Si Catalunya pot, que se’n vaja. Però….

La consulta Independentista d´Arenys de Munt ha tingut una minsa repercussió en l’àmbit polític valencià. I quan dic àmbit polític valencià no prenc en consideració l’habitual reacció histèrica i procolpista de l’espanyolisme oficial i majoritari (PSOE-PP) i les altres esquadres falangistes. En l’àmbit polític valencià, doncs, en general, hom ha manifestat un suport emocional ben bé incondicional.

A posteriori, però, han sorgit algunes veus crítiques. Tanmateix, ho són, de crítiques, amb el procés de noves consultes per a les quals, en alguns municipis, l’Esquerra Independentista ha proposat que la pregunta no circumscriga l’abast de la independència només a Catalunya sinó als Països Catalans. Aquestes veus que han clamat al cel provenen, en general, del blaverisme il·lustrat, que temen una nova ofensiva espanyolista, com si la primera que s’encetà fa anys haguera estat desactivada després de tantes renúncies. Planyen que cada vegada que hom esmenta els Països Catalans, al País Valencià creix l’anticatalanisme. És la hipocondríaca –per no dir-ne covarda– preocupació dels qui tenen por de morir vestits. Amb tot, no entenc la seua preocupació, si prou que s’esforcen a presentar-se arreu com a valencians no catalanistes, si fins i tot han acceptat la bandera blavera, la separació lingüística i la música de l’himno que pactaren els partits espanyols.

Tot i amb això compartesc el parer, per uns altres motius, però, que la pregunta dels propers pebliscits –dic la pregunta– cal circumscriure-la a Catalunya. També compartesc la idea, tot i no resignar-me a ella, que en aquests moments i en aquestes circumstàncies la independència de Catalunya no beneficiarà el País Valencià i la resta de territoris catalans. Tanmateix, no serà tant per una ofensiva espanyolista més furibunda encara, en particular contra el País Valencià, ans per la desafecció del nou estat independent.

Al meu entendre, la força moral i democràtica que ha assolit la consulta d’Arenys, i la que assoliran les noves consultes, rau en el fet que s’ha presentat com un objectiu “factible”. Mal que ens pese, però, incloure-hi els Països Catalans, projecte que tenim dissortadament “en bajoqueta” –i en contínua defecció–, provoca un efecte distorsionador, atès que decanta el procés més cap a l’emotivitat que no cap a l’objectiu polític. Cal insisitir en el procés centrat a Catalunya, preparar-lo com si aconseguir ara una majoria favorable fóra possible, perquè és la millor manera de forçar un resultat efectiu que col·loque Espanya contra la paret. Cal fer com si el procés haguera de tenir efectes legals “de debò”, perquè el resultat esdevinga de debò, és a dir, exigible. I llavors tindrem l’oportunitat de celebrar que almenys un dels nostres territoris ha aconseguit alliberar-se.

El desencís s’esdevindrà perquè una majoria política del Principat s’ha aconformat a tenir com a subjecte nacional només Catalunya i no pas els Països Catalans, fins i tot des de l’àmbit independentista. I al País Valencià, d’ençà que el blaverisme il·lustrat ha influït decisivament en l’acció política del BNV, amb el suport ideològic de Joan F. Mira i altres intel·lectuals valencians, el subjecte nacional i polític s’ha reduït a la “nació valenciana”. Uns i altres, per tant, s’aconformen a fer política per separat, per no irritar la bèstia espanyola (i la francesa). El seu projecte nacional, doncs, no són els Països Catalans. De fet, els temen quasi amb la mateixa intensitat que els espanyols els odien.

Per tant, diguem-ho clarament, que com més clars més amics: els Països Catalans existeixen, ara per ara, més com a nació sentimental que no com a nació política. Però cal avançar envers aqueixa necessària nació política. A tal efecte, ens cal cohesionar i enfortir l’imaginari propi que reflecteix el nostre punt de vista i els nostres interessos.

Cohesionar el nostre imaginari polític, econòmic, assenyalar els nostres propis punts de referència; enfortir l’imaginari mític, històric, lingüístic; fer rendible el nostre mercat cultural i fer influent el nostre àmbit d’opinió i d’informació. Hem de pensar els Països Catalans com a subjecte nacional, impulsar-lo, parlar-ne amb normalitat, i concretar-lo més enllà de la nació sentimental que debilita –perquè s’hi superposa i la suplanta– la nació política. Cal construir efectivament aqueix marc propi de referències, desenvolupar plantejaments polítics, formes d’organització, d’intercanvi, d’intercomunicació, sempre tenint en compte les circumstàncies de cada territori, sense callar res, sense maquillar res, sense ocultar res a l’armari, sense importar-nos les reaccions –sempre histèriques– dels espanyols, ni les veus acovardides –i còmplices de l’espanyolització cultural i política– dels regionalismes aïllacionistes. Cal pensar, i fer pensar als qui ara els defugen, des dels Països Catalans, i pensar el Països Catalans perquè deixen de ser abastracció sentimental i passen a ser concreció política, realitat política inqüestionable, irrebatible.

Seguir encara avui dia preguntant-nos si Països Catalans sí o no, si fou primer o l‘ou o la gallina, és una pèrdua de temps. El debat que hem de promoure és: Països Catalans: com els volem, com els concretem, com els construïm, com els fem imprescindibles. Aquesta és la tasca que cal fer perquè l’èxit del Catalunya no puga convertir-se en el fracàs dels Països Catalans. Cal tenir la seguretat que si una part pren el camí de la llibertat no abandonarà la resta sota les peüngles dels cavalls espanyols (i francesos).

Article publicat a L’ACCENT núm. 164

Per Toni Cucarella

Johan Cruyff…Seleccionador Nacional de Catalunya ???

Després de quasi quinze anys lluny de les banquetes, Johan Cruyff està a punt de donar el «sí» a la proposta que li va fer la federació catalana perquè substituís Pere Gratacòs com a seleccionador nacional de Catalunya. Ahir l’holandès va manifestar als micròfons de Catalunya Ràdio que «les converses van pel bon camí. Ser entrenador de Catalunya seria molt bonic», va declarar l’extècnic del dream team.

La federació catalana espera tancar la setmana que ve l’acord definitiu amb l’holandès. De moment, falten uns petits detalls, però cap d’entrada és insalvable. La intenció de la FCF és fer una presentació que tingui ressonància mediàtica mundial, i tornar a posar així el nom de Catalunya en el panorama internacional. El fitxatge de Cruyff com a seleccionador, que, per cert, no agrada tothom, sobretot pel fet que no parla català ni en la intimitat, podria, a més, facilitar les negociacions per convèncer una selecció de renom per jugar el tradicional amistós de Nadal. Si aquesta selecció no és de les més potents del món, la federació ja ha deixat clar que prefereix que no es jugui cap partit.

COPA CATALUNYA

La Federació va fer pública ahir una nota en què deixa clar que el partit que han de jugar l’Hospitalet i la Grama no serà pas la final de la copa Catalunya, sinó una eliminatòria normal i qui la guanyi jugarà un triangular amb el Barça i l’Espanyol, on es decidirà el campió. Així, es desestima la proposta de l’Hospi, que demanava que el duel contra la Grama fos la final de la copa catalana i que després el triangular es jugués amb el nom de supercopa. El club riberenc es pot plantejar ara renunciar a la competició. A la Grama tampoc va agradar que la FCF digués en la nota que «no es pot guanyar la copa havent jugat només dos partits». Entenen que si el Barça o l’Espanyol poden fer-ho, per què no poden ells?
:

Informa: EL PUNT

España sempre amenaça…

JOSÉ M.MURIÀ

La gent del museu que va tenir Catalunya com a país convidat a la Fira del Llibre d’Antropologia i Història de Mèxic pot entendre les amenaces i protestes d’espanyols La XXI Fira del Llibre d’Antropologia i Història, que es va esdevenir durant la segona quinzena de setembre al Museu Nacional d’Antropologia de la ciutat de Mèxic, va tenir Catalunya com a «país convidat». Així ho deia específicament tota la propaganda i, naturalment, els enormes anuncis que es van posar a la façana i a les parets laterals del gran edifici. A més a més, a molts indrets i fins i tot a les samarretes i les llibretes que es van regalar molt generosament hi deia «un homenaje a la cultura catalana». Si un mexicà resident a Veracruz, a la mateixa capital o a qualsevol altre indret de la República es trobés, anant pel món, amb una fira que tingués com a país convidat Jalisco i que s’anunciés com un homenatge a la cultura jalisciense estic segur que se’n sentiria tot cofoi i s’hi acostaria amb gran satisfacció… D’aquí que cap dels empleats del museu que es van topar amb les diverses protestes d’espanyols pel fet que s’hagués convidat Catalunya poguessin entendre’n les raons.

Però menys encara s’imaginaren com podrien esgrimir-se les amenaces de denunciar el fet a l’ambaixada espanyola i quines podrien ser les terribles conseqüències d’una acusació feta a unes instàncies que no representen cap autoritat en el territori mexicà. Suposo que ni per un moment podria pensar-se que el senyor ambaixador d’Espanya a Mèxic –que sembla ser un home de seny– ens enviaria la Benemérita per castigar treballadors de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic, que és la casa que paga el meu sou cada mes i l’organitzadora i responsable de la Fira.

El que tampoc ha deixat de ser divertit és que gairebé un mes després d’haver-se acabat la Fira, a l’hora de sopar, m’hagi arribat per telèfon a la meva llar una veu amb accent de Valladolid o de Burgos que m’insulta per haver participat en l’organització de les activitats acadèmiques de la Fira, la qual cosa, deia molt exaltat, acabava de descobrir.

En contestar-li amb sorna que el felicitava per la seva capacitat de recerca, ja que el meu nom figurava com a tal en el programa, s’ha exaltat més encara i m’ha amenaçat de fer-me caure al damunt tot el pes de la seva ambaixada… M’ha recordat el fet quan, farà aviat cinc anys, el corresponsal a Mèxic d’un antic diari de Barcelona va vaticinar-me que si seguia dient el que deia em prendrien el passaport…

Informa: EL PUNT

De la consellera Sra Tura al Conseller Sr Saura

TOT SEGUEIX IGUAL.

Fart de política corrupta ja no me queden ganes de opinar , cosa que  aprofito aquet espai  per dedicar-me a criticar dels que diuen que  treballen per millorar el tràfic rodat , o sigui als que dicten normes i que son els   responsables  de millorar el transit i d’evitar accidents, tampoc es la meva intenció  posar al mateix sac a tots els que s’ha hi dediquen a aquesta tasca, ja que cada ajuntament dicta les ordenances o normes que li dona la gana dins el seu municipi, normalment acostuma a succeir a alguns ajuntaments que l’encarregat de fer millorar el transit dins la seva ciutat acostuma a ser  el mes inepte del poble, recordo que en els anys 60-70 dins a la ciutat de Ripoll  tenien un voluntari disminuït mental  vestint un uniforme ple de medalles  i una gorra,  que per el seu conta i gratuïtament  regulava el tràfic quant la carretera nacional pesava per mig  del poble , cosa que jo crec que aquet trastocat en sabia mes que altres professionals que ara tenim dins la Generalitat,  tanmateix també a nivell nacional passa lo mateix,  o sigui que el ministeri o Diputació que te aquesta funció  acostumen a nombrar als mes ineptes que tenen entre el seu cercle d’amistats,  perquè aquets  dictin les  normes de  com  regular la circulació a fi de tocar els pebrots i ovaris als conductors o conductores, Jo mateix m’han faig creus que aquestes autoritats que tutelen per evità accidents, i que no permeten instal·lar a les carreteres cartell d’anuncis propagandístics (excepte el toro d´Osborne) a fi de que els conductors/as no es distreguin i es fotin una castanya, i en contrast si que podem contemplar tots els conductors/as nens i adolescents veure al  carril de la carretera cuixes, culs, pits, i cares estupendes, i que sense volgué  els conductors se els hi va els ulls mirant algunes d’aquestes prostitutes de tots els colors  que estan alineades al llarg de moltes carreteres, o be dretes fen-te senyes o be assentades sota un para-sol, el cas es que segons el meu punt de vista aquesta atracció femenina si que pot ser mes causant de ocasionar accidents o sigui mes que un simple anunci de una beguda o de la marca de un Wisqui , pro aquí jo veig que cap responsable de carreteres i posa remei, fa uns anys la consellera Sra Tura es va notificar que ja havien pres les decisions per evitar que les prostitutes estesin a les carreteres i regulant mes meublés,  pro el cas es que el seu substitut Sr Saura no dona mostres de haver-ho millorat . Seran tots aquets responsables que tenim uns INEPTES ?

I  de que els adolescents que portem al cotxe et preguntin” que fan papa aquestes noies despullades a la carretera?,       

jorfont