.jpg "http://2.bp.blogspot.com/_2IF7dfWET9g/SgAWFUU6AoI/AAAAAAAAAjc/_XDJkZhvCC4/s400/Humillaci%C3%B3n.+Dibujo+de+Carlos+Rodr%C3%ADguez+Brea+(Rivirichu).jpg")
http://2.bp.blogspot.com/_2IF7dfWET9g/SgAWFUU6AoI/AAAAAAAAAjc/_XDJkZhvCC4/s400/Humillaci%C3%B3n.+Dibujo+de+Carlos+Rodr%C3%ADguez+Brea+(Rivirichu).jpg
“No veig cap altra opció que la independència per no haver d’anar a pactar les escorrialles cada dos per tres i aguantar que ens insultin quan anem a demanar el que és de Catalunya”. Ho ha dit Joan Carretero, el dissident d’ERC que va crear el grup Reagrupament, que també ha parlat de “demanar caritat”.
De fet, és irrellevant qui digi això. La realitat és que, el digui qui el digui, té raó, que aquestes paraules reflecteixen perfectament l’episodi que, cada cert temps, protagonitzen els representants de la Generalitat de Catalunya per negociar la renovació de les quantitats econòmiques que rep de l’administració central.
Aquesta vegada, la negociació ha durat més del previst. Portem ja un any amb aquest lamentable espectacle que consisteix en que els representants de Catalunya reclamin constantment ajuda als catalans per demanar almoina al Govern central, al Govern espanyol.
És necessària aquesta humiliació pública d’uns representants repetidament menyspreats pel poder central, que es nega a donar-los una almoina fins que accedeixin a ser uns bons nois? És realment necessari aquest degradant espectacle?
Potser, sí. Potser, cal aconseguir de qualsevol manera els recursos per que l’administració de Catalunya i els serveis públics catalans puguin seguir funcionant adequadament. Potser calgui agrair a aquests representants de Catalunya i dels catalans que, cada cert temps -aquesta vegada portem un any-, acceptin de forma estoica aquesta humiliació.
Potser, en nom del pragmatisme hagi d’acceptar aquesta vergonyant situació. Però, potser, cal fer d’altres consideracions, d’altres valoracions. Potser, cal tenir en compte d’altres qüestions. Potser, de vegades el pragmatisme hagi de ser rebutjat.
Perquè, ¿on queda la dignitat? Cal tirar la dignitat per la finestra del pragmatisme perquè el poder concedeixi les seves almoines? ¿Cal suportar tota aquesta humiliació i rebre impassibles tot aquest menyspreu en nom del pragmatisme?
Probablement, ha arribat el moment de dir que no. Probablement, ha arribat el moment de retirar-se, per mantenir la dignitat, i que facin el que vulguin. És cert que la dignitat no es menja, però, val la pena poder menjar pagant el preu de la humiliació?
S’ha arribat a un moment en què, en aquest assumpte, el problema ja no és de nacionalisme, ni d’independència, ni de banderes, ni d’himnes. S’ha arribat a un moment en que el problema és només de lucidesa i de dignitat. Ni més ni menys.
Per Antonio Galeote
5 comments
Comments feed for this article
Juliol 12, 2009 a 9:44 am
jorfont
1. Avui hi tingut la curiositat de assabentar-me de qui es el Sr Joan Carretero per formar-me una idea de qui es aquesta persona que te ànims per formar un nou partit polític amb el nom de Reagrupament, cosa que m’hi atrevit a consultar a Google , crec que a vegades es millor informar-se a temps a la persona que deposi-te’m la nostre confiança, jo recomanaria a mots de vosaltres que esteu demostrant tenir una gran fe amb aquesta persona que primer vos informeu., o sigui res mes senzill que escriure aquestes lletres a Google i veureu resultats. Joan Carretero: el hombre que cobraba antes de que el dinero …
Així mateix també i sempre segons la informaciò de Google el Sr Crretero va ser acusat de prevaricaciò quan era alcalde de Puigcerda per quelcom urbanistic, crec que a vegades es millos asabantar-se de quines son les persones que s´ofereixen per representar-nos. En fi que lo que digui el Sr Carretero d´anar a demanar almoina jo crec que o tenim asegurat sempre que tinguem capficada la idea d´anar dividint.
Juliol 12, 2009 a 12:30 pm
J.M.SOLE
Posats a retreure jorfont,faré servir les paraules del vostre pare espiritual,en Jordi Pujol a Cataunya som 7 milions ( meys uns quants espapilats). En una roda de prema Jordi Pujol digue,en un d`aquells moments de sinceritat que de vegades se li escapavem,deia si Espanya va bé,Catalunya tanbé, i perqué,ell es referia evidentment a un seguit d`interesos que va anar forjant durant el seu mandat de una manera ben unipersonal que era, promoure o protegir grups,empreses,sectors corporatius,personas,ayuntaments,o entitats afins.
No calia que fossin ni nacionalistes,ni catalanistes,ni sinpatizants o votans de la causa,n`hi havia prou que fossin afins,propers,assequibles i sapiguesin expresar la gratitut dels favors rebuts,en aquella lina es van produir nomenaments de personas fins i tot franquistes ? a consells d`administració de empreses públicas i privades,tot un mon el “PUJOLISME” . I que dir d`Mas i tota la seva nova clase politica la “BEAUTIFUL PEOPLE” de C i U.
De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o desaparegui per sempre com a poble.l`Enveja és mala cosellera,company !.
Juliol 12, 2009 a 1:37 pm
jorfont
Amic Solè, totalment d’acord amb el concepte que en feu d’en Jordi Pujol, ja que com així del seu cercle de amistats, que junt amb les Càmeres de Comerç foren suficients per demostrar la seva estima amb els empresaris, i que molts d’ells es van enriquir gracies a ell., Per aixó els catalans que desitgem la independencía tenim d´anar amb mes cautela a fi de no tornar a caure al parany.
Juliol 13, 2009 a 3:34 pm
J.M.SOLE
l`Estafa del finançament: Com poble fa la sensació que estem a punt de perdre el darrer que un poble pot perdre:La dignitat. Abans es per l`eperança que no pas la dignitat. I a sobre surt amb Puigcercos hi als cuatre vents ens ven la moto i diu que és un acord bestial,el millor que hi ha hagut……i algú s`ho creu.
Un pais normal no ha d`anar a pidolar a ningu 4 euros,perquè ja son seus.El que ens cal,en realitat,ésser un pais normal. No dic que ser un pais normal sigui senzill,però potser si dediquessim seriament esforços en mirar de ser ser-ho,les altres coses vindrien soles.
La rauxa i el seny que han definit als catalans només ens hem quedat amb el darrer i per vergonya de tots l`hen fet sinonim de covardia.
Ara més que mai,R.cat contra tanta miseria.
SALUD i INDEPENDENCIA
Juliol 13, 2009 a 3:58 pm
lobby2
Tots porteu molta raó en el que esteu dient, cal ser curosos en l’elecció per les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
En aquest any i poc que queda per eleccions haurem d’anar desllorigant per on hem d’anar.
Salut