Joan Solà recorda als polítics que tenen la responsabilitat de la supervivència de l català
Reproduït de www.vilaweb.cat
DIMECRES, 01/07/2009 – 18:05hJoan Solà: ‘Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre’El lingüista ha intervingut aquesta tarda al parlament català
El lingüista Joan Solà ha intervingut aquesta tarda al Parlament de Catalunya i ha instat als parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se senti subordinat a cap altre. És la primera vegada que fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva ’significació institucional, política, social, científica o cultural’.
Solà ha concretat: ‘Els polítics s’han de preguntar si volen o no que siguem un país normal’. La solució és difícil, ha afegit, ‘però portem anys sense voler-la afrontar des de l’arrel i posant pedaços’. Joan Solà ha sentenciat que la llengua catalana no està bé de salut política, social ni filològica. Pel que fa a la salut política del català el lingüista ha advertit que és imprescindible i urgent modificar les regles de relació amb Espanya i ha afegit que la negociació de l’Estatut i del finançament han creat una sensació de subordinació i dependència com a poble entre els ciutadans.
Com Suïssa, Bèlgica o Canadà
En relació a la salut social de la llengua, Solà ha dit que es parla català a les aules, però no al pati i que falla un sistema educatiu que no pot promocionar el català. A més, Solà ha observat que fa trenta anys que es reclama el català a Europa perquè no es pot reclamar allà on caldria fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol. Per últim, en referència a la salut filològica Joan Solà ha subratllat que hi ha una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajuden a millorar-la degut al mal ús que fan del català. El lingüista ha afegit que la mala salut filològica del català no és tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà ha dit: ‘Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i Canadà’. Solà, actual vice-president del IEC, va rebre a principis de juny el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. Aquest any ha publicat el recull d’articles a ‘Plantem cara’ (La Magrana). Vegeu l’entrevista que va fer-li VilaWeb TV arran de la publicació del seu llibre.
.
4 comments
Comments feed for this article
Juliol 2, 2009 a 5:58 am
Enric I. Canela
És imprescindible la unitat per salvar el país. I això, entre altres coses, vol dir el català.
La nació està en perill. Veig ara en el moviment independentista desitgs de personalismes i altres coses que em desagraden. Escriuré alguna cosa urgentment, tots alhora o ens perdem.
Juliol 2, 2009 a 9:02 am
gica
Benvolgut Enric, pots estar ben convençut que la gent del carrer no vol res més que la UNITAT de tots els independentistes. Vol (volem) poder votar una candidatura única el 2010. A veure si haurem d’agafar per una orella aquests polítics i fer-los asseure en una taula perquè es posin d’acord…
La gent ja n’està farta de polítics mitges tintes que, realment, NO volen la independència i van frenant el procés. Ja n’està farta, també, de líders que no volen baixar del burro. La gent vol tenir una opció clara de vot que ens porti a la independència. Només això.
El pastís independentista és gran i bo. Més del 63% de l’electorat hem volgut demostrar als polítics que no volem continuar així. Ells saben molt bé que, d’aquest 63%, molts som independentistes. No paga la pena anar junts a unes eleccions per obtenir un suport popular majoritari des del primer moment? Si hi van separats, el meu vot el perdran i el de molta gent també. Qui hi perdrà serà Catalunya. Qui hi perdrà serem TOTS.
Juliol 2, 2009 a 10:30 am
J.M.SOLE
D`aqui a dos mesos es compliran 32 anys d`aquella grandiosa manifestacio de l`Onze de setembre del 1977,en què erem més d`un milió de catalans que ocuparem els carrers de Barceona, cridan unànimement: “Som una nació !”
No obstan, ha plogut molt des d`ales hores, i els governs primer de “CONVENIENCIA” i ara de “TRIOS ” s`han rifat de nosaltres. En canvi, ara, és imposible el respecta amb una Espanya que ens impedeix el nostre dret a ser estat i,a sobre,enscontinua espoliant,aquesta gent castellana han anat massa lluny.
La cosa ha durat tant i ha sigut tan greu que ara ja sols pot haver-hi un desenllaç:la independència.
Els coneptes exposats sobre Catalunya i Espanya són intemporals,podeu estar segurs,que res no canviarà, mentres existeixi un govern catala sense,una minsa consciència nacional,ara som una colla resignada i poruga ? . SALUD i I NDEPENDENCIA
Juliol 2, 2009 a 10:32 am
J.M.SOLE
D`aqui a dos mesos es compliran 32 anys d`aquella grandiosa manifestacio de l`Onze de setembre del 1977,en què erem més d`un milió de catalans que ocuparem els carrers de Barcelona, cridan unànimement: “Som una nació !”
No obstan, ha plogut molt des d`ales hores, i els governs primer de “CONVENIENCIA” i ara de “TRIOS ” s`han rifat de nosaltres. En canvi, ara, és imposible el respecta amb una Espanya que ens impedeix el nostre dret a ser estat i,a sobre,ens continua espoliant,aquesta gent castellana han anat massa lluny.
La cosa ha durat tant i ha sigut tan greu que ara ja sols pot haver-hi un desenllaç:la independència.
Els coneptes exposats sobre Catalunya i Espanya són intemporals,podeu estar segurs,que res no canviarà, mentres existeixi un govern catala sense,una minsa consciència nacional,ara som una colla resignada i poruga ? . SALUD i I NDEPENDENCIA