You are currently browsing the monthly archive for Agost 2009.

L’ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA

Joan Brossa

http://jonkepa.files.wordpress.com/2008/01/roucovarela.jpg

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s’engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d’ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.

La 8a edició del festival Acústica, que durant quatre dies ha portat a Figueres el bo i millor del panorama musical, es va cloure ahir a la tarda. Ha aplegat 35.000 assistents, 5.000 més que en la passada edició. «Ens hem tornat a superar i ens ha sorprès la bona resposta del públic que confia en el nostre criteri musical», va dir Xavier Pascual de PromoArts. Cesk Freixas va oferir un recital en la més absoluta normalitat, sobreposant-se a les crítiques rebudes des de Ciutadans i el Partit Popular.

La capital de l’Alt Empordà va viure dissabte passat moments de gran càrrega emocional amb el concert d’homenatge a Carles Sabater, un sorprenent recital de l’uruguaià Jorge Drexler, l’energia desbocada dels concerts de Mazoni i Sidonie, i la cançó reivindicativa de Cesk Freixas.

Intents de censura

Poques vegades una jornada de l’Acústica ha començat amb un ple tan absolut, amb la plaça de l’Ajuntament de Figueres plena d’un públic expectant que va respondre a la crida de Cesk Freixas amb un esperit constructiu i «combatiu des de la tendresa», tal com va definir el seu recital només començar. Els intents de censura de Ciutadans i del Partit Popular es van transformar en el reconeixement popular d’un cançoner que beu directament de les fonts de Silvio Rodríguez, Ovidi Montllor i Raimon, de qui va fer una emotiva versió de Al vent. “He vingut a trencar el silenci, a reafirmar-nos com a treballadors de la cultura” va dir a mig concert i es va acomiadar amb un agraïment al festival per la seva aposta i la voluntat de “seguir demostrant que la cançó d’autor segueix sent necessària”.

Per la seva banda La Brigada van aprofitar el concert a l’Acústica per presentar fins a quatre temes nous que anaven des de la influència de Pau Riba a Nit d’hivern a referències frontereres de Calexico a Motius, tot amarat amb la clàssica lírica sentimental del grup de Vilanova i la Geltrú. Lídia Pujol i Élena van aconseguir que el seus concerts se seguissin en un silenci respectuós a les dues places, plenes de gom a gom.

Sol·licituds i experiments

Jorge Drexler va dir que havia escapat d’unes vacances a Cantàbria i va agrair haver pogut sortir «de l’enclaustrament per anar al claustre» –en referència al nou escenari de l’Acústica–. A la tercera cançó, ja feia cas al seu públic i cantava la petició Garota de Ipanema. Les sol·licituds es van combinar amb experiments acústics de l’uruguaià. Va interpretar versions per a milonga (de Billy Jean de Michael Jackson i de Dance me to the end of love de Leonard Cohen), una picada d’ullet a l’auditori català (Club Tonight de Gossos) i els grans èxits Polvo de estrellas, Eco i Sea.

Mazoni va presentar les cançons d’Eufòria 5-Esperança 0, en un format reduït i més acústic del que és habitual en ells, amb la qual cosa les van portar cap a camps més psicodèlics. Sidonie va causar estralls a la plaça de l’Església. Les cançons del seu nou disc, El incendio, creixen al damunt de l’escenari a les mans d’una banda, per a la qual sembla haver estat feta a mida l’expressió «glamur rocker».

El Tribut a Sau que va cloure la nit de dissabte no va acabar de reeixir completament, ja que potser hi va faltar un presentador que introduís els artistes, una banda més conjuntada i una major implicació d’alguns dels cantants convidats. A tot això, però, es va sobreposar el cançoner de Sau, que continua vigent en l’imaginari col·lectiu, tal com va demostrar el públic que va omplir la plaça de l’Ajuntament fins a quarts de tres de la nit.

Informa: EL PUNT.CAT

A partir del mes d’octubre, l’Euskal Etxea de Barcelona inicia els seus cursos d’èuskar. L’ensenyament d’aquest idioma està regulat per HABE, un organisme oficial basc encarregat de supervisar l’aprenentatge de la llengua per adults i de crear programes i directrius adaptades al Marc Europeu de Referència. Des de fa dos cursos, també es poden fer els exàmens oficials d’HABE a l’Euskal Etxea per aconseguir els diferents títols oficials de nivell.

Les classes s’adapten a les necessitats dels estudiants. Així, els alumnes poden optar per les classes presencials, quatre hores per setmana, on és necessària la matriculació d’un mínim de sis persones per a la creació d’un grup. També hi ha la possibilitat de fer les classes a distància, a través d’Internet i amb el suport i seguiment personalitzat d’una tutora i una classe de dues hores de conversa en grup al mes.

L’Euskal Etxea també ofereix classes d’èuskar per a nens, els divendres per la tarda. Tots els cursos per adults, també el dirigit a l’alumnat més avançat, tenen un preu de 310 euros per als socis de l’Euskal Etxea i de 460 euros per als no socis.

El nuevo diario digital cuenta con la colaboración de líderes de la ultraderecha y de antiguos redactores y columnistas de “El Alcázar”.

<!– –> “El Alcázar”.

El periodico fascista español “El Alcázar” reaparece 21 años despues como diario digital llamandose ahora “El Nuevo Alcázar”.

Madril
El Alcázar fue un periódico español de ideología ultra-derechista fundado en 1936 durante el Asedio del Alcázar de Toledo, en aquella época Academia del Arma de Infantería….
http://es.wikipedia.org/wiki/El_Alc%C3%A1zar_(Espa%C3%B1a)

El Alcázar cosechó su mayor éxito de público, alcanzando un promedio de 110.000 ejemplares por tirada. Las claves de su éxito fueron su diseño innovador y atractivo, sus reportajes sobre política internacional, sus fuertes inversiones y su línea editorial independiente. Sin embargo, fue precisamente por esto último que el rotativo fue incautado de nuevo por la Prensa del Movimiento en 1968 (teniendo ahora como director a Lucio del Álamo) y volviendo a acercarse a la ideología falangista. Al año siguiente, Girón, Milans del Bosch y Miguel Moscardó adquirieron el periódico.
En 1975, el periódico fue adquirido por la ultraderechista Asociación de Ex-Combatientes y, tras la muerte de Franco, se convirtió en el medio de expresión del búnker, el grupo de dirigentes, militares y ex militares franquistas opuestos a la transición española a la democracia. Entre 1977 y 1981 publicó artículos del Colectivo Almendros entre los que no faltaban las arengas en favor de un golpe de Estado.
El periódico, cuyo último editor fue Antonio Izquierdo, cerró en 1988 como resultado de su falta de medios financieros para subsistir, provocada principalmente por el declive del número de lectores y por la discriminación en materia de publicidad institucional que sufrió. Dicha discriminación fue reconocida mediante una sentencia del Tribunal Supremo en 1994 en la que se otorgaba el derecho a una indemnización de 2.958.395.142 pesetas a costa del Estado español a favor de la empresa editora. Sin embargo, el periódico, una vez cerrado, ya no volvió a editarse.
Realmente el último editor de El Alcázar fue Félix Martialay de enero a abril de 1987, cuando desapareció como diario. En noviembre de ese año reapareció como semanario, siendo el director Martialay, aunque volvió a desaparecer al cabo de unos meses.
Desde julio de 2009 existe un diario digital llamado “El Nuevo Alcázar”. En sus páginas no se encuentra información alguna sobre si tiene alguna relación o no con el desaparecido periódico pero cuenta con la colaboración de líderes de la ultraderecha y de antiguos redactores y columnistas de “El Alcázar”.

Otros diarios digitales del entramado ultraderechista español:
http://www.laredgualda.com/wordpresspatriota/
http://www.infonacional.com/

http://sareantifaxista.blogspot.com/
Más información:

13 de septembre

Ja es una mica massa preocupant per el veïns del municipi d Arenys de Munt al assabentar-se de que el seu municipi pugui ser envaït per part de grups violents el proper dia 13, son molts els comerciants i botiguers que ja tremolant de les conseqüències que es poden veure afectats alguns dels  seus comerços, i es que l’anunci de que tindrien grups de visitants vinguts de molts llocs d´espanya amb ànims de buscar raons ja ni ha prou per estar intranquils, no ni ha prou que l’incompetent del Saura s’hagi compromès a portar-hi Mossos per evitar enfrontaments, ja que aquets d’evitar poca cosa faran, i si fan alguna cosa  actuaran con els germans Marxs, o sigui al reves de tota lògica ,o sigui lo mateix que ha fet el seu jefe en cap Sr Saura al autoritzar la manifestació falangista,  tenim de tenir amb compte que aquet esdevinent  pot ser l’inicií  de un començament  que altres municipis en prenguin nota per fer també referèndums amb el mateix sentit, jo per la meva part ja faig passos perquè la noticia arribi a arreu d´espanya a veure si s’animen als espanyols  i ens ajuden a sortir d´Espanya, o sigui que facin referèndums preguntant als seus veïns,¿ Esta Ud conforme en que los catalanes sigan chupando del bote ?  hi un cop vist el resultat els catalans sols ens quedarà la feina de posar portes.

Dibuix publicat diari Avui

En cas de no ser autoritzat

Serà retirat.

Felicitats al autor..

no Aquesta fotografia ens mostra els components del Tribunal Constitucional, o sigui els que treballen ja fa cert de temps per satisfer les ànsies dels que presentaren un recurs en contra l’estatut de Catalunya i per els que no varem presentar cap recurs, o sigui que segons el titular que tot seguit faig copia: El PP presenta su recurso de inconstitucionalidad contra la reforma del Estatuto catalán

El nuevo texto “liquida unilateralmente el modelo de Estado”, según Rajoy

AGENCIAS – Madrid – 31/07/2006

Fixeu-se amb la data o sigui el dia 31 del 7- del  2009 es van complir 3 anys, i de moment aquets responsables encara no s’han pronunciat .

El cas es que aquets de la fotografia no donen mostres de fer cap esforç per  finalitzar aquesta comanda, cosa que fins i tot jo crec que lo millor seria fotrals al carrer per ineptes  i acomiadar-los sense  cap dret de  reclamar indemnitzacions.

Una delegació catalana de la Generalitat i el món associatiu han presentat aquest divendres al migdia a la seu de la UNESCO a París la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. La delegació estava encapçalada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, i el responsable de la revista Castells, Jordi Roigé.

La candidatura rep el suport d’UnescoCat, l’organització catalana representada a la UNESCO, i és la continuació de l’aprovació per part del Parlament de Catalunya, de forma unànime el mes d’abril de l’any passat, per fer aquesta sol·licitud. El dossier presentat a París recorda que els castells són “una de les manifestacions més genuïnes i singulars d’Europa, amb més de 200 anys d’antiguitat”. I, a continuació, s’afegeix que “es tracta de torres humanes que poden arribar a tenir deu pisos i que es realitzen en un entorn festiu”. També se situa el nombre de castelleres en 7.000, agrupats en 54 colles.

L’any 2005, la UNESCO ja va declarar una altra manifestació popular catalana, La Patum de Berga, com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat.

brazo en alto camaradas Amics, els que poguérem superar el regim franquista o sigui els supervivents de un regim dictatorial imposat per la força de les armes, o sigui sol veure aquesta salutació de braç amb alt ja es suficient per maleir als que ignorants d’aquells temps s’hagin atrevit a volgué ressuscitar lo que per els catalans significà , la maldat de uns homes que  vestits amb  camises blaves es dedicaren a privar-nos de llibertats, com així la de imposar-nos la obligació de fer-nos  parlar amb la llengua  castellana  i fer-nos saludar obligatòriament per la força amb el braç alçat, o sigui  de la mateixa forma i actitud que feren los nazis., jo vos dono fe que aquets feixistes ens obligaren a aixecar el braç a tots els actes públics en els primers anys del franquisme  a tothom, fossin nens nenes o avis,  ja que també dins al cinema era obligat posar-se amb peu i  aixecar el braç a les primeres notes de Cara al Sol, o sigui avanç de començar la pel·lícula, ( jo se d’algun que li obligaren a veure un vas de oli de rizina com a càstig) per no haver aixecat el braç , també  a tots els llocs oficials que acudies  era de obligació entrar amb el braç amb alt , i si et tenies de dirigir a qualsevol de aquets arreplegats sempre tenies d’aixecar el braç abans de parlar. Era molt normal veure cartells   en llocs visibles amb   aquesta  advertència  “Camarada saluda brazo en alto “  i per lo que estic veien m’han dono compte que els catalans fórem massa prudents al no haver exterminat  aquesta mala llavor en el seu temps.

43 personalitats del món polític, cultural, econònic i empresarial ja hi han donat suport

Pancartes i cartells ja omplen els carrers d’Arenys de Munt tot i que la campanya informativa de la consulta sobre la independència de Catalunya que s’hi celebrarà el proper diumenge, 13 de setembre, no comença oficialment fins avui dissabte. Ara per ara està previst un míting unitari amb la participació d’AM2000, ERC, CiU i CUP, per al proper dissabte 5 de setembre, i també es prepara un acte informatiu, probablement el 12 de setembre, amb personalitats rellevants de la societat catalana. 43 personalitats del món polític, cultural, econònic i empresarial ja hi han donat suport.

Un cop s’ha acabat el termini per fer adhesions adreçat a les entitats, associacions i formacions polítiques d’Arenys de Munt, per a participar a la campanya informativa, s’ha fet pública la llista de personalitats de diferents àmbits que donen suport a la consulta. Tal i com ja vam explicar, entre elles s’hi pot trobar l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. També han signat el manifest (pdf) l’exconseller de Cultura del PSC, Ferran Mascarell, el rector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés, i el filòsof Rubert de Ventós, persona també molt propera al PSC.

Vull canviar de feina !!!

requisits:

– Bon Horari

-Bon Sou

-Poca feina

-Ambient Català

-Bon Rotllo

-i Moltes vacancesssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

Nois, Noies…les vacances s´esfumen i la dura realitat torna a les nostres vides.

Agost 2009
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jul.   set. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
RESERVES

Premio otorgado por Jonkepa

premio-blog-dorado1

Premi atorgat pel blog Jon Kepa

DNI.cat

Plataforma pel Dret a Decidir

Xarxa apartidista i transversal que treballa per un Estat Català

PageRank

Blog Stats

  • 213,620 hits
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
fco_iniciar_comptador(200);

Què porta més clics

  • Cap

Flickr Photos

Tuscany Beauty

rural exploration...

Parliament and Bridge

Destination

Snapped Snapper

Ephemeral Lights II.

More Photos