You are currently browsing the daily archive for Novembre 6th, 2009.
L’advocacia de l’Estat espanyol té previst recórrer “una a una” totes les consultes independentistes que organitzin els municipis catalans, d’una manera similar a com ja ho va fer amb la votació que va tenir lloc a Arenys de Munt el darrer 13 de setembre, i que va acabar amb un 96% de vots favorables a la independència, amb un 41% de participació. Aleshores l’advocacia espanyola va impugnar l’acord del ple del consistori que mesos abans s’havia mostrat a favor d’impulsar la consulta, i la jutgessa va fallar anul·lant-lo. La consulta però va continuar el seu curs, ja que la convocava una entitat privada, i es va fer en un recinte no municipal. El proper 13 de desembre uns 130 municipis del Principat tenen previst dur a terme una consulta independentista com la d’Arenys de Munt. Són les que l’advocacia de l’Estat vol recórrer, tal com ha confirmat el govern espanyol.
Tot i l’avís, el cert és que si la consulta l’organitza una entitat privada i no usa dades personals que només poden tenir els ajuntaments, no hi ha manera legal d’impedir-la. De fet fins i tot els càrrecs electes hi poden participar sempre que ho facin a títol personal i que no hi impliquin el consistori en cap aspecte.
La jutge també va afegir que els ajuntaments poden fomentar la participació dels veïns, “però sempre que concorrin en cada cas els pressupostos jurídics habilitants”, i que el principi d’autonomia local que va esgrimir el consistori “no pot invocar al marge de la Constitució i les lleis “.
Informa: RACOCATALA.CAT
Sempre he pensat que la praxi política de bascos i catalans, d’anar cadascú pel seu cantó en el nostre conflicte amb Espanya, és una equivocació. És cert que vivim realitats diferents, però també ho és que compartim un mateix marc polític i que la nostra vida està subordinada a la voluntat d’un mateix antagonista, fins al punt que tots els nostres moviments en la presó de pobles en què vivim -sigui quina sigui la nostra cel·la- estan controlats per ell. I és que les singularitats de les cel·les no fan més lliures els qui les habiten. Queda clar, per tant, que els beneficis d’aquesta desunió no s’aprecien per enlloc. Per començar, s’observa massa indiferència a Catalunya davant l’abús que suposa la detenció d’Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga, entre d’altres, sota l’acusació, pel sol fet de reunir-se, de voler reconstruir Batasuna. Pel que sembla, al País Basc, d’acord amb les lleis espanyoles, la llibertat de reunió deixa de ser un dret i es converteix en un privilegi reservat només a un sector de la societat. És a dir, que hi ha bascos que poden reunir-se i bascos que no. Hi haurà qui digui que alguna gent de Batasuna té vincles amb ETA i que és lògic que tota reunió dels seus membres sigui avortada per evitar conseqüències negatives. Però aquí es troba precisament la part més escandalosa del cas, en el fet que la detenció en qüestió vulnera, si més no, tres principis bàsics de l’Estat de dret.
La primera vulneració constitueix un judici d’intencions, ja que la detenció es fonamenta en un prejudici relatiu a la ideologia dels detinguts en lloc de fer-ho sobre la base de proves fefaents. La segona vulneració es veu posada en evidència per la Declaració Universal dels Drets Humans, quan diu que “tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres”. I la tercera és que no estem parlant de pròfugs sinó de persones totalment lliures, lliures de reunir-se quan, on i amb qui els plagui.
El que se’ns amaga, en realitat, és que les detencions practicades no tenen cap més objecte que avortar el debat intern que mantenien els detinguts sobre la necessitat -en paraules seves- “d’iniciar un procés sense cap violència” i amb autocrítiques com aquesta: “No hem interioritzat prou que és hora d’obrir-se al canvi polític i que això ens obliga a canviar-nos a nosaltres mateixos”.
Aquestes detencions demostren, en definitiva, que a Espanya hi pot haver molta gent interessada en la perpetuació d’ETA. Abandonats definitivament els escrúpols democràtics que limitaven la seva capacitat d’acció, pot ser que Espanya hagi trobat en ETA un lucratiu negoci polític. La qual cosa, ves per on, és una bona raó perquè ETA abandoni les armes.
Vaig sentir una bona senyora per la televisió; era una experta en finances internacionals, a la qual se li demanava el parer davant de l’actual crisi. La dona ho tenia molt clar: si Lehman Brothers, el quart banc d’inversió dels EUA s’hagués regit per principis més prudents i reflexius, avui en dia no hi hauria 50 milions de parats a tot el món; tanmateix, per aquesta experta, l’actitud assenyada davant de la gestió dels negocis és més pròpia de les dones, i era així com afirmava que si en lloc de Lehman Brothers s’hagués tractat de Lehman Sisters tot hauria estat d’una altra manera. Aquesta és una idea que es repeteix molt en els últims anys: que les dones són millors que els homes. “Millors” vol dir més ponderades, menys arrauxades, més mesurades, més realistes, bonhomioses, més virtuoses que els mascles, sempre superiors. I per il·lustrar-me de la veritat d’aquesta hipòtesi topo amb un bon reportatge a Los Angeles Times, diari on surt publicat un paper que sembla redactat amb la idea de corroborar-me totes les intuïcions, i per donar la raó a tots els partidaris del natural virtuosisme de les fèmines.
La corresponsal d’aquest diari (Maria De Cristofaro) comença explicant que al poblet de Lauro, en plena Campània, hi ha hagut un tiroteig. Seria una lluita de mafiosos com qualsevol altra: tres morts i quatre ferits. Res més que rutina camorrista si no fos per una cosa: la batalla entre els clans “la Cava” i “Graziano” implica només dones, i és així com entre els morts de Lauro hi ha dues mares de família. Fins a dia d’avui no s’havia avaluat el rol que han jugat les dones dins els organigrames criminals napolitans, però gràcies a una fiscal antimàfia, Stefania Castaldi, les dones estan començant a ser incriminades com a participants en les martingales del crim organitzat. “Les dones que som fiscals no subestimem la participació que elles han tingut sempre en aquesta mena d’afers delictius”, afirma Castaldi, “els jutges masculins absolien sempre les dones dels mafiosos, bastava que aquestes diguessin que no sabien res del que feia el seu marit, encara que sota el llit conjugal s’hi haguessin trobat metralletes…”.
Les investigacions recents d’aquestes fiscals demostren que durant anys -durant tots aquests anys en què la màfia ha fet més de 3.000 morts a Itàlia!- les dones han mogut els fils dels assassinats i dels tripijocs mafiosos amb molta de solvència. Les dones han estat figures decisives a l’hora de blanquejar diners, però des de l’emancipació feminista dels últims trenta anys que ja no només participen a l’ombra, sinó que de cada cop aconsegueixen ocupar llocs de més responsabilitat. Des de la pionera, Anna Mazza -la vídua Camorra-, fins a grans dames del crim com Anna Maria Licciardi, coneguda com La Principessa o La Madrina, tota una líder, ara a la presó però dirigint “el sindicat”. Total, que les dones són totes unes santes; qui en vulgui més exemples pot regirar les carteres de pell humana de la senyora Ilse Koch, esposa d’un home molt dolent -com tots els homes…-, el comandant del camp de concentració de Buchenwald.
Escrit per Melcior Comes
El dia 7 de novembre se celebra anualment a Perpinyà l’acte final del Correllengua en defensa de la llengua catalana. Aquest any, però, és el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus i des de Perpinyà s’ha preparat una jornada especial per commemorar els tres segles i mig de separació de Catalunya.
La Comissió 350 anys, creada especialment per l’aniversari i composta per nombroses entitats, entre les quals la Plataforma per la Dignitat a la Catalunya Nord i Maulets, vol divulgar les conseqüències que va tenir l’acord que van prendre Espanya i França l’any 1659 al marge de les institucions catalanes i que va comportar l’annexió de la Catalunya Nord, formada pels territoris del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya, al Reialme de França.
A les 4 de la tarda la Comissió, Òmnium Cultural i altres associacions i partits polítics es manifestaran sota la consigna “Esborrem el tractat” per denunciar que l’acord de pau que van signar França i Espanya per finalitzar la guerra entre els dos països va significar per a molts el començament d’una lluita que segles després encara continua.
El manifest de la Comissió 350 anys denuncia l’intent sistemàtic de París d’esborrar la història dels catalans del nord i de prohibir-los parlar la llengua i preservar la seva cultura.
La comissió, però, vol recordar que no només l’Estat francès oprimeix Catalunya i els Països Catalans. Assegura també que les dues Catalunyes continuen separades gràcies a la col·laboració de França i Espanya, que participen en el manteniment d’unes fronteres imposades impedint, per exemple, tant al nord com al sud, rebre cadenes catalanes de televisió.
La Comissió també considera que amb la separació administrativa de la resta de Catalunya no només es van perdre les institucions, sinó que la Catalunya Nord va passar de ser un país manufacturer a una zona bàsicament agrària abandonada per França.
A banda de la manifestació el dissabte també se celebrarà una fira d’entitats, un dinar de germanor, concerts i la tradicional marxa de torxes, que sortirà del Castellet a les 8 del vespre. Els organitzadors esperen que la participació sigui més nombrosa que la d’altres anys perquè se n’ha fet difusió a través de les xarxes socials.
També es preveu més participació de la Catalunya sud perquè moltes de les organitzacions que participaran als actes han organitzat autobusos que sortiran de les principals ciutats. ERC aprofitarà l’efemèride per fer el seu consell nacional a la capital del Rosselló.
Informa Lídia Casanova per el diari AVUI
Comentaris Recents