Catalans reaccionem ( Carpe diem)

Ara no toca defensar l’Estatut

carmef — Thu, 26 Nov 2009 21:09:12 +0000

Avui, un gran nombre de diaris de Catalunya s’han posat d’acord i han publicat la mateixa editorial, l’objectiu és defensar l’Estatut davant de la possible sentència adversa del Tribunal Constitucional.

És un gest que esta molt bé i que demostra que a Catalunya som capaços de posar-nos d’acord i treballar conjuntament pel futur del país. Però crec que aquest gest arriba massa tard.

Aquesta unitat i coherència de la premsa de Catalunya l’haurien hagut de mostrar per defensar l’estatut del 30 de setembre, aquell que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, aquell que ens va fer sentir a tots i a totes l’orgull de ser catalans, aquell que reconeixia la nostra sobirania fiscal i nacional, aquell que reconeixia el nostre dret de decidir.

L’actual Estatut, el que en queda després del ribot espanyol no és més que l’ombra del que fou, no tenim ni sobirania fiscal ni nacional ni podem exercir el dret de decidir, és un estatut retallat i fet a la mida del PSOE.

I, permeteu-me, crec que l’editorial d’avui de la premsa catalana intenta salvar el que queda de l’Estatut, just en el moment que el poble de Catalunya ha encetat noves vies de construcció nacional, just en el moment que una bona part de la societat catalana ha descartat l’Estatut com a eina vàlida per regir el futur del país.

Just, ara, que s’estan fent consultes sobre la independència, just ara que hi ha un augment considerable de l’esperit sobiranista surten en defensa de l’Estatut, un estatut que no està a l’alçada d’allò que el poble reclama.

Ara no toca defensar l’Estatut, ara toca buscar noves vies de construcció nacional.

Per Carme Forcadell

Comunicat Acte de Sobirania

carmef — Thu, 26 Nov 2009 05:50:57 +0000

Benvolguts compatriotes,

Un cop més sembla que la sentència del TC està al caure. Sigui o no una falsa alarma, cal estar amatents i esmolar l’eina. Com a compromesos amb Acte de Sobirania, serem a la plaça Sant Jaume des de les 8 del vespre a les 12 de la nit el dia que surti la sentència. Hi serem per cridar al poble de Catalunya a mobilitzar-se per situar la independència com a projecte central de la política catalana, tant al carrer com al Parlament.

En aquest sentit, i com a Acte de Sobirania, us convidem aquest diumenge 29 de novembre a les 12 del migdia al Fòrum de Barcelona, a l’acte central de la campanya per a la Consulta sobre la Independència de Catalunya, que se celebrarà a 161 municipis el proper 13 de desembre.

Comptem amb vosaltres aquest diumenge, i prepareu la vostra gent pel dia que es faci pública la sentència.

L’Acte de Sobirania el fem entre tots.

UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR

Grup Acte de Sobirania

L´Himne d´Europa amb final feliç…lluitem per aconsseguir-ho!!!

carmef — Wed, 25 Nov 2009 21:29:46 +0000

Aquest i no cap altre és l´objectiu que busquem…Fem-ho possible i lluitem plegats !!!!

Una petita història de la Unió Europea, amb un final feliç.

http://vimeo.com/4941499

LLISTAT DELS 208 MUNICIPIS ON S’HAN FET O ES FARAN LES CONSULTES – DATA I RESULTATS

carmef — Wed, 25 Nov 2009 21:15:53 +0000

http://www.referendumindependencia.cat/main.asp?opc=3

VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!

Pobre Zapatero, cada dia una mica menys de simpatitzants

jorfont — Wed, 25 Nov 2009 19:47:55 +0000

Un dia o un altre això explotarà ja que tot te un final, ja que la paciència dels catalans arribarà un dia que s’acabarà, o sigui que direm prou de suporta tanta burla per part del Sr Zapatero i altres malparits que ens tenen ficats el dit al ull, com així de tots els que fan tot lo possible per atacar-nos dia a dia posant tots els impediments a qualsevol ànsia catalanista, i tot amb el fi d’assassinar culturalment i políticament tot lo que fa referència al país català, o sigui que aquet govern compost de un percentatge molt elevat de pocavergonyes se els hi ha vist les seves males arts per pogué dissuadir-nos de qualsevol desig que tenim els catalans , (entre ells l´Estatut), avui mateix i tingut la satisfacció d’anar al mercat de la petita ciutat de Banyoles i que se celebra cada dimecres, cosa que m’ha donat la oportunitat de sentir xerrar a uns quants veïns la majoria ja jubilats d’aquesta ciutat, i la veritat que i quedat sorprès, ja que per majoria aplastant ningú d’aquets parlava res de bo del Zapatero, ves per on que fins i tot una colla de vells amics socialistes fins a la medul·la i que feia molt de temps que no els veia avui m’han dit : El Zapatero a desfet Espanya, un altre no tan vell deia “es un mal parit aquet home no ha demostrat agraïment als catalans ja que gracies a nosaltres i amb el nostre suport va aconseguir ser president , o sigui que tothom ha dit la seva ja que per un altre costat un altre ha dit “això ja no t’arreglo Zapatero s’ha putejat el país, altres mes exaltats deien “ aquet home es un cabró ja que sols es preocupa de donar diners als banquers i condonar crèdits a altres països con així mateix s’oblida dels espanyols que estem passant dificultats per viure, i un altre deia quelcom de fotre-li un petard al cul, jo hi preferit callar i no i volgut demostrar les meves preferències politiques per no ensenya la ceba, ja que se de sobres que les coneix tot el poble i molts dels que en aquet moment esteu llegint aquest escrit, en fi que desprès de haver tornat a casa i meditat una mica i efectivament m’han dono compte que el 99 % dels amics socialistes que coneix-ho han canviat radicalment de ideals politics , ja que aquets a les primeres eleccions que se celebrin no votaran al Sr Zapatero, o sigui seran ex- socialistes

Jorfont.

Lazo blanco

actorsecundario — Wed, 25 Nov 2009 12:46:34 +0000

Alfonsina Storni

Amigas, defendedme,

me han hecho un grave daño,

en una mala noche

filtro malo me han dado…

Sabed, amigas,

las de los dulces labios,

sabes, amigas

que por la vida

andando unos hombres

- tres eran- me salieron al paso.

Oh, amigas, defendedme,

que perezco de espanto…

Eran aquellos hombres,

lúgrubremente largos..

secos como esqueletos,

blancos como mis manos

La nariz, de cortante,

pudiera dar un tajo.

Los ojos se escondían felinos,

bajo el párpado,

y eran finas, muy finas,

finísimas sus manos.

Oh, amigas, en silencio

aquéllas me apresaron:

seis tenazas heladas

me tendieron un lazo,

contuvieron mi llanto,

seis cadenas humanas

me domaron los brazos.

Amigas, esos hombres

los ojos me vendaron.

Las flores que llevaba

las tiraron al barro

Un alfiler al rojo

pecho adentro me hincaron.

Ungiéronme los labios

con aceites amargos.

Con abrojos y

zarzas mis dedos maniataron.

Me dijeron que yo soy

un pobre guijarro.

Me dijeron que Dios

no es ni bueno ni malo,

pero que aquél no es nada y yo,

en cambio, soy algo.

Después… después… crueles

rieron de cansancio.

Después… después… crueles rieron

y se alejaron

y yo quedé vencida

sobre el camino largo…

Amigas, desde entonces

tengo el cuerpo embrujado.

Amigas, desde entonces

resiste grave daño.

Amigas, desde entonces

me persigue el espanto.

Nunca salgáis de noche,

las de los dulces labios..

Nunca salgáis de noche,

ni con cielo estrellado.

Los hombres andan sueltos,

como perros sin amo. …

Y eran tres hombres secos,

lúgubremente largos…”

FORÇA BARÇAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

carmef — Tue, 24 Nov 2009 21:19:08 +0000

Sardanes team: dolça Barça

actorsecundario — Tue, 24 Nov 2009 19:41:39 +0000

En ports de diumenge farcits de gavines,
En grans sobretaules on els avis canten,
En nits vora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Els que ballen I ballen fins que els músics parin
I irrompre arrogants lluint les millors gales
En discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Dels que van pel món amb posat monolític
I afronten la vida mirant-la a la cara
I un dia, contents, compren flors a sa mare.
Intentem trampejar per ser persones dignes,
El pare modèlic que volen les filles,
El de la veu greu, el de la mà forta,
Que paga un vermut I que arregla una porta.
I després tancar els ulls I sentir el món en calma
I a dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
Haven’t enllestit un gran epitafi
Que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se’ns baixa la verge I de sobte ens revela que ens en sortim.
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
Tot fent evident,
Que per un moment,
Ens en sortim.

El Tribunal de la vergonya

carmef — Mon, 23 Nov 2009 21:08:00 +0000

Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 24 de novembre de 2009

M’apunto al corrent, si és que se’n pot dir corrent, dels que pensen que el Tribunal Constitucional no té credibilitat per dictaminar sentència sobre l’Estatut tres anys després que els amics del Partit Popular muntessin tot aquest enrenou amb la presentació d’un recurs en creure que no s’ajusta a la carta magna.

Bé, això de creure és un dir perquè el mateix que rebutgen de l’Estatut de Catalunya ho han acceptat en altres comunitats autònomes però, aquí som tan bones persones que ja ni ens en recordem. De fet ja ho deia en Rajoy el cap de setmana que es van reunir en la seva convenció a Barcelona. “En Catalunya me quieren mucho pero no me votan”. I què esperen? Ara que, també em podria apuntar a un altre corrent: és justament el que volen per estratègia electoral. Com més anticatalans, més vots a Espanya. Ens donen per perduts però no paren de tocar-nos els nassos. Ser del Partit Popular a Catalunya té molt de mèrit i la capacitat de la seva presidenta Alicia per girar la truita quan convé és espectacular. Ningú diria, sentint-la, que va ser el seu partit el que va portar l’Estatut al Tribunal Constitucional. Un text, no ho perdem de vista, referendat a les urnes. A més ja hi posa aquest to català de comarques per semblar més creïble. El mateix han fet amb el nou finançament. Reclamen més diners alhora que els presidents de les comunitats autònomes del seu partit firmen i paren la mà. I mentrestant Catalunya paga per tots. Està molt bé això de reclamar l’eliminació, o gairebé, de l’impost de societats però no és més que la xocolata del lloro. Amb els diners que se’ns queden a Madrid podríem organitzar cada any uns Jocs Olímpics. De fet, l’any 92 va ser l’únic any en què Catalunya va rebre el que realment li correspon pel que paga. Doncs no només això sinó que cornuts i pagar el beure. En Rajoy diu que retirar el recurs li restaria credibilitat però dubto que li restés més que si la sentència la firma un Tribunal que d’entrada ja sabem com respiren els seus integrants en el sentit de si són conservadors o progressistes (visca la independència del poder judicial), a més a més els quatre magistrats nomenats pel Senat haurien d’haver estat canviats fa dos anys. Un altre, el que nomena el Congrés, García-Calvo, va morir fa mesos i encara no té substitut. Tenir aquesta institució coixa o legitimada no preocupa ni el Partit Popular ni el PSOE, ni el PSC, que la setmana passada refusaven al Congrés una proposta que demanava una cosa tan bàsica com que quan s’expiri el mandat dels jutges es procedeixi a la seva renovació. No m’estranya que cada dia hi hagi més independentistes. Ens ho serveixen amb safata.

La Constitució s´ha fet vella, la tenim d´enterrar

jorfont — Mon, 23 Nov 2009 18:03:30 +0000

El proper dia 6 de desembre es compliran 32 anys que els espanyols fórem invitats a votar un referèndum per aprovar la Constitució Espanyola i que encara regeix actualment per desgracia nostre, o sigui que desprès de tants anys es incomprensible que aquesta Constitució no hagi sofert cap retoc, cosa que no deixa de ser lamentable que encara no s’hagi actualitzat als temps actuals, ja que una gran majoria d’espanyols no la pogueren votar degut a que llavors no tenien la edat requerida, o sigui que eren menors d’edat, cosa que els que avui tenen menys de 50 anys no la votaren, cosa que lo lògic seria que desprès de 32 anys tinguessin l’oportunitat de votar-la de nou, o sigui treure de circulació aquesta vella Constitució i fer-ne un altre que s’ajustés als temps actuals i que no fes pudor de franquisme ni de feixisme ni del clero , ja que la Constitució que tenim actualment fa pudor de podrit, de sobres se que elaborar una nova Constitució no es massa fàcil ja que molts feixistes- falangistes – franquistes – militars – clero i el mateix rei estaran en contra, ja que la majoria d’ells gracies a la actual Constitució viuen protegits i gaudint d’una bona vida sense tenir que doblegar l’esquena aprofitant-se del nostre esforç i així pogué continuant viure a la esquena del poble. I aprofitant aquet escrit , amb permeto transmetre’s la meva recomanació per el proper dia 6 de Desembre a tots els catalans que desitgem la independència: Res de festa ni celebracions ni manifestacions de cap mena, sols vos recomano que pengeu llaços negres als vostres balcons o finestres amb senyal de dol , demostrant amb aquesta actitud que els catalans desitgem pogué anar a enterro d’aquesta vella Constitució que va ser aprovada en un temps de flaquesa per els que avui tenen mes de 50 anys. !! VISCA CATALUNYA ¡¡

JORFONT