La meva terra és com un infant,
no dóna gràcies, ni mai sap quan
es torna aspra i plena de fang
o verda i plana i et dóna cant.
La meva terra mai no sap quan
anar endarrera, tirar endavant
plena de nafres, plena de sang,
plena de joia i plena de cant.
No té una flama que digui sí,
però una espurna sempre ho vol dir;
no té una flama que digui no,
però té cendra que ho colga tot.
La meva terra sols té caliu
que dorm i dura dintre d’un niu.
La fusta i jo que volem sortir
esperem flama que ens digui sí.
Uns endavant ens volen portar,
espurnes vives en soledat;
altres ens volen sempre aturats,
la cendra pesa sobre els cansats.
Advertisements
8 comentaris
Comments feed for this article
Agost 1, 2009 a 12:00 pm
J.M.SOLE
Molt bo el teu teu poema,permetem quet dedique aquest amb tota l`admiració del món,per la teva sensibilitat.
BEN POCA COA TENS.
Ben poca cosa tens:
la taula i uns quants llibres,
l`enyor d`ell,que és lluny
i tanpoc no l`oblides,
i aquest silenci,dens
de paraules no dites.
Si ara escrius,a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d`una tristor benigna,
la veu se`t tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranqui-la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis,tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
– no és més lliure qui oblida-,
però duràs les mans
plenes de llum fresquissima.
Marti i Pol (D`Autobiografia)
Agost 1, 2009 a 1:14 pm
carmef
Ets entranyable Sole. Moltes gràcies!
Agost 1, 2009 a 1:44 pm
actorsecundario
Me han destrozado la patria,
pero quedan sus ríos y montañas.
El verano ya está en la ciudad,
que entierran espesas matas.
Me aflige la situación,
y mis lágrimas rocían las flores.
lloro la separación,
y el canto de un pajarito
me estremece el corazón.
La guerra, cual una viva fogata,
ha ardido ya.
Una carta de la familia
vale más que mil onzas de oro.
Al rascarme mis cabellos ,
los encuentro cada vez más ralos.
¿Cómo puedo sujetarlos?
Escribo, borro , reescribo,
borro otra vez , y entonces
florece una margarita.
Agost 1, 2009 a 5:45 pm
J.M.SOLE
`M`has tocat la fibra i la llagrimeta.Gracies!!! Practicament es pot dir que no es coneixem,però espero que algun dia camvii. Una Abraçada amiga
A Celine Dion,ESPLENDIDA
Agost 2, 2009 a 11:26 am
J.M.SOLE
Avui escoltant el meu subconcient he vist,que em baix equivocar,perdona el meu atreviment. L`anonimat d`internet ens dóna aire,ens dóna vida, i jo no sóc ningú per trecar el teu.
Pro vui que sàpigues , ja ho saps !,Que yo valoro l`amistat per sobre de moltes coses. Pro és pel sentiments,és pel somni i és per la vida pel que caminem,pel que sempre avances cercant,perquè saps que el futur és incert, el desti inexistent, la veritat fantasia, el món indesxifrable,la realitat mal-leable i la il-lusio la dolça mentida que ho belluga tot.
Una mica de mi:Paso el dia,fem la vida mes facil als demés, soc lliurepensador,inconformista,perseverant,intiuïtiu,idealista,independentista patidor,lector compulsiu,m`agrada el cava,el mojito i sobretot les persones compromeses.
Un petonas i una abraçada.
Agost 2, 2009 a 12:26 pm
actorsecundario
Els versos d´Horacio SOLE … carpe diem:
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem diderint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros ut melius, quidquid erit, pati!
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis dibilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces dum loquimur, fugerit invida
aetas: CARPE DIEM , quam minimun credula postero.
No investigues, pues no es lícito, Leucónoe, el fin que ni a mí
ni a ti los dioses destinen; a cálculos babilonios
no te entregues. ¡Vale más sufrir lo que hay de ser!
Te otorgue Júpiter varios inviernos o solo el de hoy,
que destroza al mar Tirreno contra las rocas, prudente
sé, filtra el vino y en nuestro breve vivir la esperanza
contén. Mientras hablo, el tiempo celoso habrá ya escapado:
goza del dia y no jures que otro igual vendrá después.
Les fulles i els escrits passen, però les paraules queden…
Salutacions SOLE i carpe diem
Agost 2, 2009 a 6:10 pm
J.M.SOLE
Actorsecundari,Amic meu pots estar segur que no deixo passar el temps que se`ns ha brindat. ” Aprofito el moment “, aixo de viu el moment ès a dir,aprofita l`oportunitat i no esperis a demà per què pot passar que demà l`oportunitat ja no existexi.
Viure el present es negar,el futur de molts i sobre tot ès incert pels nens que cada dia passan per davant meu,En la atencio al usuari,al front del maltractament infantil,que dic “el teu futur és incert”.
Amic meu:El veritable cercador creix i aprèn,i descobreix que sempre és el pricipal responsable del que diu i passa. J. Bucay
pd.Ets un lletraferit t`agrada llegir i escriure et felicito
Agost 22, 2010 a 11:11 am
J. M. Sole
” ELS POLITICS VALENTS PASSARAN A LA HISTÒRIA.ELS COVARS,TAMBE “,era el lema d`una pancarta de la manifestació del 10 de juliol,dedicada als nostres politics.
A la meva terra ja no li valen els partits i cares de sempre,necessitem aires nous,discursos nous,la independencia ara. Provem-ho no crec que hi perdem més del qui hi estem perden. Prou covardia i grisor.Empenta força paraules clares i fets contundents. Prou d`ambigüetats,estem al limit de la desesperació i la frustació,qualsevol llumeta sembla una gran flama i ens tornen a acostar per escalfarnos. Ens poden tornar a cremar,i tant però penso que això sempre serà millor que gelarnos de fred !!!!.
Independencia,JA !!!!!!!.