El suicidi i els nostres avanpasats.

El comportament de la conducta de les persones que actualment  ocupen càrrecs destacats   ja no son com las conductes dels nostres avantpassats, i menys si retrocedim a la època dels fenicis o romans, ja que si en aquells temps s’hagués descobert que  un d’aquets avantpassats hagués comes un acte catalogat de immoral o  delictiu ,temps li hauria faltat al acusat per posar fi a la seva vida abans de suportar se senyalat com un pocavergonya , ja en temps mes moderns també es practicaven  actes de suïcidi dins el mon de la alta aristocràcia, pro ja menys , ja que molts  per el sol fet de veure’s arruïnat i no poder suportar viure ensenyant el cul  per les seves deutes  optava per fotre’s un tret al cap, i el que no tenia medi de tenir un arma per fer-se un forat el cap se servia de una corda i es penjava a un  arbre, o sigui que aquestes costums que tenien abans els que estaven imputats amb algun afer que ells consideraven una immoralitat o una  deshonra per el bon nom de la família ara ja no opten per el suïcidi, al contrari ara tenen mes ganes de viure que mai, un exemple el tenim i ens el demostra l´ex ministre Sr Trillo, ja que aquet no ha demostrat cap intenció de suïcidar-se ,al contrari sempre s´el veu com un home molt  trempat i ben agafat a la bona vida , així mateix també alguns membres del seu partit  i que ocupen càrrecs importants dins la política espanyola també demostren les mateixes ànsies de viure una bona vida, o sigui per exemple  els Srs Francesc Camps,  Sr Fabra, un tal Costa un tal Barrameda i molts d’altres que no arriben a ser tan importants pro que remenen papers molt comprometedors  tampoc demostren estar fars de viure, o sigui que cap d’aquets dona mostres de desitjar  posar fi a la seva vida, al contrari aquets son capaços de viure mil anys.