Per Albert Om

Ja ho tenim. Catalunya, capital Arenys de Munt. 13 de setembre, la nova Diada Nacional de Catalunya. I és que el millor que li podia passar al referèndum d’Arenys és que el prohibissin. Aquest és l’únic valor de la consulta: veure que no es pot fer. Adonar-te com una urna i quatre paperetes en un petit municipi poden fer tremolar les estructures d’un Estat totpoderós però al mateix temps tan feble i tan matusser que cau de quatre grapes en els paranys virtuals que li para Catalunya. Com que serà el primer Onze de Setembre que estarem tots pendents del Tretze, l’ofrena floral d’aquest any –amb permís de Rafael Casanova– la faria davant del govern central, de l’Advocacia de l’Estat i del jutjat de Barcelona pels serveis prestats a la causa independentista prohibint la consulta. Ara sí que, gràcies a aquesta decisió, aconseguiran que això tingui un efecte multiplicador. No hi haurà poble que no cridi a consultes els seus habitants. Si jo fos el director d’aquest diari, engegaria una altra campanya com la del CAT a les matrícules o la del burro català. Regalaria, amb l’edició del 13 de setembre, unes petites urnes perquè cada lector pugui fer el seu propi referèndum d’independència. A l’escala de veïns, a la guarderia del nen, a la peixateria, al bar on fem el cafè o al Riviera, si mai el tornen a obrir. Després cadascú que pengi els resultats a la web AVUI.cat, els sumem tots i ja serem independents. O faltarà molt poc.

Advertisements