La sentència sobre l’Estatut que ha d’emetre el Tribunal Constitucional espanyol retallarà el terme ‘nació’, els ‘drets històrics’ i els ‘símbols nacionals de Catalunya’, i també retallarà una quarantena d’articles, entre ells l’obligació de conèixer el català que fixa la Llei aprovada pel Parlament de Catalunya i ratificada per les Corts espanyoles i els ciutadans. Segons les filtracions d’aquests dies, el Tribunal estaria dividit en un front progressista en minoria i un front conservador partidari d’escapçar el text en major mesura. El capítol relatiu al Poder Judicial a Catalunya també serà esborrat, ja que la majoria de magistrats creu que la regulació en justícia correspon a la Llei orgànica estatal. Tot i això, fonts del TC defensen que el text resultant serà un ‘Estatut de tercera generació’, el més avançat competencialment parlant de l’Estat i el model que s’aplicarà a partir d’ara a la resta d’Autonomies que ho desitgin.

Segons explica el diari El País, la voluntat del Constitucional és compensar la retallada en els termes simbòlics -aprovats pel 90% dels diputats de la cambra catalana- a base de mantenir bona part de les competències.

Segons fonts del TC, unes 40 de les 120 esmenes del PP podrien acceptar-se, tot i que la voluntat del bloc conservador del tribunal seria aixecar aquesta xifra fins a les 60, acceptant així la meitat de les impugnacions del PP. Els conservadors podrien admetre la ‘bilateralitat’ que fixa l’article 3, però s’oposarien als drets històrics i als símbols nacionals perquè podrien interpretar-se com un ‘dret a la nacionalitat’ dels catalans.

Anuncis