Sembla una boutade, però una de les raons més sòlides per defensar la independència és el fet que aquesta, a dia d’avui, és possible. No només és possible (i imprescindible) des d’un punt de vista econòmic, com tampoc és només possible (i imprescindible) des d’un punt de vista social. No. A més a més, la independència és avui dia possible (i imprescindible) des d’un punt de vista polític. Durant la major part del segle XX, tota aspiració independentista topava amb l’escàs interès que els països occidentals demostraven habitualment per la política interior de l’Estat espanyol. Les matances, la repressió i demés barbaritats comeses pels diferents règims polítics espanyols contr a el poble català mai van rebre gaire atenció més enllà de Salses. Avui dia, però, amb l’Estat espanyol dins la Unió Europea, ja no és possible que els tancs espanyols surtin al carrer sense que Brussel•les prengui mesures enèrgiques per aturar-ho. I qui diu els tancs, diu els advocats de l’Estat amb passat falangista. Ara que s’apropen les consultes populars per la independència als municipis, la presència d’observadors internacionals ajudarà a que el procés es desenvolupi amb normalitat, tot presagiant el que passarà en un futur referèndum vinculant d’independència. I és que, quan el món es fa preguntes, l’Estat espanyol es veu obligat a comportar-se com una democràcia occidental.

Sobirania i Progrés