer-li VilaWeb TV arran de la publicació del seu llibre.
.
Comentaris Recents