SÍLVIA BARROSO

Potser estava sota els efectes de la síndrome postvacances o simplement poc inspirat. El cas és que ahir el conseller Saura va convèncer més aviat poc. Després de setmanes de mani.sí / mani.no i de la reunió de govern, Montilla el va enviar a l’escorxador/sala de premsa de Palau amb el paper galdós d’explicar un sopar de duro als periodistes. Es va marejar tant que quan van arribar les postres i li van demanar una ració d’Arenys va acabar dient coses com: “No es poden fer prohibicions preventives”. Si sap com prohibir una cosa quan hagi passat, que m’avisi.

Però el sopar de duro tenia com a plat principal la sentència del TC i la reacció que prepara el govern. I ens ho va dir: cap. Exagero. No hi haurà bistec, però arreplegarem algunes engrunes ben amanides. Estatut-Estatut, el que se’n diu Estatut, potser no en tindrem, però sempre ens quedarà el 150.2.

És l’article més conegut de la Constitució Espanyola del 78. El que ens va donar, per exemple, els Mossos: s’entén, doncs, que Saura li tingui estima. Però no perdem de vista que el 150.2 és aprofitar un moment de debilitat del govern de Madrid –sigui quin sigui– per esgarrapar, per cessió o delegació, una competència de l’Estat. Déu n’hi do, el viatge estatutari que hem fet per acabar tornant al km 0.

Advertisements