El procés d’eradicació sistemàtica de persones ideològicament desafectes a la dictadura audiovisual del tripartit o, si més no, independents en l’exercici de la professió periodística, està transformant Catalunya Ràdio. En poc temps, aquesta emissora ha deixat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya per convertir-se en la corretja de transmissió del carrer Nicaragua. Per aconseguir-ho, és clar, ha calgut foragitar molts professionals i marginar-ne d’altres, la qual cosa ha generat una immensa por a significar-se políticament entre molts treballadors de l’emissora. Aquesta neteja ideològica va començar quan el PSOE de Catalunya, per gentilesa d’Esquerra, es va apoderar del Govern i ha continuat tots aquests anys fins arribar a extrems inadmissibles amb directors com Oleguer Sarsanedas i Ramon Mateu.
Queden lluny, per tant, els dies en què Catalunya Ràdio era l’emissora més escoltada del país, amb 614.000 oients diaris. Això passava l’any 2003. Ara, en canvi, ocupa el tercer lloc darrere de la SER -aquest era l’objectiu del Partit Socialista, que la SER fos líder a Catalunya- i de RAC1. Pel camí, no cal dir-ho, la llista de professionals que han estat convidats a abandonar el vaixell és llarguíssima i en destaquen, entre d’altres, Toni Clapés, Jordi Basté, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Bassas, Toni Arbonès i Xavier Solà. Realment vergonyós el tracte que ha rebut Xavier Solà. A Rita Marzoa, ves per on, no l’han fet fora, però l’han apartada de la conducció de programes per evitar que la seva òptica catalanocèntrica pugui trencar l’harmonia hispanocentrada dels informatius i de bona part de la programació. Mentrestant, han arribat comissaris polítics com Manel Fuentes o Jordi García-Soler, tertulians acòlits i nacionalistes espanyols com Javier Sardà i alguns locutors que, a banda de disparar dia sí i dia també contra Joan Laporta -com manen des del carrer Nicaragua-, parlen un català escandalosament impropi d’una emissora pública. De fet, si aquests locutors fossin anglesos i tinguessin el mateix nivell lingüístic que tenen de català no podrien conduir ni un programa de cinc minuts a la BBC. Ni tampoc no els podrien acompanyar la majoria dels seus col·laboradors, gent que cobra per parlar i que trepitja la llengua amb la mateixa incúria que si estigués a Mercabarna.
Tanmateix, no tothom és així a Catalunya Ràdio. Com deia en Miquel Calçada, “encara hi queda molt de talent”. Malauradament, però, aquests no són bons temps per al talent, ara toca sectarisme. I el sectarisme, com tothom sap, menysprea el talent que no s’agenolla. Per sort, no en tinguem cap dubte, el paisatge que quedarà després de la batalla de les eleccions serà tot un altre.
Victor Alexandre
e-notícies , 9/11/2009
16 comments
Comments feed for this article
Novembre 12, 2009 a 7:14 pm
jorfont
Lobby 2, no te excitis, ja que no ja mal que duri 100 anys, jo m’alegro que tot lo que van tocant els socialistes vagi tot a fer punyetes ja que això es una motiu mes per desitjar un canvi, sols recordar-te que el govern que tenim a Catalunya esta a mans de espanyolistes, desitgem per el be dels catalans que les putades que ens foten siguin continuades, ja que d’aquesta manera molts catalans indecisos s’han donaran compte que estem governats per uns aprofitats.
Novembre 13, 2009 a 7:55 am
Lobby
Jordi, penso que en el fons portes raó, el català emprenyat és en el fons la salvació del nostre país, com més emprenyat, més encès i com més encès, més ganes de fer canvis.
Salut i Independència.
Novembre 13, 2009 a 9:13 am
María
Si es que en el fondo sois unos cándidos masocas, que os gusta que os den para moveros.
Si al final el españolismo os da vidilla.
Como vas a comparar levantarte escuchando a LOSANTOS en vez de a Carod Rovira, con el chute de adrenalina que os da Fedeguico.
Novembre 13, 2009 a 12:16 pm
jorfont
Maria, mucho es decir poco al ver que has tenido una gran atención al leer nuestro blog, o sea nos has llenado de satisfacción al ver tu nombre y con tu comentario, cosa que te agradecemos de todo corazón , por favor no nos dejes y visistanos cuantas veces quieras, por parte mia recibe un fuerte abrazo y para tu marido una patada en el culo.
Novembre 13, 2009 a 4:24 pm
Lobby
Jordi, sempre i quan sigui tolerant i educada com en el seu escrit en aquest bloc per mi serà també benvinguda, hem de tenir en compte que esta embarassada i això comporta tranquil·litat, serietat i serenor, el seny català li escauria estupendament ara que aviat serà mare.
Salut i benvinguda
Novembre 13, 2009 a 8:46 pm
carmef
Maria, no puc alegrar-me de la teva visita al bloc però tampoc puc tancar-te la porta si ho fas desde la converça correcte independenment que sigui discrepant.
Aixi dons, només recordar-te un cop mes, que qui aqui convivim , ho fem desde el més absolut respecte, i desde aquesta premisa, et dono la benvinguda.
Salut i Independència!
Novembre 14, 2009 a 11:41 am
María
Discrepante lo seria, de eso que no te quepa duda, Carme, jeje.
Sabes, Lobby, eso del Seny catalán me suena, cada vez más, a leyenda urbana, sobretodo si por seny entiendes la capacidad por ser feliz sin crearte problemas innecesarios, pues en dicho caso, si el seny existió alguna vez, hace que se extinguió. El propio título del Blog, CATALÁNS REACCIONEM, ya indica que habeis pasado de afrontar los problemas con serenidad, a la crispación que genera más problemas que solventa.
Será un placer para mí, Jordi, venir a darte una colleja de vez en cuando.
!! Viva España !! !! Visca Catalunya !! !! Visca Valencia !! agermanades, trobant un futur millor per la seva gent.
Novembre 14, 2009 a 3:48 pm
J. M. Sole
Saps qued passa Maria que ets una nova vinguda,hi parles amb tot el desconeixement del “seny” catala,dels fets sentimentals,culturals i socials.
Ets una castellàna sense Castella, que arrossegaras tota la vida un desequilibri interior que et possa en un pla d`inferioritat davant els catalans normals,una exiliada perpetua en cerca de Pàtria.
Ets un dels crims més repugnants de l`educació espayolista,crear legions d`homes i dones sense Pàtria que no seran mai ni bons catalans,ni bons espanyols.
Salud.
Novembre 14, 2009 a 5:38 pm
María
Jo no soc catalana, soc valenciana, Solé, i vas naixer per a ofrenar noves glories a España, la meva patria.
Esa seria una respuesta patriotica de cualquier valenciana que ha mamado su himno y su historia, pero es que por ventura no soy nacionalista, por lo que no me saldria del corazón.
Pero si me sale del corazón. JO NO SOC CATALANA!!!
Los nacionalistas si que sois seres inferiores, según tu esquema de valores, respecto a los cosmopolitas, que no necesitamos patria para tener un sentido vital, pues mira por donde somos seres humanos, no partes de una nación, y podemos tener tantas naciones como queramos, pues no estamos tan condicionados como tú.
Novembre 14, 2009 a 6:09 pm
Lobby
Si ets espanyola i ho mostres sempre en tots els teus escrits, ja sabem que ets una catalanòfoba de cap a peus, no cal que ho repeteixis.
Ets la clàssica blavera valenciana amb fortes reminiscències de la dreta cavernícola que us ha adoctrinat per atacar el nacionalisme català.
Novembre 14, 2009 a 6:11 pm
Lobby
Reaccionem és el que diu la pròpia paraula per tal de no deixar-nos trepitjar mai més per l’espanyolisme ranci i nacionalista dolent.
Sense reaccionar el que aconsegueixes és seguir adoctrinat pel sistema que ofega qualsevol aspiració democràtica que tingui un poble.
Novembre 14, 2009 a 6:24 pm
María
Que soy española, y orgullosa de ello, es totalmente cierto, pero lo de cavernícola, me lo tendrás que explicar mejor.
La reacción, Lobby, es la falta de personalidad, pues cuando alguien tiene la razón o es algo, lo es y punto, no hace falta reaccionar ante nada. El reaccionario era el cura que se crispaba por una minifalda, o quien se crispa ante lo diferente.
Vosotros reaccionais para encontrar vuestra personalidad, luego no la teneis. Yo sí sé qué soy y quien soy, vosotros intuis lo que quereis ser, pero no lo sois..sólo reaccionais ante el españolismo, con lo cual sois el reflejo del mismo, y encima reaccionais ante un españolismo que os habeis inventado, perverso, manipulador, invasor, etc, con lo cual sólo conseguís ser una copia en negativo de ese mismo españolismo perverso, y por eso creais els paissos cataláns con los mismos vicios del españolismo rancio que recreais en vuestra imaginación.
Para ser basta con ser, no hace falta más.
Novembre 14, 2009 a 6:26 pm
María
Y hablando de democracia, la mayoria de los catalanes son españoles, así que sois españoles, por pura lógica democrática.. Así que no sé yo quien es más democrata, quien no acepta los resultados de los pueblos, o quien los acepta. No sé, algo falla en tu discurso.
Novembre 14, 2009 a 6:51 pm
Lobby
Els espanyols com tu mateixa, esteu lluny d’entendre algun dia el que sentim els pobles catalans, ja sabem que costa molt d’entendre sense saber que han fet, fan i faran per tal de que mai podem ser independents, la vostra malaltissa obsessió per seguir unint el que no funciona és com voler seguir casat amb un marit que et pega i maltracta.
Novembre 15, 2009 a 9:05 am
María
Pues si no quieres ser español, lobby, te independizas, pero no tengas los votos, eres español y debes someterte a las leyes que todos nos damos.
Insisto, cataluña está en el parlamento español y participa en la formación de España.
Ahora mismo gobierna el PSOE, y gran parte del PSOE son catalanes. Es la única región de España donde el PSOE es mayoria, y sin embargo gobierna a todos, y los demás no decimos que el PSOE es un vendido a cataluña. Tus discursos sólo te los crees tu y 4 gatos, porque no convencen a casi nadie.
Cuando seas independiente, y lo logres a través de las leyes vigentes, entonces podrás pedir hacer lo que te dé la gana.
Es como si vives en Sort, pues eres catalán, y no te puedes independizar por tu simple decisión.
Dejad si no a Tortosa que vote si quiere seguir siendo catalana, y así a todos los municipios que conforman cataluña, y que dejen de ser catalanas las que quieran, y despues pedis , por mayoria, la independencia de cataluña.
Haced lo que predicais, si no , nadie os creerá, y verá lo obvio, que lo único que haceis es pedir y no querer dar, y que sois unos tocanarices.
Novembre 19, 2009 a 7:34 am
Lobby
Del 2004 al 2009 Catalunya Ràdio ha perdut 185.000 oients, fruit, des del meu punt de vista, d’un conjunt de males decisions empresarials i polítiques dutes a terme pels dos darrers directors de l’emissora. Així, Catalunya Ràdio ha passat de ser una emissora líder al nostre país a ser-ne la tercera en audiència. A més, també ha perdut un conjunt de professionals que l’havien portat a assolir aquest lideratge.