Recentment les Corts d’Aragó, amb els vots del PSOE, CHA i IU, van decidir prendre en consideració la tramitació de la llei de llengües presentada pel grup socialista. Tot sembla indicar que al final la llei també serà aprovada amb els vots d’aquestes tres formacions.

Aquesta llei encara està lluny de declarar el català com a oficial en els pobles de la Franja de Ponent, però és un punt de partida. L’aspecte més positiu de la llei és que reconeix que la gent de la Franja parlen català, perquè fins ara l’Estatut d’Aragó parlava de modalitats lingüístiques i en cap cas s’esmentava el nom de la llengua catalana.

El cronista pensa que el políticament correcte seria carregar les tintes contra el president Marcel·lí Iglesias, per retardar en gran manera la llei i no declarar el català oficial, però enganyaríem els lectors. És veritat que el president d’Aragó es va educar a Catalunya i va ser soci d’Òmnium Cultural, però malgrat les circumstàncies i el que puguin dir alguns, segueix sent fidel als seus principis. Potser hauria pogut fer més, però també menys.

L’any 1984 Marcel·lí Iglesias, juntament amb el conseller de Cultura José Bada, va dissenyar l’estratègia perquè el català fos d’alguna manera reconegut a l’Estatut d’Aragó i que s’ensenyés a l’escola. En els anys posteriors, essent president de la diputació d’Osca, va seguir lluitant pel català i quan va ser nomenat president de la Diputació General d’Aragó, ràpidament, va prometre que l’Aragó tindria una llei de llengües. Però el senyor Iglesias mai s’hauria pogut pensar les dificultats que tindria per poder complir aquesta promesa.

L’Aragó té una població aproximada d’un milió i mig d’habitants i la població de totes les comarques de la Franja encara no suma les cinquanta mil persones. Malgrat aquesta desproporció, hi ha un bon nombre de personalitats de la Franja que ocupen càrrecs de relleu en les institucions polítiques aragoneses. Però la bona disposició i la força d’aquestes personalitats no és suficient per poder contrarestar l’animadversió contra tot allò que soni a català.

No sols la major part dels votants del PP i del PAR són contraris al català, sinó també molts del PSOE, de la CHA i d’IU. També hem pogut saber que més d’una vegada el PSOE de Madrid va endarrerir la tramitació d’aquesta famosa llei de llengües a les Corts d’Aragó amb l’excusa que no era el moment propici. Per altra banda, durant aquests anys les forces polítiques de Catalunya ben poca cosa han fet pel català de la Franja.

Marcel·lí Iglesias no pensa presentar-se a les properes eleccions, però, abans de marxar, ha complert la seva paraula i ha estat un home valent. L’èxit d’aquesta llei es deu a la pressió feta per molts alcaldes i regidors de la zona, pels homes de la Franja que avui ocupen càrrecs a les institucions de l’Aragó i, sobretot, pel treball i la reivindicació constant de les associacions culturals de la zona.

Aquesta llei de llengües és un primer pas per aconseguir l’oficialitat del català a tota la Franja. Si les autoritats i institucions del Principat es mullen i s’involucren una mica més, segur que l’oficialitat del català aviat serà una realitat. Sobre aquest particular, una bona notícia ha estat que el mateix dia que les Corts Aragoneses prenien en consideració la tramitació d’aquesta llei, el ple de l’Ajuntament de Calaceit aprovava la creació d’una fundació amb la participació de l’Ajuntament de Tortosa i l’Institut d’Estudis Catalans. Encara que siguin pocs, a la Franja la gent es mou.

Informa el diari AVUImontclus_joaquim

Advertisements