Benvolguts compatriotes,
Un cop més sembla que la sentència del TC està al caure. Sigui o no una falsa alarma, cal estar amatents i esmolar l’eina. Com a compromesos amb Acte de Sobirania, serem a la plaça Sant Jaume des de les 8 del vespre a les 12 de la nit el dia que surti la sentència. Hi serem per cridar al poble de Catalunya a mobilitzar-se per situar la independència com a projecte central de la política catalana, tant al carrer com al Parlament.
En aquest sentit, i com a Acte de Sobirania, us convidem aquest diumenge 29 de novembre a les 12 del migdia al Fòrum de Barcelona, a l’acte central de la campanya per a la Consulta sobre la Independència de Catalunya, que se celebrarà a 161 municipis el proper 13 de desembre.
Comptem amb vosaltres aquest diumenge, i prepareu la vostra gent pel dia que es faci pública la sentència.
L’Acte de Sobirania el fem entre tots.
UN PAÍS LLIURE, UN PAÍS MILLOR
Grup Acte de Sobirania
Advertisements
6 comentaris
Comments feed for this article
Novembre 26, 2009 a 11:03 am
J. M. Sole
Jo,sempre me referit a la independència dels Països Catalans com objectiu,tot i que no descartó que la independència pogui ser un procés gradual iniciat al Prïncipat (….). l`Estat espanyol senpre ha funcionat sobre la base de la imposició, d`aqui que els catalans no puguem sentir-nos lliures ni respectats. L`unica alternativa que ens queda és la independència. Aixi arribariem a una plenitut nacional estroncada fa més de 300 anys.
SALUD.
Novembre 26, 2009 a 1:24 pm
magos
Totalment d’acord amb en J.M. Solé. Avui dotze diaris han fet un cop de puny públic amb la lletra escrita, tot expressant per mitjà d’una Editorial conjunta que, la dignitat de Catalunya, ni ens la regalen, ni ens l’han de prendre. Visca la Dignitat de Catalunya!
Novembre 26, 2009 a 2:45 pm
Juli Nevot i Bisbal
L’únic camí és la independència. No he esperat mai que el TC ens obris cap porta a la dignitat ni el reconeixament del nostre poble com a Nació. Ni autonomies, ni federalismes, ni confederalismes ens arribaran des d’Espanya. No ens queda res más que l’assoliment de la nostra llibertat amb la via de la independència unilateral.
Novembre 26, 2009 a 3:36 pm
Lobby
Els mitjans madrilenys més anticatalanistes, acusen la premsa catalana de mentir i de “colpisme” periodístic per l’editorial conjunt en defensa de l’Estatut. Hi afegeixen enquestes sobre la irresponsabilitat o legitimitat de la iniciativa i rescaten Vidal-Quadras per fer-lo opinar sobre el tema. Vergonyós.
Novembre 26, 2009 a 3:58 pm
Lobby
Molts dies quan em desperto crec que tot plegat és com un gran engany, l’estatutet es una merdeta que ens deixara lligats a Espanya, seguirem tenint el Dèficit Fiscal mes alt de la UE i no ens portarà res de bo (ja s’esta veient; imagineu-vos si fos el Concert Econòmic !!!); per tant, tot es un engany per deixar contenta a la població catalana els propers 25 anys. No volem l’estatut, volem la independència i de moment un concert econòmic. Per això penso que tot el que avui esta passant amb el TC i els diaris pot ser una funció organitzada per vendre’ns l’estatutet i que tots quedem contents.
Salut
Novembre 26, 2009 a 6:42 pm
será possible?
Benvolguts compatriotes, mireu com manipulen als espanyolistes i quin enfilall de mentides m’he trobat que van dient per aquí:
La Farsa De La Diada
——————————————————————————–
“¡Acudan, señoras y caballeros, al horroroso espectáculo del enfrentamiento entre Cataluña y España! ¡Pasen y vean cómo los heroicos catalanes, alzados en defensa de su independencia patria, sucumbieron bajo la perfidia y la brutalidad de los españoles!”.
Un vez más henos aquí a los catalanes independentistas – o incultos, que es lo mismo- presionando y chantajeando al resto de España como en el 11 de septiembre, día elevado por los nacionalistas e imitadores –y por los acomplejados que no se atreven a denunciar la mentira– a la categoría de día nacional de Cataluña, como símbolo de una supuesta resistencia nacional catalana contra el imperialismo castellano.
Por ejemplo, en la página web de Convergencia Democrática de Cataluña puede leerse:
“El centralismo y el espíritu colonizador de Castilla hacia Cataluña se fueron intensificando hasta que, en 1714, durante la Guerra de Sucesión, Castilla y Francia aliadas, vencieron a Cataluña, Inglaterra y Austria”.
Pero la realidad no tuvo nada que ver con semejante cosa. Un enfrentamiento civil entre españoles de todas las regiones por motivos de fidelidad dinástica se ha convertido por obra del prejuicio nacionalista en una guerra entre naciones, siendo Castilla y Cataluña, naturalmente, enemigas.
Si bien mayoritariamente los territorios castellanos fueron borbónicos y los aragoneses austracistas, la guerra civil se generalizó en toda España. Hubo ciudades y comarcas del antiguo reino aragonés que se mantuvieron fieles a Felipe V y ciudades castellanas que proclamaron rey al Archiduque Carlos o que permitieron su entrada (Toledo, Alcalá, Madrid, etc.).
La guerra finalizó con la victoria del bando borbónico. La última resistencia austracista fue Barcelona. En su asedio participaron miles de catalanes integrando el ejército de Felipe V, que entraría en la capital catalana el 11 de septiembre de 1714. Y otros miles de catalanes lucharon en el bando de los sitiados en defensa de la que ellos estimaban legítima dinastía española y de la “libertad de toda España”, como dejaron claro en los comunicados que emitieron Antonio de Villarroel y Rafael Casanova, caudillos de la resistencia barcelonesa:
“Se confía en que todos, como verdaderos hijos de la patria, amantes de la libertad, acudirán a los lugares señalados con el fin de derramar gloriosamente su sangre y su vida por el rey, por su honor, por la patria y por la libertad de toda España”.
-texto original: “…I donat testimoni als veniders… protestant de tots los mals, ruines i desolacions que sobrevinguen a nostra comuna i afligida pàtria, i extermini en tots en esclavitut al domini francés, se confia de tots, com vertaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i sa vida, per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tota Espanya”. –
Casanova fue herido el día del asalto y salvó la vida haciéndose pasar por muerto y escondiéndose. En 1719 se acogió al perdón real, viviendo tranquilamente hasta su muerte, acaecida en 1743.
Éste fue el mártir de la independencia catalana al que los nacionalistas honran cada 11 de septiembre con el objetivo de crear, con total falsedad, un mito que simbolice el enfrentamiento entre Cataluña y el resto de España.
Los catalanes siempre han presumido de ser gente seria. ¿Cuándo se sacudirán de encima este bochorno?