TONI BROSSA

Gràcies, Espanya, per no presentar-te aquest dissabte a jugar un partit internacional de competició oficial contra Catalunya, que és una selecció com les altres al si de la Federació Internacional de Futvoley. Ens ho heu posat més fàcil per avançar i ara podrem seguir jugant i competint amb França, amb Alemanya, amb Brasil, amb Portugal i amb qui calgui, perquè Catalunya sempre vol jugar.

Gràcies per proporcionar-nos la imatge d’uns esportistes, els catalans, que respectaven l’esport, que volien jugar i que ansiaven competir, i que finalment no ho van poder fer perquè n’hi havia uns altres, els espanyols, que es van abstenir, que van fugir d’amagatotis i sense avisar, que no van dubtar a empobrir la competició i fins i tot a negar la raó de ser de l’esport mateix.

Gràcies per mentir públicament i davant tot el món, al·legant que un equip que porta 17 anys -que no són quatre dies- representant a Espanya amb totes les benediccions i la més mínima objecció, no té dret ara a dir-se Espanya, jugar sota bandera espanyola i escoltar el seu himne abans dels partits.

Gràcies per demostrar que a vosaltres no us importa l’esport en si mateix, el que significa, el que val, el que aporta, sinó com el podeu utilitzar per satisfer altres interessos, o per posar-vos medalles, o per dirimir guerres que van començar centenars d’anys abans que es practiqués cap esport, o per alimentar un orgull imperial despullat ja fa molt de temps o, simplement, per dissimular els molts mals de ventre que té el vostre país.

Gràcies per ensenyar al món que vosaltres, els espanyols, necessiteu utilitzar la força per obligar a jugar un partit d’un esport als que no el volen jugar i per obligar a no jugar un partit d’un esport als que sí que el volen jugar.

Gràcies per maltractar els vostres, els que senten els vostres colors i s’esforcen per representar-los amb dignitat. En amenaçar-los amb accions penals, no només els heu decebut, sinó que heu aconseguit que s’imaginin entrant enmanillats a la vostra Audiència Nacional, qui sap si amenaçats de presó o d’exili -perquè el garrot vil ja vau enviar-lo al Museu dels horrors, no?- i tot per voler jugar per Espanya.

Gràcies, per destapar-te les vergonyes en públic i, de nou, davant tot el món de l’esport, i demostrar que si algú té un problema ets tu, Espanya. Gràcies per demostrar que qui politiza l’esport sou vosaltres, els espanyols.

Informa: AVUI

Advertisements