Malgrat els esforços esmerçats per la nostre classe política, lamentem des del món empresarial, la manca de transparència i l’excessiu desgast derivat d’un procés llarg i desequilibrat de negociació.
Després d’analitzar les poques xifres donades fins ara, aquest nou finançament redueix molt poc el dèficit fiscal que pateix Catalunya: enlloc de 60 milions d’euros diaris, el primer any en perdrem “només” 55 milions i en el millor dels casos 50 milions d’euros al 2012.
Amb aquest enorme dèficit que seguirà estant prop del 10%, quan estats federals com Alemanya el limita al 4% i EEUU al 5%, la competitivitat del teixit empresarial català segueix clarament amenaçada, perdent posicions en la majoria d’índex de valoració econòmica-empresarial.
Els empresaris, directius, autònoms i professionals del Cercle Català de Negocis (CCN), manifestem que la única manera d’acabar amb l’espoli fiscal és assolir l’Estat propi.
De la mateixa manera que en el seu moment països com Estats Units, Noruega, Finlàndia, Irlanda, Estònia, Txèquia, Eslovènia, entre d’altres, van esdevenir estats independents per motius bàsicament econòmics, en aquests moments ens toca als catalans de fer el mateix i esdevenir el 28è Estat de la Unió Europea.
Tots aquests Estats han prosperat econòmicament d’una forma clara un cop assumida la independència. El Cercle Català de Negocis (CCN) es reafirma en que amb un Estat propi, Catalunya, seria avui un dels 4 països amb més renda per càpita de la Unió Europea.
L’Estat propi és el millor negoci.
Servei de Comunicació i Premsa
Cercle Català de Negocis
3 comentaris
Sindicació de comentaris per a aquest article
juliol 25, 2009 a 11:03 am
J.M.SOLE
Prou de disputes estèrils de discutir banalitats,sobre la mateixa problematica,prou,prou, .
No hem de parlar ja de la viabilitat econòmica de la lindependència de catalunya.És òbvia és evident.Hem de parlar de la inviabilitat econòmica del model colonial espanyol i hem de parlar sobretot,de l`estupidesa de la nostra depèndencia.
No hem de menester Espanya,jo conjurro tots els catalans i les catalanes a lluitar per la nostra honra,pel nostre dret,perla nostra llibertat,pel nostre pa i pels nostras diners.deixar de fer d`ases de l`Estat espanyol.
Els primers el Cercle Catala de Negocis senyors.Es facil son quatre frases i d`una sola realitat:Plenitut de dret,Progrés,LLibertat,i Independencia.
No volem que ens governin bé des de Madrid,volen que deixin de governar-nos. ( Enric Prat de la Riba)
novembre 5, 2009 a 10:21 am
Antoni Mora Sans
Hola srs,
Som GLOBUS LLEIDA una empresa lleidatana dedicada exclusivament a la realització d’events i publicitat amb globus.
muntem decoracions, plujes, arcs… amb milers per a festes, celebracions, presentacions, campanyes i tota mena d’esdeveniments culturals i esportius.
El motiu d’aquest email es la noticia de la presentació del Cercle Català de Negocis a Artesa de Segre, on podriem decorar el sopar I CONVERTIR L’ACTE EN UNA AUTÈNTICA FESTA.
Si el meu suggeriment pot ser del seu interès, podeu contactar sense compromís.
Estic en contacte amb el sr President de la Diputació de Lleida, i crec que no faltarà a aquesta important cita.
Salutacions cordials
Antoni Mora
GLOBUS LLEIDA
658 526470
març 14, 2012 a 10:05 am
lobby2
1. 289.724 milions d’euros. Són els milions d’euros, si se suma el dèficit fiscal de l’Estat envers Catalunya, acumulat cada any en el període 1986-2009, que són els anys de què disposa de dades la conselleria d’Economia i Finances.
2. 16.409 milions d’euros. És el total d’euros que va suposar el dèficit fiscal l’any 2009, l’últim del qual Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia, disposa de dades. Correspon al càlcul fet amb el mètode de flux monetari, que només imputa al territori estudiat –Catalunya– la despesa directa que hi fa l’Estat.
3. 2.251 euros. És l’impacte per persona i any del dèficit fiscal, segons dades de 2009. Aquesta xifra s’ha duplicat des del 1986.
4. 43 cèntims d’euro. Per cada euro recaptat a Catalunya, 43 cèntims no es gasten aquí.
5. 8%. És el percentatge del PIB català que suposa el dèficit fiscal català, si es fa la mitjana de les dades registrades entre 1986 i 2009.
6. 10%. És el percentatge del PIB català que va suposar el dèficit fiscal els anys 1993 i 2002, que són els anys en què aquest percentatge va ser més alt.
7. 6,7%. És el percentatge més baix de dèficit fiscal respecte al PIB català que mai s’ha registrat. Correspon als anys 1986, 1998 i 2011. No ha sigut mai inferior a aquest percentatge.
8. 19,49%. És la mitjana d’aportació que fa Catalunya als ingressos de l’administració central i de l’administració de la Seguretat Social.
9. 14,03%. És la despesa mitjana que fa l’administració central i de l’administració de la Seguretat Social a Catalunya.
10. 17.200 milions d’euros. És el dèficit fiscal de l’any 2008. El més alt, en termes absoluts, registrat entre 1986 i 2009