Avui, un gran nombre de diaris de Catalunya s’han posat d’acord i han publicat la mateixa editorial, l’objectiu és defensar l’Estatut davant de la possible sentència adversa del Tribunal Constitucional.

És un gest que esta molt bé i que demostra que a Catalunya som capaços de posar-nos d’acord i treballar conjuntament pel futur del país. Però crec que aquest gest arriba massa tard.

Aquesta unitat i coherència de la premsa de Catalunya l’haurien hagut de mostrar per defensar l’estatut del 30 de setembre, aquell que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, aquell que ens va fer sentir a tots i a totes l’orgull de ser catalans, aquell que reconeixia la nostra sobirania fiscal i nacional, aquell que reconeixia el nostre dret de decidir.

L’actual Estatut, el que en queda després del ribot espanyol no és més que l’ombra del que fou, no tenim ni sobirania fiscal ni nacional ni podem exercir el dret de decidir, és un estatut retallat i fet a la mida del PSOE.

I, permeteu-me, crec que l’editorial d’avui de la premsa catalana intenta salvar el que queda de l’Estatut, just en el moment que el poble de Catalunya ha encetat noves vies de construcció nacional, just en el moment que una bona part de la societat catalana ha descartat l’Estatut com a eina vàlida per regir el futur del país.

Just, ara, que s’estan fent consultes sobre la independència, just ara que hi ha un augment considerable de l’esperit sobiranista surten en defensa de l’Estatut, un estatut que no està a l’alçada d’allò que el poble reclama.

Ara no toca defensar l’Estatut, ara toca buscar noves vies de construcció nacional.

Per Carme Forcadell

Advertisements