L’expresident del Parlament, Heribert Barrera, ha assegurat que “la sentència del Tribunal Constitucional hauria de servir per estimular l’acció independentista i justificar que no hi ha res a fer”. En una entrevista a l’Avui, ha assenyalat que “sabeu que sóc pessimista i crec que Catalunya no té sortida si no és amb la independència. Sóc molt escèptic que hi pugui haver prou concertació dels partits catalans per arribar a modificar aquest punt de vista tan arrelat als espanyols que hi ha una nació única i que tot té un límit, com diu la Constitució, i que hi ha d’haver una llengua única, etc”.

En aquest sentit, ha manifestat que “la sentència hauria de servir per estimular l’acció independentista i justificar, una vegada més, que no hi ha res a fer. Tots els nostres mals vénen de la Transició i de la Constitució. Si la llegim, veurem que cada vegada que hi ha un conflicte, hem d’arribar finalment a reconèixer que si no tenen la raó moral, tenen la jurídica. Si en la negociació del finançament no hem estat capaços de demostrar i fer complir el que encara és una llei, com podem ser capaços de fer-los sortir de la llei? Modificar la Constitució és impossible, perquè va ser feta deliberadament per poder-la eternitzar. Pensar que hi pot haver una modificació favorable a nosaltres és somiar truites, perquè necessitaria l’acord simultani del PP i el PSOE i és evident que ni junts ni per separat mai no voldran fer-ho”.

Barrera cosnidera que “l’integració -dels immigrants- només és possible si tenim la independència, perquè, si continuem supeditats a Espanya i formem part de l’Estat espanyol amb competències polítiques molt reduïdes, la integració d’aquesta nova immigració és impossible que tingui lloc a temps. S’integraran, no hi ha cap dubte, però s’integraran com a espanyols, no com a catalans. Per tant, o bé assolim la independència ràpidament o bé no hi serem a temps. Ja sé que es reclama sempre el full de ruta per arribar-hi, però la independència ha de ser una petició de principi. El camí es fa caminant, com diu el poeta. No cal definir exactament totes les passes que s’han de fer, perquè a mesura que anem fent camí anirem veient clares les més immediates”.

Per a ell l’important seria “la màxima unitat entre els partits nacionals, encara que desgraciadament passem un mal moment en aquest aspecte, tot i que potser el pitjor ja ha passat. No és impossible que aquesta unitat vagi progressant i, en tot cas, és absolutament indispensable. Sense aquesta nova immigració la qüestió es plantejaria diferent, perquè tindríem més temps. El peix al cove aplicat pel president Pujol podia servir si cada petita conquesta s’afegia al que ja teníem, però amb aquest fenomen nou, aquesta política ja no té sentit i ara cal agafar el toro per les banyes. Estic convençut que una actitud valenta que demostri que ens queda energia com a poble és l’única manera que molts dels nous immigrants optin per la causa. Si ens veuen febles davant l’adversari, perdem possibilitats que siguin un ajut -en comptes d’un destorb- per a la nostra acció”.

Heribert Barrera creu que la manifestació ha d’interpel·lar “tothom: els partits, l’Estat i les institucions catalanes. Com més important sigui la manifestació, més força tindrà i més possibilitats hi haurà que es tingui en compte”.

Advertisements