https://i0.wp.com/www.sepc.cat/imatges/11-9-2008_Unitari.jpg

http://www.sepc.cat/imatges/11-9-2008_Unitari.jpg

Contra l’espoli fiscal, avancem cap a la sobirania: Sobirania i Progrés rebutja el model Salgado de finançament autonòmic

Davant l’acord sobre el finançament autonòmic al que han arribat els governs d’Espanya i Catalunya, Sobirania i Progrés vol fer públiques les següents consideracions:

1) El nou model perpetua l’estat de dependència econòmica del nostre país respecte d’Espanya. El centre de decisió sobre els diners que arribaran a cada comunitat autònoma segueix situat a Madrid, i la capacitat negociadora del govern català per fer front a retards, incompliments i segones lectures de l’acord (com ja s’han produït en el passat), és pràcticament nul.

2) El model Salgado no compta amb cap de les variables que l’Estatut de 2006 preveia pel finançament de Catalunya: immigració, major cost de vida, població en risc d’exclusió i esforç fiscal.

3) La xifra de 3.855 milions que el govern de Catalunya assegura per l’any 2012 dista molt d’estar fora de dubte. Primer, perquè la ministra Salgado ja ha dit públicament que no contradirà cap xifra donada pels governs autonòmics, de manera que aquests podran presentar l’acord de la manera més positiva per les seves respectives comunitats sense que les xifres donades es corresponguin amb les que finalment esdevindran reals. Segon, perquè moltes de les partides pactades queden fora del propi model i, per tant, depenen directament d’allò que el govern espanyol de torn es decideixi a concedir mitjançant els Pressupostos Generals de l’Estat.

4) Fins i tot si la xifra de 3.855 milions donada pel govern tripartit s’acaba complint, el fet és que és una xifra projectada per l’any 2012, sense que existeixi cap garantia que el govern espanyol respectarà els acords presos. Ja l’any 2001 el govern català va arribar a un acord amb el govern espanyol que pretesament aportaria 1.132 milions d’euros el tercer any d’aplicació, xifra de la que finalment només en va arribar una cinquena part.

5) El dèficit de l’any 2009 de la Generalitat ha estat de 4.800 milions, de manera que fins i tot la optimista xifra de 3.855 milions prevista per l’any 2012 quedarà molt lluny de cobrir les necessitats del govern de Catalunya de cara a la prestació de serveis públics.

6) Els 11.000 milions promesos per totes les CCAA pel 2012 no figuren al text del document Salgado que s’aprovarà al Consell de Política Fiscal i Financera; l’únic que hi figura és l’aportació pel 2009 (inferior a 5.500 milions d’euros) i pel 2010 (lleugerament superior a 6.000 milions). Per tant, l’únic segur és que els primers dos anys el finançament extra de Catalunya no arribarà als 2.000 milions d’euros, menys d’un 10% del dèficit fiscal.

Per tot això, des de Sobirania i Progrés considerem que aquest és un mal acord de finançament i, en conseqüència, no podem sinó rebutjar-lo . També entenem que hi ha contradiccions entre les xifres que està presentant el Govern de Catalunya i el model confirmat per la ministra Salgado, i en aquest sentit demanem la màxima transparència possible. I sobretot, considerem que amb aquest acord s’està cometent el mateix error que es va cometre amb el pacte Mas – Zapatero: agafar allò que ofereix el govern espanyol per més que es basi en promeses que a més a més queden per sota d’allò que el país necessita. Cal abandonar aquesta política del “peix al cove” i començar a articular un conflicte democràtic amb l’Estat espanyol que ens doti de les úniques eines que poden posar fi a l’espoli fiscal: el concert econòmic, el dret a l’autodeterminació i l’Estat propi.