PERQUE HA ESTAT UNA INICIATIVA DEL POBLE, PERQUE ENS HA DONAT IL.LUSIÓ I GANES DE SEGUIR LA LLUITA

PERQUE ENTRE TOTS HO FAREM POSSIBLE, MOLTES GRÀCIES ARENYS.!!!

La consulta d’Arenys de Munt representa quelcom més que una anècdota. És la confirmació de la debilitat manifesta de l’Estat espanyol i de tot l’entorn que li dóna la cobertura necessària per salvaguardar els seus privilegis deixant al descobert un Estat tancat en sí mateix i dotat d’una democràcia molt feble. Els fets succeïts des de l’aprovació de la moció per a la celebració de la consulta a Arenys de Munt han deixat en evidència el trist paper d’Estat espanyol dient ‘sí’ a la Falange i ‘no’ a la democràcia, l’actuació d’alguns mitjans de comunicació que han volgut ridiculitzar la consulta, així com alguns dirigents polítics que han fet declaracions que desprestigien l’exercici de la democràcia.

Arenys de Munt, agradi o no, marca un canvi. Després del dia 13 tot no serà el mateix. Les ambigüitats de la classe política catalana quedaran al descobert i veurem com, per contra, l’Estat espanyol demostra que té les coses clares afirmant que a la seva democràcia no hi cap tot. Han tornat a mentir. Recordeu quan deien que sense violència es pot parlar de tot? Ja hem vist que no. Aquesta realitat hauria de fer obrir els ulls als catalans, societat civil i polítics.

Segurament Arenys de Munt, no en serà la culpable, però per primera vegada s’ha obert un debat dins del PSC que el poderós aparell del carrer Nicaragua no ha controlat. Les declaracions del conseller Castells carregant-se la política econòmica de Zapatero secundades pel conseller Maragall, o les declaracions sobre la consulta d’Arenys de Munt discrepant de la línia marcada pel PSC i el president Montilla, obren un debat inèdit dins el PSC. De ben segur que encara amb alguns punts de comèdia, però no deixar de ser una realitat que s’ha obert la veda sobre quin ha de ser el líder del partit i quin model de país han de defensar els socialistes catalans: supeditació al partit germà o a Catalunya? El debat intern és obert, i al poderós José Zaragoza se li ha escapat de les mans. Serà això un fil d’esperança?

Si el debat dins el PSC és un repte per a les inquietuds catalanistes d’un sector de moment minoritari dins el socialisme català, Arenys de Munt és un autèntic repte per als dos partits sobiranistes. CiU i ERC han d’assumir d’una vegada per totes quin és el full de ruta. Aquests dos partits, juntament amb altres organitzacions, són avui necessaris i imprescindibles per aconseguir exercir el dret a decidir amb èxit. No es poden adormir, els seus militants exigeixen contundència i dignitat. El tren comença a sortir i tots sabem que l’Estat espanyol mai ens donarà allò que volem, allò que és nostre i cada vegada per a més gent d’aquest país, irrenunciable.

Directecat

Advertisements