JOSÉ M.MURIÀ

https://i1.wp.com/www.stargods.org/ClintonDarthMaul.jpg

La gent del museu que va tenir Catalunya com a país convidat a la Fira del Llibre d’Antropologia i Història de Mèxic pot entendre les amenaces i protestes d’espanyols La XXI Fira del Llibre d’Antropologia i Història, que es va esdevenir durant la segona quinzena de setembre al Museu Nacional d’Antropologia de la ciutat de Mèxic, va tenir Catalunya com a «país convidat». Així ho deia específicament tota la propaganda i, naturalment, els enormes anuncis que es van posar a la façana i a les parets laterals del gran edifici. A més a més, a molts indrets i fins i tot a les samarretes i les llibretes que es van regalar molt generosament hi deia «un homenaje a la cultura catalana». Si un mexicà resident a Veracruz, a la mateixa capital o a qualsevol altre indret de la República es trobés, anant pel món, amb una fira que tingués com a país convidat Jalisco i que s’anunciés com un homenatge a la cultura jalisciense estic segur que se’n sentiria tot cofoi i s’hi acostaria amb gran satisfacció… D’aquí que cap dels empleats del museu que es van topar amb les diverses protestes d’espanyols pel fet que s’hagués convidat Catalunya poguessin entendre’n les raons.

Però menys encara s’imaginaren com podrien esgrimir-se les amenaces de denunciar el fet a l’ambaixada espanyola i quines podrien ser les terribles conseqüències d’una acusació feta a unes instàncies que no representen cap autoritat en el territori mexicà. Suposo que ni per un moment podria pensar-se que el senyor ambaixador d’Espanya a Mèxic –que sembla ser un home de seny– ens enviaria la Benemérita per castigar treballadors de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic, que és la casa que paga el meu sou cada mes i l’organitzadora i responsable de la Fira.

El que tampoc ha deixat de ser divertit és que gairebé un mes després d’haver-se acabat la Fira, a l’hora de sopar, m’hagi arribat per telèfon a la meva llar una veu amb accent de Valladolid o de Burgos que m’insulta per haver participat en l’organització de les activitats acadèmiques de la Fira, la qual cosa, deia molt exaltat, acabava de descobrir.

En contestar-li amb sorna que el felicitava per la seva capacitat de recerca, ja que el meu nom figurava com a tal en el programa, s’ha exaltat més encara i m’ha amenaçat de fer-me caure al damunt tot el pes de la seva ambaixada… M’ha recordat el fet quan, farà aviat cinc anys, el corresponsal a Mèxic d’un antic diari de Barcelona va vaticinar-me que si seguia dient el que deia em prendrien el passaport…

Informa: EL PUNT

Anuncis