Vull somiar el demà

http://costaricatravelandrealestatesite.com/wp-content/uploads/2009/02/costa-rica-hammok-sunset.jpg

Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d’un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m’heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m’empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d’un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l’arc que em tensa
tant el temps com l’esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L’arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m’acull dia i nit.

Cap vell encís
no m’és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m’empeny
vers l’horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d’”estrès”
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d’estimar.

Marti Pol

La Traïció d´ERC a Catalunya

http://www.larazon.es/images/uploads/image/filename/111196/c617x266_erc.jpg?1247407474

És una obscenitat el comportament d’Esquerra amb relació a l’anomenat nou model de finançament. I no tan sols perquè constitueix una estafa al poble de Catalunya, sinó pel cinisme amb què els dirigents d’aquest partit pretenen entabanar l’opinió pública presentant com una victòria el que no és res més que una humiliació. Tanmateix, ja fa temps que Esquerra ha deixat de ser un partit polític per convertir-se en un servei de col·locació temporal amb vocació de fixesa. L’espectacular fuita de militants li ha donat tranquil·litat interna, però l’ha deixat com una força sense atributs. Dir Esquerra, avui dia, és no dir absolutament res, perquè tot allò que la caracteritzava s’ha fos com un gelat al sol. Un talp de l’espanyolisme no ho hauria fet millor: proclamar-se independentista, aconseguir que ETA deixés de matar a Catalunya, fer creure que Carod era el líder desacomplexat que el país esperava, blasmar la pusil·lanimitat de la resta de partits i, un cop al govern, narcotitzar l’independentisme i lliurar-lo captiu a les mans del Partit Socialista. Reeixida l’operació, ara ja només es tracta de mantenir-se al poder. És cert que quan els votants i els militants es desperten i prenen consciència de l’ensarronada marxen o es donen de baixa sense manies, però el sou, les dietes i els cotxes oficials de la cúpula d’Esquerra els continua pagant Catalunya. Deu ser que no es tractava d’independitzar Catalunya, sinó de viure d’ella.

Això, en tot cas, explica moltes coses. Explica, per exemple, per què Esquerra s’ha convertit en una força autonomista i conservadora que ha fet seu el discurs que abans criticava de Convergència i Unió, fins al punt que cal mirar la fotografia que il·lustra l’entrevista d’El Punt per saber que és Joan Ridao i no pas Duran i Lleida qui parla de l’autodeterminació en aquests termes: “Un referèndum no és la solució. El país encara no està per això”. Amb tot, no hi ha res com el col·laboracionisme que Esquerra ha demostrat en la propagació de la mentida sobre el nou finançament per comprendre que ha esdevingut un simple esquer del PSC-PSOE per captar independentistes despistats. La seva traïció política, però, és de tal magnitud que la història no li ho perdonarà, i els votants encara menys. Dir que aquest acord “farà gran Catalunya”, que el país “veurà, finalment, reconeguts els seus drets” i que per fi “obtindrem una xifra que es correspon amb els més ambiciosos objectius que ens havíem fixat” és una obscenitat. És una obscenitat, perquè estem parlant d‘uns hipotètics 3.800 milions d’euros per a l’any 2012 quan, com sabem, només el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2008 ja va ser de 22.000 milions. Aquest és l’acord que s’ha aconseguit gràcies a “la fermesa i a l’empenta d’Esquerra”; aquest és l’acord que, en paraules de Joan Puigcercós, ha “de servir per posar el país al dia”.

Víctor Alexandre

Ja no podem confiar amb aquets apoltronats.

Verdaderament els que ens sentim d’esquerres i amb ànsies de aconseguir la independència  o tenim molt cru per  aconseguir-ho en aquet segle,avui i llegit  algunes de les impressions que escriu el Sr Victor Alexandre en el seu bloc i efectivament en un del seus articles ens dona a comprendre que per part dels responsables de ERC ara no es un moment oportù per fer un referendum, així mateix denuncia lo mateix que molts de nosaltres veiem amb els nostres ulls, o sigui que els que ens tenien de  lliurar-nos del espanyolisme i tenir un govern per servi als catalans ens han sortit granotes,ja que aquets que formen la copula de ERC s’han aliat amb l’essència del espanyolisme, i a mes   s’han oblidat de les seves promeses que ens feren en quan es presentaren per representar-nos davant d’Europa, o sigui que aquets representants que jo i molts de vosaltres els votarem en les ultimes eleccions ens han traït, o sigui que s’han aferrat amb les seves urpes a la poltrona  amb la mateixa força que ho faria un àliga en quan ha caçat una presa, o sigui que aquets no deixant aquesta poltrona ni a fum de sabatots, Lo llastimós es que entre ells mateixos també s´han putejat i el cas es que han devaluat al mateix temps les segles de ERC o sigui han perdut credibilitat les sigles de ERC, molt difícil serà per nosaltres els que encara no amb perdut la il·lusió ni la esperança de  ser un dia independents, ja que amb qui podem confiar? De sobres tots saben que molts ja estan fent esforços per  suplir-los , pro quina garantia  ens ofereixen els nous il·luminats.?  Seran mes honestos i complidors que aquets galifardeus que ara tenim?

jorfont