Quants directius com el Felix Millet deuen haver-hi a Espanya ?
Seria molt casual que entre les cents de institucions que tenim a Catalunya sols s’hagi descobert la del Palau de la Musica Catalana, de segur que aquesta noticia deu haver posat amb alerta a altres directius de altres institucions i que molts d’ells no deuen estar molt tranquils a hores d’ara i que es deuen donar manya cercant factures falses i buscant algun amic de la infància que estigui dins a la política per que l’ajudi a tapar els possibles desviaments que un dia va fer a fi de comprar- un cotxe d’alta gama o per adquirir una residencia de luxe, o el cost de la boda de alguna filla, o sigui quelcom semblant a lo que ja estem acostumats a assabentar-nos diàriament del desfalcs que estan de moda als ajuntaments un dia si i a l’altre també, i es que un servidor tinc una avantatja sobre molts de vosaltres que sou joves, o sigui que tinc molts anys i això m’ha donat la ocasió de conèixer molta gent , o sigui que amb els meus ulls els hi vist a uns quants de aquets coneguts i amics quant els seus medis de vida eren molt limitats, ja que alguns amb prou feines tenien per comprar-se un traje per la festa major, i ves per on que molts de aquets simples pixa tinters o saltataulells que fa uns anys que sols tenien els diners justos per agafar el metro, pro ara alguns d’ells es passegen amb Mercedes o Audis, i fins i tot molts tenen segona residencia, dons aquesta es la avantatja que tinc jo sobre molts de vosaltres que teniu menys anys , o sigui que jo i tingut l’ocasió de seguir el curs de la seva vida i vist quant es tenien de tapar les vergonyes amb una ma al davant i l’altre enrere. No vos entranya a molts de vosaltres que el dia que es podeu permetre sortir de casa i fer una excepció un cop al any i decidiu anar a un restaurant dels cars que a vegades estan plens i difícilment tindreu taula, ? dons jo en conec uns quants d’aquets quotidians clients que omplen els restaurants , i que el sol fet de portar la comptabilitat de l’empresa o ser el llepa culs del director ja li permet passar-se ell i la seva família uns fins de setmana de conya , o sigui al hivern esquiant i al estiu fotre’s un far de navegar amb la seva embarcació , a vegades n’estic penedit de haver sigut un panoli honrat, ja que ara els meus anys ja podria gaudir de una creu de San Jordi i de tenir un patrimoni , a mes, als meus anys ja no podrien fotrem a la gargola.
1 comentari
Comments feed for this article
Setembre 23, 2009 a 6:12 pm
J. M. Sole
Jo sento vergonya com a catalanista i com a ciutada. Sento vergonya,tristesa i indignació perque el problema és el de sempre una classe social la burgesia,que sigui catalana o de qualsevol indret es reparteixen el pastis sempre els mateixos. El Millet un senyor que va pactar amb l`Aznar i es va fer promotor de las FAES a canvi de desviar cap el palau uns fons que havien de ser l`auditori un senyor tan “catalanista”.Ha davant dels ulls dèn Pujol i conpanyia.