Miquel Martí i Pol
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
![Eigerøy lighthouse III [Explored #4]](http://static.flickr.com/2879/8805431526_732f27a085_t.jpg "Eigerøy lighthouse III [Explored #4]")
32 comentaris
Sindicació de comentaris per a aquest article
setembre 18, 2009 a 8:01 pm
jorfont
Quina llastima que els meus dias de vida que amb quedan per viure , ja estan cami del cementiri
setembre 18, 2009 a 8:11 pm
actorsecundario
Soneto 47 Shakespeare
Mi corazón ha hecho un pacto con mi ojo
y en buena lid, se prestan, recíprocas ayudas.
Si mi ojo está hambriento, por ver como le miras,
o el corazón prendido, se ahoga en mil suspiros.
Entonces goza el ojo, la imagen de mi amor,
y al corazón invita al irreal banquete.
Otras es invitado, mi ojo del corazón
y en esos pensamientos, logra parte de amor.
Así, ya por tu imagen o sea por mi amor,
aún estando tú lejos, estás presente en mí,
pues no puedes llegar, donde yo, si te nombro
y estoy siempre con ellos y ellos están conmigo.
O si duermen, tu imagen, a mi vista despierta,
llamando al corazón, para que ambos se gocen.
setembre 19, 2009 a 12:49 pm
J. M. Sole
“La revolta ès la virtut original de l`home”
Companys ,si sabeu on dorm la lluna blanca
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Conpanys, si coneixeu el cau de la sirena.
allà enmig de la mar
jo l`aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m`atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys,si enyoreu les primaveres lliures
amb vosaltres vull anar,que per poder-les viure
jo me n`he fet soldat.
I si un trist atzar m`atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i unram de flors vermelles
a aqui tan he estimat,
quan guanyem el combat.
LLuis LLach.
setembre 19, 2009 a 7:02 pm
F. Salvador
vaig seguint el vostre bloc. m’agraden les opinions i la manera com les dieu. hi ha respecte, amor per la terra, emocio, sentiment………com la que la Carme f supura en aquest sonet. no se si l’envias a algu en particular, pero si es aixi ha de ser una persona afortunada nomes per la manera en que li dius. et podria haver dit aixo copiant alguna canço d’algu tal com ha fet en J. M. Solé pero prefereix-ho dir-ho aixi, tal com ho he sentit.
setembre 20, 2009 a 12:00 pm
J. M. Sole
Hair a la tarda vaix entrar,a una llibreria a Tarragona i vaix veure que la ED:La Butxaca a reeditat el llibre de Monserrat Roig “Digues que m`estimes encara que sigui mentida “. La Monserrat era el meu amor secret d`adolecent quina dona ?. Aquest llire m`ha aconpayat sempre mentre intentava aclarir els meus sentiments,és un recorregut per aquestes pàtries :L`aprenentatge de viure, i la Catalunya real i la imaginada,s`hi barregen. El recomano a tots els qui dubten,tans sols val 10 euros.
setembre 20, 2009 a 1:27 pm
F. Salvador
estimar a de ser un sentiment sincer, honest i nomes es pot dir si s’estima de veritat. a vegades creus que perque estimis una persona ella t’ha d’estimar a tu i t’ho acabes creient i et muntes una pel.licula. de fet crec que si estimes a una persona i aquesta no et correspon, per el sol fet d’estimarla has d’acceptar que ella no comparteixi aquest sentiment. precisament per aixo parlo de sinceritat i honestedat.
setembre 20, 2009 a 6:00 pm
J. M. Sole
Amic,passem pel món presoners de sensacions incertes……només amb molta sort,o un bri fugisser d`inteligència,alguns dies podem provar a no demanar-li massa explicacions al nostre enteniment….sovint, crec un sé què ni com tracta de fer-nos apreciar la ignorància;per sentiros contens amb l`auto-complaença per tal d que renunciem coneixer……
F. Salvador tu i jo no es coneixem d`alguna cosa.
setembre 20, 2009 a 8:29 pm
F. Salvador
no em sona el teu nom. d’on ets company?
setembre 23, 2009 a 11:17 am
J. M. Sole
Tu saps que es coneixem F. Salvador,un cosell mai no has de subestima la intel-ligéncia dels altres. Fins i tot els inbècils poden aprofitar les teves debilitats.Tota informació que donis tard o d`hora,pot ser utilizada en contra teva. La sinceritat i honestidad no som cap virtut ,ans al contrari,la clau de l`exit és la discreció. Més que pel que dius,vals pel que calles.
Salut.
setembre 23, 2009 a 12:10 pm
F. Salvador
J. M. Solé, de que ens coneixem?. la veritat es que no se a que ve el teu comentari. tant sols he donat la meva opinio de com veig la vida a partir de les experiències que he tingut i del titol del llibre que comentes de la malaguanyada Montesrrat Roig. si alguna cosa t’ha fet sentir malament ho sento molt. no es ni mai serà la meva intenció.
pot ser he dit alguna cosa que t’ha ferit i penses que ho he fet amb impunitat perque et conec. la veritat es que no se qui ets i els comentaris els he fet a partir de les meves pròpies experiències.
no obstant aixo, m’agradaria que encara que no hi hagut intenció acceptis les meves mes humils disculpes. Si vols saber de mi nomes has de preguntar. no vull cap malentes ni amb tu ni amb ningú. fins aviat si tu vols
setembre 23, 2009 a 12:23 pm
ROSA
No pateixis Salvador, a vegades el Sr. SOLE te petits lapsus, preguntali actor, o sia que a lo millor es una mala interpretasio, no et preoucupis i ademes ell ens coneix a tots inclos a quiron i algun cop l’a nomenat.
setembre 23, 2009 a 1:44 pm
F. Salvador
Rosa, de fet, entrar per primera vegada al bloc i trobar-me amb aquesta contesta es una mica desagradable. en tot cas penso que tohom pot tenir un mal moment i aixi ho entenc. fins aviat!! i gracies
setembre 23, 2009 a 5:25 pm
J. M. Sole
Uffff…. Sento molt que el meu escrit tagi molestat,pro amic/ga,me/va,com es diu….La confiança fa fàstic pero bé,sempre,sempre tindràs algú que t`entendra més que ningú i que no et deixarà mai….ell/ella apareixerà sol quan meys tu pensis. Si, si tens tota la rao. Ara que, per més voltes que hi donguem,la vida és aixi, hi ha gent de tot….si tots fóssim iguals…que avorrit no ? Una vegada mes perdona no era la meva intenció,gracies per la teva compremsió. Esperó la teva resposta !!
pd. Rosa no em digues senyor ,encara no he guanyat el teu respecte haure de pensar com deia Serrat “Entre estos tipos y yo hay algo personal “. Ara enfadat !!
setembre 23, 2009 a 5:45 pm
actorsecundario
Qué cínico que es Sr. J.M.Sole . Qué se puede decir de un individuo y sus delirantes imaginaciones. Bastante inefecunda por cierto!!. Patético y pobre caballero andante.
Si no és molèstia, Solé , no torni. Bon vent i barca nova
De hoc satis (De hecho basta) Es decir, el argumento o la discusión están agotados, pasemos al siguiente punto
setembre 23, 2009 a 7:48 pm
ROSA
Jo no m’enfadu tan facilment Sr.Sole, i menys per bejanades, d’algu que si l’hi enva l’olla.
setembre 23, 2009 a 7:55 pm
ROSA
Per cert !!bona nit actor!! na en facis massa cas. un peto
setembre 23, 2009 a 8:53 pm
jorfont
Rosa, que tinguis una bona nit i prega per els que a vegades beuen mes del compte. Una abraçada.
setembre 24, 2009 a 6:55 am
J. M. Sole
Actor tinc més educació que tu i no té hauria de tenir en comte pro algú ta de parar els peus.Es veu que les persones poden ser objecte d`agresions sense cap mena d`escrupul,per la teva part,un altre cop el teu vòmit s`aboca damunt el meu nom ?.Vui que sapigues que amb insults no vas en lloc i em fa certa vergonya veuret filosofant al temps que insultes,nano em el teu propi esforç has arribat a les cotes més altes de la miseria.
Jo conec molts aspectes de la realitat humana i aixo me ensenyat que ya una forma de viure que consisteix a saber que ya un tipu de persones amb problemes personals i de vegades de relacions amb gent,que no es poden aclarir del tot i del que es tracta és d`assumir aquests personatjes i no passa res. LLastima no !!
setembre 24, 2009 a 8:09 am
actorsecundario
Carme i Jorfont, les al·lusions personals sempre són molestes. Però hi ha ocasions que les al·lusions són tan malicioses que no es poden deixar passar
.
Espero y deseo que constestéis al Sr. Sole . Y sino lo hacéis ya lo haré yo.
setembre 24, 2009 a 8:17 am
actorsecundario
Sr, Solé Vd. es el insultador mayor de nuestra bitácora. No vale la pena volver a colgar sus difamaciones y sus insultos porque están esculpidos en mármol de la Isla de Paros .
setembre 24, 2009 a 9:24 am
actorsecundario
Para terminar: da grima ver que el bello soneto de Carme se haya convertido en un ataque a dos invitados, -Rosa, F.Salvador- y a mi persona.
setembre 24, 2009 a 9:30 am
jorfont
Sr Sole´, fins ara les seves intervencions en aquet bloc entre Vd i el Sr Actor secundari no me exaltaven lo suficient per prendre part, ja que m’exposava a que el meu amic actor secundari s’és ofès per fotrem allí on no me demanen, pro com avui i llegit el amic actor secundari m’han dono compte que no se ofendrà si trenco alguna llança contra Vd, de veritat que a Vd Sr Solé encara no l’hi trobat el medi per pogué classificar-lo, ja que ignoro si es vostè terrícola o d’algun altre planeta, ja que amb les vegades que li amb demanat les seves credencials encara es l’hora que te d’aportar-les, o sigui que no ha tingut el valor necessari per dir-nos de on ve i per quin motiu ha vingut en aquet bloc a tocar-nos els collóns, en fi que jo crec que lo millor que pot fer es deixar de intervenir en aquet bloc a fi de evitar que un altre dia jo estigui de mala llet i li dediqui quatre lletres que no li seran molt grates.
setembre 24, 2009 a 10:30 am
J. M. Sole
Amic Jorfont, sempre m`agrada la teva rauxa,sempre haviem tingut una relació bona compartint idees i una amistat placida,pro noi arriba EL ACTOR i la nostra relació es torna plena de malestar,una amistat harmoniqua amb un cert grau de discrepàncies. Diguem he ferit la teva atonomia al bloc,la teva autoestima,te faltat com persona. Tu em dius borratxo ?….En dius que me insultaras. Diguem la raó ?. Amic els limits o la dignitat són imprescindibles.
PD. Con ve saps soc de Tarragona capital baixa i en parlen i dinem al Serrallo.
Salut Company.
setembre 24, 2009 a 11:19 am
J. M. Sole
Mira Actor,faries be de no barrejar a Jorfont,Rosa i Salvador. La siceritat està bé quan toca. I tu i yo si seguim els inpulsos podem acabar malament. Suposo que l`encant d`una persona, consisteix en saber-se vendre,el teu cas,conec molta gent a qui li va molt bé.Que cauen be,els admires,però cuan comences a gratar te n`adones que són uns merdas…..
En principi com a minim els va molt bé. Saber crear-te uns prejudicis positius és la millor manera de cara els altres. Nano el que t`arribes a ratllar gràcies a la inseguretat dels demes.
Estimat amic si no et saps escoltar tu mateix,vés a cal metge.
setembre 24, 2009 a 4:21 pm
carmef
Bona tarda a tothon:
NO m´agrada el que llegueixo i aixi ho expresso. El taranna d´aquest bloc, s´ha caracteritzat sempre pel respecte entre companys i aixi desitjo que continui. No es voluntat de Catalans, fer de la coverça o la discrepància, un diàleg de despropòsits . Desde fa molts anys, els fundadors d´aquest bloc hem compartit moments de tots colors i només el respecte ha fet possible la convivència en les paraules i en l´amistat .
No es el meu objectiu, convertir aquest lloc en una fireta folcklorica . Qui entengui que desde el respecte tot es possible… sempre serà benvingut, qui no ho entengui aixi, el convido amablement a reconsiderar la seva actitut i rependre el fil amb la normalitat que requereix o sencillament a abandonar la barca. Aqui tothom es benvingut, tothom te la porta oberta, mai s´ha negat a ningú formar part d´aquest lloc…el que baix ningún concepte accepto i parlo en nom propi, es que les persones haguin de sentir-se ferides o intimidades a casa seva.
He cregut opurtú donar la meva opinió personal i demanar-vos en nom d´aquest espai públic que estimo, el mateix comportament exemplar que intuiexo tenim tots en el nostre espai particular.
Salutacions.
setembre 24, 2009 a 4:40 pm
actorsecundario
Carme i Jorfont, volia dir-vos que he passat pàgina..
ALÈ (Llach)
Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desig d’amor,
un poble i una barca.
De tants ahirs que s’esllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia d’infant voraç
aplego en l’equipatge,
però només tinc un desig d’amor,
un poble i una barca.
Desig d’amor per no perdre mai
el plaer d’enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d’estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.
I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
d’inútils túniques per al camí que
duu cap a l’essència
on només cal un desig d’amor,
un poble i una barca…
Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant d’amor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos m’ho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me n’aniré amb un desig d’amor,
un poble i una barca.
Desig d’amor per no perdre mai
el plaer d’enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d’estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai t’astéria!
Chiamateli astri!
Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!
Digueu-els-hi estrelles!
setembre 25, 2009 a 4:59 pm
J. M. Sole
Haig de dir alguna cosa !. Crec que per viure el present cal arriscar,arriscant cap una sola direcció,les opurtunitats de un futur millor ve de cara. Nomes podem arriscar si aprenem del limits i errors del passat. Qui no arrisca viu del passat,qui arrisca viu el present. Arriscar és decidir i decidir,és ser feliç al marge del que nosaltres decidim.
Amb tot aixó en en refereixo al terreny de la vida de qualsevol ,però si aixo ho apliquem al futbol, l`exemple seria el Barça de Guardiola. Aixi,tots tenim molts aspectes amb els que hem de créixer dia a dia,que ningú s`aturi.
Ens hi posem ?som-hi !!!
setembre 25, 2010 a 11:17 am
J. M. Sole
Ja ha passat un any ?,de tanta controversia i malsentesos,però puc dir sense vergonya….I sentiment i orgull ? que no he deixat ningú pel cami.
“Si procures i pateixes per tot trobaràs una explicació. I molt sovint una justificació.”Aquesta frase, la vaig apendre del meu pare,que era un home humil i digne,perque a mesura que vas coneixent més a les persones pots entendre-les millor.Tot aixó ho trobo a faltar en el BLOC ….I tot per un excés de personalisme,sense pensar en l`amic el company,no és important saber per què es viu,sinó per qui es viu.
Camino :
Camino incert pels carrers
pels carrers camino incert
sé que has arrelat en mi
amb la força d`un arbre antic
i encara jove.
Camino incert quant te´n vas
si te´n vas els matins es fan
pansidament vells i esterils
lluny de la teva pell tibant
lluny del teu cos tebi.
Vine,vine,vine encara
torna,torna,torna sempre.
Porta`m dins d`aquell món
que només tu sapas fer
cada mati nou.
( Raimom )
novembre 24, 2010 a 4:05 pm
Margarita Barjau
El meu país es un món petit. El meu país tot li està be, però al meu país, hi ha una parla. Soc alumne dels meus mestres i al meu país, petit com és, els meus mestres més savis son. Som fills dels grecs hereus d’un temps escrit en pedra. Noble escultura de metge reflex d’un temps de navegants. El meu país, busca sense violència ser un més, com tants d’aquesta Terra i d’aquest mar. Al meu país, hom pot parlar en singular i en plural. Al meu país, els meus mestres es fan vells i m’han deixat per herència, aquesta parla milenaria que no, que no, ha de morir mai. En soc conscient d’aquesta parla que tan estim, que alguns de bona fe potser volen anorreà. El meu petit país, algun dia serà lliure. Lliure, com fa molts anys ja ho va ser. No vull plorar pel meu país, seria de covards. Així com plou a L’ Empordà així els meus ulls miren el mar, del meu país tan petit, com diu en Lluís Llach. Així el meu país!
novembre 25, 2010 a 9:01 am
Lobby
Hola Marga, molt bonic i sensible el teu escrit i al hora un bon crit de llibertat.
Salut i independència.
març 27, 2012 a 3:37 pm
J.M.Solé
Sense volgué vaig trobar el blog Catalans Reaccionem,un dels administradors era una noia anomenada Carme,una persona radicalment vitalista i sens bubte una patriota i lluitadora,amb una necessitat profunda de llibertat…..Un dia per l`altre va deixar el blog ?,tothom se sap les seves coses,deu tenir els seus motius-o les seves raons. Jo l`esperó a l`ombre dels pins al costat d`una petita cala i enfilat en el roquer,el silenci m`envolta,la tranquilitat m`aconpanya,la serenor hem traspasa…..Aqui un reconet de platja om veix el mar i olorar els pins….Es el lloc on vinc quan busco pau,quan vull respostes,es el lloc on hem puc escoltar i on tot retroba el seu sentit,on puc respirar,i onpuc riure o plorar,on la frontera entre mar i cel s`esvaiex,aqui tant sols soc…Aqui tan sols estic.
abril 6, 2012 a 10:59 am
J.M.Solé
No ho se ? amiga meva…El que és segur que ningú decidirà per tu. Ningú ha de dir-te que has de fer,quan ho has de fer,quan ho has de fer i com ho has de fer.Ningú. Hi ha decisions que poden canviar-te la vida. Hi ha vides que depenen duna sola decisió.De vida només n`hi ha una i enlloc està escrit que sempre hagi de ser igual,repetitiva,previsible,rutinaire,avorrida,grisa.? Cuantes vides hi caben dins una vida ?. Perquè hauriem de descartar els somnis ?Per què t`aferres a alló conegut i no t`ha arrisques amb allo desconegut ? per què aquesta por d`avortar les ànsies ?.
Ningú decidira tan sols tu…..?.
Una abraçada.