La mano que mece la cuna…POBRETA MILEURISTA !!!

Anna Hernàndez Bonancia, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern entre altres càrrecs públics i esposa del president de la Generalitat, no ha volgut atendre a ela premsa per donar la seva versió sobre els càrrecs púbics que ostenta.

Hernández ja s’ha sorprès quan el redactor d’e-notícies se l’hi ha apropat i li ha fet una fotografia. Llavors ha preguntat: “Perquè em fas fotos?”. Tot seguit el redactor li ha demanat que respongués a una pregunta i ella s’ha negat i ha al·legat que “no tinc veu”. Tot i la insistència, Hernández no ha volgut respondre a la pregunta i ha demanat al periodista que li pots “fer a ell”, assenyalant a una altra persona.

L’esposa de Montilla acumula una quinzena de càrrecs públics. La major part d’aquestes activitats està relacionada amb la seva pertinença al consistori de Sant Just Desvern, responsabilitat que li ha permès assumir altres càrrecs a la diputació i també a consorcis i empreses privades.

POBRETA TOT AIXÒ, I MILEURISTA ….! quins collons de sangoneres !!!

I ara ho veus ???

Nou toc d’alarma. Aquest cop, del president del Parlament, Ernest Benach. “Si no som capaços de reaccionar, la societat ens escombrarà”, va advertir en una declaració davant la premsa de to institucional i aire dramàtic. Benach assegura que la política es troba en un punt d’inflexió “com mai fins ara” que exigeix una reacció, per la qual cosa va plantejar un paquet de mesures, entre les quals l’aprovació de la llei electoral. La iniciativa va provocar certa perplexitat entre alguns dels membres de la mesa de la Cambra que ahir es preguntaven com el president fa una declaració d’aquest tipus, a títol personal, i sense debatre-ho prèviament amb els grups. Als passadissos, PSC i ERC hi van expressar el seu suport, mentre ICV mostrava l’escepticisme que no quedi en paper mullat.

La intervenció de Benach arriba després que dimarts, el conseller d’Economia, Antoni Castells, aixequés la bandera del reformisme regeneracionista, i en un moment que cada cop més veus assenyalen l’absència del president José Montilla en aquest debat atiat pels darrers casos de corrupció.

Precisament, Benach ha abordat la situació amb el president Montilla i amb l’expresident del Parlament Joan Rigol -que l’any 2001 va impulsar l’acord dels partits per la transparència-. A més, segons va explicar, també ha intercanviat opinions amb diferents representants de la societat civil.

Dimarts va comunicar a la mesa del Parlament que tenia intenció de fer alguna intervenció per valorar la situació política generada pels casos de corrupció. I ahir al matí va posar fil a l’agulla, al migdia va convocar els mitjans de comunicació per a primera hora de la tarda i va explicar als responsables dels grups, així com als membres de la mesa, la intenció de comparèixer.

Benach va reivindicar “el noble art de la política” i va cridar a actuar de manera coordinada amb els grups del Parlament, però també amb el govern, els ajuntaments i la societat civil per lluitar contra la desafecció.

La seva proposta s’articula en quatre eixos: l’aprovació de la llei electoral -”No m’agrada sentir que en aquesta legislatura no és possible aprovar la llei electoral. Es pot si hi ha voluntat política”, va afirmar-; actualitzar l’acord sobre transparència i finançament dels partits que el 2001 va aprovar la Cambra i que obliga a abordar la reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes, ara damunt la taula del govern; l’elaboració d’un codi de les bones pràctiques que afecti tots els càrrecs públics, i obrir el debat a la societat civil.

Benach va advertir que la societat no entendria que els polítics mirin a una altra banda i que millorar la democràcia és un repte de país. “Fa molts anys que em dedico a la política i estem en aquest moment en un punt d’inflexió com mai fins ara”, va concloure, advertint que hi ha en joc el prestigi de les institucions i la qualitat de la democràcia.

Informa: AVUI

SARKOZY PODRIA FER OFICIAL EL CATALÀ A LA UE

Entrevista a MAITE SANCHEZ-SCHMID, eurodiputada de la UMP per la Catalunya Nord
Entrevista Albert Segura

Catalunya té una vuitena eurodiputada: milita a la UMP del president francès, Nicolas Sarkozy, i reivindica l’oficialitat del català a la Unió Europea (UE) amb més força que alguns dels catalans d’aquesta banda del Pirineu. Maite Sanchez-Schmid, nascuda el 1957 a Perpinyà, d’on també és regidora, rep l’AVUI al Parlament Europeu en el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus.

El català està en perill d’extinció a la Catalunya Nord.
No, el català no s’està perdent, això no és cert. Almenys a Perpinyà fem esforços perquè això no passi. Cada any subvencionem 2.000 hores de català a les escoles. Oferim cursos no només lingüístics sinó també de cultura catalana i estem construint, amb Figueres i Girona, un teatre transfronterer, en català i francès. Perpinyà sempre serà Perpinyà la catalana, la fidelíssima.

Però el govern francès no hauria de fer més pel català?
Sí, hauria de permetre que s’aprengui a totes les escoles de la Catalunya Nord, des de la llar d’infants fins a la universitat. Els pares haurien de poder elegir si escolaritzen els seus fills només en francès o en bilingüe. És a dir, que la meitat de les hores lectives siguin en català, no ensenyar-lo només com si fos una llengua estrangera, com el castellà o l’anglès, sinó fer classe d’història, de geografia o de matemàtiques en català. Tenim alguna escola pública bilingüe, però no és suficient.

Vostè és de la UMP de Sarkozy, podria fer pressió…
Ja ho intento, demanant a Éducation Nationale i al ministeri francès de Cultura que protegeixi el català.

I que ajudin la Bressola...
He treballat molt amb ells. Eduquen per immersió lingüística, però prefereixen mantenir l’estatus d’escola privada i jo sempre he defensat la pública. Cada cop són més els que s’adonen que a només 30 quilòmetres hi ha la Catalunya Sud, la seva economia i el seu mercat de treball. I d’aquí dos anys estarem a només tres quarts d’hora en TGV de Barcelona i això ens permetrà anar-hi a treballar cada dia i seguir vivint a Perpinyà. És el futur! Si vius a Granollers o a qualsevol altre ciutat de la rodalia, una hora de cotxe cada matí per anar a treballar no te la treu ningú. I a París també molta gent triga més d’una hora a arribar a la feina. Nosaltres en tres quarts estarem a l’estació de Sants. Ja no existeix la frontera, Catalunya Nord i Catalunya Sud és el mateix.

Vostè se sent catalana o se sent francesa?
Em sento profundament catalana, tot i que també sóc francesa i europea. Els meus referents culturals, culinaris, literaris són els catalans, m’hi sento molt més a prop que dels de Tolosa o Montpeller. Jo no tinc res a veure amb els bretons, per exemple, som molt diferents. I a Barcelona o amb Dalí i Tàpies em sento com a casa. Catalunya i Espanya són una mica com la UE i els seus Estats membres. Catalunya té una identitat política, és una nació, però per ara forma part d’un Estat.

Farà front comú amb els eurodiputats catalans?
Batallaré al seu costat perquè el català sigui reconegut llengua oficial de la Unió Europea, tot i que serà difícil.

Només cal que un Estat membre ho demani…
I no sé si Zapatero serà capaç o abans Andorra entrarà a la Unió Europea…

Per què no l’hi demana a Nicolas Sarkozy?
Si l’hi demanéssim estic convençuda que no ho rebutjaria. L’oficialitat del català a la Unió Europea no el preocupa actualment, no és cap prioritat per a l’Elisi. Però potser n’hi ha prou demanant-l’hi. Potser ell podria aconseguir que fos oficial. La UMP és sensible al multilingüisme, a la diversitat cultural; i el català no és cap llengua minoritària. La parlem més de deu milions d’europeus i no només a Catalunya. És amb aquest argument que l’hem de convèncer.

Informa: AVUI