You are currently browsing the monthly archive for Octubre 2009.
Benvolguts compatriotes,
no sé si a vosaltres us passa el mateix, però quan el Tio Pepe ens demana confiança en les institucions i contundència dels partits davant dels casos de corrupció, a mi em ve al cap aquesta imatge:
És del dia que Josep Maria Sala va entrar a la presó de Can Brians, condemnat pel cas Filesa, relacionat amb el finançament il·legal dels socialistes. Al seu costat, donant-li suport, s’hi pot veure l’aleshores secretari d’organització del PSC, José Montilla. Lluny, doncs, de ser contundents amb la corrupció, aquell dia els sociates catalans van optar per plorar amb emoció l’entrada a la garjola d’un dels seus. En fi, tot i que ja han passat una colla d’anys d’ençà d’aquell moment, la veritat és que no ha canviat res: avui, Josep Maria Sala té una cadira a l’executiva del partit i a Nicaragua encara se’l tracta amb tots els honors.
Tot això ve a tomb a propòsit del ‘Cas Bartolo’, destapat ahir amb tot el rebombori mediàtic. Per mi no és cap sorpresa que un sociata com l’alcalde de Santako robi a mans plenes, ni tampoc que ho faci amb la connivència de dos fantasmes del passat amb ‘look’ de mafiosos com el Prenafeta i l’Alavedra. Aquest parell sempre m’han fet mala espina. Representen el pitjor de CDC, i l’Àrtur faria bé de deixar-los caure i passar pàgina del tot. La sociovergència en surt malparada, i jo que me n’alegro. D’una banda, tràfic d’influències de la vella guàrdia convergent, i xusmeta sociata empastifant i parasitant l’àrea metropolitana, de l’altra. Amb aquests ingredients només en podia sortir merda. Tot plegat, doncs, cap sorpresa. Però sí que em fa pensar en un tema que tenia arraconat i que ara recupero.
Recordeu aquest post? Fa uns quants mesos, vaig proposar-vos el començament d’una historieta típica de kinkis baixllobregatins. El sainet dels números de loteria va causar furor, i servidor es va engrescar per cercar més carnassa per l’estil. I aquí la tenim. Ja em perdonareu que us posés la mel als llavis i després hagi trigat mesos a oferir-vos el tast complet. Però el Cimera és rigor, i el tema calia treballar-ho, i no despatxar-lo de qualsevol manera. I treballar-ho, que vol dir investigar, volia temps. I de temps, darrerament, servidor no en té gaire, lamentablement.
Aquesta història té ingredients similars a la de Santa Coloma, però en comptes de passar a Xarnegolàndia, ens traslladem a la falda del Montseny, i en comptes de vella guàrdia convergent hi tenim sector negocis de can PSC (que també n’hi ha). També hi ha la xusmeta sociata empastifant-ho tot però, per allò del factor sorpresa, els noms me’ls reservo pel final.
Sant Celoni és una bonica població del Vallès Oriental, amb uns 17 mil habitants i situada en un paratge deliciós, tocant al Montseny. Els resultats de les últimes eleccions municipals van permetre l’entrada de les CUP al consistori, que van ser decisives per canviar el govern. Van tancar un pacte amb CiUT, i el PSC va passar a l’oposició després de sis legislatures retenint el poder (amb el suport d’Esquerra, per cert, que ja no té representació municipal). Una de les primeres decisions del nou equip de govern va ser la ubicació on s’havia de construir el nou hospital. L’increment de la població dels últims anys feia necessari dotar-se de més recursos i equipaments sanitaris. Per fer-ho, es va decidir expropiar uns situats a la zona del Pertegàs, a Can Riera de l’Aigua. Un espai que feia pocs dies que el departament de Medi Ambient va recomanar que fos qualificat de “zona d’especial protecció” en el Pla Territorial Metropolità. El projecte de l’hospital, doncs, havia de ser respectuós amb l’orografia i totes aquestes mandangues de l’ecologisme d’ordre.
Segons ens ha explicat algú molt proper a les CUP de Sant Celoni, per tirar endavant el projecte, l’ajuntament havia d’expropiar els terrenys a preu de sòl rústic, ja aquesta era la qualificació que tenien a l’estar situats a les afores del poble. Però… vès per on (ara és quan es posa interessant la cosa) que, al cap de pocs dies de saber-se la intenció de l’Ajuntament, aquests terrenys van passar a ser urbanitzables gairebé per decret. De cop i volta, la Generalitat decideix fer-hi una Àrea Residencial Estratègica i, per tant, classificar-los com a sòl urbanitzable, amb un preu incalculable, el que significa que l’expropiació li costaria a l’administració un ull de la cara.
I us preguntareu… com pot ser que uns terrenys rústics que el Departament de Medi Ambient -en mans de la Palangana original- ha considerat d’especial protecció, es converteixin, d’un dia per l’altre i gràcies al Departament -en mans sociates- de Política Territorial i Obres Públiques, en sòl urbanitzable on s’hi construiran mig miler d’habitatges???
La pregunta que cal fer-se és la sempre: Cui prodest? és a dir, a qui beneficia tot això?
Bona part dels terrenys que s’havien d’expropiar són propietat de la senyora Leonor Riera Oliveras, una dona ja gran. Però que sigui gran, no li impedeix ser administradora d’una societat anomenada IrisMillenium 2004 S.L. dedicada a l’activitat immobiliària. L’empresa té dos administradors més, Elena Cabarrocas Riera (filla de la senyora Leonor) i José Manuel Navas Marqués (marit de la filla i, per tant, gendre de la senyora Leonor). Però… qui són aquests? I, sobretot, per què la Generalitat els va fer un tracte de favor requalificant els seus terrenys per decret?
La família Cabarrocas també és la propietària i administradora de la societat Escotorres 2502 S.L. que gestiona part dels terrenys i la construcció d’alguns projectes del WTC Almeda Park de… Cornellà de Llobregat. Ens hi anem acostant… Un dels projectes estrella era la construcció d’un gratacels espectacular. La idea va sorgir cap a l’any 2001. Més endavant la societat semipública WTC Almeda Park va arribar a un acord amb la família Cabarrocas i el projecte del gratacels va passar a les seves mans. Les males llengües diuen que la ‘concessió’ (si se’n pot dir així) va ser feta a dit per un dels representants de WTC Almeda Park, que era amic de la família Cabarrocas. Endevineu qui? Doncs sí: José Montilla Aguilera, que ostentava el càrrec dins la societat perquè en aquella època era alcalde de Cornellà.
Montilla tenia la dèria personal d’aixecar un gratacels al municipi tant sí com no. Però la “Torre Montilla”, com es coneix el projecte megalomaníac del Tio Pepe, sembla que de moment queda aparcada, i la família Cabarrocas demanava a crits una compensació. I el seu amic, que ara ja no és alcalde sinó president de la Generalitat, els hi ha fet arribar finalment en forma de requalificació de terrenys. Per sort, el bonic poble de Sant Celoni ha aconseguit -almenys de moment- frenar la tramitació de la polèmica ARE. Veurem què passa.
Diu el Molt Execrable que no tots són iguals. I és clar que no: alguns són més iguals que altres. El Tio Pepe ens vol donar lliçons d’ètica i moral, i a sobre pretén defensar l’honorabilitat de les institucions, quan la seva sola existència ja és una indignitat en si mateixa. Però, com tothom sap, els ‘kinkis’, per molt que se’ls disfressi de President continuen sent això: ‘kinkis’. I és per aquest motiu que espais com el Cimera i la seva parròquia són tan necessaris: per desemmascarar la farsa que ell i els seus representen.
Escrit de la Cimera
Quants relacionats amb el Mon polític deuen estar sofrint aquets últims dies una mica de temor ? o de nits sense dormir ? al veure com alguns companys dedicats a la mateixa tasca que ell, o sigui polítics i altres especialitats (alcaldes, secretaris, promotors, intermediaris i mes…), que son perseguits aquesta setmana com conills per part del jutge Garçon , segur que molts d’aquets atemorits que encara no els han enxampat no deuen descansa ni un moment m’entres deuen passar-se la nit desperts consultant telefònicament a advocats i destruint piles de documents que poden ser comprometedors a fi de que si els enxampen no hi hagi proves documentals, quants també ja deuen haver-hi que tenen el passaport a punt a fi de per pogué embarcar-se al primer avió per anar a retirar els milions que tenen camuflats a paradisos fiscals i desaparèixer per una temporada, jo mateix també tindria molt cangueli si en el curs de la meva vida es tingut contacte amb algun d’aquets que estan sota sospita, ja que també jo tindria tots aquets temors i potser mes , o sigui sospitaria de tothom i fins i tot de tenir el pressentiment de estar controlat a distancia tot moment, de tenir el telèfon punxat , de veure ombres que me segueixen, i de segur que tremolaria si el que truca el timbre de la meva porta va uniformat.
jorfont
Al pas que anem jo no sé ha on anirem a parar, o sigui que tal com es desenrotllen les investigacions de la policia judicial amb l`operació batejada amb el nom PRETONIA es d’esperá que pocs seran els Ajuntament de Catalunya que s’han salvin de ser investigats, ja que m’estic temen que molts seran els alcaldes que viatjaran a Madrid gratuïtament amb el cost del viatge pagat per l´Estat, pro també emmanillats per visitar l’audiència Nacional , per cert el jutge Garzón que es el que porta a cap aquestes investigacions deu gaudir com una bestia al pogué interrogar nacionalistes catalans, ja que es una de les seves preferències fotré canya als nacionalistes , ja que ho va demostra en el any 1992 ( per les olimpíades ) en quant va engarjolar un gran nombre de independentistes catalans con tal de atemorí a la resta de nacionalistes, o sigui que aquet home en el transcurs del temps sempre ha donat mostres de tenir una mica d’aversió als nacionalistes excepte si el nacionalistes son espanyols, no obstant no per això vull donar a entendre que volguí trencar llances per defensar a possibles corruptes que siguin catalans, en fi, que ara res a estranyar que entre Petronia i Gunter ja un empat . A veure quin serà el nou pou de merda per descobrir per fer un desempat.?.
Jorfont
Foto 20 minutos
Un abusiu peatge a la mort que pagaran els teus éssers estimats. No el soluciona el disposar de testament, ni la cotitularitat en comptes bancaris. Si el cònjuge o els pares moren, bloquejaran els comptes fins que es pagui la part del finat a l’Hisenda Autonòmica. Amb aquest impost, la Generalitat pot arrabassar-li a la parella o als fills fins a un 30% dels diners que han estalviat junts durant tota la vida, i pel que ja van pagar els impostos. Exemple: Herència 250.000 EUR (41 milions, el valor d’un pis mig)a pagar: CATALUNYA (PSC/PSOE ERC ICV-EUiA) 41.423EUR (7milions ptes) CASTILLA-LA MANXA (PSCM/PSOE) 2.153EUR (358.394 ptes) CANTÀBRIA (PRC PSC/PSOE) 414EUR (68.922 ptes) PAIS BASC (PSC-PP) 00,00EUR BALEARS (PSIB/PSOE Bloc UM) 414,23EUR (68.922 pessetes) No és discriminació fiscal? No és indignant? No som tots iguals davant de la llei? (art.14 Const. Espanyola) La Generalitat de Catalunya manté aquest impost abusiu, en ocasions més de 100 vegades superior a la resta de comunitats, que pràcticament ho tenen abolit. Que no al•legin ideologia. Comunitats amb igual signe polític ho han fet, però el nostre govern es nega a renunciar a tan suculent mos. 
Estic segur que mots del ciutadans que ara es limiten a llegir les noticies sense alterar-se ni preocupar-se, o sigui inalterables al aigua calenta o freda, ja que si aquets haguessin estar en vida els anys 36-37-38 de segur que reaccionarien d’una altra manera, o sigui que els que ocupen càrrecs importants dins el Mon polític o empresarial, o sigui com també els capitalistes no actuarien tan descaradament abusant del poder, ni els empresaris estarien tan units per fer-se pinya entre ells , ni els banquers farien públics els beneficis que obtenen anualment , ni els bisbes s’atrevirien a convocar manifestacions en contra decrets del govern, pro gracies a la actual democràcia tots aquets vividors poden fer i desfer burlant-se dels que amb prou feines podem arribar a meitat de mes, o sigui que gracies a la DEMOCRACIA aquets corruptes que tenen el poder encara no estan perseguits ni engarjolats, o sigui que se senten segurs, es tristíssim recordar que en els anys del 36 al 38 a Catalunya i al resta d´Espanya es cremessin esglésies, que els sindicats FAI CNT UGT i altres es feren els amos del carrer, que els incontrolats assassinessin a tort i a dret a qualsevol persona con tal de venjar-se dels abusos que foren víctimes algun temps endarrere per part d’una burgesia sense escrúpols, o d’un empresari quant aquets tenien el poder de despatxar a qualsevol treballador i fotre’l al carrer sense cap indemnització , o sigui que la revolució del Franco servi per aquets incontrolats tenir armes per venjar-se contra el capitalisme i per els que els hi donaven suport, en fi que la sang va corre per totes les classes socials,
Es una llàstima que desprès de recordar aquets fets que molts dels que avui tenen poder i que estan abusant del seu càrrec que no hagin llegit la Historia d´Espanya dels anys de la guerra, i que no s’hagin assabentat de que el Mon dona moltes voltes i es possible que un dia se- els hi acabi i tornem uns anys endarrere, ja que entre crisis tants lladres i tanta corrupció Espanya pot quedar al nivell de un poble del tercer Mon.
Nota: hi llegit que el jutge Garçon te una llista amb el nom de 600 espanyols que tenen camuflats milions a un país dels que s’anomenen paradisos fiscals, crec que seria un encert que publiques el nom d’aquets milionaris.
Jorfont
Foto internet
En caso de tener derechos
Sera suprimida.
Agraïm al Bloc de JON KEPA, la consideració que ha tingut en otorgar-nos un PREMI que ens omple d´orgull a tot l´equip, tant d´editors com de comentaristes, que formen aquest espai.
En nom de tots Jon, MOLTES GRACIES un cop més per pensar en tots nosaltres !
Debido a la gran demanda por parte de muchísimos Ayuntamientos se han agotado en pocos días las maquinas destructoras de documentos, es de esperar que en un corto plazo de tiempo los fabricantes de estas maquinas destructoras de documentos puedan suministrar las suficientes, para así abastecer de estas maquinas a miles de interesados que no desean que sus documentos queden enteros, ni que nadie se pueda servir de ellos a fin de no verse comprometidos en ningún afer policial ni judicial.
jorfont
!!! Quina vergonya per el catalans ¡¡¡
Sense volgué donar-me-les de futuròleg crec que els meus pressentiments s’estan complint,, fa pocs dies en un escrit meu ja comentava que rar seria que hi hagués algun Ajuntament o institució que estiguis net o neta de pecat, i estic veien que o vareg encertà , o sigui que les noticies d’avui no son gens favorables per els catalans que estem nets de pecat, ja que fins jo mateix m’han faig creus que tinguem a casa nostre tanta corrupció, crec que fins i tot podem competir amb els mes destacats grups del corruptes, o sigui que per lo que ens notifiquen es molt probable que els catalans ens cataloguin de corruptes igual o mes que el PP valencià i als que resideixen al carrer Genova nº 13 de Madrid,
Ahir el Sr Jordi Pujol ja va amenaçar per medi d’un programa TV que si hi havia algú amb ganes de remoure la merda ella estiraria de la manta, pro per lo que veig algú se li avançat, i ara es ell el que s’ha quedat ressagat, el cas es que desprès de veure i assabentar-se de les noticies d’avui per TV3 hi quedat mes que sorprès que els homes que el Sr Jordi Pujol tenia en estima en els seus gloriosos temps de polític ocupant importants càrrecs a la Generalitat ( Srs Alavedra i Prenafeta ) i sempre segons sospites de la policia ,que aquets dos estan suposadament emmerdats amb lo que esta de moda actualment en casi el 99 % de tots els ajuntaments d´Espanya, o sigui CORRUPCIÓ, tràfic de influencies, malversació, blanqueig de diners etc, o sigui que avui a tocat als Ajuntaments de Santa Coloma de Gramanet i el de Llavaneres, es d’esperar que la policia judicial no acabi aquí, ja que per llei natural algun dels perjudicats es volguí venjar, i t també estiri de la manta demà o passat demà, i que també siguin mes els Ajuntaments que es vegin implicats amb alguns escàndols, en fi que no en teníem prou amb lo del Millet i ara s’han empitjorat les coses per els catalans, en fi que es una vergonya que aquets pocavergonyes s’hagin avançat als nostres contrincants en temes de corrupció, o sigui no es sorpreneu que avui Catalunya sigui noticia internacional, i ojalà que ens serveixi perquè els espanyols ens fotin fora d´ Espanya.
jorfont
Foto 20 minutos.
t
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Margot Wallström, adverteix que és el govern espanyol qui decideix si el català és o no llengua oficial de la Unió Europea. En una entrevista, i dos mesos abans que comenci la presidència de torn espanyola, Wallström es queixa que “la CE no pot resoldre sola” el problema, sinó que és l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero qui ha de “prendre la decisió i demanar tenir una altra llengua oficial”. La també comissària de Relacions Institucionals i Comunicació aposta per “apropar-se el màxim possible als ciutadans en la llengua que entenen i parlen” i lloa la feina que està fent en aquest sentit la representació de la CE a Barcelona.
“Intentem ajudar i treballem perquè la gent es pugui entendre i comunicar, que és el més important, volem ser el més pràctics i pragmàtics que podem i traduïm documents”, defensa Wallström. L’estatus del català, però, que és la vuitena llengua més parlada de la UE però no està entre les 23 oficials, “és un debat per al govern espanyol i és important resoldre’l, de la forma més pràctica i pragmàtica possible”, recorda la comissària sueca. “No és res que la CE pugui resoldre sola, tot i que intentem ajudar a través de les nostres oficines i representacions en els estats membres”, assegura Wallström.
Si el gaèlic, que té només 70.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè el govern irlandès ho ha aprovat i l’espanyol no. Dublín ho va demanar el juny del 2005, 32 anys després d’haver-se adherit a al UE, però el PP i el PSOE no ho han aprovat mai. Cada cop que la UE s’amplia, com podria passar aquest 2010 amb Croàcia, cal reobrir el règim lingüístic per encabir-hi la llengua del nou soci: el 2007 es va haver de fer per afegir el búlgar i el romanès, però Madrid no ha aprofitat mai cap d’aquestes oportunitats. “És el govern espanyol qui ha de prendre la decisió i presentar una moció per tenir una altra llengua oficial”, confirma la vicepresidenta de la CE.
“Apropar-se als ciutadans en la llengua que entenen i parlen”
Wallström elogia la feina que està fent la delegació de la CE a Barcelona, que dirigeix Manel Camós, i aposta per obrir més representacions de l’executiu comunitari en ciutats que no siguin capitals d’Estat. “És una qüestió pressupostària que necessita el suport del Parlament Europeu, però volem expandir la xarxa i obrir noves delegacions, estem estudiant obrir-ne una segona a Polònia”, explica la comissària. “Sento que si vols comunicar has d’apropar-te el màxim possible als ciutadans i comprometre’t a nivell local i regional en la llengua que entenen i parlen”, opina Wallström.
El 90% dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005 i el 2006, i que havien de permetre l’ús del català, del basc i del gallec, tot i que no siguin llengües oficials de la UE, no s’estan aplicant perquè Madrid els incompleix, va denunciar un informe del think tank Horitzó Europa. El govern espanyol havia de decidir qui faria les traduccions i informar-ne Brussel·les, com també fer-se càrrec del milió i mig d’euros anuals de despesa, però Zapatero encara no ha complert aquest “requisit indispensable” i això “situa el català en una posició de pràctica inexistència davant les institucions de la UE”, alarma l’estudi.
Informa el Diari Avui.
Articles
per Víctor Alexandre
diumenge, 25 octubre 2009
Xavier Solà És vergonyós el que ha fet la direcció de Catalunya Ràdio amb Xavier Solà. És vergonyós i mesquí el menyspreu amb què se l’ha tractat després d’haver dirigit i presentat durant vint anys El suplement, un dels espais més escoltats del país, i d’haver obtingut el Premi Ondas 2005 al millor programa de ràdio. Però que sigui vergonyós i mesquí no vol dir que sigui sorprenent. Només cal haver seguit de prop el procés degeneratiu de Catalunya Ràdio aquests darrers anys per entendre’n les raons. El suplement de Xavier Solà era un programa pensat des d’una òptica catalanocèntrica. És a dir, una òptica plenament universal i, alhora, plenament conscient de la identitat nacional de la qual partia. Solà no posava el focus en l’imaginari espanyol ni es delia per entrevistar els noms de l’star system madrileny. Això ja ho fan aquells professionals que no se senten realitzats ni prou plurals si tot allò que diuen no té a Espanya com a referent. L’univers radiofònic de Solà, a més de desacomplexadament català, era i és un univers ple de coses petites, de coses que sovint ens passen desapercebudes però sense les quals la vida perd bona part del seu sentit. Especialment aquelles que ens la fan més agradable. Per això l’audiència se l’estima tant, perquè Solà és l’antítesi de l’arrogància i de la vanitat. Solà destaca com a professional per la seva personalitat modesta i acollidora, exempta del més mínim artifici. Algú potser ho simplificaria lloant-ne la naturalitat. I sí, Xavier Solà és natural davant del micròfon. Però no és ben bé això, perquè es pot ser naturalment pretensiós o naturalment distant o naturalment vanitós; ell, en canvi, és naturalment respectuós, afable i humil. I aquests eren els valors del seu Suplement.
La seva defenestració, per tant, és doblement injusta. Ho és des d’un punt de vista ètic i també des d’un punt de vista professional. De res no han servit la seva bonhomia, ni el brillant volum de feina que el seu equip desplegava cada setmana, ni tampoc, com informava fa un parell de mesos e-notícies, el fet que fos líder d’audiència a Catalunya en la franja matinal de dissabtes i diumenges. Res de res. Amb tot el cinisme del món, la direcció de l’emissora va dir a Solà que escollís entre fer un programa de tres a sis de la matinada o el carrer. I Solà, amb molta més dignitat i categoria humanes que els seus defenestradors, va escollir el carrer. La direcció de Catalunya Ràdio ha aconseguit el que volia, no cal dir-ho, però Xavier Solà, amb la seva discreció, els ha donat una lliçó d’elegància i d’intel·ligència. Ell sap que els directius mediocres i els comissaris polítics passen sense pena ni glòria per aquest món mentre que la dignitat i el talent romanen inalterables. Per això estic segur que Xavier Solà tornarà algun dia a Catalunya Ràdio per continuar transmetent-nos aquests valors.
Catalans reaccionem ( Carpe diem) 
Comentaris recents