El mar és ple, pero jo em passo dies
omplint-lo de mirada.
Cal saber-ho fer:
que mai no se n’adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d’una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva anyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes mes ample el mar.

JOAN VINYOLI

About these ads