“Mentre els delinqüents espanyols només són delinqüents, els nostres delinqüents són delinqüents catalans”
Víctor Alexandre
Estan passant coses molt fortes a Catalunya, però encara en passaran més. De fet, ho faran de manera proporcional a l’augment de la consciència nacional del país i, en conseqüència, a l’augment de l’independentisme. Hi ha una frase que sovinteja força en llavis catalans, i és la que diu que els espanyols saben molt més que nosaltres que Catalunya no és Espanya. Ho veiem en l’espoli de què som objecte i en el dèficit d’inversions de l’Estat a casa nostra –a Espanya, és clar, li agrada invertir a casa seva, no pas a la dels altres-, i ho veiem en l’operació que ara s’ha desfermat per desprestigiar l’autogovern català i minar l’autoestima de la seva gent. En aquest sentit, els casos de presumpta corrupció de polítics o d’expolítics catalans constitueix una magnífica campanya mediàtica de descrèdit de les institucions del país, ja que ens presenta davant del món no pas com la nació seriosa i constructiva que som sinó com una república bananera governada per mafiosos i prevaricadors. Cosa que abona la tesi expressada per José María Aznar –i pensada per milions d’espanyols- segons la qual “el trencament de la unitat nacional [espanyola] i l’aprovació d’Estatuts d’Autonomia, que han afeblit l’Estat, són al darrere de la greu crisi econòmica”.
És lògic que aquell que ha delinquit –independentment de l’àmbit o de la classe social a la qual pertanyi- s’enfronti a la justícia. En això no ens ha de tremolar el pols. I si es demostra que els implicats en la trama de corrupció urbanística investigada pel jutge Baltasar Garzón són culpables estarà bé que se’ls apliqui la llei corresponent. Però una cosa és això i una altra que la hipotètica culpabilitat dels implicats esdevingui la coartada per desacreditar tot un país, com ho demostra l’escarni de detenir-los per mitjà de la Guàrdia Civil –amb la consegüent anul•lació dels Mossos d’Esquadra- i d’exhibir-los emmanillats amb les seves pertinences en bosses d’escombraries davant les càmeres de televisió. El missatge de fons que transmeten aquestes imatges, allò que subliminarment capta l’espectador, és que els infants (Catalunya) no poden decidir per ells mateixos perquè fan entremaliadures i, tant pel seu bé com pel bé de tots, cal que estiguin sempre sota el control d’un adult (Espanya). Catalunya, consegüentment, seria la viva expressió de la immaduresa; una immaduresa que, forçosament, necessita ser controlada per l’adulta, incorrupta i assenyada Espanya. Per això, mentre els delinqüents espanyols només són delinqüents, els nostres delinqüents són delinqüents catalans. Aquesta és la raó per la qual no hem vist mai cap escarni públic dels polítics espanyols acusats d’il•legalitats. Ni tan sols quan aquests polítics han creat una banda terrorista anomenada GAL.
Tanmateix, l’operació de descrèdit de Catalunya i de les seves institucions té un cara positiva, i és que respon a un neguit espanyol. Espanya percep cada cop més a prop la independència de Catalunya i, conscient de la impossibilitat d’aturar-la per la via militar en el marc de la Unió Europea, ha començat a desplegar una estratègia d’escarni nacional de la qual el cas Pretòria n’és només una part. Arribats aquí, per tant, cal que mantinguem la fermesa i que no caiguem en el parany de la distracció. Espanya ja s’està preparant per viure sense nosaltres. Ara només cal que nosaltres ens preparem per viure a gust amb nosaltres mateixos i en harmonia amb la resta del món.
5 comentaris
Comments feed for this article
Novembre 3, 2009 a 4:07 pm
Lobby
Al menys hi ha altres persones que pensen el mateix que jo i que no ens atrevíem a dir, ho vaig insinuar i se’m varen tirar a sobre tot al·legant victimisme meu i que veia fantasmes on tan sol hi havia un grup de corruptes.
Gràcies Victor Alexandre i a tu Carme per publicar-ho.
Salut i fermesa
Novembre 5, 2009 a 8:23 pm
Lui
No mientas .En la television han estado todo el dia con Gürtel y esto ha sido un tema secundario.Todo lo contrario quienes quedan en evidencia son ese atajo de recistas xenofobos nacionalistas que llevan toda la vida tratando con desprecio al resto de españoles y que ahora ven como salen a la luz sus verguenzas.Como si no se puede entender que aquel famoso tema del 3% desapareicera tan rapido y entre todos lo silenciaran.
Vosotros los nacionalistas sois unos victimistas y vivis de eso.Eso si,yo nunca he visto quejas porque en los supermercados de toda España estan llenos de productos cuyas empresas estan radicadas en Cataluña o de que el Barça juegue la liga española (¿alguien le prohibe irse de la liga española? No, nadie).Es decir somos españoles para lo que nos conviene.Para crecer economicamente con la mano de obra de gallegos,andaluces y extremeños,para vender nuestros productos al resto de España,para chantajear a Madrid y que esta permitiera el monopolio de productos catalanes de peor calidad que los ingleses y franceses y asentar asi la “honorable,proverbial y virtuosa” industria catalana…
En fin,cuanta hipocresia.
Novembre 5, 2009 a 8:44 pm
jorfont
Si Lui, creo que en estos casos la mejor solución para librarse de los catalanes es pedir el divorcio, o sea darles la independencia.
Novembre 6, 2009 a 8:01 am
Lobby
Pobre Lui, un altre adoctrinat per Jimenez Losantos, el seu mentor o Iman, que els menja el poc cervell que els queda per pensar per si mateixos.
Novembre 6, 2009 a 6:10 pm
J. M. Sole
LUI, tu no deus saber res de l`expoli fiscal, o en tot cas tu calles,a nosaltres no es deixen axixecar el vol amb (EL ROBO FISCAL). I tu Lui i la resta d`Espanya tan contens i enganyats a base de populisme,caciquisme i anticatalanisme. O Espanya es torna un pais seriós o mes val no fels patir mes per aixó,fotem el camp d`Espanya i feliços ells i molt més nosaltres. Adeu Lui,adéu Espanya.
Salut.