You are currently browsing the daily archive for Novembre 9th, 2009.
Aquet ex lladre res a veure amb cap dels imputats de la trama Gunter, ja que aquet no se servi de cap trama per obtenir 300 milions de ptas, ara ja s’ha complert 20 anys que aquet home ell sol sense l’ajuda de ningú s’emporta aquets 300 milions de ptas del furgo que conduïa i que pertanyia a una empresa dedicada al transport de diners, o sigui que aquet personatge desprès de donar-se un temps de bona vida al Brasil fou capturat i extradit a Espanya al qual va ser jutjat i condemnat a uns quants anys a la garjola, pro gracies al bon comportament va ser alliberat amb pocs anys, o sigui que actualment es un personatge molt apreciat dins la alta societat de la Costa del Sol, jo crec que si els implicats amb la trama Gunter col·laboressin amb la justícia com o fer el Dioni, estic segur que també dins de poc temps també els podríem veure com ara veiem al de la fotografia i també gaudint de festes i ensenyant els diners que s’han embutxacat. Se imagineu a alguns dels nostres politics que tenim avui tocant la guitarra d’aquí 20 anys? la imaginació del personatge corra a carrec vostre, ja que vos podeu imaginar al lloc on ja la cara del Dioni a la foto posar la cara de un politic que no vos sigui massa simpatic.
jorfont
En aquell petit Cafè on no volen entrar ni la llum del carrer, ni la gent assenyada, vas trobar el meu mirar, melangiós i llunyà com la Boira que neix al port, de matinada. Ens vam donar una mà i ens vam seguir en la nit com gossets perduts que preguen una carícia. Vam omplir de colors la foscor del meu llit, de vermells de capvespre i de verds de delícia. I el meu racó va a ser el teu racó també. Era jove i bonica. Vam començar jugant i ens vam anar estimant de mica en mica. I em vaig acostumar poc a poc al teu nom, a la teva escalfor i a les teves mirades, al soroll del teu pas esbrinant els racons i a la teva manera d’escriure’m paraules. A l’olor de les teves mans que algunes nits voltaven el meu cos com una fina gasa. Però tot s’ensorrarà quan et sentiré dir: “Me n’aniré a buscar el Sol. És aquella ma casa… …Algú m’està esperant. Gràcies per tot i perquè ets… ets jove i bonica…” I se n’anirà, perquè potser, ja l’he anat perdent de mica en mica. I sentiré tant de fred la nostra nit d’estiu. I maleiré mil cops la petita taverna… Quantes tardes aniré a dur el meu plor al riu. Quantes nits passaré en blanc, com la lluerna. Però ja m’he anat acostumant també, a viure en solitud sense estripar els papers, ni les fotografies. Si tinc fam menjo pa. Si tinc fred encenc foc i pensaré: “Si avui plou, demà farà bon dia”. I torno a anar al Cafè i penso que potser jo era jove i bonica. Però, el temps ha anat passant i potser ens haurem d’anar oblidant de mica en mica.
De fa un temps que assistim a l’eclosió de les xarxes socials. En elles nexien multituds d’iniciatives, moltes d’elles ideades per catalans i amb objectius sobiranistes.
No podem ni és el nostre objectiu fer-nos ressó de totes elles, però sí que hi ha algunes que, pel seu caracter especial considerem que mereixen que us demanem que us en feu partíceps
Hi ha una iniciativa al Facebook (ideada per un noi de 16 anys!) que vol aplegar 2 milions i mig de gent que parli català.
http://www.facebook.com/group.php?gid=68301236354
Després de poc més d’un mes ja gairebé arriben als 250000 adherits (un 10%) i pel que sembla aquest èxit esclatant no ha passat desaparcebut per a alguns que voldrien la llengua reclosa en l’àmbit casolà i floklòric quan no directament desapareguda.
Fa dies que han patit atacs i boicots com ara trolls infiltrats i han estat denunciats als administradors del Facebook per promoure l’enviament d’spam o altres raons inversemblants. Pel que ens han dit, ha anat de poc que no tanquessin el Grup.
Tanmateix, el suport que han rebut el volen fer servir d’empenta per agafar embranzida i assolir nous objectius.
De moment han fet una web (Que se sàpiga…parlem català) i un manifest en defensa de la unitat i del lliure desenvolupament de la llengua
http://www.tiending.com/www210/
Us convidem a que doneu suport tan al grup del Facebook com al manifest en defensa de la llengua.
El sociòleg Salvador Cardús ha parlat del “malestar nacional” que viu el país actualment, provocat pel “fracàs rotund, dramàtic, del procés de reforma de l’Estatut”. Pel sociòleg, que ha analitzat amb Ferran Soriano què es pot fer des de fora de les institucions, aquest fracàs és una gran “sort” perquè ha “estat l’instrument de revelació del final definitiu de la via autonòmica”. Cardús també ha considerat que les consultes previstes pel 13 de desembre són una “operació d’alt risc”.
En el marc de la VIII Jornada de l’Opinió Catalana, Salvador Cardús ha dit que “hem de fer un esforç important per acabar amb la cultura de la resistència. Els nostres adversaris es fan un tip de riure cada cop que fem un manifest o una manifestació”. Cardús ha anat més enllà al considerar que “les actituds reactives ens espanyolitzen, la reacció és ‘espanyoladependent’”. En aquest sentit, el sociòleg ha explicat que “només hi ha futur si som capaços d’inventar-lo, de pensar en positiu”. Cardús ha admès tenir poca confiança en que la classe política i governant agafi el lideratge que requereix el país, i és per això que ha instat a la societat civil a empènyer.
En aquest sentit, el sociòleg ha instat a la societat a passar de l’independentisme tranquil que Barnils formulava a principis dels noranta a l’independentisme generós, en positiu, ja que, al seu parer, “la construcció del futur té una arrel profundament generosa, perquè és un esforç que no fas per tu mateix. No hi ha construcció de futur sense generositat”.
13-D: “operació d’alt risc”
Pel que fa a les consultes, Cardús s’ha mostrat molt entusiasmat amb la consulta que es va realitzar a Arenys, ja que “tot va anar molt bé”, però considera que els referèndums previstos pel 13 de desembre són una “operació d’alt risc”. El sociòleg ha afirmat que “repetir això quan tothom ho té previst, quan no hi ha efecte sorpresa, la reacció de l’adversari serà més intel·ligent i desconeixem l’èxit de participació” és força més arriscat.
“La bellesa de la persona només es mesura i valora segons els ulls que la miren” (Violant de Bru 14/12/2005)
“Buscar respostes suposa generar noves preguntes” (Violant de Bru 29/12/2004)
Cristalls caiguts del cel
lliscant sobre dunes blanques
alimenten el teu recel
impedint que el fruit de noves branques
creixi a partir d’aquesta arrel.
Allibera el teu cor de l’hoste ingrat
que marca el pas dels teus batecs
i no mereix ésser honorat
de dirigir tan grans bufecs.
Canvia la direcció dels teus ulls,
aparta d’aquests possibles brosses
que emmascaren la realitat que esculls
no permetent eliminar les crosses
per por de perdre el qui ara aculls.
Violant de Bru, 2003
Amb tota seguritat podeu estar seguts que així serà a no ser que canvien el jutge que porta el cas Palau. Crec que ara si que ja tenim motius de mal pensar del Jutge i d’alguns mes que fan lo possible i lo impossible per evitar que aquets honorable sigui engarjolat. Quant dic d’alguns mes me refereixo a politics catalans que estan fent esforços titànics a fi que el Sr Millet (taxeu Sr ) no vagi a la garjola i canti. No haveu pensat alguna vegada que entre els cercle d’amics del Sr Millet n´hi hagi algun polític de renom ? i de segur que fins i tot ni deuen d’haver entre aquets cercle de amics politics alguns que foren invitats al casament de la filla d’en Millet i que per alguna raó no digueren mai que la platea del Palau va ser desmuntada a fi de transformar-la amb una sala de banquets i que gaudiren de excel·lents plats d’especialitats pagats amb els diners de la caixa del Palau . O es que entre tots els convidats i havia un pacte de silenci i callaren com uns o unes putes? jo al meu entendre crec que darrera del cas Millet ja molta brutícia comprometedora o sigui molta merda, cosa res de estranyar, ja que per un costat el Sr Millet disposava d’un pis (meublé) i que l’oferia la clau a alguns dels seus amics com una atenció, per que aquets practiquessin lo que es habitual entre honorables, o sigui per porta-hi l’amant i pogué follar-la tranquil·lament, o sigui lo mateix que practiquen alguns politics a Itàlia i altres països que es de sobres conegut per arreu del mon, i lo que jo sospito es que algunes d’aquestes trobades dels seus amics dins aquet pis (meublé) algunes estiguessin filmades amb color, i que el Millet les tingues guardades en un calaix a fi de treure-les a la llum si les coses es compliquen i no van per el camí que ell te encarrilat.
jorfont
Comentaris Recents