You are currently browsing the monthly archive for Setembre 2008.
Sé, amic, que ens han colgat
l’ideal sota terra.
Però ens cal tornar a lluitar.
Sé que els déus de la nit
ens han estafat l’alba.
Però ens cal tornar a lluitar.
Sé que alguns vells companys
han deixat la trinxera.
Però ens cal tornar a lluitar.
Sé que tot és confús,
i que ells són els de sempre.
Però ens cal tornar a lluitar.
Sé que et sents foraster
dintre la pròpia terra.
Però ens cal tornar a lluitar.
Sé que estàs molt cansat
i creus vana l’espera.
Però ens cal tornar a lluitar.
Perquè molts catalans
ja adormits en la història
ens criden: Dignitat!
Josepmiquel Servià
Menys mal que la crisis no afectarà als Reis d´España, o sigui molts espanyols estaven sofrint que no fos cas que el govern els retallés el salari degut a aquesta crisis que afectarà a tothom o casi a mes de la meitat dels ciutadans que no tenen cap càrrec polític ni son directius de grans empreses, o sigui que el Sr Solbes ja a mostrat unes pagines del pressupostos del estat, i al qual figura la despesa de la casa Real, que suma un total de 8, 90 milions de € , o sigui un 2, 7 mes que el últim any, segur que tots ens farem càrrec de que es just aquets augment, ja que cada any la família augmenta, a mes les despeses que tenen son mol elevades. O sigui tenim d’acceptar que Espanya es com una colònia d’abelles i tenim la obligació de col·laborà per mantenir la espècie.
Segur que molts de vostès pensaven que diria un altre cosa, però en vistes de que el dia 27 d´ octubre seran jutjats 16 joves no simpatitzants amb la casa real, dons un servidor no desitjo fer-los companyia.
Se n’ha parlat i se’n parla, fins al punt de despertar passions enèrgiques i aixecar polseguera. I és que el tema, la situació del català, la llengua pròpia de Catalunya, en els nostres dies, és un peix que es porta l’oli. Lingüistes, sociolingüistes, professors, correctors, animen l’ambient cultural amb debats que treuen foc i que tenen un gran ressò en la premsa. ¿Recula i es va fonent, la llengua catalana? Va fent la viu-viu i tot just s’aguanta? Es recupera i es normalitza?
Abans de parlar de llengua, però, potser caldria formular-nos si el nostre país té prou consciència de ser i de voler ser, si ja li va bé la subordinació o bé aspira a la sobirania. Perquè si no és així, si no hi ha uns objectius de redreçament nacional vigorós, si no hi ha un fet col•lectiu –és a dir, polític i civil– que permeti de viure naturalment, plenament, normalment en català, la mateixa inèrcia de l’anar fent ens portarà –ens porta– a l’actitud del ruc de la dita: «Ja pots xiular, ja, si l’ase no vol beure!»
Toquem de peus a terra i no vulguem enganyar-nos: la salut del català és precària, quasi crítica, amb una constant pèrdua d’expressivitat i caràcter. Certament no té la mort a data fixa, això no, però dia que passa, dia que s’amara més de castellà, encara que la situació del país no és com en els anys cinquanta: hi ha una llei de normalització que empara l’ús i el coneixement de la llengua, al costat d’uns mitjans de comunicació escrits i audiovisuals força consolidats. Tanmateix, traguem el cap per qualsevol cafè de la nostra comarca i escoltem la parla espontània dels jugadors de cartes, una àrea lingüística ben específica: el coll o la collada es van convertint en «pal», hi ha qui «talla» en comptes d’escapçar, i ben poca gent remena, quasi tothom «barreja». Al carrer el llenguatge del jovent encara és pitjor. Una mostra: al camp de futbol, la pilota toca el «poste» o el «travessanyo», algun esportista es fa mal al «tobillo» i, si la lesió és important, ho solventarà amb una «tobillera» i continuarà estant al «césped». I no parlo ja de la caiguda de pronoms febles, els girs sintàctics, la fonètica… Sí, així parlen el jovent, xicots i mosses de catorze a vint anys. I hom pensa: si el demà dels país depèn de les aules, ¿quants ensenyants es fan càrrec que primer de tot han de ser professors de llengua?
Políticament tampoc no rutlla pas tot bé; gens ni mica: els nostres dirigents, tret d’alguna digna excepció, en comptes de donar llum donen fum. Deixen el català en l’oblit, excusant-se en la cooficialitat –imposada–, sota un pactisme que sempre beneficia l’Estat, hegemònic i unificador, constant erosió d’una de les claus de volta de la nostra identitat. De fet, sembla que se’ls en foti, de prendre partit per la normalització de la llengua, o potser sí, que tant se’ls en dóna, perquè hom es pregunta, per exemple, què se n’ha fet, de la Llei de la Funció Pública.
Civilment prendre consciència de viure en català és encara força lluny del quefer quotidià. Hom continua confonent arreu el servilisme amb l’educació. Persones de parla castellana nades aquí o que fa anys i panys que hi viuen reben la «deferència» sistemàtica dels catalans per mitjà del canvi d’idioma.
Passem, davant uns interlocutors sense cap voluntat de conèixer-nos ni respectar-nos, de la dignitat de ser al no-res de la hibridesa. Cap a mitjan segle XIX, mossèn Anton Serra i Planas, rector de Pallerols de Rialb (Noguera), ja va preveure la pedregada que ens venia a sobre i clamà: «Encara la gran mania / de parlà’ls en castellà! / A ells lo pur català / sempre parlar-se’ls deuria; / qui no. l sàpiga, que estúdia, / que si vol ja l’apendrà.» No l’hem sabut o volgut creure, i així ens va tot plegat en la discriminació de la llengua pròpia en favor del castellà, en la propaganda, el comerç, etc.
És cosa de tots plegats conservar el català que ens queda? La resposta és afirmativa. Ara bé, s’hi ha de posar el coll. Crec, si més no, que la llengua no s’aperdua per pressions externes i insalvables, sinó perquè aquells qui la tenim no en fem l’ús que n’hem de fer.
Apèndix
Al cap de quinze anys, com a ciutadans d’una Catalunya lingüísticament normal –és a dir, en què la anormalitat no continuï essent la normalitat– no som, ni de bon tros, allà on érem; estem molt pitjor.
Informa: LLENGUA NACIONAL
La Generalitat de Catalunya ha obert un concurs de licitació per a l’alienació de 315 animals salvatges no autòctons que actualment estan al parc Aqualeon, a Albinyana (Tarragona). Els animals, propietat de la Generalitat, es venen per lots i els compradors podran fer un ofertes per un o varis lots de les diferents espècies. Estan a la venda 21 zebres, 20 llames, 59 watusi, 1 cabra nana, 1 gall d’indi, 24 lleons, 1 macaco cranc, 4 tota verda, 81 blac lechwes, 102 red lechwes i 1 tigre.
e.noticies
Setze persones seran jutjades el proper 29 d’octubre a Madrid, acusades d’haver cremat fotos del rei d’Espanya el setembre del 2007. Després que el mes de juliol, Enric Stern i Jaume Roure fossin condemnats, en la repetició del seu judici, a multes de 2700 euros pel mateix delicte, ara és el torn d’aquestes altres setze persones.
Des de la campanya de suport als encausats ja s’estan preparant “els actes de solidaritat i resposta per aquells dies”. En aquest sentit informen que “la gent qui ho vulgui ja pot començar a apuntar-se als autobusos solidaris que es faran per acompanyar els encausats a Madrid”.
Sempre donava resultat, en quan jo era dependent de un comerç ubicat al carrer Gran de Gracia (Barcelona) per els anys 47, recordo que quan el meu amo tenia visita de madrilenys per qüestió de negoci, sempre els atenia mol be i els invitava al restaurant, per desprès passejant o en cotxe se situava a la part alta del carrer Marina, i li recomanava al invitat madrileny que fes un cop d’ull mirant al mar ja que n’era un lloc perfecte en aquells temps que es podia veure el mar i la gran quantitat de xemeneies que es divisaven de Barcelona i del Poble Nou, el visitant quedava parat de veuran tantes, i al saber que cada xemeneia era una fabrica de producció li queia la baba i no podia per mes de exclamà “cuanta riqueza teneis los catalanes” o sigui en aquells temps ja érem envejats i de moment seguim sen igual de envejats.
¿ per què som tan odiats els Catalans ?
De totes les meves memòries de personatges que no ens veia amb bons ulls als catalans avui encara m’hi recordat de un, i que mols catalans del anys 50 segur que encara el recordaran, o sigui que un dia el Sr Santiago Bernabeu Q.E.D. quant era president del Real C F Madrid va venir de visita a Barcelona i fou rebut per les autoritats d’aquells temps que regien la nostre ciutat, ja que el Sr Santiago Bernabeu era un personatge mol conegut, o sigui que se li van fer honors de benvingut, així mateix l’invitaren a visitar Barcelona y altres llocs de Catalunya, un cop acabada la seva visita retorna a Madrid, i allí ja le esperaven els periodistes madrilenys per que contestes a les preguntes , un dels periodistes li va preguntar ¿Que tal el viaje por Catalunya, le ha gustado? Cose que el Sr Bernabeu li contestà “Catalunya es maravillosa pero es una lastima que haya tantos catalanes” Aquestes paraules foren escampades arreu del nostre país, a partir de aquestes declaracions, en aquells temps els catalans ens aguantarem de contestar li com es mereixia ja que no teníem llibertat de expressar-nos, cosa que optaren a partir de aquell dia entre nosaltres Batejar a Santiago Bernabeu amb el mom del HIJO DE SANTA POLA, ja que n’era fill de aquets poble Alacantí, encara que dins la nostre anima el coneixíem con un gran fill de .. encara que la seva mare era mol honrada. Nota: La embarcacio de l´entrda es en memoria de ell, ja que era mol aficionat a la pesca.
Per J.F.
Jo quan veig certes coses, penso o be que son els altres que diuen el que no és cert o que soc jo la que no estava en el mateix lloc que alguns diuen haver estat.
Aquesta matí he fet una volta per tafanejar la manifestació de Ciudadanos, o millor dit del PP, al menys pel que fa a banderetes identificatives. Diuen els organitzadors que fan una estimació de 5.ooo assistents…!! Home !! , jo crec que si comptem les mosques, potser si que tenen raó. Ara be, si son persones el que han estimat, deixa´m riure una estona llarga …!! NO FOTEM ciudadanos, no fotem !! que jo ho he vist eh?
Cal només veure la millor Foto que s´ha pogut publicar, segurament la que més gent replegava junta per argumentar l´ assistència… i sincerament FOTEN PENA! . Tanta història per això?
Jo entenc que dir 5.000 persones de tot l´Estat, és una cifre prou bona per vosaltres “Ciutadanos” , però per valorar-ho aixi dient la veritat, cal saber primer sumar i després restar milers, jajaja.
En fi Nanos! que veure doble o triple, es una qüestió Oftalmológica i de la resta un troç a l´olla, que qui vol vendre sopars de duro en aquesta terra , aqui no ho té gaire be, però no per res…sino perque per dir animalades és millor anar al carrer gènova.
Salut!!!
Catalans ja ni ha prou de consentir que dins el nostre país tinguem de soportà unes manifestacions en contra de la nostre llengua i en contra de la nostra voluntat , i es que hi ha una majoria de catalans i catalanes, que ignoren el que és tenir allò que ens penja als homes i que no serveixen precisament per fer-ne truites. Crec que si els nostres avantpassats aixequessin el cap s´ avergonyirian de molts de nosaltres. VISCA CATALUNYA.!!!!
Los mas acosados los pobres
Bastantes sacrificios tienen que hacer actualmente debido a la crisis muchos autónomos para poder tributar su cuota mensual a la Seguridad Social, o sea que en caso de retrasarse en el pago les es impuesto automáticamente un 20 % de recargo en castigo de haber retrasado su pago, también por parte de Hacienda lo mismo, o sea, que si te atrasas en pagar el IVA o otros impuestos en el día señalado ¡¡Plaf¡¡ también automáticamente tienes el 20% de recargo. Un servidor cree que hay leyes, como así reglamentos y disposiciones que han sido pensadas solamente para joder a los más pobres, o sea que aparte de sufrir y padecer por no tener el dinero suficiente para cubrir las necesidades más elementales para subsistir te ves castigado.
Seguro que quienes aprobaron estas leyes, reglamentos, no deben haber conocido ni haber sufrido en su vida las angustias de haber conocido el paro, ni de tener una mujer delicada de salud y tener que alimentar y educar a tres o, cuatro o más hijos y a más deber tres recibos de alquiler y el aviso de la Cª electrica de que solo le quedan diez días de tiempo para pagar y que de no hacerlo le cortarán la luz.
Un servidor propondría que los que tienen el poder de elaborar leyes tendrían primero de ver películas de Charle Chaplin , y en especial Tiempos Modernos.
Seguro que muchos españoles deben estar en estos momentos pasando muchos apuros y es de prever que pronto el número aumente. Dios Baja.
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents