L’escomesa dels “nacionales” al País Basc és indestriable de la sentència del Tribunal d’Estrasburg que ha donat la raó a Espanya en la il·legalització de Batasuna. Sense ella, totes les maniobres espanyoles per impedir una majoria basquista a Euskadi en les darreres eleccions haurien quedat en evidència. Ara, sempre que els bascos ho permetin, Espanya té molt camp per córrer. I no em refereixo a l’exercici d’una llei tan execrable i antidemocràtica com la Llei de Partits -que les Nacions Unides ja han blasmat posant en evidència el gir reaccionari del Tribunal d’Estrasburg-, sinó a la cobertura legal que la sentència dóna a la conculcació de drets fonamentals i a la legitimació de l’accés al poder de Patxi López per mitjà d’una tupinada. Una tupinada que Europa ha permès en les eleccions basques, però no en les europees.

La conseqüència de tot això la trobem en el retorn dels símbols nacionals espanyols, en l’hispanocentrisme del mapa del temps d’Euskal Telebista -aquell amb què somia Joan Ferran per a TV3-, en el fre a la recuperació de l’èuscar i, entre moltes altres coses, en l’espanyolització del nucli del model educatiu basc. Fixem-nos que, només prendre possessió del Govern, una de les primeres accions polítiques del Partit Socialista ha estat penjar la bandera espanyola a la seu de Lakua, a Gasteiz -on no hi havia onejat mai en el període democràtic- i en totes les institucions basques, com ara la seu de l’Ararteko (homòleg del Síndic de Greuges) o l’acadèmia de l’Ertzaintza a Arkaute. Els “nacionales” són així. Arriben i de seguida “toman medidas”. En realitat, “tomar medidas” ja va ser en una altra etapa una de les seves activitats favorites. Però recentment també les han pres amb caràcter d’urgència per eliminar la infografia d’Euskal Herria en el mapa del temps d’ETB després d’anys de patir l’abominable imatge que mostrava tots els territoris de parla basca. Ara, cada cop que Patxi López s’asseu al sofà per informar-se de quin temps farà demà, entra en èxtasi en veure els seus dominis reduïts a tres províncies. Pot semblar estrany que a un imperialista l’exciti la petitesa, però és que López és un home honest i se sentia incòmode davant d’un mapa que mostrava una Nafarroa i una Iparralde que no li pertanyen. Només hi veu un inconvenient, i és que no entén un borrall del que diu ETB1. Aquesta mania nacionalista basca de parlar en basc el treu de polleguera. Sort que no està sol i que al nou director general de la cadena, Alberto Surio, li passa el mateix: tampoc no entén absolutament res del que diu la televisió que dirigeix. Un cas únic al món. Però els encoratja força saber que aviat es normalitzaran les coses. Ells, els “nacionales”, ja han anunciat que portaran a terme retrocessos importants en matèria educativa. El pla consisteix a convertir l’èuscar en una llengua marginal, innecessària i prescindible i a implantar a totes les ikastoles la Formación del Espíritu Nacional Español, perquè, como han dit sempre, no hi ha més nació que la nació espanyola. Encara es desconeix quina serà la resposta del poble basc a aquesta operació, però aquest ha de saber que si l’accepta, els donarà la raó.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Anuncis